BIHUB PATH

29 gener, 2021

Turisme futbolístic: revolució del turisme o revolució del futbol?

APUNTA’T AL Certificat en Màrqueting i Patrocini Esportiu

UNIR-SE ARA
318K

“Visca el Barça, visca Catalunya i visca Fuentealbilla”. Aquestes paraules d’Andrés Iniesta després de la consecució del triplet l’any 2009 van ser un crit històric, però també una revolució turística. El regidor de Cultura de Fuentealbilla va manifestar que aquesta menció al seu poble de dos mil habitants era una campanya “de milions i milions d’euros”. Cinc anys més tard, la Universitat Rey Juan Carlos va realitzar un estudi per mesurar l’impacte dels èxits d’Iniesta al turisme de Fuentealbilla i la majoria dels enquestats que visitava el poble responien que el coneixia per aquella frase eufòrica del futbolista.

L’anàlisi, més detalladament, mostrava que la majoria de turistes que arribaven al poble eren seguidors del Barça, homes en un 57%, procedents de Catalunya. L’increment del turisme va ser una fita, ja que fins aleshores el poble mai no n’havia rebut. Els locals també valoraven que a tota Espanya es coneixia l’existència del seu poble i que l’arribada de visitants havia servit per, a més a més, desenvolupar una oferta de turisme enològic i cultural.

En un sondeig a la població general que estaria disposada a visitar Fuentealbilla, els enquestats responien que associaven la localitat a Iniesta, als vins de la zona i a la seva riquesa paisatgística. Els màxims atractius de les visites eren la casa on va créixer el futbolista, la seva estàtua i el monument a la Copa del Món, però a continuació apareixien també l’ascensió al Cerro de la Cruz, les termes romanes i les salines. Un futbolista havia convertit el seu lloc d’origen en un destí turístic consolidat amb una oferta diversificada amb només pronunciar el seu nom. Un fenomen de major envergadura que el museu de Pelé a Santos, Brasil, o el de Cristiano Ronaldo a Madeira, Portugal, que ja eren destins importants prèviament.

Al 2016, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, donava la benvinguda a Samuel Eto’o a un gran sopar de gala prèvia a la disputa d’un partit benèfic a Antalya. El partit va haver de ser suspès per un intent de cop d’estat a Turquia, però comptaria amb la presència de Marcel Desailly, Carles Puyol, Deco, Messi, Drogba, Luis Suárez, Maradona, Neymar, Hazard, Totti, Xavi, Iniesta i Turan, entre d’altres. La presència dels màxims mandataris del país es devia al valor com a destí turístic relacionat amb el futbol que s’estava creant a Antalya, una localitat del sud de Turquia entre les muntanyes del Taure i el Mediterrani. L’arribada de tota aquesta constel·lació era la millor promoció possible.

Les instal·lacions esportives a Antalya tenen un valor estratègic per al turisme nacional perquè generen una demanda al marge de les fluctuacions estacionals, segons un estudi publicat a l’International Journal of Trade, Economics and Finance. L’objectiu fonamental de la seva oferta fora de temporada és atreure concentracions de clubs de futbol. Aquest indret és molt popular per als equips russos durant la seva aturada d’hivern, per exemple, entre gener i març. També clubs alemanys com l’Eintracht Frankfurt, Schalke 04, Werder Bremen, Bayer Leverkusen i Borussia Dortmund han realitzat stages en aquestes instal·lacions. Aquestes visites ja són rendibles per si mateixes per l’ocupació hotelera dels jugadors, el cos tècnic i els periodistes que acompanyen els equips, però el més valuós és la seva aparició als mitjans, com l’esdeveniment d’Eto’o amb els seus amics. A propòsit d’aquesta publicitat, després se celebren competicions de categories inferiors, cursos d’àrbitres o d’entrenadors; multitud d’activitats que mantenen l’ocupació hotelera. Aquests camps de futbol atreuen un equivalent del cobejat turisme de congressos, conclou la investigació. A Espanya també hi ha instal·lacions similars, com el Marbella Football Center, que només l’any 2019 va registrar 227 estades de clubs de futbol amb una permanència mitjana de vuit dies.

