Les lesions musculars representen més del 30% de les lesions esportives. Tant és així que un equip de futbol professional pot esperar-se una mitjana de 15 contratemps d’aquest tipus per temporada, els quals suposen una pèrdua de més de 200 dies útils d’entrenament i competició. A més de treballar en la prevenció, és fonamental establir un diagnòstic correcte que aconsegueixi minimitzar-ne les repercussions. Aquest diagnòstic permet determinar la gravetat i el tipus de tractament més convenient, i també orientar sobre el període de baixa i el risc de repetició de la lesió.
Una eina molt útil en el procés són les proves d’imatge, tant l’ecografia com la ressonància magnètica. D’aquesta darrera, la més precisa i resolutiva, se n’han proposat en els últims anys tres classificacions diferents: la classificació de Munic, el sistema britànic i la més recent, la classificació del FC Barcelona-Aspetar. Totes tres categoritzen i acoten els diferents tipus i graus de lesió, i n’ajuden a establir el diagnòstic i el pronòstic. Tanmateix, els criteris de cada classificació són diferents i s’originen discrepàncies. A més, encara no hi ha proves sòlides de la seva validesa i utilitat.
Per avaluar millor aquestes classificacions, un equip de metges i radiòlegs que col·laboren amb el FC Barcelona n’han analitzat la utilitat a l’hora de valorar el pronòstic i el temps de baixa dels jugadors lesionats a la primera plantilla de futbol del club durant un any. En publiquen els resultats i les conclusions a la revista healthmanagement.org.
Durant la temporada 2017/18 es van produir vuit lesions musculars a la primera plantilla del club. A tots els jugadors lesionats se’ls va dur a terme una prova de ressonància magnètica a les primeres 24-48 hores després de la lesió; passat un temps variable, tots van tornar a la competició sense recaigudes. “L’estudi va consistir a avaluar la capacitat de cadascuna de les tres classificacions per predir el temps de baixa”, explica Jaime Isern, radiòleg col·laborador de l’Hospital Clínic de Barcelona i dels serveis mèdics del club. S’observen algunes diferències, però “la classificació FC Barcelona-Aspetar és la més recent i la més completa perquè introdueix conceptes com el mecanisme i la localització de la lesió; tot i això, quan analitza els casos disponibles, a vegades sobreestima el temps de baixa”, resumeix Isern.
“És la classificació que utilitzem en el dia a dia”, comenta Sandra Mechó, radiòloga dels serveis mèdics del club i de l’Hospital de Barcelona. “Entre els avantatges es troben la senzillesa de la categorització, que permet valorar la localització, i la possibilitat de determinar si hi ha una afectació significativa del teixit connectiu”, completa.
No obstant això, i malgrat les virtuts que té, encara ofereix una certa variabilitat respecte al temps de baixa i no prediu amb exactitud la tornada a la competició. Això ara mateix es basa en l’avaluació clínica i els tests de camp a partir d’anàlisis amb GPS. Per millorar-ne la utilitat, els autors proposen introduir variacions en la classificació. Les principals són les següents:
Les classificacions que defineixen la gravetat i el pronòstic de les lesions musculars a partir de les imatges de ressonància magnètica ajuden els professionals a orientar el tipus de tractament i a fer una estimació del temps de baixa. No obstant això, la complexitat dels teixits i les peculiaritats de cada múscul fan que no siguin infal·libles i, de moment, no són suficients per detallar els terminis amb tota fiabilitat.
De les tres classificacions disponibles, la més completa i útil sembla la del FC Barcelona-Aspetar, però les investigacions continuen. “En aquests moments estem analitzant les lesions musculars diagnosticades i tractades al club durant les darreres tres temporades. Volem comprovar que els paràmetres i les variacions suggerides són una autèntica millora”, conclou Mechó.
L’equip Barça Innovation Hub
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
