BIHUB PATH

16 octubre, 2020

VITAMINA D EN ESPORTISTES

Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN NUTRICIÓ ESPORTIVA

UNIR-SE ARA
318K

La nutrició juga un rol fonamental en el rendiment i la salut dels esportistes. Tanmateix, sovint es posa el focus en algunes variables com el consum energètic o la ingesta adequada de macronutrients (proteïnes, carbohidrats i greixos), oblidant l’important paper que tenen d’altres elements com les vitamines.

Origen de la vitamina D

La vitamina D és una de les principals vitamines i juga un paper important en funcions tan diverses com la immune, la cardiovascular o la muscular. La seva deficiència s’associa a nombroses patologies com les cardiovasculars, les reumatoides, la debilitat muscular o l’osteoporosi.1 La vitamina D pot ser sintetitzada a través del contacte dels raigs ultraviolats-B (UVB) del sol amb la pell. Aquests raigs UVB converteixen el precursor 7-dehidrocolesterol, el qual està present en la pell, a D3 (colecalciferol). Aquest colecalciferol també pot ser obtingut mitjançant la dieta (per exemple en aliments com el salmó o les sardines, la llet i els cereals fortificats, o el rovell d’ou), augmentant la seva absorció amb aliments alts en greixos. És aleshores quan aquesta molècula és transportada al fetge per convertir-se en 25(OH)D, la forma de magatzem de vitamina D, podent ser activada en els túbuls renals a 1,25(OH) 2D gràcies a l’hormona paratiroïdal.

Estatus de Vitamina D en esportistes

Encara que s’ha proposat que les recomanacions respecte als nivells ‘òptims’ de vitamina D haurien de ser restablerts, amb les recomanacions actuals la major part de la població presentaria deficiència de vitamina D, com confirma una revisió sistemàtica que va incloure estudis realitzats a països de tot el món.2 A més, els esportistes també semblen presentar valors de vitamina D en general baixos, encara que aquests poden dependre del tipus d’esport (menors en esports jugats ‘indoor’), moment de la temporada (menor durant l’hivern), el país (menor a latituds més altes) i el tipus de pell (menor en persones amb pells fosques).3 La baixa exposició solar sembla ser per tant un dels principals factors associats a la deficiència de vitamina D en esportistes, encara que un estudi realitzat en més de 500 esportistes holandesos d’alt nivell va mostrar que menys del 15% complia amb les recomanacions d’ingesta de vitamina D.4

Aquestes dades són particularment alarmants en l’àmbit del rendiment esportiu, especialment tenint en compte les importants funcions de la vitamina D en l’àmbit multisistèmic. Per exemple, un estudi realitzat en jugadors de futbol americà i publicat en la prestigiosa revista American Journal of Sports Medicine va mostrar que els esportistes amb menors nivells de vitamina D eren més propensos a tenir una lesió, incloent-hi fractures òssies.5 A més a més, un altre estudi va mostrar que nivells baixos de vitamina D s’associaven a un major risc de contreure malalties.6

És per això que s’ha proposat que la suplementació amb vitamina D podria ser beneficiosa per prevenir la deficiència d’aquest micronutrient en esportistes. De fet, la suplementació amb vitamina D és capaç de reduir el nombre d’esportistes que ingereixen nivells insuficients de vitamina D a menys d’un 30% – mentre que sense suplementació aquesta xifra assoleix més del 85% -.4 Tanmateix, existeix controvèrsia respecte de si la suplementació amb vitamina D té un efecte directe sobre el rendiment en tests físics. Un estudi liderat pel Dr. Graeme L. Close va mostrar que la suplementació amb vitamina D millorava la capacitat d’esprint i salt en esportistes.7 Tanmateix, el mateix grup d’investigació va mostrar en un altre estudi que, encara que la suplementació amb vitamina D durant 6 setmanes va ser suficient per elevar la concentració d’aquest micronutrient en tots els participants – tenint la meitat d’ells deficiència de vitamina D abans de l’estudi -, no millorava cap variable de rendiment.8 De forma similar, dues recents revisions sistemàtiques que van incloure fins a 13 estudis han mostrat que, encara que la suplementació és efectiva per reduir la deficiència de vitamina D en esportistes, no indueix millores significatives en la força muscular.9,10 Tanmateix, un altre recent estudi va mostrar que en els casos de deficiència – com succeeix, per exemple, durant l’hivern – sí que podria ser beneficiosa per al rendiment en esprint.11

