BIHUB PATH

November 10, 2021

Events

“Un entrenador necessita un staff ampli i preparat a qui poder delegar, des de psicologia a fisioteràpia, passant per l’anàlisi del joc”

By BIHub Team.

En una pausa mentre preparen el seu partit de la Champions League davant l’Hoffenheim, l’entrenador del FC Barcelona femení, Jonathan Giráldez, i les jugadores Alexia Putellas i Marta Torrejón han connectat amb la V edició de l’Sports Tomorrow Congress del Barça Innovation Hub en la jornada dedicada a la metodologia per explicar com afronten el repte més difícil que hi pot haver a les competicions esportives: seguir guanyant després d’una temporada excel·lent.

L’objectiu, ha revelat Giráldez, és que les jugadores millorin des del punt de vista individual i l’equip des del punt de vista col·lectiu. Un repte, perquè quan es guanya, és quan més canvis cal fer, encara que comunament es tendeix a creure el contrari. La clau per a l’entrenador passa per la coordinació amb un staff tècnic ampli i preparat en el qual pugui delegar, des de la psicologia a la fisioteràpia, tot passant per l’anàlisi del joc.

Marta Torrejón ha lloat l'”inconformisme” d’una plantilla que ha arribat fins a on és per voler guanyar sempre: “Mai hem vist un sostre”. Per la seva banda, Alexia Putellas ha explicat que des de l’inici de la temporada han oblidat els èxits obtinguts a l’anterior, la victòria de la Champions League i La Lliga Iberdrola, perquè no es pot pensar en el que ja s’ha guanyat. “Cal seguir reinventant-se, si pares, els altres sempre avancen”.

“Jugar juntes no significa moure’s de forma simultània, sinó estar vinculades anímicamente”

L’entrenadora de la selecció Italiana femenina de futbol, Milena Bertolini, ha compartit la metodologia que aplica com a seleccionadora. Per a ella, un equip és un context complex, com tot el que és humà, “és un contenidor d’emocions diverses, dels desitjos, anhels i necessitats de cada una de les jugadores”. Per això, el més important és que les futbolistes estiguin en sintonia amb el col·lectiu.

Pel que fa al staff, s’ha referit a ell com a “un equip dins de l’equip”. Per al Mundial de França van portar 27 persones. En un grup tan nombrós, Bertolini considera que la seleccionadora ha d’actuar com a mediadora i, alhora, ser la líder de tothom, la qual cosa li obliga a dominar totes les matèries per poder comprendre a cada integrant de l’expedició amb les seves característiques particulars.

Al futbol, abans de res, cal educar la ment, ha dit. De res serveix comprendre el joc o tenir coneixements tàctics, perquè sense una relació adequada entre totes mai es podrà funcionar bé. Cal ser conscients de tots els aspectes subjacents a una plantilla: “Moltes vegades les mateixes situacions, termes o paraules poden tenir conseqüències diferents, cal comprendre abans a cada jugadora, perquè això és el que fa que es pugui gestionar l’equip, en cas contrari, és impossible entendre els conflictes que puguin sorgir entre elles”.

Bertolini també està convençuda que es juga d’una manera determinada segons la personalitat. La forma de reaccionar de cada futbolista al camp té a veure amb el seu caràcter. Al mateix temps, la posició en el camp també marca el comportament. Ella mateixa ha comprovat que quan veu vídeos amb les seves jugadores, les seves reaccions són diferents segons les posicions que ocupen al camp. No obstant això, el futbol ha canviat. “Ara els defenses ja no defensen només, sinó que també construeixen, els migcampistes han de ser complets, són el vincle entre la defensa i l’atac, mentre que els davanters també han de defensar, són la primera línia de la pressió, o sigui, de la defensa”. Tot això, sense cuidar les relacions afectives entre elles, és impossible de coordinar. La identitat la marcarà un llenguatge comú, que la idea de joc es converteixi en identitat de joc està determinat per la relació entre el “jo” i el “nosaltres”, ha sentenciat.

“Allà on els homes posen excuses, les dones esportistes són autoexigents, responsables i directes”

El nou entrenador de la selecció espanyola d’hoquei, Max Caldas, ha compartit la seva experiència com a seleccionador de l’equip femení dels Països Baixos. Durant aquest període, en el qual va obtenir títols com la medalla d’or dels Jocs Olímpics de 2012 i la copa del món de 2014, el fet de treballar amb dones va ser el que més li va fer aprendre sobre aquest esport.

