BIHUB PATH

June 18, 2018

CÀRREGA D’ENTRENAMENT EN PRETEMPORADA I RISC LESIONAL

Rendiment Esportiu
318K

La pretemporada o la fase preparatòria de la temporada és un dels moments de la temporada en què se solen cometre els “errors” de gestió de càrrega d’entrenament més importants. La pretemporada és el moment ideal perquè el cos tècnic inculqui a l’equip la seva filosofia, el seu estil o model de joc. No obstant això, és aquesta la pedra filosofal de les pretemporades?

Avui dia, molts tècnics, d’esquenes al coneixement científic, segueixen subratllant la importància de preparar als jugadors físicament, omplir els dipòsits de benzina, o patir per aguantar posteriorment la temporada com a elements clau d’aquest període de la temporada. Els principis clàssics d’entrenament també se solen veure compromesos en aquest període de la temporada.

No atenem del tot el principi de progressió, ja que passem en molt poc temps del moment amb menys càrrega d’entrenament de la temporada (període vacacional) al moment de més càrrega, o un dels moments de més càrrega de la temporada, sovint a la setmana 3-4 de la pretemporada. És un moment en què, sovint, també obviem el principi d’individualització partint de les propostes plantejades. Córrer en grup o circuits de condicionament on es dona cafè amb llet a tothom son només alguns dels exemples més freqüents en aquest període de la temporada. La densitat de sessions d’entrenament i partits (no oficials i oficials) dificulta el compliment del principi de relació òptima entre càrrega i recuperació, la qual cosa fa acumular un nivell de fatiga que podria augmentar la probabilitat de lesió per part de l’esportista. I, per últim, i potser és el més desatès en les pretemporades clàssiques, apareix el principi d’especificitat. Propostes d’entrenament molt allunyades de les demandes del joc que dificultaran la transferència d’aprenentatges i/o adaptació a la pràctica del futbol.

Apunta’t al Certificat en Gestió de la Càrrega del Treball en Futbol, dissenyat per David Casamichana

Respecte a la freqüència lesional en aquests moments de la temporada, la majoria dels estudis indiquen que és un període en què la freqüència lesional és significativament més alta (Gabbett, 2004). Basant-nos en aquestes dades, sembla que hi ha alguna cosa que no estem fent bé. Estructures temporals en què l’esportista ha d’entrenar-se amb càrregues de volum i intensitat molt superiors a la mitjana anual (fins i tot tres vegades més) posen en risc la frescor del jugador i fins i tot l’acosten a la lesió esportiva. A més, aquestes altes càrregues, caracteritzades en molts casos amb continguts de baixa especificitat, provocaran estats de baixa forma en els esportistes. Fins i tot podríem pensar que desadaptem el jugador. Per tant, la pretemporada podria resultar ser una barreja explosiva, presentar més probabilitat de lesió i més temps entrenant (per no incidir més en el fet que s’obtindrien les millores físiques menors).

Els resultats obtinguts per Malone, Owen et al. (2017) semblen indicar que la relació entre càrrega acumulada durant el mesocicle (sumatori de 4 setmanes) i probabilitat de lesió presenta un efecte diferent en la pretemporada respecte de la temporada competitiva. De manera concreta, en la pretemporada sembla que hi ha una relació positiva entre la càrrega d’entrenament i la probabilitat de lesió, és a dir, com més càrrega d’entrenament, més probable és que aparegui lesió.

Les aplicacions pràctiques de treballs elaborats a partir d’estudiar els efectes de la pretemporada semblen indicar-nos que un dels objectius de la pretemporada hauria de ser que els esportistes completin les sessions d’entrenament. Dissenyar pretemporades que permetin assolir les adaptacions fisiològiques, mentre es minimitza el risc lesional, maximitzant la disponibilitat dels jugadors per a les sessions, hauria de ser un dels objectius de la pretemporada (Windt et al., 2017). Sembla, per tant, que la visió tradicional de la pretemporada com a moment d’omplir els dipòsits de benzina cada vegada va deixant més pas al període de preparació gradual en què l’esportista es retroba amb l’activitat, de manera progressiva i específica.

 

Referències

Gabbett T.J. Influence of training and match intensity on injuries in rugby league. J Sports Sci 2004;22:409–17.

Owen, A.L., Forsyth, J.J., Wong, D.P., Dellal, A., Connelly, S., y Chamari, K. (2015). Heart rate based training intensity and its impact on injury incidence amongst elite level professional soccer players. J Strength Cond Res 29(6):1705-12.

Windt, J., Gabbett, T.J., Ferris, D., Khan, K.M. (2017). Training load–injury paradox: is greater preseason participation associated with lower in-season injury risk in elite rugby league players? Br J Sports Med, 51(8):645-650.

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.