BIHUB PATH

30 octubre, 2019

QUAN INTERPRETEU LES DADES D’ENTRENAMENT, PENSEU-HI DUES VEGADES ABANS DE NO FER RES!

Rendiment Esportiu
318K

La gestió de la càrrega no significa “que els esportistes deixin d’entrenar”!

La gestió de la càrrega” ha esdevingut una frase popular en l’esport d’alt rendiment, i desgraciadament la pràctica normalment s’associa amb el descans dels jugadors, falta de pràctica o jugar pocs minuts. La frase és tan popular que fins i tot l’aficionat als esports mitjà, opina sobre la gestió de la càrrega, bàsicament perquè ha pagat una gran quantitat de diners per veure el seu jugador favorit, per arribar i veure’l assegut per motius de gestió de la càrrega.

 

En el nostre article anterior descrivíem algunes raons fonamentals per fer el seguiment de l’entrenament d’un esportista:

 

(1) Per construir càrregues de treball cròniques més elevades,

(2) Per preparar-se per als moments més exigents de la competició, i

(3) Perquè els esportistes avancin amb la màxima rapidesa i seguretat cap a aquestes càrregues elevades.

 

Tenint en compte els clars beneficis de la gestió eficaç dels esportistes, és interessant com alguns entrenadors i comentaristes creuen (de manera incorrecta) que la gestió de la càrrega és simplement un concepte que el personal de medicina esportiva ha creat com a excusa per “impedir que l’esportista entreni”. Com hem arribat a aquest punt?

 

És que l’esport ha perdut el rumb i tornem a anar cap a la mateixa direcció?

A principis del 2000, els investigadors van començar a estudiar la relació entre la càrrega d’entrenament i la lesió, especialment en esports d’equip.1,3 Aquesta investigació coincidia amb diversos avenços tecnològics; el primer, el desenvolupament de sensors de moviment portables i disponibles comercialment (p. ex. sistemes de posicionament global), i el segon, la introducció de bases de dades utilitzades per fer el seguiment de la càrrega de treball de l’esportista. Els equips esportius van començar a invertir més recursos en el seguiment dels seus jugadors, de manera que el salari pagat al personal per fer el seguiment dels esportistes costava una petita part del que els propietaris pagarien a una “estrella” lesionada que no pogués jugar. Va ser una inversió intel·ligent. Com més manifestaven els desenvolupadors de tecnologia que els seus productes es podrien utilitzar per “pronosticar i prevenir lesions”, i com més propaganda se’n feia des dels mitjans, més entusiasmats es mostraven els propietaris. S’havia de veure com els directors d’alt rendiment utilitzaven les “dades” i potser la manera més senzilla de fer-ho era retirar un esportista de l’entrenament. Es van establir “llindars” d’entrenament, amb algun personal de rendiment que fins i tot s’acostava als entrenadors a mitja sessió per aturar la pràctica, per la por que els seus esportistes haguessin “corregut massa” o “la seva càrrega de treball fos massa elevada”. Si bé en alguns casos pot estar justificada la recuperació addicional, és poc probable que allunyar sistemàticament els esportistes de la gestió de la càrrega d’entrenament sigui la millor manera de desenvolupar esportistes forts, capaços de prosperar en els moments de més exigència de la competició.4

 

Com podem promoure el desenvolupament d’un atleta fort?

Contràriament a les opinions inicials, hi ha un nombre creixent d’evidències que demostren que les càrregues de treball cròniques baixes augmenten el risc de lesions.4 Aquests resultats suggereixen que avançar cap a càrregues cròniques més elevades seria un plantejament preferible per millorar la disponibilitat dels esportistes, més que reduir les càrregues d’entrenament. Però el rendiment esportiu i el personal mèdic no només són responsables de mantenir els esportistes disponibles, sinó que els esportistes han d’estar preparats per rendir quan se’ls ho requereixi. En línia amb els estudis sobre lesions per càrrega, alguns estudis recents han demostrat que els esportistes amb càrregues cròniques més elevades i amb menys “pics” de càrrega també mostren més predisposició per competir.7 Aquests resultats posen de manifest la capacitat de millora del rendiment d’un programa de gestió de la càrrega eficaç. Tot i que es reconeix que hi ha molts altres factors diferents a la càrrega de treball que poden afectar tant el risc de lesions 2,5 com el rendiment,5,7 l’absència d’un programa de càrrega efectiu és com disparar a un objectiu amb els ulls embenats.

 

Com pot el personal de medicina esportiva evitar els pics de la càrrega de treball si no disposa d’informació sobre l’historial d’entrenament de l’esportista?

Com pot un entrenador esportiu, un fisioterapeuta o un entrenador de resistència i preparació avançar fins a càrregues de treball més elevades si no mesura la càrrega de treball?

Tenint en compte la relació entre la càrrega d’entrenament, la disponibilitat de l’esportista i la preparació per competir, com pot un esportista disposar de la millor oportunitat per poder assolir el seu potencial de rendiment i mantenir-se lliure de lesions, si les estratègies de càrrega adequades no formen la base del seu programa d’entrenament?

 

Què en podem dir, del fitness i la tolerància a la càrrega de treball?

Si bé els pics de càrrega de treball poden contribuir a les lesions, la càrrega no explica totes les lesions. A més, alguns jugadors són més resistents als pics de càrrega de treball i altres són més vulnerables. En alguns casos, els increments de la càrrega de treball són inevitables (per exemple, un jugador clau que torna ràpidament després d’una lesió, un nombre més elevat de partits dobles extra a les fases eliminatòries). Si els pics de la càrrega de treball són inevitables, quins passos pràctics es poden dur a terme, i què pot fer el personal mèdic per mitigar el risc de lesions i oferir als jugadors la millor oportunitat per competir amb èxit?

