BIHUB PATH

agost 26, 2022

Performance
Nutrició

Sap menjar (realment) un esportista d’elit?

By BIHub Team.

Se sol pensar que els esportistes d’elit són professionals que, a més de dominar l’esport que practiquen, coneixen a fons una matèria tan influent en la seva salut i rendiment esportiu com és la nutrició

Un estudi recent (Vázquez-Espino, Rodas-Font, Farran-Codina 2021, llegir referència 1) sobre nutrició esportiva, actituds, fonts d’informació i hàbits dietètics dels esportistes, ajuda a aclarir el coneixement que tenen els esportistes en realitat sobre la matèria.

La importància del coneixement sobre nutrició

El coneixement sobre nutrició és un dels factors necessaris per a establir hàbits alimentaris adequats i és important per optimitzar el rendiment esportiu de qualsevol esportista, especialment dels d’elit. De fet, existeix un ampli consens sobre la relació directa entre un adequat coneixement sobre nutrició i una ingesta alta de fruites i verdures (llegir referència 2,3), així com una disminució del consum de greixos (llegir referència 4).

Molts factors motiven la selecció d’aliments, els hàbits alimentaris i l’actitud cap a la nutrició. Factors com els antecedents culturals, gustos i coneixements sobre nutrició (llegir referència 5) influeixen en les decisions i hàbits de la població general i també dels esportistes. Els canvis en la composició corporal o l’estètica també poden influir en les decisions alimentàries d’un atleta. En el cas dels esportistes adolescents; la pressió i les eleccions dels companys d’equip semblen ser elements influents molt rellevants.

A vegades, els esportistes es recolzen en altres fonts com els mitjans de comunicació, els pares, els amics, els companys, els entrenadors i els preparadors físics. Totes aquestes fonts poden influir en el seu comportament dietètic, a vegades brindant informació nutricional limitada o inexacta. Recerques prèvies van demostrar que la falta de coneixement i la difusió d’orientacions nutricionals errònies són perjudicials, especialment per als esportistes (llegir referència 6). 

Com es va dur a terme l’estudi?

En l’estudi de Vázquez-Espino, Rodas-Font, Farran-Codina, es van avaluar els coneixements nutricionals dels jugadors del Futbol Club Barcelona i es va estudiar la seva possible associació amb el nivell autopercebut de coneixements sobre nutrició, actitud cap a l’alimentació, fonts d’informació i hàbits alimentaris.

Per a això, van avaluar els coneixements sobre nutrició dels esportistes del FCB, explorant les diferències d’aquests coneixements entre els diferents equips (futbol, hoquei sobre patins, futbol sala i bàsquet), el cos tècnic del club (entrenadors, preparadors físics, fisioterapeutes i metges) i una mostra de no esportistes de diferents edats i nivells d’educació sobre nutrició.

Els grups de persones que no eren esportistes ni tenien educació formal en nutrició eren estudiants de secundària i estudiants de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). Es van seleccionar aquests dos grups perquè les seves edats estaven en el rang de la majoria dels esportistes en la mostra (13-25 anys) i no havien rebut cap educació formal en nutrició. 

 

Finalment, el grup de no esportistes amb una educació nutricional formal va estar integrat per alumnes de l’últim curs de Nutrició Humana i Dietètica de la UB.

Per a avaluar els coneixements nutricionals es va utilitzar el qüestionari Nutrition Knowledge Questionnaire for Young and Adult Athletes (NUKYA) i el protocol d’estudi va ser aprovat pel Comitè Ètic de Recerca Clínica del Consell Català de l’Esport.

Quins coneixements nutricionals reals tenen els esportistes i quins coneixements creuen tenir?

La majoria dels esportistes (42,1%) es van classificar en la categoria de coneixements just per sobre de la qual els corresponia segons la classificació de puntuació NUKYA establerta, el 24,2% dues categories superiors i el 3,8% en tres. El 25,4% dels esportistes es van classificar correctament segons el seu nivell de coneixement, i només un 4,5% es va classificar en una categoria inferior. 

Un total de 70,1% dels esportistes van sobreestimar el seu nivell de coneixements de nutrició. És a dir, les dades van indicar que els esportistes amb les puntuacions més baixes tendien a sobreestimar la seva competència en nutrició (efecte Dunning-Kruger). 

Les dades resultants del test i la comparativa de puntuacions indiquen que els esportistes tenen el mateix nivell de coneixements de nutrició que nois de secundària i estudiants universitaris de Filosofia, i significativament inferior a les puntuacions de l’equip tècnic esportiu i estudiants d’últim curs de Nutrició Humana i Dietètica. 

