BIHUB PATH

May 28, 2021

Psicologia

Tècniques per a controlar l’estrès i l’ansietat en l’esport

1

Ansietat i estrès són dos termes als que per desgràcia ens estem acostumant massa en els últims temps. Els ritmes de vida accelerats i l’alta exigència en qualsevol àmbit acaben per tenir conseqüències negatives en la nostra salut mental. En el cas dels esportistes d’alt rendiment, aquesta exigència es veu a més multiplicada per diferents factors associats a la seva pràctica esportiva.

No obstant això, els trastorns d’ansietat o els efectes de l’estrès no són el resultat d’un estímul concret. Davant una mateixa situació, diferents esportistes acabaran arribant a diferents resultats. Fins i tot una mateixa persona l’afrontarà de manera diferent en diferents moments de la seva vida o si és capaç de practicar diferents estratègies per a combatre el que molts han anomenat la malaltia del segle XXI. Pot l’ansietat convertir-se en una inesperada aliada de l’esportista?

De què parlem quan parlem d’ansietat i estrès

Resulta curiós descobrir que l’ansietat, per si mateixa, no és negativa per al nostre organisme. L’ansietat és una emoció que ens prepara per una cosa important provocant una important activació a nivell mental i corporal. Així de simple. L’objectiu d’aquesta reacció no és un altre que “despertar” al nostre organisme per a una resposta immediata davant aquest esdeveniment que no té perquè ser dolent. La vigília d’un partit pot disparar la nostra ansietat de la mateixa forma que presenciar un esdeveniment perillós o imaginar que volarem amb avió. L’ansietat, per tant, no sols és una emoció totalment normal, sinó que a més és necessària per al correcte funcionament del nostre organisme. Pretendre que desaparegui és un dels errors més comuns dels qui se’n veuen afectats.

Amb l’estrès succeeix una cosa semblant. En general, l’estrès és el mecanisme pel qual ens preparem per afrontar una situació nova, exigent o perillosa. Que aquesta definició sigui familiar no és producte d’un déjà vu: l’ansietat podria definir-se com la resposta emocional provocada per l’estrès, encara que no són exactament el mateix. Autors com el Dr. Antonio Cano Vindel, president de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), expliquen que “l’estrès és el que experimentem quan hem de solucionar un problema, i l’ansietat es produeix quan ens anticipem a obtenir un resultat negatiu”. Vist d’aquesta forma, una bona gestió de l’ansietat i l’estrès pot resultar-nos útil. I això és un aprenentatge clau en qualsevol esportista d’elit. Un excessiu nivell d’activació -i, per tant, d’ansietat i estrès- pot causar un descens important en el rendiment esportiu: falta de concentració, taquicàrdies… No obstant això, que aquest nivell d’activació sigui molt baix tampoc ens interessa, ja que la nostra capacitat de reacció disminuirà en els mateixos termes. L’objectiu ha de ser arribar a un equilibri on la nostra activació estigui en valors tolerables de manera que ens permetin esprémer al màxim el nostre rendiment en la disciplina:

Font: recuperat de Yerkes & Dodson (1908)

Una ansietat en valors normals ens serveix per afrontar un eventual risc i, gràcies a això, ens permet mantenir un cert control sobre el nostre cos o ment per poder batallar amb aquesta situació nova. L’ansietat precompetitiva pot ser bona si la utilitzem per l’entrenament o per visualitzar el partit. El perfeccionisme es converteix així en el motor de la nostra millora contínua, però també de l’ansietat i l’estrès. Si aquest perfeccionisme és extrem i es converteix en neurosi, aquesta cerca de la nostra millor versió portarà a baixos nivells d’autoestima, sentiment de culpa o de vergonya. Autors com Jones (2003) afirmen que els nivells d’ansietat i estrès no són determinants, sinó que ho és la manera en què l’esportista els percep com una cosa favorable o desfavorable.

Controlant l’ansietat

Si un esportista sent que està perdent la batalla contra l’ansietat és important traçar una estratègia per poder donar-li la volta a la situació i aconseguir que aquesta persona pugui aprofitar-se d’ella. I probablement el millor primer pas que es pugui realitzar és acceptar que l’ansietat ens ha superat i buscar ajuda en la nostra persona de referència. Sigui l’entrenador o el psicòleg, una intervenció psicològica adequada en la qual identificar el problema, entendre per què s’està produint i pensar en la millor tècnica per a afrontar-ho és un factor clau en la recuperació del rendiment i la salut mental del jugador. Després vindrà l’aplicació d’aquestes estratègies d’afrontament, però mai en solitud.

I quina estratègia és la millor? Existeixen pautes generals però tota estratègia ha de traçar-se tenint en compte el potencial de cada persona. Hi haurà gent a la qual li serà més senzill orientar-se cap a l’exterior tractant de buscar l’origen del problema, de manera que dediqui part de les seves energies a comprendre el perquè de la situació anòmala per poder-la combatre des de la seva arrel. Altres persones optaran per orientar-se més cap al seu interior per treballar la manera en com l’afecten els canvis en l’entorn, i així preparar-se pel que porti el futur. I hi haurà persones que treballaran en els dos sentits.

Font: adaptat de Anshel i cols. (1997)

Entre els esportistes d’elit és molt habitual detectar estratègies com el control dels pensaments, la focalització de l’atenció, o el maneig i gestió emocional i de la conducta. I parlant de tècniques concretes, hi han els qui practiquen el diàleg intern, la meditació, el control de pensaments negatius o l’avaluació del dany, amenaça o repte que tenen davant. Tot és útil si s’aplica d’una manera correcta i sempre amb el seguiment apropiat per part d’un professional.

No obstant això, existeixen altres estratègies que criden l’atenció per la seva peculiaritat malgrat estar fonamentades en la ciència. Per exemple, fer malament les coses. Pot sonar estrany, però té tot el sentit del món. En moltes situacions, l’esportista sent aquesta coneguda sensació d’estar en paràlisi per l’anàlisi. El perfeccionisme excessiu implica indecisió en molts casos, i aquesta indecisió bloqueja la nostra ment. En canvi, l’alliberament de fer malament les coses –entenent-se, com el fet d’acceptar que es poden fer malament i no passarà res- moltes vegades alliberarà la nostra ment d’aquest pes i accelerarà la nostra presa de decisions en qualsevol àmbit, inclòs l’esportiu.

Una altra tècnica tracta d’esperar per preocupar-se. Davant una actitud de preocupació enfront de qualsevol situació, es recomana, en lloc de donar curs a aquest sentiment, posposar la preocupació per després de passada una estona. Poden ser només deu minuts, no fa falta més, però aquesta simple postergació ens permetrà veure les coses amb una major perspectiva i, probablement, veurem allò que crèiem que era tan desastrós com una cosa una mica menys greu. Perquè al final, l’ansietat i l’estrès no són una cosa absoluta, i amb l’ajuda adequada sempre hi ha maneres de relativitzar-los.

 

Jose Valenzuela

 

Bibliografia

Anshell, M.H., Williams, L., & Hodge, K. (1997). Cross-cultural and gender differences on coping style in sport. International Journal of Sport Psychology, 28, 141-156.

Jones, M. V. (2003). Controlling Emotions in Sport. The Sport Psychologist, 17(4), 471–486.

Yerkes, R.M., & Dodson, J.D. (1908). The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit Formation. Journal of Comparative Neurology & Psychology, 18, 459–482.

¿Què és l’ansietat? PortalClínic

Surprising ways to beat anxiety and become mentally strong – according to science

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.