BIHUB PATH

14 setembre, 2020

Quina és la despesa energètica d’un porter de futbol?

Rendiment Esportiu

APUNTA’T AL Certificat en Nutrició Esportiva Avançada

unir-se ara
318K

Les adaptacions a l’entrenament depenen de l’especificitat dels estímuls que es generin. Amb relació a això, en el futbol hi ha un jugador que es diferencia de la resta: el porter. Les dades que es tenen sobre les demandes dels porters durant els partits ens mostren que recorren aproximadament la meitat de distància que un jugador de camp. Si un jugador cobreix entre 10-12 km, un porter entre 4-6 km.1 A més a més, les accions a alta intensitat, per damunt dels 19,8 km/h, són un 90% menors que les de la resta de jugadors.1,2 Aquesta càrrega menor de treball durant els partits es repeteix durant els entrenaments, ja que s’ha vist que la distància recorreguda pels porters és novament la meitat: 3 km vs. 5-7 km.2,3

Aquest aspecte impacta plenament tant en les propostes de treball per la millora de la condició física específica dels porters com en les necessitats energètiques derivades del treball durant entrenaments i partits. Segons l’exposat, la dieta i els programes d’entrenament haurien de diferir de la dels jugadors de camp. A més a més, cal tenir en compte que segons un estudi que va analitzar la composició corporal de més de 80 jugadors de diferents categories d’un equip de la Premier League, els porters acostumen a pesar més i tenir un percentatge de greix major que la resta de jugadors.4 Per això, les estratègies nutricionals haurien d’anar encaminades a aconseguir una composició corporal òptima tenint en compte les particularitats de cada posició, ja que un excés de greix pot afectar negativament el rendiment esportiu.

Quina és la despesa energètica d’un porter i quina és la distribució de càrregues al llarg d’una setmana?

La diferència en la càrrega d’entrenament presumiblement es reflecteix en una menor despesa energètica. Les dades més precises de quantes calories gasta un porter en el futbol d’elit es van publicar recentment en un estudi liderat per investigadors de prestigi com el Dr. Graeme L. Close i el Dr. James P Morton de la Universitat John Moores de Liverpool.5 Al llarg d’una setmana que va incloure dos partits, els investigadors van quantificar la càrrega de treball d’un porter de la Premier League i van mesurar la seva despesa energètica utilitzant aigua doblement marcada, la metodologia més precisa. Els resultats van mostrar que, durant aquella setmana, el porter va tenir una despesa energètica mitjana diària de 2894 kcal, mentre que la seva ingesta calòrica va ser de 3160 kcal. Si es comparen amb les dades d’un estudi en jugadors de camp publicat per aquests mateixos investigadors,6 el porter “va gastar” al voltant de 600 kcal menys que els jugadors de camp (3566 ± 585 kcal). Això es deu, tal com hem comentat abans, al fet que el porter va tenir una menor càrrega de treball. Si ho comparem amb l’estudi que va analitzar els jugadors de camp, el porter va córrer menys (26,4 versus 20,9 km) i a menor intensitat (distància a alta velocitat: 3,4 versus 0,4 km). Encara que es va analitzar una única setmana i la n és molt baixa, aquests resultats suggereixen novament que els requeriments energètics del porter semblen menors que els dels jugadors de camp.

D’altra banda, la distribució de la càrrega de treball va ser considerablement major els dies de partit. Mentre que en els entrenaments el porter va cobrir una distància mitjana de 1959 m, en els partits va ser de 4574 m. Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts en un estudi que s’acaba de publicar i que va analitzar 20 porters de la segona divisió espanyola.7 En aquest estudi, es va veure que la càrrega també va ser significativament major els dies de partit. Per exemple, en un partit van fer de mitjana 5768 m, mentre que en els entrenaments 2821 m el dia que menys i 3638 m el dia que més. Així, tal com es pot veure en la figura 1, totes les variables de càrrega externa es van reduir progressivament a mesura que s’acostava el dia de partit. Segons els autors de l’estudi, encara que aquesta proposta de periodització té com a objectiu garantir la màxima recuperació i arribar en la millor forma possible al partit, les diferències entre demandes d’entrenament i partit “ressalten la necessitat de realitzar exercicis de condicionament físic que reprodueixin les necessitats de rendiment dels porters professionals, per exemple, portant a terme exercicis que augmentin les distàncies de cursa i les accions amb càrregues metabòliques elevades”.

Figura 1. Evolució de les variables de càrrega externa respecte al dia de partit. TD, distància total; HMLD, alta càrrega metabòlica; HMLE; nombre d'esforços d'alta càrrega metabòlica; DEC; desacceleracions; ACC; acceleracions. MD-4, 4 dies abans del partit; MD-3, 3 dies abans del partit; MD, dia de partit. Adaptat de Moreno-Pérez V, et al.7

En resum, l’evidència suggereix que els porters realitzen una menor càrrega de treball al llarg de la setmana, el que es tradueix en una menor despesa energètica. A més a més, la distribució de la càrrega revela que les accions, especialment les realitzades a càrregues metabòliques elevades, són més altes durant el partit en comparació amb les sessions d’entrenament. Per això, aquestes dades en conjunt podrien servir com a guia a entrenadors i nutricionistes a l’hora de gestionar la càrrega de treball, així com per elaborar plans nutricionals que busquin optimitzar tant la recuperació com el rendiment dels porters durant la temporada.

 

 

BIHUB team

 

Referències:

  1. Di Salvo V, Benito PJ, Calderón FJ, Di Salvo M, Pigozzi F. Activity profile of elite goalkeepers during football match-play. J Sports Med Phys Fitness. 2008 Dec;48(4):443—446.
  2. Malone JJ, Jaspers A, Helsen W, Merks B, Frencken WGP, Brink MS. Seasonal Training Load and Wellness Monitoring in a Professional Soccer Goalkeeper. Int J Sports Physiol Perform. 2018;13(5):672–5.
  3. Anderson L, Orme P, Di Michele R, Close GL, Morgans R, Drust B, et al. Quantification of training load during one-, two- and three-game week schedules in professional soccer players from the English Premier League: implications for carbohydrate periodisation. J Sports Sci. 2016 Jul 2;34(13):1250–9.
  4. Milsom J, Naughton R, O’Boyle A, Iqbal Z, Morgans R, Drust B, et al. Body composition assessment of English Premier League soccer players: a comparative DXA analysis of first team, U21 and U18 squads. J Sports Sci. 2015 Oct 21;33(17):1799–806.
  5. Anderson L, Close GL, Morgans R, Hambly C, Speakman JR, Drust B, et al. Assessment of Energy Expenditure of a Professional Goalkeeper From the English Premier League Using the Doubly Labeled Water Method. Int J Sports Physiol Perform. 2019;14(5):681–4.
  6. Anderson L, Orme P, Naughton RJ, Close GL, Milsom J, Rydings D, et al. Energy Intake and Expenditure of Professional Soccer Players of the English Premier League: Evidence of Carbohydrate Periodization. Int J Sport Nutr Exerc Metab. 2017;27(3):228–38.
  7. Moreno-Pérez V, Malone S, Sala-Pérez L, Lapuente-Sagarra M, Campos-Vazquez MA, Del Coso J. Activity monitoring in professional soccer goalkeepers during training and match play. Int J Perform Anal Sport. 2020 Jan 2;20(1):19–30.

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.