BIHUB PATH

13 novembre, 2020

Sports Tomorrow – Dia 5

Events

APUNTA’T A SPORTS TOMORROW

UNIRSE - ARA
318K

“L’entrenador del futur serà com el director d’una gran empresa, però empleat en un club de futbol”

La seva etapa en l’Arsenal va ser extraordinària i l’Arsenal va ser extraordinari amb ell. El va mantenir divuit anys en el seu lloc. Arsène Wenger fou entrenador pioner i visionari en la seva època. Els seus equips donaven ja mostres del que seria el futbol del futur. Ara, des del seu retir, ha explicat quines són les característiques que han de reunir els entrenadors del futur que estan per arribar i com han de fer ús de la tecnologia.

D’entrada, ha anticipat que els pròxims entrenadors funcionaran com directors d’empresa, amb un ampli equip al seu càrrec de metges, analistes, fisioterapeutes i experts en dades, encara que després només siguin uns empleats del club. I quan s’hagi de canviar de banqueta, l’entrenador marxarà amb tot el seu personal. Alguna cosa que succeirà amb els jugadors, que tindran els seus equips de consellers, assessors, metges, etc… Equips al voltant de l’equip, ha explicat.

No obstant, Wenger advoca per un futbol que mantingui les essències apostant per la cantera. Les categories inferiors dels grans clubs haurien de ser una prioritat amb o sense covid, ha opinat. “Les etapes de major èxit d’equips com el FC Barcelona o el Manchester United estan vinculades a les seves canteres”. En aquest sentit, considera que el més important que té un club és la seva identitat i és el jugador el que ha d’adaptar-se als seus valors, no al revés.

Sobre la ciència, ha recordat que en la seva època era molt complicat obtenir informació i avui n’hi ha massa. L’entrenador actual ha de ser un expert seleccionant dades. Alguna cosa que no és en absolut negativa, ha demanat que els nous entrenadors siguin oberts de ment i tractin d’entendre tot el que passa i, per això, només hi ha un camí: la ciència.

El problema amb tanta informació és que no li pot arribar als jugadors en brut. Tenen una atenció limitada i moltes preocupacions, ha revelat. Aquí és important que l’entrenador sigui clar i senzill en les seves instruccions. En aquest punt ha confessat que el secret d’un bon entrenador és facilitar als jugadors una informació que els faci millors futbolistes. Aquest és sempre el seu desig i si veuen que amb les instruccions de l’entrenador milloren, obeiran sempre.

Com a previsió de futur, creu que l’auge de la ciència de dades es sumarà aviat el de la realitat virtual. La possibilitat d’introduir al jugador en una repetició en 3D d’un partit i arribar al moment en el que ha pres una decisió concreta en les mateixes condicions en les que es va produir, serà un gran reclam.

Al cap i a la fi, ha continuat, el que obsessiona als entrenadors és esbrinar què fan els equips a guanyar i què els fa perdre. Per això està bé la ciència de dades, ja que serveix per esbrinar què ha passat i pronosticar què pot passar. En el seu cas, la va utilitzar per mesurar quantes vegades miraven al seu voltant els jugadors en els deu segons abans de rebre una pilota. Va esbrinar que els millors futbolistes de la Premier ho feien entre 6 i 8 vegades. Els bons, de 4 a 6. No obstant, després va descobrir que un jugador com Xavi Hernández ho feia 8,3.

Sobre la situació actual, ha mostrat la seva preocupació. Si la FIFA ha fet públic que dels 45.000 milions dòlars que mou el futbol mundial, amb la pandèmia s’han perdut 15.000, tem que aquesta baixada dels ingressos pugui servir per a que “els rics marxin pel seu cantó i els dèbils desapareguin”. Tot i així, la covid, segons el seu parer, ha deixat una gran lliçó per a tots els que treballen en aquest esport: “sense aficionats, no som ningú”. Sense públic, la intensitat emocional al voltant del joc ha desaparegut.