Per començar, pels estereotips que van saltar per l’aire. Es menyspreava la secció femenina per “jugar més a poc a poc” o “tirar passades aèries més curtes”, però va aprendre que tot això depenia de la contextualització. Els equips i les jugadores es podien distingir per la seva velocitat o la seva lentitud igual que els equips masculins, però cadascun en el seu context. D’aquí la seva màxima: “Més no és millor, millor és millor”. El que sí que es podia comparar de forma directa era el nivell de compromís. On ell havia vist als homes posar excuses per a tot, va comprovar que les dones eren “autoexigents, responsables, directes i volien ser les millors cada dia”.

Com a seleccionador, es va proposar que la seva presència no fos la d’un examinador que apareix abans de les competicions, sinó un entrenador amb el qual es pot tenir una comunicació constant. També va integrar a l’absoluta als tècnics de les seleccions sub21 i sub17, els va fer viatjar amb l’absoluta i els va permetre treballar aspectes del joc en els entrenaments.

Amb les jugadores va mantenir un vincle individual amb cadascuna d’elles que es va veure potenciat amb un exercici de feedback públic que feien amb freqüència. En aquestes converses van arribar a sortir aspectes íntims relatius a l’orientació sexual de les jugadores. Per Caldas, aquesta sinceritat va ser “impressionant” i va ser conscient que el nivell de confiança i seguretat que els permetia compartir aquests detalls només indicava la magnitud de la fortalesa col·lectiva d’aquesta plantilla.

En el dia a dia, va tenir en compte que sempre ha d’existir crítica. “Quan guanyes fas coses malament i, quan perds, fas coses bé, el resultat et fa oblidar els perquès”. Si aquests aspectes es tracten amb una comunicació contínua, després al seleccionador no li sorprenen les reaccions que puguin desencadenar-se davant determinades situacions.

“La professionalització del futbol femení a Itàlia serà un gran pas, però no només esportiu, sinó cultural social”

El director de la secció femenina de la Juventus de Torí, Stefano Braghin, ha explicat els canvis que s’estan produint a Itàlia en relació amb el futbol de dones. En primer lloc, va haver-hi una mesura clau anys enrere quan es va obligar als clubs al fet que, si volien participar en les competicions masculines, havien de federar a un mínim de quaranta jugadores sub15 i sub17.

Aquesta norma va ser una fita, ha apuntat Braghin, tot i que encara queda molt camí per recórrer, ja que si bé hi ha països amb tres-centes mil jugadores, a Itàlia encara s’està al voltant de les trenta mil. La segona mesura clau encara ha d’arribar, serà la professionalització de la lliga en la temporada 22-23. Encara no hi ha cap esport femení que sigui professional a Itàlia, s’ha queixat. El primer serà el futbol i és una urgència perquè les jugadores necessiten garanties. El canvi, a més, no serà només esportiu, sinó “un gran pas cultural i social”.

Això no vol dir que no hi hagi preocupacions. Braghin no té clar encara que el cost que implicarà la professionalització; la preocupació immediata serà que la duplicació dels salaris, sigui sostenible amb els ingressos que té el futbol femení, que en aquest país segueixen sent molt baixos. De totes maneres, en la seva opinió, el futbol femení és més empàtic que el masculí i el sentit de pertinença al club, així com els vincles entre les jugadores, són més forts que en el masculí. “Com se senten les jugadores dins d’un club té una gran repercussió sobre el rendiment de cada jugadora”.

Tot queda pendent d’un augment de la competitivitat, per a això es reduirà la lliga de dotze equips a deu, per tal d’evitar la bretxa entre l’alt i el baix de la taula i els resultats excessivament engruixits. Si el torneig està més disputat, això atraurà al públic i als sponsors.

“No és important guanyar, l’important és tenir la sensació de que és possible”

La selecció femenina de Suècia va aconseguir un tercer lloc en la Copa del Món de França. El seu seleccionador, Peter Gerthardsson, ha revelat com va ser la metodologia que va seguir per aconseguir aquest èxit. Per començar, treballa amb un staff reduït, no vol que hi hagi massa persones i que la gestió estigui fora del seu control. D’altra banda, a diferència del futbol masculí, ha subratllat la importància del sistema educatiu per poder facilitar a les jugadores la seva dedicació a l’esport.

El joc l’ha comparat amb un grup de rock. El baixista i el bateria creen l’estructura i el guitarrista i el cantant afegeixen la part creativa. Tot a l’equip depèn de l’equilibri que hi hagi entre estructura i creativitat. No obstant això, no té idees preconcebudes de com ha de repartir-se. Segons ha mostrat, tots els seus esquemes de joc són flexibles i canviants.

Per a la motivació, Gerthardsson aposta per la comunicació personalitzada per tal d’establir vincles de confiança. “No necessito un líder, necessito capdavanters, en plural”, ha especificat. Li agrada, quan en els partits hi ha una interrupció, veure que les jugadores parlen entre si, Segons ha explicat, això també és treball. D’aquesta manera, guanyar no li sembla important, però sí tenir la sensació de que és possible aconseguir-ho.