Un exemple d’aquesta correlació entre instal·lacions esportives i la visita de clubs importants per al valor turístic d’una localitat és l’escola de futbol que el FC Barcelona ha posat en marxa a Haikou, a la Xina, amb capacitat per a la inscripció de mil nens cada any. Aquesta ciutat a l’illa d’Hainan es promociona com un dels grans destins del turisme estiuenc local i en els seus terrenys de joc, també és habitual que hi realitzin les seves concentracions les seleccions nacionals xineses. A l’Àfrica, quan un combinat d’antigues estrelles del FC Barcelona va jugar a Uganda contra un altre de les llegendes locals, un estudi de la Universitat de Kyambogo, a la capital Kampala, considerava que la presència dels ex futbolistes del Barça i els seus tuits sobre els goril·les al parc nacional de Bwindi va atreure més atenció internacional que qualsevol altra campanya turística.

Treure un profit intel·ligent de partits de futbol o instal·lacions esportives per a professionals s’ha revelat com una publicitat per al turisme més efectiva que la tradicional. Prova d’això són les campanyes que han realitzat amb clubs de futbol de destins turístics poc convencionals, com Azerbaidjan amb l’Atlètic de Madrid o Rwanda amb l’Arsenal. Fins i tot un equip de la sisena divisió anglesa, el Blyth Spartans A.F.C., ha arribat a tenir en el seu estadi una tanca amb l’anunci “Visit North Korea”.

També la mera existència d’un club de futbol en la màxima categoria nacional té un efecte positiu sobre el turisme total que rep una localitat. Un estudi de la Universitat de Saragossa estimava que Osca, amb la participació del seu club a primera divisió, havia rebut la visita anual de 15.000 persones entre aficionats, professionals i premsa, quan el còmput global de visitants anuals a la ciutat rondava els 100.000 turistes. Hi ha investigacions similars que analitzen, per contra, les pèrdues que va suposar per a la capital aragonesa el descens a Segona del Reial Saragossa o el pas del Deportivo de La Coruña per la Champions League, una ciutat que va arribar a ser coneguda arreu del món gràcies a que per les files del seu equip hi van passar jugadors com el campió del món Bebeto o la també la superestrella brasilera, Djalminha.

Tanmateix, més enllà del paper dels cracks, el valor més important que ha pogut desenvolupar un sol futbolista amb projecció mediàtica en un club és quan el seu país d’origen no és una potència futbolística. Per exemple, un altre objecte d’estudi del turisme relacionat amb el futbol és “l’efecte Nakata”. Quan el jugador japonès Hidetoshi Nakata va fitxar el 1998 pel Perugia, de la primera divisió italiana en aquell moment, hi van acudir cinc mil turistes japonesos per presenciar el seu debut. Durant aquell any, hi va haver una mitjana de 300 japonesos a l’estadi. Quan després el jugador va fitxar pel Parma, aquesta ciutat es va convertir en el segon destí turístic a Itàlia per als visitants japonesos, per davant de ciutats com Venècia o Florència.

Malgrat tot, sense cap dubte, el cas de major èxit del binomi turisme i futbol s’ha produït a Gran Bretanya. Dos de cada cinc turistes que arriben a les illes volen veure un espectacle esportiu, de tots ells, un 73% va al futbol. La Premier és un reclam de primer ordre per al turista que arriba a les illes. De fet, en ciutats amb atractius limitats, com Manchester, l’estadi d’Old Trafford és un dels punts més demandats pels turistes que visiten tot el país.