“Quan Guardiola i la selecció van impulsar el seu joc, els demés van  imitar l’èxit i el futbol va evolucionar”

Tots els professionals del futbol han evolucionat amb ell. Aquesta és la màxima de Carlos Corberán, entrenador del Huddersfield Town amb una àmplia experiència internacional i que va treballar al costat de Marcelo Bielsa en el Leeds United. El punt d’inflexió en el futbol modern es va donar, ha explicat, amb els èxits de Pep Guardiola en el FC Barcelona i els de la selecció espanyola.

Va ser a partir d’aquí quan es va estendre la idea de començar a jugar des de darrere, amb una sortida de pilota amb dos centrals que condueixen i un porter que treu en curt. La professió va imitar l’èxit del Pep i aquí Espanya va evolucionar el futbol. Ara mateix, ha opinat, és difícil convèncer a un jugador espanyol de que ha de sortir d’una forma menys jugada.

La qüestió és com jugar ara que s’han estès tants models d’aquest tipus, sobretot a Anglaterra, amb equips que juguen des de darrere i porten molts jugadors a camp contrari per pressionar o fer una pressió després de la pèrdua. La clau, segons Corberán, és aconseguir que el jugador es senti menys pressionat. Encara que n’hi ha que, sent pressionats, no es senten així, i tenen recursos per sortir amb èxit de situacions en les que estan rodejats d’adversaris, s’ha de treballar col·lectivament per a que tots se sentin igual en situacions adverses. Ara mateix a Anglaterra és normal que es col·loqui dalt com a mínim un davanter menys que els centrals que estan traient la pilota.

Per treballar un equip que tingui recursos per superar la pressió, Corberán sosté que s’ha d’entrenar fins els més petits detalls. De fet, quan se simplifica una tasca, assegura que més destaquen els detalls a resoldre. En aquest punt aposta per la sinceritat amb els jugadors. “S’ha de parlar sincerament amb el futbolista, encara que pugui generar dolor que li diguin alguna cosa que no li ve de gust escoltar”.

Sobre la possessió, ha explicat que s’ha de basar en el desmarcatge. Les passades, si un no es desmarca, acaben sent previsibles. Si no es compta amb jugadors que tinguin un regat extraordinari, amb més raó s’ha de treballar aquest moviment per poder anar eliminant als rivals. Amb el desmarcatge, ha explicat, es produeixen habilitacions directes i, en els espais llunyans a la pilota, indirectes. Per això, els seus atacs volen que siguin una idea col·lectiva. D’aquí que el seu secret sigui, primer, intentar que tots els jugadors entenguin l’atac, la defensa i els trànsits de la mateixa manera i després imposar-la en el camp, que això és al final el realment complicat.

“Portar l’anàlisi de dades a totes les categories del futbol permetrà millorar el joc a tots els nivells i optimitzarà l’scouting”

Albert Mundet ha entrevistat a Rubén Saavedra, cofundador i CEO de Metrica Sports i doctor en neurociència, sobre un dels grans problemes que ha portat la revolució de l’anàlisi de dades: la inaccessibilitat. Pels equips de segona categoria, divisions inferiors i amateurs no és accessible obtenir la tecnologia que permeti efectuar analítiques solvents sobre el seu rendiment i, no obstant, ha explicat Saavedra, aquesta és la condició necessària per impulsar una millora del joc a tots els nivells.

Segons ha explicat, existeix una bretxa que separa als clubs capaços d’efectuar anàlisi amb alta tecnologia i els que només poden limitar-se al vídeo. L’empresa de Saavedra, Metrica Sports, s’ha proposat democratitzar l’accés a la ciència de dades i dins d’aquesta estratègia ha dissenyat fins i tot eines de lliure accés que permeten fer aquests anàlisi de manera gratuïta

L’empresa porta des del 2014 treballant amb l’elit del futbol. El seu producte és un software que permet processar els partits, alimentar una base de dades automàticament i donar una presentació que inclou playlists de les seqüències amb les que es vulgui treballar en aquell moment. El producte s’encareix quan s’han d’introduir dades de forma manual, com la identificació dels jugadors i els canvis. També, si es demanden dades personalitzades sobre aquestes accions concretes.