“No tenim les jugadores mes talentoses, no tenim els millors tècnics, però fem el que és ordinari extraordinàriament bé”

Iraia Iturregi, entrenadora de l’Athletic de Bilbao femení, ha descrit com és la dificultat que té el seu club per mantenir als seus equips en l’èlit. La filosofia de Lezama és la de jugar només amb jugadors, tamt masculins com femenins, nascuts o formats al País Basc. Això li deixa un marge molt estret a l’hora de configurar les plantilles i tot depèn d’un treball ben fet amb les categories formatives.

Quan el primer equip es troba amb baixes, moltes vegades no es poden fer fitxatges i s’ha de pujar del filial el que hi hagi en l’estat que estigui, per això és fonamental, ha explicat Iturregi, que les jugadores joves estiguin preparades.. No importa quan debutin i ni quants minuts hagin disputat, la clau resideix en la seva formació i preparació quan arribi l’hora en la qual es necessitaran.

Per organitzar així els equips, aposta per una gestió de les emocions. “De vegades hi ha noies joves que ens demanen plorant que les canviem perquè estan fent el ridícul, però no ho fem per inculcar-li’s que s’aprèn dels errors”, ha revelat. Es treballa la frustració, així com la cura de les jugadores que alternen primer equip i filial perquè no sentin que no pertanyen a cap dels dos. Les noies de l’Athletic, en aquestes circumstàncies, també necessiten apostar per un plus d’intensitat física i, en aquest sentit, l’entrenadora ha confessat que, des de nenes, en els entrenaments no es xiulen “les faltitas”, perquè aprenguin a competir en els partits que hi ha agressivitat. Així s’aconseguirà el mínim que exigeix el club, que encara que no es compti amb les jugadores més talentoses ni amb els millors tècnics, que “l’ordinari es faci extraordinàriament bé”.

“En un partit poden aparèixer successos inesperats que cal aprofitar no només per adaptar-se, sinó per canviar”

Partint de la teoria de l’anti-fragilitat de Nassim Taleb, l’entrenadora de l’Inter de Milà femení, Rita Guarino, ha mostrat com una plantilla pot ser resilent i fàcilment adaptable als canvis i imprevistos i fins i tot treure’n profit.

El futbol és sempre incert, ha dit, i la seva complexitat forma part de la seva pròpia essència. Els equips estan contínuament exposats al fracàs, al caos i a tot el que és inesperat. Per això, el que es prioritza en les seves plantilles és la importància de saber reaccionar davant la variabilitat del joc. Adaptant-se als canvis i aprenent dels errors, és com apareix l’oportunitat de transformar-se de manera que un fracàs pugui esdevenir una identitat diferent i millor.

“Intentem no estar encotillats en una idea, de vegades cal seguir les sensacions, fer servir el sentit comú”

L’entrenador del Llevant femení, Ángel Villacampa, ha compartit la metodologia que aplica en el seu equip; un sistema de treball no encotillat en una sola idea o model, que de vegades es guia per les sensacions, és a dir, “pel sentit comú”. Això sí, encara que creï en la llibertat i la creativitat, creu que la seva funció és aportar solucions i eines a les jugadores, fins i tot en les facetes més imaginatives o “en l’últim terç” del camp, on el clixé diu que només s’actua per instint o per talent.

En una dinàmica de treball setmanal, ha anat assenyalant com s’augmenta la intensitat dels entrenaments fins a arribar el dijous al dia clau en el qual apareixen els senyals que configuraran l’onze titular. Un dia que denomina com a “pilota assassina” perquè exigeix a les jugadores que se’l prenguin amb la intensitat d’un partit oficial.

“En la selecció nacional es pot aprendre molt”

Jorge Vilda, seleccionador nacional d’Espanya, ha analitzat amb els assistents al congrés els exercicis i rutines que segueix en els entrenaments de la selecció. Considera que ser futbolista internacional és una gran oportunitat per a les jugadores no només pel prestigi, sinó pel que es pot aprendre. Hi ha clubs que no disputen competicions internacionals i aquesta oportunitat la dóna la selecció. D’aquesta manera, es tracta de coordinar-se amb els clubs i intentar mantenir canals de comunicació amb les jugadores perquè mai s’enquisti algun problema que pugui esdevenir en una concentració. En aquest sentit, ha elogiat el treball de l’staff de psicologia, que “sempre està movent els fils perquè tot funcioni”.

En la seva gestió preval la senzillesa. Intenta usar el vídeo només perquè es percebi l’essència del joc del proper rival. pel que fa a les dades, utilitza les estrictament necessàries, que li parlen de si han estat dominadores i de com han creat ocasions. De fet, valora més les dades dels analistes de la selecció que la dels externs, perquè creu que varien segons qui les recopili.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.