L’esport no és aliè als canvis que es produeixen a la societat. L’esperança de vida ha incrementat i l’edat de jubilació tendeix a retardar-se progressivament. S’ha observat el mateix efecte, per exemple, al tennis. La mitjana d’edat dels millors 100 jugadors ha augmentat en la dècada passada a un ritme de 0,34 anys per temporada i, des de mitjans de l’última dècada, ha passat de 26,2 anys a un màxim històric de 27,9 anys.1
En una investigació recent2 es confirma que aquesta tendència també és present al futbol. Els jugadors són cada vegada més grans. En analitzar l’edat dels jugadors que van participar en la Lliga de Campions entre les temporades 1992-1993 i 2017-2018, els investigadors van descobrir dades molt interessants:
Els motius que poden explicar que els millors futbolistes siguin cada vegada més grans tenen a veure amb la combinació de molts factors, com ara la tecnologia, la dieta, la preparació, la prevenció de lesions, la inversió econòmica o el nivell del cos tècnic. Cada vegada s’entrena millor: els esportistes es cuiden més i la ciència ens ha ajudat a entendre millor què cal fer per equivocar-se menys. És possible fins i tot que el sostre de rendiment sigui cada vegada més amunt.
D’aquest treball se n’extreuen les següents aplicacions pràctiques:
1. Pot ser que no només calgui fitxar jugadors molt joves. El valor de mercat dels futbolistes disminueix radicalment a partir dels 30 anys i, tanmateix, sembla que amb aquesta edat encara poden oferir un bon rendiment durant diverses temporades. A més, és possible que un futbolista amb experiència necessiti menys temps per adaptar-se al nou equip i oferir el nivell més alt des del primer moment.
2. Sembla que la tendència d’envelliment dels futbolistes continuarà durant els pròxims anys. Cada vegada els jugadors seran més grans, sobretot els porters i els defenses centrals.
3. La inversió dels clubs en investigació, tecnologia i qualificació del cos tècnic pot contribuir a mantenir el valor dels jugadors.
Carlos Lago Peñas
Bibliografia
1 Kovalchik, S. A. (2014). The older they rise the younger they fall: age and performance trends in men’s professional tennis from 1991 to 2012. J. Quant. Anal. Sports 10, 99–107.
2 Kalén, A., Rey, E., de Rellán-Guerra, A. S. i Lago Peñas, C. (2019). Are Soccer Players Older Now Than Before? Aging Trends and Market Value in the Last Three Decades of the UEFA Champions League. Front. Psychol. 10:76
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.
