BIHUB PATH

September 27, 2021

Futbol

Tres concepcions filosòfiques del futbol: La concepció platònica

By Marc Masats i Riera.

Aquest article culmina la sèrie de tres entregues sobre filosofia i futbol. De la mateixa manera que els dos articles anteriors podrien semblar correlatius temporalment, aquest presenta una perspectiva que ha conviscut amb les dues posteriors. Tot i estar sempre influenciat per la perspectiva imperant en cada moment, l’anomenada concepció platònica del futbol ha tingut grans exponents al llarg temps, mantenint la seva essència més romàntica.

Parlarem de quin és el paper de les idees en el futbol, de quina importància te la bellesa del joc i fins i tot ens plantejarem si existeix una ànima de futbolista.

Igual que els grans corrents filosòfics la concepció presentada a continuació es transmet de mestres a deixebles. Com tothom sap, el mestre de Pep Guardiola va ser Johan Cruyff el personatge que per definir-se a ell mateix ironitzava dient: “Sóc una mica estrany. Un professional idealista, així és com ho heu de veure”. Aquest idealisme es concreta en una altre de les seves cites: “A futbol sempre s’hi ha de jugar de manera atractiva, s’ha de jugar de forma ofensiva, ha de resultar un espectacle”.

Per tant podem considerar que el tret diferencial d’aquesta visió és que a diferencia de la nihilista accepta que existeix la veritat, i aquesta és troba en la bellesa del joc. Que existeixi la veritat no implica que existeixi el monopoli del saber, a diferencia de la concepció religiosa. Des d’aquest paradigma s’ha d’entendre el joc més com una recerca de la bellesa i que no de la conquesta de la victòria a tota costa.

Marcelo Bielsa creu que els entrenadors, tenen una responsabilitat al respecte de la bellesa del joc que promouen. A tots sense diferencia se’ls presenta la obligació de preparar l’equip per tal d’assolir la victòria. La forma d’arribar a aquesta victòria ha deixat de tenir importància i segons Bielsa hi hauria d’haver un càstig per a aquells que ignoren la part estètica del joc. Ho argumenta dient que la gent que estima el futbol l’estima ja que hi troba la bellesa que manca en altres aspectes de la seva vida. Per aquest motiu l’hi costa acceptar que l’únic que pot oferir a la gent com a entrenador siguin resultats. No concebre el futbol com a element estètic comporta l’empitjorament de la condició humana, ja que la valoració de l’estètica i l’apreciació de la bellesa és quelcom universal i a l’abast de tothom, segons Bielsa.

En el món actual ja no hi ha un interès per la veritat ja que aquesta acostuma a ser incòmoda. Especialment la veritat sobre nosaltres mateixos. Pablo Aimar va comentar que la seva seria l’última generació que es miraria els partits de futbol sencers. En un món de “highlights” on la via d’aproximació dels adults a l’esport son les apostes, i la dels infants les celebracions estrafolàries dels jugadors a les xarxes socials, l’apreciació de la bellesa de l’esport ha esdevingut una idea oblidada.

Utilitzar el terme antisistema per referir-nos al comportament humà ens transporta directament a un imaginari de violència, rebel·lió i confrontació. La veritat és que el dia a dia ens regala multitud d’actes revolucionaris promoguts des de l’amor a les idees fins i tot des de la més pura ignorància d’estar-los cometent. Parlo de passejar per la ciutat, sense cap altre més propòsit que el de caminar, o cultivar un hort al pati de casa, o fer l’amor amb la persona estimada. Tots ells comporten un cert esforç sí, però al mateix temps son actes gratuïts, aïllats de la dinàmica de mercat, son sostenibles, saludables i fonamentals per a l’apoderament personal i la confecció d’una personalitat forta. Autèntiques revolucions en un món de facilitats, rendició al màrqueting, a la rapidesa i l’obediència cega als resultats. El mateix acte revolucionari ocorria al Camp Nou, quan encara hi havia públic, i podia sortir de l’estadi enfadat pel mal joc del seu equip tot i haver guanyat el partit.

Com s’ha comentat en l’apartat anterior, el futbol actual és un dels motors i miralls de la globalització. Fins fa uns anys s’entenia que el seguidor d’un equip ho fos ja que aquest representava la seva ciutat o regió. Tanmateix, amb l’ampliació de les retransmissions esportives, els clubs de futbol van començar a ser el nexe de comunitats transnacionals que tenien en comú només les ganes de veure un equip vencedor o grans jugadors, sense necessitat d’estar relacionats amb la ciutat ni el país on l’equip tenia la seva base. No en contrapartida però si com a contrapunt, el model de propietat del Futbol Club Barcelona podria arribar a ser posat com exemple antiglobalització ja que ha demostrat que la voluntat d’un grup relativament reduït de socis arrelats a l’espai físic de l’entitat determina democràticament quina acaba sent la visió de Club que afecta a més de 300 milions de fans.

