BIHUB PATH

19 novembre, 2020

Sports Tomorrow – Dia 8

Events

APUNTA’T A SPORTS TOMORROW

UNIRSE - ARA
318K

“Com més et diverteixis en el camp, més rendiràs”

La identitat del joc, la forma de la que es crea l’espai, ha estat el tema de conversa d’una trobada entre Paco Jémez, Eusebio Sacristán i Javier Calleja amb Isaac Guerrero. El diàleg ha transcorregut desafiant el lema de que “en el futbol cal patir”, No pain, no gain, ha recordat Guerrero. No obstant, aquests tres entrenadors advoquen per sistemes de joc que, abans de res, resultin divertits al futbolistes. No s’ha de perdre mai la perspectiva de que el futbol és un joc, han recordat.

Paco Jémez va aconseguir al finalitzar la temporada 2012-2013 que el seu equip fos el tercer amb major percentatge de possessió d’Europa, només pel darrere del FC Barcelona, campió de Lliga a Espanya, i el Bayern de Munich, campió d’Europa. Una dada que va ser notícia perquè el seu club era el Rayo Vallecano, un equip amb menys recursos que l’elit del continent. En la seva intervenció, Jémez ha revelat que el paper de l’entrenador passa, d’entrada, per comprometre’s amb la idea que vol transmetre als seus jugadors. “Tenen un radar per detectar si no et creus allò que estàs dient”, ha explicat.

El problema, en el seu cas, d’un model basat en la possessió és que a vegades “xoques amb la realitat” però és el risc que s’ha de córrer si vols ser combatiu i treure la pilota jugant des del darrere. El seu principi és que s’ha de fer veure al jugador que no sempre ho farà bé i que, quan falli, l’entrenador estarà allà per recolzar-lo. Perquè, ha sentenciat, “en el futbol ningú té la fórmula màgica per guanyar, guanyar i guanyar”.

Sobre els espais, el quid de la qüestió, ha dit que cal guanyar-se’ls, però que no et pots obsessionar buscant-los “perquè en el futbol apareixen i desapareixen a una velocitat sorprenent”. El que no vol dir que els equips hagin de permetre’s tenir la possessió en zones no productives.

També s’ha mostrat molt d’acord amb les paraules d’Àngel Cappa de que la pausa dona velocitat al joc. No obstant, ha trobat a faltar un perfil de jugador que, des de fa uns anys, costa de trobar. Es tracta d’un jugador que sap llegir el partit, que té visió de joc i interioritza els ritmes del partit.

Ara, ha lamentat, hi ha més atletes. Això permet jugadors que poden traslladar-se d’una zona a una altra molt ràpidament i amb molta potència, però que entenen menys el joc. Encara, ha reconegut, el concepte de que s’ha d’anar més a poc a poc per anar més ràpid, és anar contranatura. Detall que li ha servit per elogiar al seu contertulià: “Eusebio seria un bon exemple, no era una gran velocista, però era capaç de jugar més ràpid que tots perquè ell pensava ràpid”.

No obstant, ha defensat els fonaments de la seva filosofia amb l’argument de pes de que si aconsegueixes que un rival passi el 90% del temps d’un partit defensant-se, el 10% que li toqui atacar “tindrà molt poques ganes”.

Per a Eusebio Sacristán, la seva afinitat amb aquest model de joc es deu a que creu que “fa sentir millor” al jugador. En el seu cas, quan Johan Cruyff va dibuixar en la pissarra per al primer partit que anirien a disputar junts un 3-4-3, un rombe en el mig amb dos extrems oberts, els va fascinar i després va aconseguir gaudir molt.

Eusebio advoca pel jugador intel·ligent, el que per sí mateix pugui decidir si s’ha de donar velocitat al joc o bé pausa. Mentrestant, com entrenador es tracta de generar automatismes en l’equip per a que sigui capaç de superar les dificultats que li posi el rival i generar moviment en la seva defensa que faci aparèixer espais.

A més, ha reclamat que en categories inferiors es treballi més la polivalència dels futbolistes. Són molts els casos en els que un centrecampista acaba de central per donar millor sortida a la pilota o un extrem lateral perquè a dalt no convenç. És important que el jugador tingui formació en vàries posicions perquè mai sabrà quina serà la seva oportunitat de donar el millor de sí mateix.

