BIHUB PATH

novembre 27, 2020

Sports Tomorrow – Dia 10

Events

APUNTA’T AL Certificat en Tecnologia i Ciència Aplicades a l’Esport

UNIRSE - ARA
318K

La guia Football Analytics 2021 se centra en el concepte del context de les dades

Per segon any consecutiu, el FC Barcelona a través del Barça Innovation Hub, ha presentat la seva guia anual d’anàlisi de dades que recull informació rellevant i avenços realitzats en aquest camp no només per promoure la seva difusió, també per mostrar noves línies de recerca. La guia estarà disponible en la plataforma de Sports Tomorrow, igual que les ponències del congrés

Angel Ric, editor de la guia juntament amb Sam Robertson, de la Universitat de Victoria a Austràlia i David Sumpter, de la Universitat de Uppsala, a Suècia, han explicat que la rellevància que s’ha aconseguit en l’anàlisi de dades i les ciències de l’esport, han obligat als clubs a incorporar en les seves estructures nous perfils professionals que abans no existien en aquest àmbit, com matemàtics, analistes de dades o informàtics. A més, altres perfils professionals consolidats com els preparadors físics i analistes, han hagut d’adaptar-se als nous mètodes de monitorització.

La guia d’aquest any consta de nou capítols elaborats per 37 investigadors de nou països. Són un total de 155 pàgines amb 325 referències científiques. Es tracta d’un monogràfic sobre el context en l’anàlisi de dades. El futbol és un esport molt complex que exigeix un pas més enllà respecte a d’altres disciplines pel que fa les seves analítiques. Un dels motius fonamentals són els múltiples escenaris on els que determinats contextos serveixen per interpretar o valorar les dades amb resultats molt diferents.

Al primer capítol, Rafel Pol i Natalaia Balagué proposen utilitzar principis i conceptes de la teoria de sistemes dinàmics per diluir les barreres lingüístiques i de coneixement que poden existir entre diferents canvis de la ciència. Al mateix temps, suggereixen la conveniència d’incorporar eines i anàlisi que abordin el dinamisme en els processos subjacents al futbol: processos en els que la relació entre l’organisme i l’entorn han de ser entesos a totes les escales i nivells d’anàlisi del rendiment, des de l’anàlisi de l’equip dins d’un club o competició fins el funcionament de l’òrgan o sistema dins de l’atleta, sense oblidar el rendiment d’un jugador dins del propi equip.

A continuació, Hans Thies, Bahaeddine El Fakir i Nicolas Evans, parlen de la necessitat de fer un esforç d’integració de totes les fonts de dades diferents quan es disposa de diferents nivell d’informació.

Carlos Lago i els seus col·laboradors han estudiat els efectes de variables situacionals del rendiment i, sota aquesta conceptualització a diferents nivells, consideren imprescindible avaluar la influència del context a totes les escales, ja que petits canvis a nivells superiors poden afectar de manera no proporcionals i ocasionant grans canvis sobre el rendiment a nivells més baixos.

Lotte  Bransen i el seu equip publiquen una investigació sobre com afecta el context al rendiment esportiu. El resultat del seu estudi mostra com el context és qui determina la probabilitat d’èxit en una acció, així com els efectes que poden tenir en el canvi del marcador o la proximitat respecte al final del partit, cosa que influeix també en la probabilitat de l’equip de guanyar, empatar o perdre aquest partit.

Laurie Shaw, guanyador del concurs de papers del Summit de 2019 del Barça Innovation Hub, aporta un capítol sobre l’estructura dels equips i el context que determina les seves formacions. L’estudi mostra la possibilitat d’afinar més en la identificació d’aquestes formacions en funció de contextos de joc molt més propers: l’inici de joc o build up, la progressió cap a porteria o l’arribada en l’últim terç, junt a les formacions quan els equips mostren estratègies defensives de pressió o replegament.

Mattias Kempe i els seus col·laboradors sostenen en el sisè capítol que és precisament l’estabilitat d’aquestes formacions el que caracteritza l’organització de l’equip, de manera que la disrupció d’aquesta a través de la passada pot utilitzar-se per avaluar el rendiment del jugador. En aquest capítol el lector també podrà trobar estudis publicats aquest any sobre coordinació de jugadors, cosa que obre un ventall de possibilitats per futures investigacions.

