BIHUB PATH

12 desembre, 2019

TENDINOPATIA, UN ENFOCAMENT INTEGRAT EN LA BARÇA SPORTS MEDICINE CONFERENCE

Events

UNIU-VOS A Jill Cook i Ebonie Rio al programa: Tendinopatia dels Membres Inferiors

unirse-ara
160K

El passat 7 d’octubre es va celebrar en el marc de la “Sports Science Week”, la “Barça Sports Medicine Conference”, un esdeveniment organitzat per Barça Innovation Hub (BiHUB), la plataforma d’innovació del FC Barcelona. Es van donar cita els principals especialistes de tendó del món de l’esport, on van poder mostrar l’última evidència científica sobre fisiopatologia, clínica del dolor i protocols de prevenció, intervenció i rehabilitació en lesions tendinoses. A més a més, es va anunciar el llançament en 2020 de la Guia de lesions de tendó del FC Barcelona (FC Barcelona Tendon Injury Guide), on es conjuminarà el coneixement i l’experiència de 35 col·laboradors d’11 països per tal de recollir una visió única en la compressió i abordatge de les lesions de tendó.

Descripció de la patologia i del dolor

En la primera part de la jornada dedicada a l’anàlisi global de la lesió, la Dra. Jill Cook, fisioterapeuta i professora de recerca de la Universitat La Trobe, va explicar com el tendó pot tenir una resposta paradoxal a la càrrega, ja que aquesta pot induir una adaptació, però també pot ser un factor important en la patologia/dolor del tendó. A més, va afirmar que “hem arribat molt lluny en el seu estudi, però encara tenim molt de camí que recórrer en la comprensió de la seva patologia i dolor, així com entendre tot allò que no sabem, com la genètica, les comorbiditats o els factors de risc”.

El Dr. Markus Walden, cirurgià ortopèdic i investigador del Football Research Group, va presentar estudis epidemiològics que mostren com els equips tenen una mitjana de 4 lesions de tendó per temporada, sent la tendinopatia d’Aquil·les la més freqüent entre els jugadors professionals de futbol. També va analitzar diferents factors de risc i va ressenyar que la seva incidència augmenta sobretot en pretemporada, en jugadors més grans i a països amb climes més freds, podent deure’s això últim al fet que els terrenys de joc són més durs.

D’altra banda, el Dr. Sean Docking, investigador de la Universitat La Trobe, va destacar la importància de tenir en compte l’esbiaix cognitiu en la diagnosi. L’investigador explica com en alguns casos l’ús de la imatge pot tenir efectes negatius en la resolució final de la lesió, ja que el pacient pot arribar a desenvolupar símptomes vinculats a ella.

La presentació de la Dra. Ebonie Rio, investigadora també de la Universitat La Trobe, es va centrar en el model de dolor de la lesió tendinosa, remarcant mites que poden llastar la seva recuperació. Així, va exposar els efectes que té el dolor al cervell i la importància del llenguatge i l’exercici en el programa de rehabilitació.

Per tancar aquesta primera aproximació al tendó, el Dr. Carles Pedret, especialista en Medicina Esportiva i diagnosi ecogràfica, va analitzar com l’ús de la imatge pot ajudar a gestionar l’evolució de la lesió, destacant l’ecografia com el millor mètode d’imatge per al tendó i la ressonància magnètica per a la seva diagnosi diferencial. Malgrat tot, va afirmar que, “encara que amb la imatge es poden avaluar canvis estructurals, encara no sabem què signifiquen exactament”. En la mateixa línia, la Dra. Sandra Mechó va destacar que “les imatges ens permeten visualitzar canvis morfològics, però no podem arribar a distingir entre canvis degeneratius o adaptatius. ”

Intervencions en la lesió de tendó

La segona part de la jornada va començar amb Henning Langberg, fisioterapeuta i professor de la Facultat de Salut i Ciències Mèdiques de la Universitat de Copenhaguen, que va recalcar la necessitat de posar el focus també al múscul i no només al tendó, ja que la salut muscular sembla ser crítica per a la tendinopatia. A més, va afirmar que “en el futur, la rehabilitació del tendó haurà d’individualitzar-se d’acord amb les dades”.

D’altra banda, el Dr. Jeremy Loenneke, del Departament de Salut i Ciències de l’Exercici de la Universitat de Mississipí, va analitzar les possibilitats de la restricció de flux sanguini (BFR) per lesions i la modulació de la càrrega de treball, ja que “ha demostrat ser una tècnica segura i que pot incrementar la massa muscular i la força amb treballs de baixa càrrega/intensitat”. Malgrat les oportunitats que s’obren amb això, es necessiten més estudis, ja que l’evidència analitzada fins el moment mostra com el tendó no sembla adaptar-se a baixes càrregues amb BFR, al contrari que el múscul.

