Els entrenadors solen saber molt del seu esport i dominen molt bé com ajudar els seus esportistes a ser millors. Cal tenir un coneixement molt profund de moltes disciplines que influeixen en el rendiment esportiu. Ningú guanya per casualitat o aconsegueix el respecte dels seus col·laboradors i jugadors si no és un gran expert en la seva matèria. Obtenir el títol d’entrenador mitjançant els cursos de formació que organitza cada Federació esportiva és un requisit legal per a poder exercir professionalment. No obstant això, sabem molt poc sobre com adquireixen els tècnics aquests coneixements pràctics de tan alta qualificació.

Una investigació ha estudiat quins són els mètodes preferits pels entrenadors per millorar la seva competència i per què.¹ L’estudi, publicat a la revista Journal of Sports Sciences el 2016, va preguntar als tècnics sobre la utilitat per al seu desenvolupament professional de la formació mitjançant l’educació formal (cursos d’entrenadors i activitats de formació en la Universitat), l’educació no formal (workshops/clinics, conferències i intercanvi amb altres entrenadors) i l’educació informal (internet: xarxes socials, pàgines web o YouTube; experiència pràctica: experiència com a entrenador, reflexió; lectura: llibres/revistes, publicacions acadèmiques). La mostra va estar composta per 320 entrenadors de tots dos sexes (289 homes i 31 dones), amb diferents nivells d’experiència i qualificació, de 26 països diferents i 30 esports diferents. Les especialitats més representades van ser el futbol (n=141), el rugbi (n=45) i el bàsquet (n=11). Els resultats són sorprenents: (i) sols el 2% dels entrenadors entrevistats tria l’educació formal com la seva via preferida per a formar-se. (ii) Tan sols el 5% declara la seva preferència per l’educació informal, i (iii) la gran majoria (93%) aposta per l’educació informal com a mitjà per a millorar.  Dins d’aquest últim grup, els tècnics assenyalen que la discussió entre col·legues és la millor font per a millorar com a preparador (42% de les respostes). A continuació apareixen altres mètodes com la lectura de llibres (12%), veure com treballen altres entrenadors (11%), l’ús de pàgines web, xarxes socials o YouTube (11%), l’experiència pràctica (5%), tenir un entrenador que actuï com a mentor (3%) i en últim lloc la consulta de revistes acadèmiques (2%).

Quan se’ls va preguntar sobre les raons per les quals prefereixen un mètode o un altre, els entrenadors apunten com a motiu principal l’oportunitat per a la interacció amb altres tècnics (27,6%), la qualitat de la informació (24,1%), la facilitat d’accés a la informació i el seu cost (19,3%), que sigui real i estigui basada en la pràctica (18,7%) i que sigui innovadora i suggereixi noves idees per poder millorar (10,3%).

Finalment, el 66% dels entrenadors consideren com molt útil per a la seva formació els coneixements de pedagogia (per exemple, metodologia d’entrenament, habilitats de comunicació, anàlisi del rendiment o noves tecnologies), el 14% el coneixement específic del seu esport (tècnica i tàctica), el 12% els aspectes vinculats amb el seu desenvolupament i el 8% els coneixements de psicologia, fisiologia i biomecànica).

Carlos Lago Peñas

Referències

¹ Stoszkowski, J. y Collins, D.  (2016) Sources, topics and use of knowledge by coaches. Journal of Sports Sciences, 34(9):794-802.