Sí Plató hagués sigut entrenador de futbol s’afegiria a la llista d’entrenadors idealistes, precisament perquè ell és el màxim exponent d’aquest corrent de pensament. Tothom coneix l’expressió amor platònic, normalment utilitzada per referir-nos a un amor inassolible a ser correspost, tal com és inassolible perseverar en una expressió estètica del joc, ja no en el temps sinó en el decurs d’un mateix partit. Però el terme platònic no fa estricta referencia a l’impossible sinó que representa el sentiment pur i intens d’amor, cap a algú, una cosa o una idea que s’idealitzarà i es considera posseïdora de totes les qualitats.

Per Plató, la realitat la constitueixen les idees i no les coses materials. De la mateixa manera en la consideració de la tàctica en aquest paradigma hi entren en joc les intencions del jugador. El món de les idees és perfecte i aquestes son individuals i immutables. Les idees però, només poden ser expressades en el món sensible d’una forma parcial i les podem apreciar mitjançant els sentits, cosa que ens fa entendre que les intencions d’un jugador no poden ser sempre expressades en la seva plenitud en les seves accions de joc, encara que aquestes no deixen de ser el motor que comanda dels seus actes.

Els conceptes bàsics que fonamenten aquesta visió son l’ànima i la immortalitat de la mateixa, fins i tot per sobre del fet de l’existència de Déu. L’ànima, o esperit, es pot considerar l’origen de la vida material, de la sensibilitat i del psiquisme de l’home, i per tant també es podria considerar la font d’on emana la voluntat d’un jugador per expressar-se. La tinença d’ànima és la condició sine qua non per poder participar d’una realitat superior. Per tant en aquesta concepció del joc el protagonisme no recau en l’entrenador ni en el jugador, sinó en la participació conjunta d’ambdós en l’ideal superior. Aquesta veritat metafísica la conformen l’amor pel futbol, la bellesa del joc i la valentia per a poder assolir-la. El protagonista del joc és el joc en si mateix.

És precisament  aquesta veritat metafísica la que permet que l’home s’elevi més enllà de la seva realitat material, justament la que ara esclavitza el món i el futbol contemporani. És habitual doncs que en clubs que institucionalitzen aquesta visió hi hagin jugadors considerats patrimoni de l’entitat, ja que en el transcurs de la seva formació en categories inferiors aquests han pogut interioritzar l’ideal compartit en l’esdevenir de la seva ànima de futbolista. En contra del benefici de la dictadura del mercat de fitxatges i el poder dels representants ens trobem amb jugadors que ofereixen un gran rendiment en el seu club d’origen i que no son capaços de fer-ho en d’altres, fins al punt de que molts ja no son considerats com a futuribles per altres equips tot i tenir un talent enorme. Això ens fa pensar que sota aquest paradigma no podrem parlar de jugadors bons ni dolents sinó simplement de jugadors idonis.

Segons el filòsof holandès Rob Riemen tot el que es presenta com a cultura però sense una expressió de qualitats espirituals eternes no és cultura sinó moda. És per aquest motiu que tot el que no parteixi d’un llegat ferm corre el risc de desaparèixer si no ofereix resultats a curt termini. En contra d’això trobem, precisament també a holanda, un altre club amb una visió platònica del futbol. L’Ajax d’Amsterdam és una de les escoles de futbol més reconegudes i admirades arreu del món. I l’anomenem escola ja que no és només un club que competeix, com tots, per guanyar i aconseguir títols, sinó que ha fet del seu mètode i estil de joc tota una filosofia i identitat innegociables.

Des Rinus Michels, Johan Cruyff i Louis Van gaal com a guies referents, i amb una eternitat de jugadors brillants, l’Ajax ha defensat un joc atractiu, de riquesa tècnica,  atrevit, versàtil, sempre prenent la iniciativa i amb una gran capacitat dels jugadors per intervenir amb caràcter i qualitat. El que tothom coneix com “futbol total”.

Podríem acabar afirmant que aquest tipus de clubs, potser sense saber-ho, es fonamenten en el terme alemany Bildung que es refereix a la tradició de conrear-se a si mateix considerant que la filosofia i l’educació estan lligades formant part del mateix procés de maduresa personal i cultural. Aquesta maduresa es descriu com una harmonització de la ment i el cor de l’individu, i en la unificació de la individualitat i la identitat dins de la societat. Aquests clubs que creuen en l’educació, fugint dels resultats immediats, han de ser considerats refugis en una societat que aposta per una mentalitat materialista, que creu que tot ha de ser modern, fàcil i entretingut, i que ha renunciat a la qualitat en benefici de la quantitat.

Cal reivindicar que els jugadors son persones i les persones son quelcom molt més que xifres.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.