BIHUB PATH

November 11, 2021

Events

“Sense l’anàlisi de dades i els algorismes del club, ara estaríem en desavantatge”

By BIHub Team.

Sergio Llana, responsable d’anàlisi de dades del FC Barcelona, ha explicat com el club ha anat adaptant al seu funcionament les noves tecnologies i els mètodes d’anàlisis. Actualment, encara que hi ha dades que provenen d’empreses externes, el Barça els aplica algorismes que han estat desenvolupats “artesanalment” a la casa per poder obtenir una informació específica sobre les necessitats concretes del club. Així, és possible analitzar els espais que s’obren al camp o mesurar la possessió amb les dades de seguiment, aspectes fonamentals de l’ADN Barça, sense l’anàlisi del qual, ha advertit, “ara estaríem en desavantatge”. Són conceptes complexos del futbol que abans eren impossibles d’identificar i, de cara al futur, els reptes fan aquestes mateixes anàlisis, però en temps real.

“Hi havia gent que em deia que no arribaria a cap lloc, però en les dades jo veia que millorava”

En la 5a edició de Sports Tomorrow Congress del Barça Innovation Hub s’ha viscut un retrobament entre dos antics col·laboradors, Frenkie de Jong i Vosse de Boode, la responsable d’anàlisi de dades de l’Ajax d’Amsterdam. El futbolista ha agraït tot el que li van aportar les dades des que estava en les categories formatives. Li servien per comparar els seus registres i rendiment amb els de les temporades anteriors i apreciar una evolució i millora del seu joc. “Hi havia gent que em deia que no arribaria a cap lloc, però en les dades jo veia que millorava”, ha confessat.

D’aquesta manera, les dades li van aportar molta confiança. Més endavant, fins i tot van arribar a comparar-se entre companys. “Competíem, perquè volíem ser els millors, de vegades la competició era amb un mateix”. Encara que no marqués gols, ha explicat, amb les dades va poder mesurar el protagonisme i la importància del seu joc: “L’estadística em va ajudar, un se sent molt adulat quan veu que li comparen amb els millors”. Ara al Barça està interessat en les dades que genera tant als entrenaments com als partits. És aquí on pot identificar els marges de millora que té i localitzar en quines facetes del joc podria haver fet una mica més.

De Boode ha subratllat la importància de les dades per transmetre confiança als jugadors, com s’ha pogut comprovar amb el testimoniatge de De Jong. Les dades al final el que mostren són fets per sobre de sentiments i serveixen “per obrir els ulls”. En el futur, l’analista creu que seran cada vegada més imprescindibles no només per la seva utilitat per tenir informació i poder prendre decisions, sinó per la Generació Z, que són persones que viuen una vida digital, s’inspiren amb informació i estan acostumats a obtenir-ho tot amb tan sols fent lliscar el dit.

“El jugador ha d’entendre que les dades són seves, que li pertanyen”

El bàsquet ha canviat completament en els últims deu anys i els jugadors i entrenadors han d’adaptar-se. Per a això no queda més remei que anar a les dades, ha explicat Marc Gasol al costat de Brittni Donaldson, responsable d’anàlisi de dades dels Toronto Raptors. El jugador va ser plenament conscient de la seva importància després d’una lesió en 2016. Gràcies a les dades, en el club li van explicar com es podia recuperar. Al principi li semblava impossible, però va veure que amb la participació de l’equip mèdic i la resta del personal allò funcionava.

A l’hora d’optimitzar el seu rendiment, li van explicar en quins tirs hauria de centrar-se i com podia implicar-se més en l’atac. Donaldson ha revelat que Marc tenia tendència a passar la pilota quan podia finalitzar moltes jugades. Els analistes entenien que aquestes últimes passades no eren necessàries i s’ho van mostrar perquè fos més eficient. Per a Gasol, accedir a aquesta nova modalitat de coneixement va ser abans de res una manera de mitigar l’estrès. Abans, fallar era una cosa que li provocava pressió, però en analitzar el joc amb la perspectiva que donen les dades, va entendre que l’error forma també part de l’encert i que no hi ha un sense l’altre. “Cal cometre aquest error per encertar”.

Gasol creu que el més important és la presentació que se li faci al jugador d’aquestes dades. Cal traduir els números en imatges, “que tot sigui molt senzill d’entendre, hi ha moltes tensions, molta competència, estrès, tot això ha estat sempre aquí, però quan tots aquests factors se simplifiquen, ens ajuden a prendre millors decisions”. Una altra qüestió és quan els entrenadors utilitzen les dades per justificar que no els interessa un jugador que no els agrada, s’ha queixat, aquí el que s’està fent és validar la seva pròpia hipòtesi.

