BIHUB PATH

febrer 7, 2022

Psicologia

Per què necessitem marques «nice»

By Oliver Henares.

La nova normalitat

Queden molt enrere aquelles teories i discussions sobre la “nova normalitat”. Aviat el món farà dos anys en pandèmia, una situació que ha reconfigurat la nostra manera d’entendre el món i les nostres vides. Els canvis poden ser molt més profunds del que creiem, i fins i tot alguns pot ser que siguin per a millor.

La fatiga emocional que sentim es fa palesa. Segons els experts, gestionar les nostres emocions en una situació tan prolongada requereix d’ajuda i tècniques per a les que ni els professionals més experimentats estaven preparats.

El camp de la psicologia porta anys estudiant els factors clau per a la felicitat, es va establir un acrònim en anglès anomenat «CAMPER» (Competence, Autonomy, Meaning, Pleasure, Engagement, and Relationships).

En els últims 2 anys tots aquests factors s’han vist lleument o greument afectats en pràcticament totes les societats del planeta. Ens hem adonat que l’anhelada tornada a la normalitat és un camí cap a la transformació de molts aspectes de les nostres vides, com per exemple la nostra percepció d’una amenaça global, la nostra noció de la higiene i seguretat, el nostre concepte del treball, de l’ensenyament, del turisme o fins i tot de l’ús que fem del transport públic.

Tot anirà bé

Tots aquests factors, sumats a la incertesa, han passat de jugar un paper passiu a un d’actiu a les nostres ments. Hi ha una pregunta evident davant aquest nou escenari emocional, com haurien de reaccionar les marques? S’haurien d’humanitzar més? Haurien de reduir la pressió sobre una societat ja esgotada?

Aquests són alguns exemples de marques que han decidit mostrar una cara més humana, lleugera i menys perfeccionista.

Oakley va llançar fa un parell d’anys “It’s OK”, on alleugen les tensions provinents de les expectatives socials.

Roxy redefineix el terme “mona” o “maca” que la societat utilitza normalment per definir d’una forma optimista i accessible una noia.

La recent campanya pels atletes paralímpics de Tòquio és un exemple d’humanització d’un col·lectiu considerat per la majoria “sobrehumà” pel seu esforç, dedicació i determinació.

La principal preocupació del món

Segons un estudi realitzat per l’ONU, la salut i el benestar van ser el principal objectiu de sostenibilitat a nivell mundial l’any 2021. Això no només reflecteix una megatendència fruit d’una situació complicada. També reflecteix un canvi de comportament respecte un tema del que, fins ara, només es parlava fent referència a generacions joves i xarxes socials.

Recentment hem estat testimonis de diverses reivindicacions i protestes que marquen un canvi clar de paradigma, però n’hi ha dos que han apuntat en la direcció de prioritzar la salut mental davant la fatiga que sentim.

La jugadora de tennis japonesa Naomi Osaka, actualment número 2 del món, va declinar les rodes de premsa del torneig Roland Garros en causar-li una gran ansietat. La tennista va ser multada amb 15.000 dòlars. La resposta de la gent no es va fer esperar i personalitats de tot el món van donar suport a la decisió d’Osaka. Martina Navratilova va compartir a les xarxes socials la poca atenció que es presta a la salut mental dels esportistes d’elit.

La coneguda gimnasta estatunidenca Simone Biles ha fet tremolar els fonaments del món esportiu renunciant a la final olímpica amb el seu equip per raons de salut mental.

Com en el cas de Naomi Osaka, personalitats de tot el món, com Michelle Obama, han mostrat el seu suport a la gimnasta.

No és cap misteri que sèries optimistes com Ted Lasso o Trying s’hagin convertit en èxits globals, o que apps de meditació i relaxació com HeadSpace tinguin ara les seves pròpies sèries a plataformes com Netflix.

Posar la gent al centre de tot

Les marques juguen un paper important a la vida de la gent. Aquest canvi de mentalitat pot ser una oportunitat única de formar part de la solució a la principal preocupació de les persones.

Hi ha tres punts clau que representen una oportunitat de comunicació:

  1. Generar seguretat: especialment ara, les generacions joves necessiten més seguretat que mai davant un futur incert, oportunitats escasses i sent assenyalats com part del problema i no de la solució a la lluita contra la pandèmia.
  2. Suavitzar la pressió social: en un moment com l’actual, l’esquema competitiu no només no funciona, sinó que genera encara més tensió i risc de caure en depressió i ansietat. No és tan important el que la societat espera de mi, sinó el meu propi benestar mental.
  3. Reconeixement: la gent ha après que només amb aplaudiments no n’hi ha prou, un bon exemple han estat els treballadors i treballadores de tots els sistemes sanitaris del món. Molts han declarat que no serveixen de res els aplaudiments si després no es concreta en alguna cosa real. Reconèixer de manera real les coses bones eleva l’ànim i la moral.
Un missatge positiu

Vivim en un moment en el que necessitem que algú ens digui que tot anirà bé, que ho estem fent el millor que podem, que no estem sols i que tirarem endavant. Que no ens hem de convertir en la Dona Meravella o Superman per ser bons pares o mares, marits o mullers o per sentir que estem a l’alçada. Necessitem retornar al que ens fa ser humans. El triomf de la gent normal davant el concepte ridícul de súper humans capaços d’encarar sense emocions tot el que se’ls posi per davant.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.