Per portar tota aquesta tecnologia a nivells inferiors a l’elit, Saavedra ha explicat que seria imprescindible utilitzar les seves càmeres, encara que sense poder adquisitiu seria impossible. Per això, mitjançant la intel·ligència artificial han creat un software que pot entendre el joc proporcionat mitjançant qualsevol vídeo. Aquest petit avanç acosta l’anàlisi dels equips professionals als més petits. És un quid pro quo. Mentre els serveix als petits per millorar el seu rendiment, els serveix als grans per optimitzar l’scouting.

Un club top pot pagar actualment al voltant dels cent mil euros anuals per a l’obtenció de les seves dades. El model SAAS que ofereix als equips mitjans i de categories inferiors, és el mateix producte amb només algunes limitacions a cost d’entre mil cinc cents i cinc mil euros. D’aquesta manera, l’anàlisi de dades està arribant a les acadèmies de futbol nord-americanes o a països com el Marroc. No obstant, el seu objectiu és arribar fins i tot fins als jugadors amateurs. Per això s’ha dissenyat un free plan sense cost que també permet codificar el vídeo i analitzar-lo sense cap tipus de cost.

Sobre aquesta qüestió, Mundet li ha preguntat com es monetitza, llavors, un servei que s’ofereix de manera gratuïta. Saavedra ha contestat que el guany és l’aprenentatge. De la mateixa manera que la seva empresa va aprofitar el seu treball amb l’elit per estudiar les seves demandes i necessitats i desenvolupar un producte adequat, ara farien el mateix però amb els nivells inferiors. A l’identificar el que es necessita en aquestes categories, el pla és definir una sèrie de paquets de pagament en un rang no superior als mil cinc cents euros que permetin el seu objectiu final: que tothom pugui tenir la solució que es pugui permetre, però que com a mínim tots en tinguin una.

L’art de la visualització de les dades

El Dr. Dan Weaving, professor de rendiment a la Universitat de Leeds Beckett i científic esportiu al club Leeds Rhinos Bugby League, ha realitzat una presentació sobre la importància de la gestió i processament de les dades. En un món on estem sobrecarregats d’informació i tot just tenim temps per assimilar-la, segons Weaving, “el desafiament és com podem traduir aquestes dades de manera gairebé immediata per a que el cos tècnic pugui prendre decisions de la millor manera possible”.

Degut a aquesta problemàtica, l’investigador ha assenyalat que “una de les àrees més importants del seu treball és com representar les dades per aquells que prenen les decisions, molts dels quals sovint no tenen coneixements matemàtics estadístics. Hem de visualitzar la informació d’una manera que pot ser assimilada i els faciliti la presa de decisions”. Per això, junt amb altres investigadors ha desenvolupat un model que permet sintetitzar en quadrants i gràfics de dispersió una a gran quantitat de variables sense perdre informació. Així, per exemple, poden comparar la càrrega interna i externa de cada jugador en un únic gràfic. D’aquesta manera, segons el quadrant en el que es trobi el jugador, els preparadors saben amb un simple cop d’ull quina càrrega de treball li ha suposat a cada jugador la sessió d’entrenament. Tal i com explica Weaving, “en models creats a Google Data Studio podem identificar a cada jugador i rastrejar la puntuació composta de la càrrega d’entrenament al llarg del temps. De la mateixa manera podem realitzar una categorització de la força i la potència dels jugadors en un quadrant i saber aquells que tenen majors nivells de força i potència i comparar-los entre ells.”

A més, aquesta metodologia els està ajudant a accelerar processos de talents en les categories inferiors de la selecció anglesa de Rugby. Ha explicat que, mesurant diferents paràmetres físics, fisiològics i de rendiment, poden classificar als futurs esportistes de forma senzilla i comparar-los instantàniament.

En resum, l’objectiu de la recerca de Weaving és sintetitzar una gran quantitat de dades de manera intuïtiva en una sola visualització per a accelerar la presa de decisions en el dia a dia dels entrenaments.

