Hem vist una tendència creixent d'atletes que es converteixen en inversors o emprenedors. S'adonen que les seves carreres esportives són curtes i volen planificar el seu retir amb anticipació. Però què fa que alguns atletes siguin bons inversors? Què tenen en comú?
Com a entrenador, els teus objectius són guanyar qualsevol partit i aconseguir el màxim rendiment dels teus jugadors, oi? A més, necessites que l'equip jugui com si fos un sol grup cohesionat.
La celebració d’un gol és un bon moment per comprovar l’estat de salut mental d’un equip.1 Immediatament després de marcar un gol, el jugador i el conjunt que ha marcat es converteixen en el centre d’atenció dels espectadors i els mitjans de comunicació. Les accions que proposen els futbolistes en aquests segons d’alegria permeten valorar el funcionament intern d’un equip i comprovar el nivell de cohesió que hi ha entre els jugadors.
El futbol és l’esport més popular a la Xina, seguit en importància solament pel bàsquet. Tant és així que els aficionats d’aquell país ja representen el major percentatge d’aficionats internacionals en moltes lligues i clubs europeus. Això explica, en part, perquè en els últims anys el president Xi Jinping ha manifestat la seva preferència per aquest esport, i ha elaborat al costat dels seus governants un pla perquè la seva selecció nacional s’equipari als grans campions del món.
En els últims temps, els banys amb aigua freda s’han tornat un tema molt recurrent entre els esportistes i altres professionals. La popularitat de figures com Wim Hof, més conegut com “Hof, l’home de gel”, qui està prop dels 2 milions de seguidors en Instagram, va afavorir la viralització d’un concepte singular entre el públic general: submergir-se en aigua gelada.
Cada vegada que veiem un programa de televisió o una pel·lícula sobre estadístiques en l’esport, gairebé sempre hi ha una escena en la que se’ns mostra una paret de números que es desplacen cap avall en la pantalla, a vegades en un monitor d’ordinador, altres vegades com una espècie de flux de nombres d’efectes especials en l’èter envoltant als nostres herois esportius. Se’ns diu quants mesuraments podem fer per segon de la freqüència cardíaca dels jugadors, la velocitat del seu moviment i la direcció de la seva mirada. Tot està registrat i monitorat.
El futbol és un esport amb un risc de lesió important. Hi ha constants acceleracions, canvis de direcció, situacions inesperades, complexes coordinacions,… Sabem que hi ha factors que poden incrementar la probabilitat de patir una lesió. L’edat dels jugadors, el temps d’exposició als estímuls de l’entrenament i la competició o haver patit prèviament una altra lesió en aquesta mateixa regió corporal multipliquen els riscos.
Els esportistes d’alt nivell són cada vegada més vells. La tecnologia, els materials, la nutrició, la preparació, la prevenció de lesions, la inversió econòmica, el coneixement científic o l’excel·lent nivell dels entrenadors són alguns factors que han allargat les carreres dels jugadors.
Aquest article culmina la sèrie de tres entregues sobre filosofia i futbol. De la mateixa manera que els dos articles anteriors podrien semblar correlatius temporalment, aquest presenta una perspectiva que ha conviscut amb les dues posteriors. Tot i estar sempre influenciat per la perspectiva imperant en cada moment, l’anomenada concepció platònica del futbol ha tingut grans exponents al llarg temps, mantenint la seva essència més romàntica.
El model del bessó digital en 3D del Camp Nou del projecte IoTwins ja ha estat desenvolupat en el supercomputador MareNostrum 4, del Barcelona Supercomputing Center (BSC), i actualment s’està treballant en l’adaptació d’un pilot per a poder provar-lo. El dilluns 20 de setembre, en el partit entre el Granada i el FC Barcelona, per primera vegada es va traslladar a l’estadi tot el desenvolupament realitzat en el laboratori. Es tracta d’una eina que permetrà simular i predir el comportament del públic d’una trobada per a perfeccionar la gestió de grans instal·lacions, tant en el confort dels assistents com en la seva seguretat, entre altres avanços.
L’esport femení ha viscut un espectacular creixement en els últims cinc anys. Els equips, gràcies a una major preparació, han anat acumulant majors èxits, més nivell i espectacularitat en les seves competicions. Però aquesta és només part de la raó per la qual han atret l’interès del públic i cada vegada major assistència d’aficionats a les seves trobades. A més la societat, amb un interès creixent en la igualtat i no discriminació entre sexes s’ha sentit atreta per la competició femenina, identificant els valors esportius amb els socials.