Javier Calleja ha advertit que amb totes les fórmules de joc es guanya i amb totes es perd. L’única certesa és que les àrees són decisives i s’ha d’intentar passar el major temps possible en la del rival o arribar a ella quant abans millor. Com d’una sola passada és impossible, aquí entra el paper de l’entrenador de buscar mecanismes.

Després, al jugador només se li inculca la interpretació del joc. A vegades, ha explicat, és precís tenir paciència. Si un rival està molt enrere, anar d’entrada contra ell és xocar-se amb un mur, s’ha de desorganitzar-los abans movent la pilota. No obstant, el fet de tenir la possessió porta amb si de forma intrínseca la pressió després de la pèrdua. Ambdós conceptes són dos cares de la mateixa moneda que el jugador ha de conèixer.

“Entre clubs de futbol, la competició ha de ser sobre la gespa, en tecnologia hem de compartir el que tenim”

La professora d’ESADE , Ivanka Visnjic, ha moderat un debat entre Chintan Patel, cap de tecnologia a Cisco, Jeff Marks, de Innovative Partnerships Group, i Stefan Mennerich, director de comunicció de Bayern Munich, sobre la importància d’acords i convenis de col·laboració intersectorials per potenciar la innovació a l’esport.

En el futbol, per al Bayern Munich és molt important firmar acords de col·laboració amb altres empreses per tenir oportunitats d’innovació, ha revelat Mennerich. Aprendre de l’experiència d’altres companyies és vital per a que el seu club tingui flexibilitat a l’hora d’adaptar-se als canvis, una cosa que no es podria aconseguir només amb els seus propis mitjans. La seva innovació es porta a terme amb aquest tipus d’aliances perquè així no només aprenen i es desenvolupen, sinó que no perden el control dels seus sistemes i infraestructures.

D’aquesta manera, el Bayern també s’ha convertit en una porta d’entrada per la tecnologia i els avenços en el món del futbol, perquè els sistemes que aconsegueixen  desenvolupar i implantar amb èxit en el seu club, encara que hagin requerit un gran esforç en temps i pressupost, després es comparteixen amb altres equips que, encara que siguin més petits, tenen les mateixes necessitats. Compartir és una paraula clau per al Bayern. La seva filosofia passa per allò que és comú amb la resta de clubs perquè, de no ser així, de seguir cadascú pel seu camí, el risc de quedar obsolets és molt més gran.

Per això, el Bayern també ha entrat en els eSports. Mennerich ha revelat que són un club tradicional i que, per primera vegada en la seva història, donaran un pas que no sabien com es feia. S’endinsaven en un terreny en el que ho desconeixien tot. No obstant, van arribar a la conclusió de que si no entraven en el sector dels eSports corrien el perill de perdre a la següent generació i, per tant, calia córrer el risc.

Patel ha exposat els resultats de l’entrada de la seva empresa en els eSports. A llarg termini, la seva estratègia passa per convertir a aquests fans no només en clients, sinó en talents i potencials empleats en el futur. Aquest sector és l’únic esport cent per cent dependent de la tecnologia i té una gran necessita de partners estratègics a nivell global que se la facilitin. Com exemple, ha posat la final de League of Legends. Només gràcies a un bon soci tecnològic com el que tenen ells, han pogut arribar a reunir a milions de fans en tot el món.

Des del punt de vista de la publicitat, Marks ha explicat que la seva empresa es dedica a posar en contacte a companyies i marques globals necessitades d’innovació per a que firmin aliances. “El que fem amb els nostres clients és educar-los, intentem canviar el concepte del que és un patrocinador, cada vegada és menys comú el sistema tradicional, ara es busca més compartir propietat intel·lectual”, ha dit. Un sistema de col·laboracions és l’única forma de reduir la distància tecnològica que encara persisteix en molts àmbits esportius.

Aquestes experiències tecnològiques en una marca global poden servir com a laboratori i al mateix temps com escenari mundial. S’ha d’abandonar la idea d’apropiar-se del desenvolupament dels projectes i començar a presentar-los com a treballs col·lectius. Uns posen la propietat intel·lectual i altres construeixen l’experiència, però el resultat és fruit de l’aliança. Es tracta d’un canvi de mentalitat necessari.