“Els partits es recorden per la memòria, les estadístiques o el vídeo, el GVR permet reproduir cada jugada de la forma més fidedigna”

L’auge de l’anàlisi de dades té un objectiu fonamental: que als clubs de futbol es prenguin més decisions basades en la ciència i es depengui menys de la intuïció. No obstant, a cada partit es genera tal quantitat de dades que mai s’aprofita el cent per cent. Són dades que corren el risc de quedar-se només en això, en dades. Per recollir-les totes de la forma més visual i sintètica possible, Andrés Samano, cofundador de Colstats, ha elaborat un paper junt amb el Centre de Innovació Tecnològica de la Lliga MX. Es tracta d’una comparació de l’estudi d’imatges en Realitat Virtual (GRV) amb altres formats.

L’objectiu és que l’usuari – entrenadors o jugadors- no perdin el temps analitzant dades o desxifrant informació i inverteixi tota la seva energia a entendre el joc amb la major informació possible.  Avui en dia, l’eina més virtual permet recrear les jugades tal i com van succeir i habilita la possibilitat d’endinsar-se en jugades hipotètiques, és a dir, el que també podria haver succeït. A més  permet veure la jugada des dels ulls del jugador que està sobre la gespa.

La comparativa la van realitzar amb Alfonso Sosa, un dels entrenadors mexicans més exitosos. Va veure la mateixa jugada amb  vídeo, dos dimensions i realitat virtual. Només amb GVR va adonar-se de que un jugador hauria d’haver estat dos metres desplaçat a la seva esquerra per mantenir el domini de la zona del seu equip. La visualització en dos colors, blau i vermell, indicaria amb precisió les àrees del camp dominades per cada equip.

El GRV ja es va utilitzar al Mundial de 2018 per analitzar els partits a la televisió mexicana. La seva gran avantatge és que és compatible amb tots els avenços tècnics que poden anar-se produint en aquest camp. La gran avantatge per al futur d’aquesta aplicació està en l’arxiu del que ha passat en els terrenys de joc. Fins ara, s’ha depès de la memòria, de les estadístiques o del vídeo. El GRV seria una quarta opció que permet reviure cada jugada de la forma més fidedigna possible.

Diàlegs entre futbol i handbol

Anselmo Ruiz, analista de dades de futbol i handbol, ha proposat una comparació de les dades que es poden obtenir en cada esport per diferenciar els que són incompatibles i exclusius i els que ens poden ajudar a tenir una nova perspectiva si s’intercanvien.

Fins ara, el repte per comparar ambdós esports ha estat delimitar el concepte de possessió. Al futbol hi ha moltes fases en les que no pot considerar-se, pròpiament dit, que es tingui possessió de la pilota en jugades confuses d’un partit, per exemple, o en un córner.

D’aquesta manera, a l’handbol es produeixen un mitjana de 51 possessions per partit, entre 49 i 53, i al futbol, 83, entre 80 i 84, si eliminem els moments esmentats. Aquesta dada és fonamental per poder calcular després l’eficàcia de cada possessió, tal i com es fa a l’handbol, ha explicat.

Com a dada curiosa, a l’hora de valorar cada atac, al futbol la mitjana de xuts a porta amb porter que acaben en gol, és d’un 30%. A l’handbol, és precisament al revés. Un 70% del llançaments amb porter acaben en gol. Això aporta unes dades sobre el percentatge d’èxit en cada esport molt desigual. D’un 51% a l’handbol i d’un 1,5 al futbol.

Al desglossar llavors aquesta eficàcia, trobem que en joc posicional, l’eficàcia del futbol és de 1,4% per un 48% en l’handbol. En contraatac, passaria a ser d’un 2,5% al futbol, per un 61% a l’handbol. En síntesi, la probabilitat d’anotar durant el joc és d’un 1,3% al futbol i d’un 49% a l’handbol. Una dada que serveix per contrastar-lo amb les jugades a pilota parada i observar que s’inverteix la relació. Aquí al futbol la probabilitat de marcar puja fins un 3,8% i a l’handbol descendeix a un 45%.

Amb aquest tipus de comparacions, el futbol podria aprendre de l’handbol a presentar les dades de joc mitjançant l’eficàcia de cada possessió, a més de classificar els tipus de circulació de pilota, els procediments tàctics durant una possessió i dividir els esquemes de joc en defensius i ofensius.

