BIHUB PATH

febrer 15, 2022

Futbol

Quins són els valors educatius de l’esport?

By Carlos Lago Peñas i Francisco Seirul·lo Vargas.

El valor educatiu de l’esport s’ha justificat tradicionalment per tres grans motius:

  1. permet desenvolupar la disciplina, l’altruisme i el sentit del joc net;
  2. competir ajuda a millorar i
  3. l’esport prepara per a la vida perquè ensenya a competir.1

Lamentablement, això no és cert. O almenys no és vàlid per a tots els esportistes i situacions d’entrenament. Cal tenir molt en compte que l’esport no posseeix cap virtut màgica. Pot despertar el sentit de la solidaritat i cooperació com també engendrar un esperit individualista. Pot educar el respecte a la norma com fomentar el sentit de la trampa.2

El valor educatiu de la pràctica esportiva depèn de com l’entrenador gestioni les condicions en les quals les persones aprenen aquest esport. El seu vessant educatiu no és l’aprenentatge de les tècniques o tàctiques. Ni tan sols els beneficis físics i psicològics d’una bona preparació física. El que és únicament i realment educatiu són les condicions en les quals es realitzen les sessions i tasques d’aprenentatge.3-5

Com incentivar l’automillora

La clau es troba en els processos interns que es manifesten en l’esportista quan es veu sotmès a un entorn de pràctica que l’obliga a comprometre’s de manera activa i a prendre decisions lliurement. Millorar com a jugador té a veure amb comprometre de manera activa totes les estructures mentals, cognitives, coordinatives, condicionals, socioafectives, emotiu-volitives, expressiu-creatives i bioenergètiques que suporten les actuacions individuals dels jugadors. Les situacions que dissenya l’entrenador han de permetre l’acte-reflexió i l’acte-coneixement per crear una visió personal de cada experiència en l’entrenament. Es tracta d’ajudar a l’esportista a que s’automillori. Per això no es tracta de triar un mètode o un altre, o una classe d’exercicis o els contraris. La clau no és decidir si s’utilitzarà una metodologia global o analítica o el descobriment guiat. Cal pensar en el jugador i dissenyar condicions en les tasques que li permetin automillorar-se. La pràctica ha d’entendre’s com una activitat global que permeti a l’esportista ser veritablement participant i no algú sotmès al compliment de les obligacions que proposa l’entrenador. Es tracta de construir un entorn de pràctica on hi hagi un intercanvi d’informació entre el jugador i el tècnic, però sobretot una activitat motriu on la pròpia aportació dels jugadors i la seva interpretació del que succeeix sigui el més important. Com més capaç sigui l’esportista d’analitzar els senyals de l’entorn de competició, com millor els sàpiga interpretar, com més solucions variades i ràpides pugui prendre -i tot això en funció de les necessitats dels seus companys- millor serà el seu nivell de rendiment. La labor de l’entrenador és modificar el context de la pràctica per orientar la interpretació personal dels jugadors en la línia que vol.

Condicions per al creixement com a esportista

Com podem construir condicions d’entrenament que permetin créixer als esportistes? Cal satisfer almenys quatre condicions:

  • Les situacions d’aprenentatge han de permetre identificar i jerarquitzar els estímuls propis i de l’entorn per dur a terme el comportament desitjat.
  • Els jugadors han de proposar estratègies de decisió variades adaptades a les demandes de la situació que s’ha de resoldre.
  • Han d’implicar-se estratègies de programació i execució diverses en funció dels recursos personals de cada jugador.
  • S’ha de fer ús de l’autoavaluació i l’autocontrol per part de l’esportista a través de l’avaluació de la tasca per la seva pròpia execució i resultat.

Dues idees finals. Sembla necessari, per tant, deixar de banda aquesta frase que habitualment s’utilitza per justificar la pràctica esportiva en els més joves: l’important és participar. Això no és suficient per millorar. Es tracta, més aviat, de comprometre’s en cada exercici per ajustar la pròpia motricitat a les necessitats de l’entorn de pràctica i comprendre llavors quines possibilitats hi ha per a poder millorar i tenir èxit. En segon lloc, entrenar a jugadors experts o a nens que s’estan iniciant en un esport no és molt diferent. En tots dos casos l’atenció de l’entrenador ha de dirigir-se als processos interns que es generen en l’entrenament. La diferència tindrà a veure amb l’organització de les condicions de la pràctica que permetin l’automillora des del nivell més alt o més baix que tingui l’esportista.

Entrenar és intercanviar informació per a ajudar a que els esportistes s’automillorin.7

Referències:

1  Devís, J. (1996). Educación Física, Deporte y Curriculum. Madrid: Visor.

2 Parlebas, P. (1988): Elementos de Sociología del Deporte. Málaga: Unisport.

3 Seirul.lo, F. (2009). Una línea de trabajo distinta. Revista de Entrenamiento Deportivo, 23(4): 13-18.

4 Seirul.lo, F. (1998): Valores educativos del deporte en D. Blázquez (ed): La iniciación deportiva y el deporte escolar (2ª edición), pp. 61-75, Barcelona: INDE.

5 Seirul.lo, F. (2010). Estructura sociafectiva. Documento INEFC – Barcelona. Tomado de: http://www.motricidadhumana.com/estructura_socioafectiva_doc_seirul_lo_Outline_drn.pdf

7 Lago Peñas, C. y Seirul.lo, F. (2021). La dirección del entrenamiento y el partido en el Fútbol y los Deportes de Equipo. Próxima publicación.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.