“Estem portant els eSports al l’esport real i servirà per a que els nens siguin menys sedentaris”

El noranta-nou per cent de partits que es juguen no es graven, ha explicat Alon Werber, CEO de Pixellot. L’objectiu de la seva empresa és democratitzar les retransmissions i els registres de partits per a que un públic més ampli pugui analitzar-los o conservar-los. L’única manera possible dur a terme tot això, ha revelat, va ser abaratint els costos automatitzat la gravació amb computer vision.  Es pot ensenyar a una càmera a seguir la pilota i distingir moments del joc, com ara un córner. El camí és entrenar a la IA mostrant-li la major quantitat de partits per a que obtingui les dades.

El projecte està encara en desenvolupament i la idea és que serveixi per a quinze esports. Ara mateix, la seva empresa està treballant amb el FC Barcelona en la instal·lació d’aquests dispositius a la Ciutat Esportiva, però de cara al consumidor ha estrenat un kit als Estats Units que es pot col·locar a qualsevol camp i captura el partit de forma molt senzilla per tal que l’entrenador el pugui editar.

Mentre Pixellot es centra en els equips, Alex Wu, de HomeCourt, ha comentat la tecnologia per a mòbils en la que treballa la seva companyia. Es tracta d’una aplicació que serveix per corregir errors en entrenaments o per gestionar-los, sobretot en esports com el bàsquet, on els exercicis de repetició són tan habituals com tediosos. “No pots millorar sense comptar quantes vegades has fet alguna cosa malament i no tothom pot tenir un entrenador al costat”, ha explicat.

El plus que ofereix una aplicació com aquesta és que gamifica processos en els que els esportistes han invertit moltes hores al llarg de les seves carreres fent importants sacrificis. Wu considera que és un pas curiós. Suposa un pas en sentit contrari al previsible. És portar els eSports a l’esport real i no al revés. Amb l’aplicació, a part de depurar la tècnica, es pot competir amb amics o altres usuaris. “Abans, fer abdominals era un càstig, ara és divertit”, ha expressat. També es pot considerar com una motivació per a que els nens facin més esport i siguin menys sedentaris.

Amb un algoritme, aquesta tecnologia dona un feedback a l’esportista en temps real. Wu ha destacat també que el més valuós de l’aplicació és que no precisa més que un mòbil, no s’ha de carregar amb molts sensors i cables com abans. Encara que aquest sistema es troba en una fase inicial, la gran avantatge que presenta és que les noves generacions aviat comptaran amb l’aplicació a un preu assequible i això servirà per augmentar el nivell tècnic de milers de joves esportistes. Els seus clients, fins ara, tenen la majoria entre tretze i divuit anys. No en va, per a la NBA, aquestes aplicacions seran a mitjà termini una forma molt senzilla de fer scouting i trobar nous talents.

“A partir de les dades busquem l’empremta dactilar de cada jugador, la representació matemàtica del seu estil de joc”.

Jesse Davis, de la Universitat de Lovaina, ha presentat un sistema de mesura de dades que permet ampliar la perspectiva de l’anàlisi tant d’un equip com l’individual d’un jugador. Un enfoc centrat en tres àrees: rendiment, tàctiques i salut.

Mesurar el valor de cada acció que realitza un jugador és molt complicat, ha començat Davis. Es tracta d’una apreciació molt subjectiva. A més, no es disposa de la informació que li ha donat l’entrenador ni, moltes vegades, es percep instantàniament la intencionalitat del jugador. Per altra banda, molt poques accions en futbol són exactament iguals, i això constitueix un problema per a la Intel·ligència Artificial, que aprèn mitjançant repeticions.

Per poder mesurar aquestes motivacions, l’aspecte fonamental d’aquest anàlisi és la zonificació del camp. La seva hipòtesi és que l’estil de joc es manifestaria per dues circumstàncies: la ubicació del jugador i el tipus d’acció que realitza en cadascuna. Amb aquests paràmetres es pot calcular la relació entre acció i localització. Per exemple, seleccionant el tipus d’acció: passada, regateig, xut… assenyalant en quantes parts les ha realitzat i comptant el número d’accions que ha fet en cadascuna d’elles. Davis assegura que aquestes dades serien com una empremta dactilar de cada jugador. La representació matemàtica del seu estil de joc.

Les aplicacions serien múltiples. Es podria comparar a jugadors o analitzar la seva evolució individual. Una informació molt important per seleccionar a candidats per a un fitxatge, per posar un exemple. Si es vol substituir a un futbolista indispensable es podria trobar a un que hagi realitzat funcions de joc similars o equiparables a través de les dades.