El return to play del Barça per a la tendinopatía rotuliana

Javier Ruiz, fisioterapeuta de l’equip de bàsquet del FC Barcelona, exposa la importància de la tendinopatia rotuliana en l’esport, sent especialment rellevant en esports que inclouen nombroses acceleracions, desacceleracions i salts com el voleibol i el bàsquet. De fet, les tendinopaties suposen aproximadament una de cada tres lesions al bàsquet i un 30% d’aquestes necessiten entre tres i catorze dies sense competir.

Javier Ruiz mostra com afronta el FC Barcelona el procés de tornada a la competició (return to play) dels jugadors amb tendinopatia rotuliana. Encara que controlar la càrrega d’entrenament pot ser suficient en aquells jugadors amb símptomes lleus però que encara poden competir. En els jugadors més afectats és necessari planificar un procés de rehabilitació individualitzat. Per això, es pot començar incloent exercicis isomètrics (mantenint cada contracció entre 15-45 segons) variant l’angulació de l’articulació, amb el principal objectiu de produir una sensació analgèsica. No obstant, aquests exercicis han de progressar cap als exercicis excèntrics, que seran els més efectius a mig i llarg termini. Així, s’ha de començar amb exercicis realitzats a baixa velocitat (per exemple, amb contraccions de quatre segons) i amb les dues cames, i progressar cap a exercicis a major velocitat i unilaterals. Aquesta progressió finalitzarà amb exercicis realitzats a alta velocitat, incloent exercicis pliomètrics, així com l’ús d’exercicis més funcionals que poden incloure accions específiques, ús de màquines isoinercials i exercicis en sorra per reduir en certa mesura la tensió musculotendinosa. A més, Javier Santos ens mostra com utilitzar la restricció de flux sanguini tant per prevenir la atrofia muscular com per induir potencials millores en el tendó al treballar amb càrregues baixes. (<40% RM), i destaca la importància del control motor i dels exercicis complementaris (per exemple, el treball del Core) junt amb els exercicis de enfortiment per reduir la incidència de lesions i millorar la seva recuperació.

Per últim, Javier Ruiz ens exposa com controlar la tornada a la competició, valorant l’evolució de la tendinopatia mitjançant escales específiques (VISA-G) i de la força muscular mitjançant dianmometria, i controlant les càrregues d’entrenaments en les últimes fases de la rehabilitació per assegurar-nos de que aquestes són similars a la dels jugadors no lesionats, de forma que l’esportista estigui preparat per tornar a la competició.

Avenços en el diagnòstic i el tractament de les tendinopaties

En aquesta quarta jornada de medicina hem comptat amb diferents metges especialites que ens han parlat del tractament de les tendinopaties, i en concret del potencial de les tècniques d’imatge per la seva prevenció o diagnòstic.

El DR. Carles Pedret, especialista en ecografia i assessor per a nombrosos equips esportius del més alt nivell, ens va parlar de les possibilitats d’aquesta tècnica en el tractament de les tendinopaties. Com assenyala el DR. Pedret, encara que els canvis estructurals per sí mateixos augmenten en certa mesura el risc de tendinopatia, aquests no deuen ser considerats factors de risc de forma aïllada, però poden aportar informació rellevant al ser valorats junt amb altres variables clíniques o la càrrega de treball. A més, el Dr. Pedret va presentar, exponent diversos exemples pràctics, aquelles variables en les que ens hem de centrar a l’analitzar un tendó mitjançant una ecografia per a diagnosticar el risc o la presència de tendinopatia.

Per altra banda, la Dra. Sandra Mechó, radiòloga en FC Barcelona, va abordar el tema de com pot ajudar-nos la ressonància magnètica en el diagnòstic i tractament de les tendinopaties. Després d’explicar les característiques fisiològiques del tendó i les diferències entre la tendinitis ( entesa com a dolor i pèrdua de la força) i la tendinosi (alteracions morfològiques amb una rellevància clínica incerta), la Dra. Mechó va mostrar diferents variables que permeten diagnosticar una tendinopatia. A més, presentà el cas pràctic abans d’un partit i conclou que les tècniques d’imatge no han d’utilitzar-se per sí mateixes per decidir si un jugador ha de descansar, encara que poden servir en conjunt amb altres variables i poden ser de gran ajuda en el seguiment del jugador durant la seva recuperació.