No es van detectar diferències estadísticament significatives en les puntuacions mitjanes de NUKYA dels esportistes en comparar els que buscaven activament informació sobre nutrició dels que no. 

Finalment, els esportistes que acudien a assessorament nutricional tenien major coneixement en nutrició (o puntuació en el test), malgrat no haver-hi una diferència estadísticament significativa amb qui no hi acudia. Això es deu al fet que fer consultes puntuals amb indicacions sobre què menjar no realitza la funció d’educació nutricional. 

 

Quines són les seves fonts d’informació?

Les fonts d’informació esmentades pels esportistes com consultades habitualment inclouen familiars (57%), dietistes (57%), fisioterapeutes (53%), entrenadors (49%), Internet (38%), amics (21%), revistes (10%), revistes científiques (8%) i llibres (6%).

Els esportistes amb una puntuació NUKYA més alta tendien a consultar més revistes científiques, els esportistes amb major nivell educatiu solien consultar més llibres i revistes científiques, i els esportistes joves buscaven consell de familiars i fisioterapeutes, més que els esportistes de més edat.

La família va representar una important font d’informació, probablement perquè la mostra tenia un percentatge alt d’adolescents (30% < 15 anys).

Els esportistes que solien acudir al dietista i els que consumien suplements tenien puntuacions NUKYA més altes, però sorprenentment, no es van detectar diferències en les puntuacions NUKYA entre els jugadors que havien consultat al nutricionista com a font d’informació i els que no ho havien fet. I és que, encara que els nutricionistes van ser reportats com una de les principals fonts d’informació (57%), només el 13% dels jugadors van assistir de manera continuada al consultori del nutricionista.

La importància de desenvolupar plans d’educació nutricional

Els resultats de l’estudi reflecteixen la importància de desenvolupar un pla d’educació nutricional per a esportistes que incorpori, a més de conceptes bàsics i clars per al seu dia a dia, aspectes com l’adequada selecció de recursos d’informació (especialment d’Internet). 

El pla també hauria d’anar dirigit a les famílies en el cas dels esportistes més joves, i a l’equip tècnic (per evitar possibles errors i inconsistències en la informació que reben els esportistes). Els professionals amb especialitat en nutrició esportiva haurien de tenir un paper destacat com a font d’informació i assessorament per als jugadors i membres de l’equip tècnic esportiu. 

 

A més, l’educació nutricional ha d’incloure informació sobre els suplements i emfatitzar la importància de no consumir-los sense una prescripció adequada. Els esportistes semblen motivats a consumir suplements per l’interès de millorar el seu rendiment, més que pel consell d’un nutricionista. Aquesta tendència ha de corregir-se perquè la ingesta de suplements ha de ser prescrita i supervisada per professionals de la salut.

També s’ha d’estar atent i donar prioritat al cas d’esportistes amb coneixements baixos sobre nutrició i un nivell de confiança excessiu en aquest, casos típicament relacionats amb persones joves. Els jugadors amb puntuacions NUKYA més baixes tendien a percebre els seus coneixements sobre nutrició com més alts del que realment eren. La sobreestimació dels seus coneixements podria induir als individus a incorporar pràctiques dietètiques incorrectes amb la convicció que són beneficioses, sense considerar la necessitat d’assessorament per part de professionals de la salut/nutrició.

 

Referèncias
  1. Vázquez-Espino, K.; Rodas-Font, G.; Farran-Codina, A. Sport Nutrition Knowledge, Attitudes, Sources of Information, and Dietary Habits of Sport-Team Athletes. Nutrients 2021, 14, 1345.  https://doi.org/10.3390/ nu14071345
  2. Alaunyte, I.; Perry, J.L.; Aubrey, T. Nutritional knowledge and eating habits of professional rugby league players: Does knowledge translate into practice? J. Int. Soc. Sport. Nutr. 2015, 12, 18.
  3. Dickson-Spillmann, M.; Siegrist, M. Consumers’ knowledge of healthy diets and its correlation with dietary behaviour. J. Hum.
  4. Nutr. Diet. 2011, 24, 54–60. Wardle, J.; Parmenter, K.; Waller, J. Nutrition knowledge and food intake. Appetite 2000, 34, 269–275.
  5. Birkenhead, K.L.; Slater, G. A review of factors influencing athletes’ food choices. Sport. Med. 2015, 45, 1511–1522.
  6. Cockburn, E.; Fortune, A.; Briggs, M.; Rumbold, P. Nutritional knowledge of UK coaches. Nutrients 2014, 6, 1442–1453.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.