BIHUB PATH

2 juny, 2020

POT LA GENÈTICA PREDIR EL TALENT ESPORTIU?

Rendiment Esportiu
318K

Els trets fisiològics, antropomètrics i psicològics són parcialment heretables, per la qual cosa l’interès per trobar tècniques que permetin predir el talent esportiu mitjançant l’ús de la genètica ha crescut en els últims anys. Un dels avenços més utilitzats en aquest camp és la identificació de variacions en la seqüència de l’ADN, conegudes com a Polimorfismes de Nucleòtid Únic (SNP), ja que alguns s’associen amb factors que poden afectar el rendiment esportiu. Una revisió recent ha descrit fins a 155 marcadors genètics que poden estar relacionats amb “el perfil de l’esportista d’elit” (2).

Un dels més populars és l’anomenat “gen de la velocitat”, el ACTN3. Una simple substitució d’una base de Citosina per una de Timina en aquest gen, fa que sigui deficient l’expressió d’una proteïna relacionada amb les fibres ràpides. Això fa que persones que tinguin els dos al·lels modificats (genotip XX) posseeixin un menor percentatge de fibres ràpides, el que pot repercutir en el rendiment en esports de potència. Per això, tenir els al·lels RR (sense modificar) s’ha relacionat amb un perfil de velocista o potència, mentre que tenir un genotip XX sembla associar-se amb el fenotip contrari. Tanmateix, és important esmentar que, encara que alguns estudis han trobat que esportistes de velocitat tenen una menor incidència del genotip XX (1,7), d’altres no han trobat diferències entre la població control i atletes de velocitat (jamaicans i nord-americans) (6). Fins i tot un estudi de Lucía i col·laboradors (3) va trobar que un saltador de longitud espanyol que va acudir als Jocs Olímpics de 2012 tenia el genotip XX (el “lent”). És a dir, un saltador que per les anàlisis de genètica utilitzades no tindria a priori un perfil “d’elit”, es va quedar només a 5 cm de l’or a Londres.

D’acord amb aquests resultats, una recent revisió portada a terme per experts com els doctors Alejandro Lucía i Juan del Coso (4) expressa que “la identificació del talent mitjançant un sol gen no és viable. Sembla clar que el perfil d’esportista d’elit és un tret poligènic, per la qual cosa, si es volen utilitzar proves genètiques per identificar talents, es necessita descobrir un major nombre de polimorfismes per després combinar-los en models complexos de Puntuació de Genotips (TGS)”. D’acord amb això i les tècniques genètiques comercials utilitzades actualment, els autors afirmen que “les dades disponibles suggereixen que l’ús de la informació proporcionada per aquestes proves per a la identificació o selecció de talents, especialment en nens petits, manca de fonament”.

No obstant això, fins i tot quan es disposin de dades i eines més precises, com els estudis d’associació del genoma complet (GWAS) o la fixació de llindars de TGS per a esportistes d’alt rendiment, la freqüència dels esportistes d’alt nivell serà significativament diferent de la prevista per la genètica. De fet, hi ha molts altres factors que contribueixen a crear un esportista d’elit, com els factors externs (estatus econòmic, suport social…) o factors ambientals que puguin modular l’expressió genètica durant períodes crítics del desenvolupament (epigenètica). Per això, els autors conclouen que “sembla poc probable que alguna vegada sigui possible utilitzar informació genètica per identificar inequívocament un futur atleta d’elit. En el millor dels casos, la informació genètica pot representar un complement potencialment útil per als procediments d’identificació de talents existents, millorant el procés de selecció, permetent que el procés d’entrenament es torni més personalitzat i que els atletes s’acostin encara més al seu màxim potencial”.

 

 

L’equip Barça Innovation Hub

 

REFERÈNCIES

 

  1. Ahmetov, II, Druzhevskaya, AM, Lyubaeva, E V, Popov, D V, Vinogradova, OL, and Williams, AG. The dependence of preferred competitive racing distance on muscle fibre type composition and ACTN3 genotype in speed skaters. Exp Physiol 96: 1302–1310, 2011.Available from: https://doi.org/10.1113/expphysiol.2011.060293
  2. Ahmetov, II, Egorova, ES, Gabdrakhmanova, LJ, and Fedotovskaya, ON. Genes and Athletic Performance: An Update. In: Medicine and Sport Science (Vol. 61).2016. pp. 41–54Available from: https://www.karger.com/DOI/10.1159/000445240
  3. Lucia, A, Oliván, J, Gómez-Gallego, F, Santiago, C, Montil, M, and Foster, C. Citius and longius (faster and longer) with no α-actinin-3 in skeletal muscles? Br J Sports Med 41: 616 LP – 617, 2007.Available from: http://bjsm.bmj.com/content/41/9/616.abstract
  4. Pickering, C, Kiely, J, Grgic, J, Lucia, A, and Del Coso, J Del. Can Genetic Testing Identify Talent for Sport? Genes (Basel) 10: 972, 2019.Available from: https://www.mdpi.com/2073-4425/10/12/972
  5. Ruiz, JR, Gómez-Gallego, F, Santiago, C, González-Freire, M, Verde, Z, Foster, C, et al. Is there an optimum endurance polygenic profile? J Physiol 587: 1527–1534, 2009.Available from: https://physoc.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1113/jphysiol.2008.166645
  6. Scott, RA, Irving, R, Irwin, L, Morrison, E, Charlton, V, Austin, K, et al. ACTN3 and ACE genotypes in elite Jamaican and US sprinters. Med Sci Sports Exerc 42: 107–112, 2010.
  7. Yang, N, MacArthur, DG, Gulbin, JP, Hahn, AG, Beggs, AH, Easteal, S, et al. <em>ACTN3</em> Genotype Is Associated with Human Elite Athletic Performance. Am J Hum Genet 73: 627–631, 2003.Available from: https://doi.org/10.1086/377590

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.