Un cas molt ressenyat va ser el del Leicester, quan aquest club va guanyar la lliga 2015-16 per davant d’equips amb un pressupost molt més elevat. Aquesta gesta va tenir un gran impacte mundial fent que l’arribada de turistes augmentés en un milió de persones respecte de l’any anterior. L’alcalde de la ciutat, sir Peter Soulsby, va associar l’increment de turistes a la victòria del seu equip i, també, a la posterior celebració del sorteig de la fase de grups de la Champions League.

Encara que, al marge del turista que al seu viatge hi afegeix el complement d’assistir a un partit o visitar un estadi, també hi ha un tipus de visitant que només veurà futbol. Irlanda, els països escandinaus, els Estats Units i els Països Baixos són, per aquest ordre, els llocs d’origen d’aquest perfil de turista esportiu que, a causa de la poca competitivitat dels seus campionats nacionals, intenta assistir als partits de la Premier. Hi ha trobades del Liverpool a Anfield que han registrat fins a 1500 turistes només de Noruega, els més valorats perquè són els que major despesa realitzen durant la seva estada.

El problema es troba en l’efecte que causen aquests turistes a l’ambient dels estadis. Recentment, la revista GQ es preguntava en un reportatge si aquest fenomen de turistes que a les grades miren “bocabadats” els aficionats reals dels equips “en lloc d’unir-se als seus càntics”, no esdevinguin en el llarg termini contraproduents, malgrat la seva rendibilitat, en refredar l’atmosfera.

En aquest aspecte, l’altra cara de la moneda la trobem a l’Argentina. L’ambient a les seves grades li ha valgut a Buenos Aires el títol de capital mundial del futbol. Existeixen nombroses empreses que ofereixen tours futbolístics i assistència a les trobades, encara que amb estrictes recomanacions i amb estadis vetats per al turista per qüestions de seguretat. Tanmateix, és aquest ambient que s’està perdent en els estadis europeus el que atreu els turistes a Buenos Aires, on també tenen una oferta addicional de tours pel barri de La Boca relacionats amb el futbol, un “Paseo de la gloria” amb estàtues dels esportistes argentins de major èxit, o un homenatge a la selecció amb estàtues de Maradona, Messi i Batistuta a la Plaça de França.

Hi ha investigadors que han denominat a aquest fenomen a Europa “la gentrificació del futbol”. Cosa que es produiria normalment de mica en mica des que es van prohibir les localitats de peu després dels tràgics allaus mortals dels anys 80. Ara, els estadis no només reben turistes, també empresaris i directius en viatges de negocis i les instal·lacions són centres de consum que abasten una diversitat de sectors com ara l’hostaleria, la moda o d’altres ofertes d’entreteniment. Existeix un risc que la pèrdua del folklore d’aquest esport acabi desnaturalitzant l’atractiu i l’encant que el van fer tan popular.

Tanmateix, compensa. Cal entendre la faceta menys estimulant dels canvis en el context de la revolució que està experimentant el futbol. La realitat és que els estadis estan transcendint tot el que van ser en el passat. Ara són peces arquitectòniques úniques que aspiren a convertir-se en símbols de les seves ciutats; espais amb tecnologia punta que ofereixen la millor experiència possible als assistents i posen les bases per rebre les demandes de les noves generacions, aficionats molt més participatius, que gestionen big data mentre assisteixen als partits, i que presenten un esquema de valors diferent a l’hora d’estimar els seus equips a diferència dels seus pares i avis.

Lògicament, aquest procés de canvi ha portat associat el fenomen del turisme futbolístic massiu. Un factor, com s’ha explicat, molt enriquidor per a un sector econòmic que es desplega amb una competència ferotge entre destins repartits per tot el món. La macro cobertura mediàtica que va impulsar aquest esport en els anys 90 a l’alçada d’un fenomen global, amb partits que poden ser seguits per 200 milions d’espectadors, va portar associat un segment de consumidors amb alt poder adquisitiu que inevitablement es van incorporar al circuit de consum futbolístic, però a més a més, ara, els grans estadis formen part de la idiosincràsia de les ciutats. Són un atractiu més de l’oferta cultural d’un destí turístic, fins al punt que es donen casos com el museu del FC Barcelona, que es troba entre els cinc més visitats d’Espanya, només al darrere del Museu del Prado i el Reina Sofia de Madrid. En altres casos, com el citat de Manchester, és l’estadi el que aporta valor al modest potencial turístic de la ciutat.