Per tant, “el que importa és que tothom estigui en la mateixa ona i que entengui la funció de les dades de la mateixa manera”. Si una cosa és fonamental, és presentar la dada ben integrada, aquesta és la paraula clau, ha especificat, integració, perquè els qui no han fet servir dades no les trobin com una cosa agressiva. En aquest aspecte, Donaldson ha puntualitzat que cal educar els jugadors, perquè “quan el cervell es veu sota pressió, intenta buscar dreceres i moltes vegades, el jugador quan comença un altre quart s’oblida del que ha passat a l’anterior”.

Si el bàsquet ha canviat durant aquests últims anys, canviarà més quan s’hi incorporin joves que han comptat amb nombrosos suports tecnològics per poder millorar el seu joc. El que importa és trencar barreres, han dit. Per als professionals també pot ser “divertit” treballar amb Intel·ligència Artificial per millorar el seu joc. “Moltes vegades els professionals caiem en rutines perquè et creen seguretat en un ambient molt inestable i no vols canviar-les perquè t’aporten aquesta sensació d’estabilitat, tu el que vols és fer el que funcioni, però si vols que la teva carrera sigui llarga, cal seguir reinventant-se amb l’evolució del joc”, ha conclòs Gasol.

“Quant millor és el rendiment d’un jugador en un partit, més probable és que llanci un penal cap al seu costat natural”

El penal és una de les jugades més decisives en un partit de futbol, no només durant el seu desenvolupament, sinó també en els empats que s’han de decidir en tandes. Lotte Bransen, de SciSports, ha presentat la seva recerca Predicting football penalty directions using in-march performance indicators, un mètode de predicció per intentar esbrinar en quina direcció hi ha més possibilitats que es llanci una pena màxima si s’atén al rendiment d’un jugador durant el partit.

La seva hipòtesi era que un jugador que ha disputat un bon partit, tindria més possibilitats de llançar en la direcció de la seva cama natural (cap a l’esquerra si és destre). Per calcular el seu rendiment, es mesuraven la qualitat de les passades. Es van introduir dues variables, la probabilitat de marcar abans i després de la passada. El resultat va ser que com més gran era l’índex de perill creat per un jugador, més estadísticament significatiu era la seva tendència a disparar cap al costat natural.

L’únic problema que presenta el model és que al principi d’un partit no s’han pogut recopilar un volum de dades que permeti establir aquesta relació. És al final de la trobada quan més fàcil és apreciar la correlació entre tots dos factors. La confiança en un mateix és quelcom que no es pot mesurar de manera objectiva, caldria preguntar-li al jugador i comptar amb la seva valoració, però d’aquesta manera s’estableix una anàlisi vàlida de l’autoconfiança si es relaciona amb el seu joc millor o pitjor durant aquest partit.

“Si ens apropem més al concepte de fatiga, podem optimitzar els mètodes d’entrenament”

Manuel Lapuente ha presentat la seva recerca Modelling Intermittent and fatigue profile of football competition amb la qual ha intentat fer diferents enfocaments sobre el concepte de fatiga d’un jugador. Actualment, la intensitat física a què es juga un partit és un concepte que està en plena evolució. Ara com ara no es pot mesurar la fatiga mental o cognitiva, però amb dades objectives sobre la càrrega física podríem mesurar “una peça del puzle”, ha explicat Lapuente.

La distància recorreguda, els esprints, les acceleracions i les desacceleracions, la potència metabòlica, tots són paràmetres habituals per mesurar el rendiment, però Lapuente ha proposat anar més enllà. Per a això, ha proposat aprofundir en el concepte de la intermitència. És a dir, la intensitat serà més o menys elevada segons el que interpreti el jugador que ha de fer. Com tothom sap, el futbol és un esport en el qual abunden les pauses o hi ha jugadors que no intervenen en el joc durant minuts, encara que estiguin en moviment. Per obtenir una valoració fiable de la fatiga a partir dels seus moviments, considera que s’han de combinar els algorismes de la potència crítica i l’esforç per comprovar que els jugadors rendeixen a tres nivells: finestres de 2 a 6 segons, de 30 segons a un minut, i de tres a sis minuts. Amb aquest enfocament, que podria donar una idea de la despesa d’energia física, hi hauria un acostament al concepte de fatiga fonamental per optimitzar els mètodes d’entrenament.

“Qualificar el guany obtingut amb cada passada, és una variable que permet mesurar el balanç de risc en el joc”

Javier M. Buldú ha explicat que el futbol és un joc que cal entendre’l com un sistema. Les dades per si soles no aporten res, només cobren sentit entrant en relació les unes amb les altres. És a dir, és la connexió entre les parts la que fa que funcioni el sistema.

En aquest sentit, la passada és la forma de connexió entre els jugadors. Per aquest motiu la seva recerca es basa a avaluar quan un jugador fa una passada apropiada. A partir d’un mesurament de seguiment, ha ideat un mètode per mesurar el risc i el guany de cada passada. Si hi havia una altra opció a la qual s’havia decidit i si aquesta era millor. L’objectiu és poder treballar la modulació del risc per obtenir un guany. Per exemple, si un equip va guanyant un partit i queda poc temps, el seu interès és que les passades que facin donin poc risc, aquí estaria el seu guany. D’aquesta manera, es podrien prendre decisions sobre aquest tema amb informació específica.

