BIHUB PATH

September 25, 2020

Rendiment
Rendiment Esportiu

S’entrena diferent a cada país?

APUNTA’T AL Certificat en Entrenament en Esports d’Equip

unir-se ara

Possiblement l’objectiu més important de l’entrenament és ajudar els jugadors a desenvolupar habilitats i comportaments que puguin millorar el seu rendiment en la competició. La feina de l’entrenador consisteix a dissenyar condicions de pràctica que simulin les exigències del joc i ajudin els esportistes a millorar. Una de les característiques que diferencia els millors futbolistes dels altres és la seva capacitat per anticipar el que succeirà en el joc i prendre decisions efectives sota pressió durant el partit.1,2 Tanmateix, sembla que la metodologia d’entrenament utilitzada pels tècnics per aconseguir aquestes objectius pot ser diferent segons cada país.3

Una recent publicació4 ha analitzat les tasques emprades en 16 acadèmies de futbol pertanyents a diferents clubs d’elit europeus. Les conclusions es basen en l’examen de les activitats proposades per 53 entrenadors de 4 països diferents (Anglaterra (n=15), Alemanya (n=14), Portugal (n=11) i Espanya (n=13) durant 83 sessions d’entrenament amb jugadors de 5 categories diferents (des de la sub 12 a la sub 16). Les activitats proposades pels entrenadors es van classificar en dues categories diferents: tasques amb una presa de decisions activa i no activa. Les primeres es refereixen a les activitats realitzades en petits grups o equips que contenen una presa de decisions activa per als jugadors que és igual o similar al que succeeix en el joc real: per exemple, jocs reduïts i condicionats, jocs de possessió o treball tècnico-tàctic amb oposició. Les segones recullen les activitats que no contenen la presa de decisió activa present en el joc real: per exemple, exercicis de condicionament físic o treball tècnico-tàctic sense oposició. Les dades van ser recollides entre els anys 2016 i 2018, en plena temporada i en sessions allunyades de les competicions.

Els resultats de la investigació suggereixen algunes conclusions molt destacades:

  • La durada mitjana de les sessions d’entrenament va ser de 88 ± 6 minuts. No es van trobar diferències significatives entre els diferents països.
  • El percentatge de temps utilitzat en les tasques amb presa de decisió activa va ser diferent entre els països analitzats. Els equips portuguesos (68 ± 9%) i espanyols (67 ± 10%) van destinar més temps de les sessions d’entrenament a aquesta mena d’activitats que els equips anglesos (56 ± 8%) i alemanys (57 ± 10%). Lògicament, els equips anglesos (26 ± 8%) i alemanys (26 ± 9%) van usar un percentatge del temps d’entrenament major que els equips portuguesos (14 ± 8%) i espanyols (15 ± 9%) en tasques sense una presa de decisió activa.
  • El percentatge destinat en la sessió al treball de tècnica sense una presa de decisió activa va ser significativament superior en els equips anglesos (18% ± 9) en comparació amb els equips alemanys (7 ± 7%), portuguesos (3 ± 5) i espanyols (2 ± 3).
  • El percentatge destinat en la sessió al treball de condició física va ser significativament superior en els equips alemanys (18% ± 6) en comparació amb els equips anglesos (4 ± 5%), portuguesos (6 ± 6) i espanyols (8 ± 9).
  • El temps de trànsit entre les tasques (organització dels exercicis, explicacions dels entrenadors, pauses per hidratar-se, etc.) va ser similar entre tots els països analitzats i va ocupar entre el 17 i el 18% del temps total de la sessió.

En conclusió, sembla que en el futbol europeu hi ha diferents metodologies d’entrenament. L’aposta per tasques que impliquen una presa de decisions més o menys activa recull possiblement la cultura esportiva de cada país. Ja sabem que la preparació dels jugadors depèn de cada context. Però això no significa que totes les metodologies siguin igual de convenients. La labor de l’entrenador consisteix a generar unes condicions de pràctica que permetin l’automillora constant dels jugadors. En aquesta labor, com suggereix Paco Seirul·lo, els estímuls per millorar la presa de decisions del jugador i facilitar el seu creixement personal seran més com major sigui la interacció del jugador amb el context del joc.

 

 

Carlos Lago Peñas

 

Referències:

1 Pinder RA, Davids K, Renshaw I, Araújo D. 2011. Representative learning design and functionality of research and practice in sport. J Sport Exerc Psychol. 33(1):146–155.

2 Williams AM, Ford PR. 2013. ‘Game intelligence’: anticipation and decision making. In: Williams AM, editor. Science and soccer: developing elite performers. 3rd ed. London (UK): Routledge; p. 105–121.

3 Partington M, Cushion C. 2013. An investigation of the practice activities and coaching behaviors of professional top-level youth soccer coaches. Scand J Med Sci Sports. 23(3):374–382.

4 Roca A, Ford, PA. 2020. Decision-making practice during coaching sessions in elite youth football across European countries, Sci Med Football, DOI: 10.1080/24733938.2020.1755051

 

 

 

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.