 

En primer lloc, si el personal mèdic sap que és probable que les càrregues augmentin en un futur pròxim (per exemple, en cas de canvis en el calendari i que es passi de jugar un partit a jugar-ne més d’un a la setmana), augmentar la càrrega crònica en les setmanes anteriors a aquest canvi, probablement millorarà la tolerància de la càrrega. Aquesta càrrega prèvia augmenta la càrrega crònica i es redueix així la diferència entre el “terra” i el “sostre”, si bé és molt més difícil afegir càrregues del “sostre” que del “terra”, ja que quan la càrrega crònica és baixa l’única manera és pujar-la. En segon lloc, s’ha demostrat que les qualitats físiques ben desenvolupades (per exemple, resistència excèntrica dels isquiotibials) disminueixen de manera independent el risc de lesions. I en tercer lloc, les qualitats físiques específiques (p. ex. força corporal inferior, velocitat i fitness aeròbic) moderen la relació entre la càrrega de treball i la lesió, de manera que els jugadors amb una millor forma aeròbica, més velocitat i força corporal inferior són més resilients als pics de càrrega de treball que els jugadors amb menys desenvolupament de les qualitats físiques9 (Figura 1).

Figura 1. Un exemple de com les qualitats físiques (en aquest cas, el fitness aeròbic) moderen la relació de la càrrega de treball i la lesió. La relació entre la càrrega de treball i la lesió també es modera amb la velocitat, la capacitat de fer carreres curtes repetides i la força corporal inferior.8

Si no es pot modificar la càrrega absoluta (sigui “terra” o “sostre”) a curt termini, el personal mèdic i de rendiment poden utilitzar els resultats de les proves físiques per classificar els jugadors en grups de risc ben definits basats en patrons de càrrega particulars. A continuació es mostra un exemple de diferents moderadors de la relació de la càrrega de treball i la lesió, així com suggeriments per gestionar de manera pràctica dos esportistes diferents amb càrregues de treball similars:

Taula 1. Possibles aplicacions pràctiques per a dos esportistes diferents amb càrregues de treball similars.

Penseu-hi dues vegades abans de no fer res!

El risc absolut de lesions en un dia d’entrenament determinat és molt baix (<1,0% per dia d’entrenament). En comptes de tenir por, es recomana als professionals que s’ho pensin dues vegades abans de no fer res! La construcció d’esportistes forts i resistents comença amb un bon programa d’entrenament. Els professionals de medicina esportiva haurien de tenir confiança (1) en la seva capacitat per dissenyar programes d’entrenament que desenvolupin esportistes forts i (2) que els seus esportistes siguin més resilients del que puguin imaginar-se. Finalment, els programes efectius de gestió d’esportistes consideren els moderadors que influeixen en la capacitat dels jugadors per tolerar la càrrega de treball. El coneixement d’aquests moderadors i de com interaccionen amb la càrrega de treball proporciona un sistema de seguiment de l’esportista més complet que només el fet de mesurar la càrrega de treball de manera aïllada.

 

 

Pel professor Tim Gabbett i l’equip de Gabbett Performance Solutions

 

S’anima els professionals mèdics a llegir la investigació original. Per obtenir més informació sobre el treball realitzat per Gabbett Performance Solutions, escriviu a l’adreça info@gabbettperformance.com.au.

 

Apunta’t al Certificat en Càrrega de Treball i Lesions en Esports d’Equip

 

Referències

  1. Anderson L, Triplett-McBride T, Foster C, et al. Impact of training patterns on incidence of illness and injury during a women’s collegiate basketball season. J Strength Cond Res 2003;17:734-738.
  2. Bittencourt NF, Meeuwisse WH, Mendonca LD, et al. Complex systems approach for sports injuries: moving from risk factor identification to injury pattern recognition-narrative review and new concept. Br J Sports Med, 2016;50:1309-1314.
  3. Gabbett TJ. Influence of training and match intensity on injuries in rugby league. J Sports Sci 2004;22:409-417.
  4. Gabbett TJ. The training-injury prevention paradox: should athletes be training smarter and harder? Br J Sports Med 2016;50:273-280.
  5. Gabbett, T.J. (2018). “Debunking the myths about training load, injury and performance: empirical evidence, hot topics and recommendations for practitioners”. Br J Sports Med 2018: bjsports-2018-099784. doi: 10.1136/bjsports-2018-099784. [Epub ahead of print].
  6. Gabbett TJ, Nassis GP, Oetter E, et al. The athlete monitoring cycle: a practical guide to interpreting and applying training monitoring data. Br J Sports Med 2017;:bjsports-2016-097298. doi:10.1136/bjsports-2016-097298
  7. Hulin, B.T., Gabbett, T.J., Pickworth, N.J., Johnston, R.D., i Jenkins, D.G. (2019). Relationships among PlayerLoadTM, high-intensity intermittent running ability and injury risk in professional rugby league players. International Journal of Sports Physiology and Performance, (in press).
  8. Malone S, Hughes B, Doran DA, et al. “Can the workload-injury relationship be moderated by improved strength, speed and repeated-sprint qualities?” J Sci Med Sport 2018; https://doi.org/10.1016/j.jsams.2018.01.010.
  9. Windt J, Zumbo BD, Sporer B, et al. Why do workload spikes cause injuries, and which athletes are at higher risk? Mediators and moderators in workload-injury investigations. Br J Sports Med 2017;51:993-994.

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.