BIHUB PATH

febrer 11, 2022

Marketing, Comunicació i Gestió

Quantes localitats i de quin tipus necessita un estadi

By Barça Innovation Hub.

Què garanteix més l’èxit d’un estadi, una arquitectura espectacular o una que s’adapti bé al pla de negoci? Aquesta és la discussió eterna entre gestors de clubs, arquitectes i project managers d’estadis. L’espectacularitat de les façanes acostuma a acaparar fotografies, vídeos i té una gran presència a internet. També pot contribuir a la imatge de prosperitat i modernitat de qualsevol equip. Però no és una garantia d’èxit. Especialment si no es para esment a la resta del disseny arquitectònic.

L’arquitectura de l’estadi ha d’encaixar com un guant amb la línia de generació d’ingressos i adaptar-se al model d’explotació, pur o mixt, triat pel club:

  • d’esport en viu
  • d’esdeveniments – com concerts musicals i campionats d’altres esports
  • de negocis o corporatiu – per acollir actes d’empresa
  • d’oci i entreteniment – amb centres comercials i afins

Project Manager, una figura essencial

A un món ideal, quan parlem de la construcció des de zero o la renovació d’un estadi, l’arquitecte hauria de rebre un briefing amb el pla de negoci i el model d’estadi a realitzar. D’aquesta manera, es podria adaptar per crear un projecte adequat, destinat a recuperar la inversió i perdurar en el temps. Però la realitat és que no sempre passa així.

Un dels obstacles habituals és l’absència d’una figura important: el project manager d’estadis. Aquesta especialització està plenament integrada als estudis d’arquitectura estatunidencs, on tenen el rol d’aconsellar l’arquitecte principal. Aquest és el principal motiu pel qual als Estats Units no existeix el fenomen de l’elefant blanc – l’estadi que mai recupera la seva inversió perquè és infrautilitzat o no s’adapta a l’entorn passada la competició per a la que es va construir. Però a la resta de països aquesta figura professional està menys arrelada, i sovint opera com un assessor extern. Això fa que el seu pes a les decisions sigui menor, i facilita que molts gestors quedin enlluernats per l’estètica de la proposta arquitectònica, oblidant atendre la resta de característiques que garanteixen recuperar el cost de la seva inversió.

L’estadi olímpic de Tòquio 2020 n’és un clar exemple. L’arquitecta Zaha Hadid va guanyar el concurs internacional amb una proposta espectacular que va acabar triplicant els costos previstos inicialment. Quan el comitè organitzador va decidir replantejar l’estadi des de zero, va prendre una decisió valenta que assegura un llegat útil pels pròxims cinquanta o cent anys. Menys atractiu, però també amb més possibilitats de servir com a llegat útil i rendible a la ciutat de Tòquio. I, molt important, amb moltes menys localitats. De les 80.000 projectades inicialment es va passar a 65.000.

La importància del número i tipus de seients

L’absència d’un estudi a consciència del nombre de seients a incloure dins un estadi és un error comú. I, tot i que s’hagi demostrat sobradament als llegats olímpics, també pot succeir als clubs esportius. És el que li va passar als anys 90 al Juventus de Torí amb el seu nou estadi: construït amb 70.000 places, i que mai s’omplia. Això donava la sensació permanent que l’equip no tenia suficient atractiu per atreure aficionats a les seves trobades. El club va decidir derrocar-lo per complet i construir un altre de 41.000 localitats. Avui, gràcies a això, aconsegueix plens del 90%, una gran atmosfera interior i una imatge guanyadora del club i de l’equip.

Però calcular bé el nombre de seients no garanteix l’èxit si es perd l’atmosfera interior. Això és el que ha passat al Matmut Atlantic de Bordeus. El seu atractiu projecte arquitectònic, un bosc de columnes completament obert, està inspirat en el bosc de les Landes, el més gran d’Europa Occidental i símbol de la regió. Una meravella arquitectònica, a l’interior de la qual ha desaparegut l’ambient càlid de l’antic estadi, que donava fama a l’afició del FC Girondis, una de les més entregades de França. En aquest cas el problema no és l’augment de la capacitat en deu mil seients, que sí que omplen, sinó l’haver tingut en compte únicament l’atractiu exterior. Avui dia ni amb l’estadi ple s’aconsegueix transmetre la calidesa i passió dels seus aficionats.

Un cop triat el nombre adequat de localitats resulta fonamental triar-ne el tipus. Les premium i club poden generar importants ingressos versus l’entrada de graderia, i fins i tot determinar la viabilitat financera d’un projecte. Dins el pla de negoci ha d’existir un estudi profund dels perfils de persones que van a l’estadi, el nombre per tipologia, i les seves necessitats. A fi de garantir no només l’espai que necessiten, sinó també una bona experiència, en quantitat i característiques suficients. Per aconseguir-ho, la col·laboració entre l’arquitecte i el project manager és fonamental. Com ha resultat, ha sorgit una nova tendència als Estats Units: els estadis asimètrics.

En aquest plànol de l'estadi dels Minnesota Vikings (NFL), O.S. Bank Stadium, s'aprecia bé la asimetria de les seves cantonades, pensada per evitar localitats cegues o de baixa visibilitat.

Estadis asimètrics

La forma asimètrica ve determinada per la disposició de les graderies a les cantonades. Per evitar punts de visió cecs o de menor qualitat, es disposen graderies en trapezis irregulars que, a més, són diferents en tots dos fons. Així passa també al Mercedes Benz d’Atlanta i a l’O.S. Bank de Minneapolis. En aquests estadis, els preus de localitat a graderia venen determinats per la distància respecte el camp, no per la pitjor qualitat de la visió. Això aconsegueix ingressos superiors per ticketing. A més, aprofitar d’aquesta manera la part del fons de l’estadi permet dedicar més espai als seients premium de les graderies centrals, maximitzant així tots els seients possibles.

Mapa virtual del Mercedes Benz Stadium. En gris fosc: localitats premium. En gris clar: “founders” premium vip. Aquest espai extret de les graderies no redueix el nombre de localitats estàndard, ja que es garanteix la visibilitat des del fons i les cantonades. L’asimetria és significativa si comparem els segments 101 a 103 amb els 117 a 121.

No existeix una fórmula per encertar el número i tipus de localitats d’un estadi. Sempre s’ha de calcular individualment, en funció del pla de negoci de l’estadi, el lloc on està situat, i les característiques del públic que el visitarà. I això és lògic, ja que aquesta és la base de la construcció i reforma d’estadis: fer de cadascun d’ells un espai únic. No hi ha una millor garantia d’èxit a futur. I no existeixen fórmules.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.