 Conclusions

En resum, la vitamina D exerceix importants funcions per a la salut del nostre organisme, sent també de gran rellevància en l’àmbit de l’esport. Tanmateix, l’evidència suggereix que existeix una alta prevalença de deficiència de vitamina D en esportistes, i que aquesta pot tenir importants conseqüències negatives a escala multisistèmica (incloent-hi des d’un sistema immune afeblit fins a un major risc de lesió). A més a més, la suplementació amb vitamina D ha mostrat ser segura i efectiva per reduir la deficiència d’aquest micronutrient en la majoria dels esportistes. Per això, encara que no existeix suficient evidència per recolzar de forma unànime els beneficis de la suplementació amb vitamina D en el rendiment físic (per exemple, en tests de força o d’esprint) i posant en una balança els perjudicis de tenir uns nivells baixos de vitamina D – especialment en el cas d’esportistes d’elit que han de suportar unes elevades càrregues d’entrenament – i per un altre costat l’absència d’efectes adversos amb la suplementació també a dosis moderades/altes, la suplementació amb vitamina D pot ser recomanable.

 

 

Pedro L. Valenzuela

 

 

 

 

Referències

  1. Zhang R, Naughton DP. Vitamin D in health and disease: Current perspectives. Nutr J. 2010;9(1):1-13. doi:10.1186/1475-2891-9-65
  2. Palacios C, L G. Is vitamin D deficiency a major global public health problem? J Steroid Biochem Mol Biol. 2014;144PA:138-145. doi:10.1038/jid.2014.371
  3. Larson-Meyer DE, Willis KS. Vitamin D and athletes. Curr Sports Med Rep. 2010;9(4):220-226. doi:10.1249/JSR.0b013e3181e7dd45
  4. Wardenaar F, Brinkmans N, Ceelen I, et al. Micronutrient intakes in 553 dutch elite and sub-elite athletes: Prevalence of low and high intakes in users and non-users of nutritional supplements. Nutrients. 2017;9(2). doi:10.3390/nu9020142
  5. Maroon JC, Mathyssek CM, Bost JW, et al. Vitamin D profile in national football league players. Am J Sports Med. 2015;43(5):1241-1245. doi:10.1177/0363546514567297
  6. Halliday TM, Peterson NJ, Thomas JJ, Kleppinger K, Hollis BW, Larson-Meyer DE. Vitamin D status relative to diet, Lifestyle, Injury, and Illness in College Athletes. Med Sci Sports Exerc. 2011;43(2):335-343. doi:10.1249/MSS.0b013e3181eb9d4d
  7. Close GL, Russell J, Cobley JN, et al. Assessment of vitamin D concentration in non-supplemented professional athletes and healthy adults during the winter months in the UK: Implications for skeletal muscle function. J Sports Sci. 2013;31(4):344-353. doi:10.1080/02640414.2012.733822
  8. Close GL, Leckey J, Patterson M, et al. The effects of vitamin D3 supplementation on serum total 25[OH]D concentration and physical performance: A randomised dose-response study. Br J Sports Med. 2013;47(11):692-696. doi:10.1136/bjsports-2012-091735
  9. Han Q, Li X, Tan Q, Shao J, Yi M. Effects of vitamin D3 supplementation on serum 25(OH)D concentration and strength in athletes: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. J Int Soc Sports Nutr. 2019;16(1):1-13. doi:10.1186/s12970-019-0323-6
  10. Farrokhyar F, Sivakumar G, Savage K, et al. Effects of Vitamin D Supplementation on Serum 25-Hydroxyvitamin D Concentrations and Physical Performance in Athletes: A Systematic Review and Meta-analysis of Randomized Controlled Trials. Sport Med. 2017;47(11):2323-2339. doi:10.1007/s40279-017-0749-4
  11. Michalczyk MM, Gołaś A, Maszczyk A, Kaczka P, Zając A. Influence of sunlight and oral d3 supplementation on serum 25(Oh)d concentration and exercise performance in elite soccer players. Nutrients. 2020;12(5). doi:10.3390/nu12051311

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.