Si en la zonificació del camp es registra també la direcció de la pilota cada vegada que entra o surt d’un quadrant, aquest conjunt de moviments mostra l’estil de joc de l’equip. Introduint les limitacions d’aquests moviments -per exemple, un interior té 360º d’amplitud per moure una pilota, però un jugador de banda només 180º – es poden analitzar les seves línies i fins i tot tractar de preveure els seus moviments.

Un tercer repte seria pel que fa a la forma física. Fins fa poc, un ordinador no podia calibrar un moment del joc tenint en compte el cansament del jugador. No obstant, ara es poden obtenir els paràmetres biomecànics d’un jugador amb una aplicació. Una informació que abans només es podia obtenir en un laboratori.

Composició corporal en futbolistes de diferents nivells

Mireia Porta i Carlos Contreras ens presenten l’Associació de Dietistes – Nutricionistes d’Equips de Futbol Espanyol (ADNEFE), la qual ha estat creada recentment i tracta d’unir forces entre nutricionistes que treballen d’un estudi descriptiu que han realitzat per conèixer la composició corporal i somatotip en futbolistes de diferents nivells. En concret, mostren dades mitjanes d’alçada, pes, índex de massa corporal i plecs cutanis de nou-cents vint jugadors de quaranta-tres equips, incloent des de juvenils fins la segona divisió, així com dades de les jugadores de primera divisió femenina. A més, per cada categoria, es presenta la somatocarta atenent a la posició de joc. Així. S’observa per exemple una major alçada en els porters, seguit de defenses i davanteres i posteriorment centrecampistes. A més, s’observen valors de sumatoris de plecs inferiors i major mesomorfia en els categories més altes (2ª divisió) en comparació amb categories més baixes (2ª B, 3ª juvenil). Aquestes dades podran ser utilitzades per tant, per establir valors “normatius” de composició corporal en jugadors de futbol de diferents nivells.

Com interactuen els fàrmacs amb la nostra disponibilitat de nutrients?

Mar Blanco, farmacèutica i tecnòloga d’aliments, ens comenta les interaccions entre aliments i fàrmacs sobretot centrant-se en aquells més consumits pels esportistes. Aquest tema és d’especial rellevància ja que certs fàrmacs poden reduir la biodisponibilitat d’alguns nutrients al reduir la seva absorció, incrementar la seva excreció a nivell renal o intestinal, provocar alteracions metabòliques, o inhibir la seva síntesi endògena.

La farmacèutica i tecnòloga comença exposant l’exemple d’un grup de fàrmacs àmpliament consumits com són els antiàcids (p.e omeprazol). Aquests han mostrat, al ser consumits a llarg termini, reduir el metabolisme de micronutrients de gran rellevància com la vitamina B12, el magnesi, el calci o el ferro, amb el consegüent risc de patologies associades com la osteoporosi, l’anèmia o les infeccions bacterianes. A més, s’exposa també com, en el cas de presentar deficiències d’aquests micronutrients, hem de tenir en compte certes consideracions a l’hora de suplementar. Per exemple, dins de les fonts de vitamina B12 la dibencocida i la metilcobalamina han mostrat tenir una millor biodisponibilitat i seguretat que la cianocobalamina, i amb altres suplements com els de magnesi s’hauria de valorar també no només la quantitat de mineral, sinó també la seva font. A més, els fàrmacs antiàcids que inhibeixen la bomba de protons poden, al produir canvia en el pH del tracte digestiu, modificar la composició bacteriana (microbiota), un fet que també passa amb els anti-inflamatoris no esteroides o amb els antibiòtics. Pel contrari, la suplementació amb prebiòtics i probiòtics seria recomanable per evitar aquestes alteracions.

Finalment, la Dra. Blanco, ens parla també de com certs nutrients ( p.e. llet) poden incrementar la excreció urinària d’alguns fàrmacs, i de com els laxants, els diürètics o els suplements de fibra poden reduir també la biodisponibilitat dels fàrmacs consumits. Per altra banda, es mostra també l’efecte que poden tenir els anticonceptius en alguns nutrients com la vitamina B12, folats o zinc, i com els tractamanents fisioterapèutics ( ex. Extracte de llavor de raïm, té verd, guaranà) poder, malgrat ser considerats “naturals”, reduir també la biodisponibilitat d’algun nutrient quan són consumits en excés.

