BIHUB PATH

1 octubre, 2020

Una nova eina per controlar la càrrega muscular en futbolistes

Salut i Benestar
Rendiment Esportiu

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN METGE D’EQUIP – CONCEPTES ESSENCIALS

unir-se ara
318K

El jugador de futbol professional té unes característiques fisiològiques particulars que li permeten córrer una mitjana de 10-12 km per partit i ser capaç a més a més d’accelerar fins a aconseguir velocitats de més de 30 km/h des de situacions quasi estàtiques. Això fa que aquells grups musculars amb una major implicació en els processos d’acceleració i desceleració, com els isquiotibials, siguin més susceptibles de lesionar-se (representen el 12-16% del total de lesions).

Una de les raons per les quals aquesta zona és més sensible a lesionar-se podria deure’s a la composició de les seves fibres musculars. Els isquiotibials tenen una elevada proporció de fibres tipus II o també anomenades ràpides,1 les quals, a causa de diferències estructurals i metabòliques respecte de les fibres tipus I, les fan més vulnerables al dany per estrès mecànic.2 Per això, conèixer com responen els tipus de fibres musculars a la càrrega de treball podria ajudar a prevenir el risc de lesió.

Existeixen anàlisis de sang tradicionals que mesuren biomarcadors com la creatina cinasa (CK) que relacionen la resposta muscular (en concret, el dany muscular) amb la càrrega d’entrenament en jugadors de futbol,3 però la informació que aporten és limitada i, a més a més, la seva lectura no diferencia entre tipus de fibres. Amb relació a això, un estudi portat a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona,4 va mostrar que la concentració en sang d’isoformes ràpides i lentes de miosina podria ser un marcador fiable de dany muscular induït per l’exercici, podent també diferenciar per tipus de fibra i grau. Així, la isoforma de miosina ràpida seria característica de les fibres tipus II, mentre que la lenta ho seria de les fibres tipus I. En aquesta mateixa línia, Carmona i col·laboradors han vist que després d’un exercici amb un elevat component excèntric, realitzat amb un dispositiu isoinercial, augmenten els nivells de miosina ràpida, mentre que en esports de resistència com una ultramarató ho fan els nivells d’isoforma lenta, el que confereix a la tècnica la capacitat de distingir entre tipus de fibres i especialitats esportives.5,6

Un punt a destacar és que l’anàlisi de les isoformes pot ser sensible a l’hora de detectar lesions musculars de grau I (petita ruptura de fibres) les quals són difícils de diagnosticar a través de ressonància magnètica o ecografia. Tanmateix, un detall a tenir en compte és que la tècnica tradicional de laboratori (Western blot) emprada per analitzar les isoformes de miosines és lenta i no molt sensible, el que no ha permès implementar-la de forma pràctica en l’esport professional.

Per això, una investigació portada a terme per membres del FC Barcelona i de la Universitat de Barcelona,7 ha utilitzat una tècnica més ràpida i precisa (ELISA) que els mètodes tradicionals i ha mesurat els nivells de miosina en sang durant una temporada en l’Sporting de Gijón. A més a més, van mesurar les concentracions de CK i lactat deshidrogenasa (LDH) per tal de comparar l’evolució de miosina amb la de biomarcadors utilitzats tradicionalment per al monitoratge dels jugadors.

Taula 1. Nivells de marcadors musculars en sèrum durant la pretemporada i la temporada.

El patró de conducta tant de la miosina ràpida com de la lenta al llarg de la temporada va ser similar (taula 1). En el primer mes de pretemporada van disminuir les seves concentracions (agost) i van augmentar de forma significativa a l’inici de la temporada (setembre), coincidint amb l’augment de càrrega física. Aquest augment no va ser quantitativament el mateix, ja que aquests tipus de fibra es van danyar en diferent grau, com indica la ràtio de la taula II (que mostra un major dany de les ràpides). Posteriorment, els nivells d’ambdues isoformes van disminuir significativament encara que la càrrega d’entrenament es va mantenir, el que indica una adaptació muscular a l’entrenament.

Taula 2. Valors de miosina ràpids i lents, i la seva relació.

Tanmateix, el comportament de la CK i LDH va ser diferent. Els valors de CK i LDH van mostrar una pujada a l’inici de la pretemporada, i van tornar als nivells basals al llarg d’aquesta. En aquest cas sembla que aquests són els primers marcadors sèrics en aparèixer quan augmenta la càrrega de treball muscular, reflectint un procés inflamatori localitzat en la membrana de la fibra anterior a la disrupció de la mateixa fibra. Si finalment la seva estructura es danya completament, s’alliberaria miosina a la sang, procés que ja podria mesurar-se amb les isoformes de miosina.

Així mesurar els nivells sèrics de les isoformes de la miosina pot convertir-se en un procediment que ajudi a millorar els processos de monitoratge de l’entrenament i la competició. Els investigadors afirmen que “es poden detectar alteracions en l’estructura del sarcòmer”, el que podria ajudar a evitar un dany major durant la temporada. En un futur pròxim, si s’escurcen els terminis d’anàlisi de les mostres sanguínies, es podria identificar l’impacte de l’entrenament i els partits en cada tipus de fibra, ajudant a controlar el grau de dany i evitar així la progressió de la lesió als graus II o III, que poden apartar els jugadors de la competició.

 

 

BIHUB team

 

Referències:

 

  1. Garrett WE, Califf JC, Bassett FH. Histochemical correlates of hamstring injuries. Am J Sports Med. 1984;12(2):98-103. doi:10.1177/036354658401200202
  2. Qaisar R, Bhaskaran S, Van Remmen H. Muscle fiber type diversification during exercise and regeneration. Free Radic Biol Med. 2016;98:56-67. doi:https://doi.org/10.1016/j.freeradbiomed.2016.03.025
  3. Nédélec M, McCall A, Carling C, Legall F, Berthoin S, Dupont G. Recovery in soccer. Sport Med. 2012;42(12):997-1015.
  4. Guerrero M, Guiu-Comadevall M, Cadefau JA, et al. Fast and slow myosins as markers of muscle injury. Br J Sports Med. 2008;42(7):581 LP – 584. doi:10.1136/bjsm.2007.037945
  5. Carmona G, Guerrero M, Cussó R, et al. Muscle enzyme and fiber type-specific sarcomere protein increases in serum after inertial concentric-eccentric exercise. Scand J Med Sci Sports. 2015;25(6):e547-e557. doi:10.1111/sms.12363
  6. Carmona G, Roca E, Guerrero M, et al. Sarcomere Disruptions of Slow Fiber Resulting From Mountain Ultramarathon. Int J Sports Physiol Perform. 2015;10(8):1041-1047. doi:10.1123/ijspp.2014-0267
  7. Guerrero M, Carmona G, Rodas G, Cadefau JA, Maestro A, Cusso R. Assessment of muscle fiber adaptation in footballers using a new ELISA assay of myosin isoforms. J Sports Med Phys Fitness. 2019;59(11):1828-1834. doi:10.23736/S0022-4707.19.09463-5

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.