La ponència del Dr. Tero A H Järvinen, de la Facultat de Medicina i Tecnologies de la Salut de la Universitat de Tampere va analitzar un aspecte clau en la fisiopatologia de les lesions tendinoses, la hipòxia, és a dir, la reducció d’oxigen en el teixit lesionat. Va destacar que “l’oxigen és necessari per a la regeneració del teixit”, i que el seu descens augmenta la creació d’estructura vascular no funcional (neovascularització), i això agreuja el problema. Per això, l’ús de corticosteroides no està justificat, ja que no aborda la patologia i la degeneració, dintre del tendó.

En la mateixa línia, el Dr. Hans Tol, metge del Centre Acadèmic de Medicina de l’Esport d’Amsterdam, va animar “a dir no a l’ús d’injeccions amb esteroides” en les lesions de tendó, afegint a més que un altre tractament com “el PRP no només és car i dolorós, sinó que no funciona”. Va concloure dient que la utilització de “la càrrega és clau i meravellosa, encara que no és meravellosa per a tots els atletes” (loading is key and wonderful, but not wonderful for all athletes). Sota el mateix prisma, el Dr. Lorenzo Masci, consultor de medicina esportiva i de l’exercici amb seu a l’ISEH, va defensar que la teràpia amb exercici hauria d’ocupar la primera línia en el tractament, afermant al mateix temps que les cirurgies intratendinoses poden causar greus danys al tendó.

Casos pràctics de rehabilitació

El primer exemple en el tractament de lesió de tendó el va presentar el Dr. Dylan Morrissey, fisioterapeuta i investigador de la Queen Mary University of London, il·lustrant un tractament exitós de ruptura intratendinosa de l’Aquil·les. A més a més, va recalcar la necessitat de millorar la tècnica d’imatge, ja que, malgrat ser útil per al seguiment de la lesió, encara és necessària una millora en la resolució.

El següent cas el va presentar el Dr. Maurizio Fanchini, responsable de l’àrea de força de l’AS Roma, el qual va detallar el tractament des d’un enfocament multifactorial d’una ruptura de tendó d’Aquil·les d’un jugador de 39 anys. D’altra banda, va recalcar la importància de monitorar la càrrega d’entrenament, tant externa com interna, per controlar la capacitat del jugador a l’hora d’entrenar i competir.

Per la seva part, el Dr. Hans Zwerver, professor de la Universitat de Groningen, va remarcar novament la transcendència de l’exercici en el maneig de la tendinopatia rotular. Així mateix, va manifestar que la cirurgia no és una solució ràpida per a aquesta tendinopatia, a part que els seus resultats són impredictibles en molts casos.

El Dr. Andreas Serner, fisioterapeuta i investigador d’Aspetar, va parlar sobre la tendinopatia de l’abductor, la qual va afirmar “té una diagnosi incerta”. Va insistir en la importància de controlar prèviament els nivells de força del jugador per poder anticipar així lesions en aquesta zona, ja que “la força es redueix abans que apareguin els símptomes”. Igualment, per a la seva rehabilitació va destacar la importància d’aplicar una càrrega progressiva.

Prevenció

Finalment, es van presentar models de prevenció i avaluació. El Dr. Robert-Jan de Vos, metge i investigador al Centre Mèdic de la Universitat Erasmus, va parlar sobre els principals factors de risc de la tendinopatia d’Aquil·les, essent el principal d’ells haver tingut una tendinopatia prèviament en els membres inferiors. Així mateix, va parlar sobre la diagnosi de la tendinopatia isquiosural i de l’absència de protocols de rehabilitació clínicament provats en pacients amb aquesta lesió. D’altra banda, el Dr. Seth O’Neill, professor de la universitat de Leicester, va subratllar la importància de la diagnosi a l’hora d’abordar la rehabilitació del tendó d’Aquil·les, així com la necessitat de valorar la unió múscul-tendó i de les càrregues que ha de suportar habitualment. D’altra banda, va ressaltar aquelles accions que s’haurien d’evitar en el seu tractament.

El Dr. Andreas Ivarsson, cap de departament de psicologia de l’Arsenal i professor de la Universitat d’Halmstat, va detallar com l’estrès i les respostes que provoca són variables que poden augmentar el risc de lesió. D’acord amb això, va expressar que “el monitoratge dels nivells d’estrès dels jugadors, juntament amb tècniques psicològiques, poden integrar-se en el treball preventiu de lesions dintre d’un equip o un club i ajudar a reduir així el risc de lesió”. Finalment, Daniel Florit, metge del FC Barcelona, va analitzar l’abast de les lesions tendinoses en els esports d’equip professionals al FC Barcelona. Va detallar que les lesions en el tendó rotular són les més freqüents, seguides de les del tendó d’Aquil·les. A més a més, va puntualitzar que la incidència d’aquestes lesions és més gran en els esports indoor (ex. bàsquet, hoquei patins i futbol sala). D’acord amb aquestes dades, Javier Ruiz, especialista de força del FC Barcelona va afirmar que “les dades recopilades durant aquestes dues estacions són molt valuoses per a nosaltres, ja que ens proporcionen informació de qualitat que ens permet treure conclusions que ens ajuden a identificar els factors de risc i desenvolupar una proposta de treball cada vegada més específica”.

 

L’equip Barça Innovation Hub

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.