“Hem aconseguit que els porters cobreixin 43 centímetres més de porteria aplicant un entrenament dissenyat amb dades”

Finalment, Rony Ibrahim ha sigut el guanyador del premi al millor paper de la 5a edició del Sports Tomorrow Congress del Barça Innovation Hub. La seva recerca Bridging the gap between biomechanical research and practice in training the goalkeeper´s diving save estava orientada a millorar els moviments dels porters basant-se en la informació obtinguda amb les dades. La hipòtesi de partida era, podem establir un nou entrenament per als porters?

L’anàlisi es va centrar en l’ús de les cames que feien servir per a les parades i per agafar impuls, així com les posicions que prenien abans de parar. Es van mesurar els angles dels genolls i es va registrar l’amplitud de la posició segons la longitud de la cama. A més, es van introduir variables com és la velocitat. Com a resultat de l’estudi, es va poder identificar quins músculs contribuïen més a salvar els gols.

A partir d’aquí, es van programar uns entrenaments de dotze setmanes amb onze porters d’elit. Hi va haver una part tècnica, a més d’enfortiment i condicionament. Es van fer proves abans i després dels entrenaments en les quals es van mesurar els temps de parada en funció de la distància per poder realitzar comparatives. En aquestes dotze setmanes, es va registrar una millora en les parades de 0,008 segons per metre, una amplitud preparatòria millor en un 7,9 % i un augment de la velocitat mitjana de l’impuls de 0,82 metres per segon. Totes aquestes dades traduïdes a la capacitat de parar millor, mostraven que, per exemple, per parar un penal, el porter cobria 42 centímetres més. Una distància que pot ser decisiva.

“Amb les dades, la FIFA vol introduir un llenguatge futbolístic nou”

Nicolas Evans, de la FIFA, ha explicat els esforços que fa la seva organització per automatitzar la recollida de dades a tot el món. El seu objectiu és no dependre de persones per poder consultar les dades. Des de fa tres anys, la FIFA ha apostat pel seguiment per “introduir un llenguatge futbolístic nou”. Fins ara les dades eren molt pobres i els models tenien molts errors, però ara estan treballant en la identificació de la velocitat dels jugadors i la definició d’aspectes del joc com és el regateig. Considera que aviat podran arribar a tenir una precisió de més del 90 %, “que és millor que res”, perquè aquesta tecnologia estigui disponible per tots els sub-17. En un futur, ha pronosticat, “els meus fills jugaran un partit i podran extreure totes aquestes dades, això els convertirà en millors aficionats”.

“Si no es té clar què es farà amb les dades que s’extreuen, això acaba en fracàs”

Susana Ferreras, Data Scientist de l’Arsenal, i Marco Benjumeda, d’Olocip, han conversat amb Paul Power sobre la situació del professional de dades en un mercat que cada vegada els va demanant més. Ferreras ha destacat idoneïtat del perfil d’analista que s’interessa tant per les dades com per l’esport i alhora és capaç de simplificar al màxim la informació perquè s’entengui fàcilment. D’altra banda, ha revelat que al món del futbol el treball de l’analista és més fàcil que a altres empreses perquè existeix una convivència natural entre tots els professionals del club, cosa que ajuda a generar preguntes, que és precisament la matèria primera que necessita l’analista per posar-se a treballar i aconseguir aportar una informació útil. En aquest sentit, Benjumeda ha assenyalat que és important que les dades que s’obtenen estiguin alineades amb els objectius que persegueix l’entitat per la qual es treballa. “Si no se sap ben què fer amb les dades que s’extreuen, això sempre acaba en fracàs”.

“Prefereixo perdre lectors per no entendre la informació basada en dades que pensin que els tracto com a ximples”

Cada vegada és més freqüent que es presenti informació basada en dades en els mitjans sobre qualsevol mena de matèria, el que es fa sense manuals d’estil per tractar-se d’una novetat. Els periodistes John Murdoch del Financial Times, Kiko Llaneras d’El País, i John Muller de Space Space Space han debatut sobre les reaccions dels lectors i la línia que seria recomanable seguir per presentar aquestes informacions. En la tertúlia s’ha plantejat que cal ser molt prudent a l’hora d’aplicar terminologia, perquè és normal que el públic especialitzat no la conegui. En aquest sentit, Llaneras ha proposat formar als lectors perquè creu que “ho agraeixen”, de fet, ha sentenciat: “Prefereixo perdre lectors per no entendre-ho, abans que els altres pensin que els tracto com a ximples”. A més, s’ha posat de manifest el conflicte entre el vell i el nou periodisme, mentre que el primer tendeix a jutjar, l’anàlisi de dades mostra fets, però no suposa un judici per si mateix.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.