 

Tendinopatía rotular: de la teoria a la pràctica.

El Dr. Johannes Zwerver, metge Esportiu a la Universitat de Groningen, aborda el tema de la tendinopatia rotular. Per això, comença parlant de la seva prevalença, mostrant com la tendinopatia rotular (també coneguda como “genoll de saltador”) afecta fins un 40% dels esportistes d’elit i un 10% dels no elit. Posteriorment resumeix la patofisiologia d’aquesta condició, en la que una mala adaptació del tendó juga un paper fonamental que pot desembocar en un augment de la degeneració tendinosa o de la inflamació (estant ambdós moltes vegades interrelacionats) i així produir la tendinopatia. Posteriorment comenta els factors de risc associats a aquesta lesió, mostrant com, encara que diversos factors s’han relacionat a una major incidència (incloent des de factors biomecànics fins a proves d’imatge), l’evidència al respecte no és clara. Per últim, comenta com no hi ha evidència que recolzi les “cingles” rotulianes per disminuir el dolor en aquesta patologia, així com tampoc hi ha suficient evidència per recolzar nombrosos tipus d’injecció (plasma ric en plaquetes, cèl·lules mare, teràpia gènica) ni per recolzar la cirurgia.

Posteriorment, la Dra. Amelia Arundale, fisioterapeuta en els Brooklyn Nets, ens parla de com a l’hora de tractar una tendinopatia no hem de centrar-nos només en el tendó, sinó en totes les esferes que envolten al jugador (estat físic, lesions prèvies, recuperació, i fins i tot nutrició i estat psico-social). Per això, presenta un cas estudi d’una jugadora de futbol australiana professional que presenta mal al genoll, i comenta pas a pas com valoren totes les variables ressaltades, incloent l’historial de lesions, les proves d’imatge, la valoració de força de genoll i maluc, o la mesurament del salt i de l’aterratge. A més, exposa com tracten aquesta lesió de forma multifactorial, des de la progressió d’exercicis realitzats fins la valoració de la càrrega en els entrenaments i la recuperació entre sessions.

Per últim, Javier Ruiz, fisioterapeuta de l’equip de bàsquet del FC Barcelona, ens mostra com afronta el FC Barcelona el procés de tornada a la competició (Return to Play) en els jugadors amb tendinopatia rotular. Així, mostra com progressen des d’exercicis isomètrics amb el principal objectiu de produir una sensació d’analgèsia, fins exercicis excèntrics, que seran els més efectius a mitjà i llarg termini. Javier Ruiz destaca a més la importància de començar amb exercicis a baixa velocitat i amb les dues cames fins a progressar a exercicis a major velocitat i unilaterals, finalitzant amb exercicis pliomètrics i funcionals (per exemple, en màquines isoinercials). A més, comenta com altres estratègies com la restricció del flux sanguini poden aportar certs beneficis en aquest període de recuperació. Per últim, Javier Ruiz ens mostra la importància de valorar l’evolució de la tendinopatia (per exemple, mitjançant escales específiques com VISA-G), de la força muscular i de la càrrega d’entrenament durant el procés de recuperació per assegurar-nos una correcta tornada a la competició.

 

Cirurgia i rehabilitació del trencament dels músculs isquiosurals

El Dr. Jordi Puigdellívol, cirurgià ortopèdic i membre del cos mèdic del FC Barcelona, ha parlat sobre la cirurgia dels isquiosurals. En primer lloc, ha volgut destacar que “quan tenim un trencament en la zona isquiosural, la primera opció sempre és el tractament conservador, però si existeix una debilitat muscular pronunciada en la zona de la lesió es pot considerar la cirurgia”.

Quan s’ha de decidir entre fer front a una cirurgia o seguir un tractament conservador, la decisió també pot dependre de si l’esportista és professional o amateur i del número de avulsions del tendó afectat. Per exemple, en el cas dels esportistes professionals, si existeixen dos o tres avulsions, únicament es procedirà al tractament quirúrgic quan l’esportista presenti símptomes. Un aspecte a tenir en compte amb els trencaments en la zona dels isaquiosurals és que, si s’espera molt de temps per a realitzar l’operació, es pot trobar una retracció dels tendons i una gran cavitat en la zona lesionada, el que pot dificultar el drenatge.