Finalment, els últims tres capítols, busquen generar nous estudis per conèixer millor els efectes de les tasques d’entrenament. L’equip de Metodologia del FC Barcelona, encapçalat per Paco Seirul·lo, dissecciona el concepte de reubicació dels jugadors al voltant de la pilota. En lloc de la tradicional ubicació dels jugadors sobre la gespa amb les porteries com a referència, proposen un sistema conformat per les passades com a mètode per organitzar-se i augmentar la probabilitat d’èxit. Una disposició al voltant de la pilota exclusivament. Es tracta de l’organització que caracteritza un dels exercicis més coneguts i tradicionals del món del futbol: el rondo.

Per la seva part, Maurici A. López-Felip analitza una forma d’entendre el comportament col·lectiu d’un equip a partir de la posició de la pilota i, a l’últim capítol, Paul Bradley demostra que una anàlisi de la demanda física d’un jugador pot contextualitzar-se per tal que el disseny de tasques sigui més ajustat a les demandes del joc.

“La tecnologia he permès que es pugui entrenar a cada jugador de forma quirúrgica”

El Congrés Sports Tomorrow ha conclòs amb una entrevista de Llorenç Tarrés a Víctor Tomàs, ex capità del FC Barcelona d’handbol; desgraciadament ex capità, perquè després de vint-i-dos anys en el club, ha hagut de retirar-se aquest any per un problema cardíac. En aquesta direcció van anar dirigides algunes de les preguntes que li va fer Tarrés, sobre el conegut impacte de la retirada de l’esportista, en aquest cas doble, al ser inesperada per un diagnòstic. No obstant, Tomás no engreixa el tòpic. Encara que fos difícil acabar la seva carrera, ha confessat, portava temps alimentant les seves inquietuds i prenent decisions de cara a seguir vinculat a l’esport quan tot s’acabés.

“Quan jugues estàs en una bombolla, sembla que no tens temps per altres coses, però res més allunyat de la realitat, al final es disposa de molt temps lliure quan ets un jugador professional”, ha revelat. Per això subratlla el valor d’una plataforma com el Barça Innovation Hub i la seva oferta d’estudis, perquè ajuda a l’esportista a que la seva tradició no sigui “traumàtica”. Ell va fer un màster i considera que s’han de difondre més totes les activitats d’aquesta secció del club, perquè “el coneixement sempre és bo” i permet “preparar el final d’una carrera”.

Sobre la revolució tecnològica a l’esport, ha mostrat sorpresa amb la gestió a la que s’ha arribat de les càrregues de treball de cada jugador. Hi ha un control del pes i de la fatiga que permet que s’entreni a cada jugador “de forma quirúrgica”. Amb tota aquesta informació, fonamentalment, es podrà interpretar millor el que necessita un jugador.

Quant al joc, creu que ara es pot conèixer amb precisió les amenaces que representa l’equip contrari, si ataca més per la dreta o per l’esquerra. To això serveix per estar més preparat a l’hora d’afrontar un partit, no obstant, a ell personalment no li agradava veure els vídeos editats dels rivals que li preparaven els entrenadors: “Mai els he mirat, no m’agradava pensar que un porter para més allà on a mi m’agrada llançar, no volia estar condicionat”. De totes maneres, això feia referència a la seva tècnica individual, ha puntualitzat, una altra cosa molt diferent és el servei que les dades ofereixen a la tàctica col·lectiva.

El problema que té l’handbol a España de cara al futur, ha advertit, és que la inversió privada obté molts pocs beneficis fiscals i la publicitat derivada del patrocini d’un equip “és mínima”. Mentre no s’introdueixin mesures: “és un problema d’arrel i de molt difícil solució”.

Tomàs ara ha redescobert l’altra cara de l’esport, tot el que es produeix al voltant del joc. Es dedica a gestionar els partits del Palau Blaugrana, on juguen quatre seccions del club, i la seva missió és que no es donin conflictes entre elles. També, com a conseqüència de la pandèmia, fa un seguiment o rastreig als jugadors menors d’edat. D’aquestes tasques el fascina tot el que va aprenent: “És una sorpresa tota la feina que hi ha darrera d’un simple partit, els operatius i reunions que es realitzen per tal de que els jugadors només es preocupin de jugar”. És una cosa, com és un club per dins, que només es pot aprendre si ho vius. “Tot funciona com un gran club, però és una gran empresa al mateix temps”, ha sentenciat. Encara que un exjugador mai analitzarà aquestes dinàmiques com un empresari a l’ús, ha assenyalat: “sempre podrà empatitzar amb els problemes dels jugadors”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BIHUB Team

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.