Un canvi que no es pot comprendre sense tenir en compte l’apogeu del turisme urbà que, paral·lelament, responia a la revolució dels transports. Tanmateix, de tota aquesta evolució també se’n ha beneficiat l’aficionat tradicional com mai no ho hagués somniat. L’exemple més explícit del canvi de paradigma és la diversificació de l’Olympique de Lió, que va ser pioner a l’hora de crear la seva pròpia agència de viatges, OL Voyages, amb paquets de “tot inclòs” per seguir el seu equip per França i per tota Europa, a més a més d’ofertes especials de vacances a destins com Eivissa, l’Adriàtic, etc… El Liverpool, a Anglaterra, també va establir una associació amb l’agència Thomas Cook, que incloïa la Liverpool FC Holiday Club, per obtenir millors preus en altres destins a part dels relacionats amb els viatges de l’equip. Els clubs van començar a transformar-se en proveïdors de serveis per als seus fans que feien que compensés ser-ne part.

Tot i això, cal admetre que si queda un repte pendent en la modernització del negoci del turisme futbolístic és l’atenció de l’aficionat tradicional. Actualment, és un viatger autosuficient que planifica els seus viatges per si mateix i no necessita una assistència externa per acudir als seus llocs de “culte”. En un estudi publicat en el Journal de l’APTA (Àsia Pacific Tourism Association) s’ha analitzat el perfil d’aquest turista que realitza els seus viatges mogut per la nostàlgia. Molts d’ells, remarcava, repetien viatges que ja havien fet abans en què havien tingut una experiència com a espectadors, però la investigació demostrava que no era una condició sine qua non haver assistit a un partit per desenvolupar nostàlgia i planificar un viatge al lloc on es va jugar.

Els acadèmics que van realitzar aquest estudi recomanaven tenir cura de tots els vestigis tradicionals que poguessin guardar un significat especial per als aficionats o evocar fets històrics futbolístics de gran importància. Una preservació del patrimoni cultural esportiu que necessàriament hauria d’implementar-se amb noves tecnologies. Un desafiament per a un esport que necessita continuar sent atractiu en un futur canviant i sofisticat i mantenir les essències que el van fer popular. Una aposta per la puresa i l’avantguarda al mateix temps.

 

Álvaro González

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

BARÇA SPORTS SCIENCE WEEK SEGUEIX CREIXENT

La passada edició de la Barça Sports Science Week es va celebrar del 8 al 11 d’octubre al Camp Nou. Més de 1200 visitants i més de 60 ponents de 53 nacionalitats diferents van assistir a conèixer els últims avenços i estudis de casos en ciències de l’esport.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOESTADÍSTICA EN LES CIÈNCIES DE L’ESPORT I MEDICINA ESPORTIVA

L’àrea d’anàlisi de l’esport ha crescut exponencialment gràcies a les ciències de la computació i engloba també altres subàrees (ex: ciències de l’esport, ciències del comportament, medicina o visualització de dades) a part de l’estadística amb un enfocament més tàctic i de rendiment de l’esport.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

El Barça Innovation Hub organitza un fòrum sobre innovació al Levi’s Stadium de Santa Clara

La trobada s’ha fet en col·laboració amb els San Francisco 49ers i ha reunit líders de la indústria de l’esport i acadèmics especialistes en gestió de la innovació esportiva.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

Barça Innovation Hub a MIT

Investigació conjunta.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.