Quan ja s’ha realitzat l’operació, el Dr. Puigdellívol ha expressat que “no hi ha tècnica d’imatge que ens digui si el múscul està sanant bé. Després d’una operació, malgrat de que les dades de GPS o els nivells de força puguin ser correctes, el risc de recaiguda és elevat”. Dins de les tècniques d’imatge han indicat que la ressonància magnètica és molt important per valorar la pèrdua de volum de la zona lesionada i visualitzar la possible acumulació de greix intra- muscular.

Per la seva part,  Óscar Muncunill, fisioterapeuta de la clínica Sant Josep i de la Selecció Espanyola de Waterpolo, ha abordat el procés de rehabilitació que té lloc després de l’operació. Ha destacat que la recuperació ha de començar el més aviat possible, a poder ser abans de la cirurgia. Dins de tot el procés ha insistit en que han de participar diferents professionals per assegurar un tractament integral: metges, fisioterapeutes, psicòlegs, entrenadors i nutricionistes”. Les lesions afecten físicament i psicològicament als jugadors. Per això és important un abordatge bio-psicosocial durant el tractament. És important educar al pacient durant tot el procés, degut a que informar-lo sobre les estratègies i temps pot tenir efectes positius en la seva recuperació.”

La rehabilitació ha de respectar els principis fisiològics de la regeneració dels teixits, i per tant, els objectius han de ser: incrementar la vascularització, evitar la fibrosi i recuperar la funcionalitat viscoelàstica del teixit. D’aquesta manera, la tensió i l’aplicació d’una càrrega òptima són requisits imprescindibles en cadascuna de les etapes que ha proposat el fisioterapeuta.

Anàlisi de l’estructura i activitat eléctrica dels isquiosurals per la prevenció de lesions

El Dr. András Hegyi, investigador postdoctoral de la Universitat de Nantes, ha parlat de la funció dels isquiosurals durant la carrera a alta velocitat. En la seva presentació ha analitzat com canvia l’arquitectura d’aquest grup muscular quan s’allarga durant les diferents fases del moviment, explicant com el tendó afecta al comportament del múscul. “Una major rigidesa del tendó afecta al canvi de longitud del múscul. En teoria, si tens un tendó més rígid, el risc de lesió augmenta. Des de la perspectiva de la prevenció de lesions, teòricament podria ser bona idea disminuir la rigidesa del tendó amb l’entrenament. No obstant, això és molt difícil, ja que la majoria d’intervencions d’entrenament semblen augmentar la rigidesa. A més, no sabem com podria afectar al rendiment i a la funció del tendó”.

De la mateixa manera que l’estructura del tendó pot alterar el comportament dels isquiosurals, tenir els fascicles del bíceps femoral curts també es relaciona amb un augment del risc de lesió. Per això, allargar la longitud del fascicle podria ser beneficiós. En aquest sentit, malgrat que els exercicis excèntrics han demostrat poder augmentar la longitud dels fascicles del bíceps femoral, l’investigador ha destacat que “no sabem com podria traduir-se això en una millor funció del múscul en accions específiques de sprint”.

Per una altra banda, ha explicat que els músculs que s’activen tenen una major capacitat d’absorció d’energia, el que disminueix el risc de lesió. Segons ha assenyalat, “a nivell teòric si no ets capaç d’activar els músculs, hauràs d’estirar-los més per tal d’absorbir la mateixa quantitat d’energia, el que incrementaria el risc de lesionar-te”. Per això, després d’una lesió es fonamental començar a activar els fascicles del bíceps femoral el més aviat possible. D’aquesta manera, començar a córrer de manera progressiva després d’una lesió per a restaurar la funció neuromuscular pot ser clau.

En una última fase de la presentació, l’investigador ha analitzat diferents variants de l’exercici nòrdic d’isquiosurals, un dels més estudiats a l’hora de prevenir la lesió d’aquest grup muscular. Si comparem per exemple dos tipus d’exercici nòrdic d’isquiosurals, el clàssic, el que es realitza amb el maluc a 0º, ofereix una major activació que el que es realitza amb el maluc flexionat a 90º. Per últim, el Dr. Hegyi ha assenyalat que un problema que té aquest exercici i la majoria que es realitzen per enfortir aquesta zona, és que aconsegueixen una gran activació de la musculatura quan està en la seva fase més allargada, una cosa que sí passa en la fase de sprint on el risc de lesió és més alt.

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.