Per últim, el Dr. Seth O’Neill, professor a la Universitat de Leicester, ens va parlar dels futurs avenços en la investigació sobre les tendinopaties i d’aquells dubtes que queden per resoldre. El Dr. O’neill va començar ressaltant la importància d’un factor enormement oblidat en la tendinopatia com són els aspectes psicosocials, ja que aquells pacients amb majors pors o amb major preocupació sobre la seva lesió tendeixen a tenir un pitjor pronòstic. Per això, a més de progressar en les càrregues de treball, l’educació del pacient sobre la seva lesió i l’adequat maneig psicològic del mateix ha de jugar un paper fonamental en la recuperació. Per altra banda, el Dr. O’Neill va comentar la necessitat d’investigar les diferències inter-individuals en la patogènesi  de les tendinopaties i en el seu tractament (en lloc d’atendre només a les mesures grupals). Així, tant processos degeneratius com inflamatoris podrien contribuir parcialment al desenvolupament de la tendinopatia, variant la seva importància depenent de l’individu. De la mateixa manera, els tractaments òptims podrien variar entre individus, però és necessària més investigació que determini el tractament òptim de cada subjecte depenent de les seves característiques i de les propietats del seu tendó.

Noves perspectives de la microbiota oral i intestinal i el dejuni sobre el rendiment esportiu

En aquesta jornada de nutrició comptem amb el Dr. Francisco Javier Santos, metge en el Departament de Gastroenterologia a l’Hospital Vall d’Hebron, i el Dr. Antonio Paoli, director del laboratori de fisiologia de l’exercici i nutrició de la Universitat de Padova.

Per un costat, el Dr. Francisco Javier Santos ha parlat sobre la microbiota intestinal, explicant la importància de presentar una gran diversitat de bactèries i una bona funcionalitat de les mateixes per tal de tenir una microbiota “sana”, i presentant quins factors poden modular-la. Com comenta el Dr. Santos, encara desconeixem fins un 60% dels factors que poden afectar a la microbiota intestinal. No obstant, sabem que, a més de la genètica, altres factors com la dieta i l’exercici poden modular-la. Així, el Dr. Santos comenta la relació existent entre la microbiota i l’exercici, discutint estudis recents que mostren que l’exercici físic és capaç de millorar la diversitat i la funcionalitat de les bactèries presents en el nostre intestí, i com aquestes millores en la macrobiòtica poden traduir-se en millores en el rendiment esportiu. Per últim, comenta l’evidència existent al voltant de l’eficàcia de suplements probiòtics o els trasplantaments fecals per millorar la microbiota.

Per la seva part, el Dr. Paoli ha parlat sobre un tipus de dejuni i la seva relació amb el rendiment i la salut dels esportistes. Concretament ha analitzar l’anomenat dejuni restringit en el temps o TRF per les seves sigles en anglès, que consisteix en reduir la finestra d’alimentació a unes hores i dejunar la resta del dia. En aquest car, el més utilitzat és el protocol 8-16 on es menja en un període de 8 hores –normalment pel matí per sincronitzar els nostres rellotges moleculars amb els ritmes circadians – i es dejuna la resta del dia.

Així, segons estudis que ha presentat el Dr. Paoli, el TRF podria ajudar als esportistes a millorar la seva composició corporal i diferents marcadors inflamatoris. A més, una dada rellevant és que aquest tipus de dejuni si es combina amb entrenament sembla no afectar al rendiment, de manera que en les seves investigacions s’ha vist que els esportistes que van realitzar dejuni van rendir de forma similar a aquells que van menjar ad libitum. Un altre aspecte que ha comentat l’investigador és que, tal i com s’ha vist en un estudi que ha realitzat en ciclistes d’elit, el dejuni podria atenuar el deteriorament del sistema immunitari durant un període d’elevada càrrega d’entrenament. En resum, malgrat que l’evidència és encara limitada, aquests resultats suggereixen que retallar la finestra d’alimentació podria millorar la composició corporal i reduir la inflamació dels esportistes sense empitjorar el seu rendiment.

 

 

 

 

BIHUB Team

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.