BIHUB PATH

26 febrer, 2021

Xina em confon: entendre els nostres seguidors en el país asiàtic

Fan Engagement i Big Data

APUNTA’T AL Certificat en Fan Engagement

UNIR-SE ARA
318K

Es repeteix sovint que el model de negoci dels clubs esportius és cada vegada més semblant a una multinacional. Només en seguidors de xarxes socials, els principals equips del futbol europeu multipliquen per dos i fins i tot per quatre el nombre total d’habitants dels seus països d’origen. Els asiàtics representen la major porció d’aquests aficionats estrangers, amb especial pes des de la Xina. La mateixa NBA ha aconseguit que 300 milions d’aficionats xinesos segueixin les seves trobades durant la seva última temporada. Una xifra que gairebé iguala el nombre total d’habitants dels EUA, però que és una petita fracció de la població d’aquell país, formada per 1.400 milions de persones. El xinès és un mercat immens, i molt rendible, però del que es pot ser expulsat abruptament, com li ha succeït a la pròpia NBA. I el fet és que no és fàcil entendre la cultura esportiva xinesa, especialment per als clubs americans i europeus.

La confusió cultural sempre té el mateix origen: la manera d’entendre la vida social. L’esportista i els tècnics d’un club occidental consideren que han de sotmetre’s, a tot estirar, a la disciplina de l’equip, de la lliga i de la federació, però amb la llibertat d’expressar les seves opinions, dissentir i fins i tot d’enfrontar-se al seu propi club. No només en l’àmbit esportiu, també en qualsevol tendència social, i també política. En l’esport xinès és al contrari, es respecta de forma absoluta la jerarquia, i el jugador ha d’atenir-se a allò que dicti l’autoritat superior, la seva lliga i la seva federació. Ho consideren natural perquè la seva herència cultural i social els obliga a anteposar les decisions comunes a les individuals, igual que des de nens aprenen a mostrar respecte a les seves famílies, professors i autoritats polítiques. Tan important és entendre que per a la nostra mentalitat aquesta falta de llibertat individual no és acceptable, com que per a un xinès no té cap sentit el que fan els nostres jugadors.

Pocs casos ho han reflectit millor que els de dues figures del futbol de les lligues europees, el turc Mesut Özil i l’anglès Wayne Rooney. Tots dos coincidien en haver triomfat a la Xina, amb un gran nombre de seguidors. Özil havia aconseguit 6 milions de seguidors a Weibo, la xarxa social més important en aquell país. Fins que va denunciar el tracte donat per les autoritats polítiques xineses als Uigures, una minoria amb religió musulmana amb la qual es va sentir identificat. Encara que ho va fer a Twitter, amics i assessors el van advertir que havia de donar per perdut el mercat xinès, tal i com va succeir. L’avatar d’Ötzil va ser eliminat dels videojocs xinesos, i el seu nom esborrat dels motors de cerca, que donaven error com a resultat. El seu propi equip va eliminar la seva imatge del merchandising destinat a celebrar el Cap d’Any Xinès. La decisió del jugador va afectar també la lliga anglesa, les dues cadenes de televisió xineses que hi estaven associades, CCTV i PPSports, es van negar a retransmetre partits de l’Arsenal. Cal subratllar la dada que la Xina és el soci estranger de major importància en les retransmissions televisives de la Premier.

Pel que fa a Wayne Rooney, una vegada estesa la seva popularitat a la Xina, a propòsit de jugar pel Manchester, va contractar una agència especialitzada en màrqueting esportiu en aquest mercat, RedLantern. Amb dos equips coordinats entre Pequín i Gran Bretanya vigilaven l’empremta digital de l’esportista, facilitant que els seus fans xinesos rebessin detalls de la seva vida i dels seus èxits esportius defugint de qualsevol possible polèmica.

En casos com aquests és fàcil limitar-se a pensar que la Xina és un sistema autoritari i que els seus ciutadans no tenen llibertat. Però mai no ha de perdre’s de vista que molts xinesos comparteixen la visió de les seves autoritats, i que en el cas d’Özil es van sentir genuïnament ofesos. Zhe Ji, director de RedLantern, empresa de màrqueting esportiu especialitzada a la Xina, i que treballa per a la Premier, acostuma a recordar als seus clients que en aquell país l’associació de futbol té control total sobre la lliga i sobre cada jugador individual. L’aficionat xinès es queda atònit, i s’enfada, quan veu un jugador occidental saltar-se aquesta disciplina, perquè no sap que aquí no existeix. I la imatge del seu antic ídol, simplement, s’ensorra.

Un cas molt semblant va succeir amb l’NBA, amb major repercussió, perquè el bàsquet és un dels esports més populars de la Xina, molt més que el futbol. Daryl Morey, director general de l’equip Houston Rockets va enviar una piulada recolzant les protestes de Hong Kong contra la seva assimilació al règim xinès. Immediatament dos patrocinadors de l’equip, la marca de Calzado Li Nung i el banc Shangai Pudong van cancel·lar els seus contractes. Els mitjans xinesos van publicar columnes d’opinió denunciant que s’havia ofès la sensibilitat dels aficionats al bàsquet del país. Morey va fer marxa enrere, reconeixent en una nova piulada que havia parlat sense informar-se, sols d’oïda, i que de fet ara tenia una altra interpretació sobre el que estava succeint a Hong Kong. Massa tard. Joseph Tai, el multimilionari fundador d’Alibaba i propietari de Los Angeles Lakers, va explicar que el moviment hongkonés s’entén com a separatista i per tant atempta contra la integritat territorial del país, i que el dany fet per Morey a la pròpia NBA trigarà a guarir-se. De moment així és: les xifres espectaculars de l’última temporada haguessin estat fins i tot més grans si els mitjans de comunicació xinesos no haguessin limitat l’accés a moltes de les trobades de la lliga de bàsquet americana.

No és fàcil tenir dos cors, ni per a un equip ni per a una lliga. Als EUA també hi va haver aficionats americans ofesos, en aquest cas per la retractació de Morey. Els aficionats turcs de l’Arsenal van mostrar el seu descontent perquè l’Arsenal relegués a Özil. I el fet és que quan es pren la decisió d’implantar-se en el gegant asiàtic, s’ha de ser molt conscient tant dels límits que aquesta decisió imposa, com de la repercussió que tindran les nostres actuacions en els aficionats de cada continent.

 

Martín Sacristán

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.