BIHUB PATH

28 octubre, 2019

PER QUÈ CREAR UN ESTADI QUE ES DESMUNTA COM UN LEGO

Instal·lacions Intel·ligents
318K

La FIFA sempre ha defensat que la Copa del Món de Futbol és un motor per al desenvolupament, una font d’ingressos, i que promociona el turisme i les inversions en el país on se celebra. Tot això pot ser cert, però això no significa que els governs o els estats ho gestionin adequadament. Només cal veure, avui en dia, gran part de les instal·lacions creades per al Mundial del Brasil 2014: immensos estadis sense ús perquè a les ubicacions on es troben no hi ha públic per omplir-los. O, pitjor encara, la Soccer City, ciutat del futbol creada a Sud-àfrica amb motiu del Mundial 2010, que ha estat sotmesa a robatoris i vandalisme continus, fins al punt que l’han tancat fins nou avís. La gran pregunta és si poden existir fórmules que, sense renunciar a la celebració, no impliquin un esforç econòmic extenuant i difícil d’aprofitar en el futur. Especialment quan es tracta de països més necessitats d’escoles i hospitals que de temples de futbol.

Amb el Mundial de Qatar 2022 ens volen enviar el missatge que sí que és possible. Perquè, per primera vegada a la història, existirà un estadi de futbol desmuntable, que es podrà reutilitzar o revendre. Serà el Ras Abu Aboud, ubicat a la ciutat de Al Khor, una de les seus de la Copa del Món. Tindrà capacitat per a 40.000 espectadors i, un cop acabin les celebracions, servirà per generar fins a tres edificis diferents, susceptibles de ser traslladats a altres llocs, venuts, o donats per parts a països en vies de desenvolupament. Les possibilitats són múltiples, perquè els seus propietaris rebran, juntament amb el projecte, un manual complet d’instruccions sobre el muntatge i el desmuntatge. La durabilitat dels components també fan que sigui un projecte molt sostenible: s’ha calculat que podria utilitzar-se fins a sis mundials consecutius —diverses dècades, per tant— muntant-lo i desmuntant-lo, abans que pateixi un deteriorament apreciable.

L’interior no es diferencia dels estadis construïts de manera convencional.

És significatiu que a les converses que van donar origen a aquest estadi, l’arquitecte que el va concebre, Mark Fenwick, de l’estudi Fenwick Iribarren, fes al·lusió al que havia passat al Brasil i a Sud-àfrica. La seva empresa ja havia guanyat per concurs la construcció de dos estadis més per al Mundial de Qatar. Així que, quan les autoritats de Qatar li’n van demanar un més, els va fer la consideració que el seu país, amb només 1,5 milions d’habitants, ja tindria set estadis. El fet de construir-ne un més en una ciutat petita com Al Khor significaria, gairebé segur, que pràcticament no s’utilitzaria un cop acabés la Copa del Món. En canvi, si es podia dividir en diversos edificis, seria possible crear instal·lacions més petites, útils per als 30.000 habitants de la ciutat.

La idea va agradar i, quan li van demanar a Fenwick que ho plasmés, va plantejar un desenvolupament basat en els Lego i els Meccano amb què jugàvem de petits. Permetien construir una sola joguina, o diverses de diferents, tot seguint unes instruccions. La comparació no és casual: després de les converses informals amb el Comitè Suprem per a l’Organització i el Llegat del Mundial de Qatar, se’n va anar a visitar una botiga de joguines a buscar unes quantes capses de jocs de construcció. Tenia una idea prèvia, però, analitzant les joguines, va arribar a diverses conclusions que podien traslladar-se al món real, especialment si les combinava amb l’objecte més utilitzat cada dia en el transport internacional: els contenidors marítims de mercaderies. Per les seves dimensions i cost, ja s’havien utilitzat en arquitectura per a solucions experimentals d’habitatge, però mai no s’havien aplicat a un edifici d’aquestes dimensions.

Els contenidors servirien no només com a parts de l’edifici, sinó també per traslladar dins seu totes les peces per muntar-lo. A més, eren una solució idònia per a aquell emplaçament, el port de la ciutat d’Al Khor. La proximitat al mar havia de facilitar no només l’arribada del vaixell amb totes les peces, sinó futurs trasllats, per via marítima, a qualsevol lloc del país o del món.

Actualment en fase de construcció, la cimentació del Ras Abu Aboud es troba molt avançada, així com les instal·lacions que proveiran aigua i electricitat. Aquesta tardor, la nau amb 3.500 contenidors que transporta el material, sortirà del port de València per creuar el Mediterrani i el canal de Suez. A dins hi haurà, literalment, totes les peces, a banda dels 1.000 contenidors pintats en diversos colors, que s’aniran col·locant en l’estructura com prestatges d’una prestatgeria. De la mateixa manera que els dispositius plug-and-play, aquests components han estat concebuts per connectar-se i començar a funcionar, amb llotges, concessions i lavabos a l’interior, ja muntats. Els espais intermedis entre contenidors serviran com a distribuïdors de la circulació d’aire per refrescar l’estadi, aprofitant la brisa marina que bufa des de la badia. La data de finalització està prevista per al 2020.

L’aspecte més destacable del Ras Abu Aboud, el cost, no s’apreciarà a simple vista. Erigir-lo costarà la meitat que la resta d’estadis que s’han projectat, gràcies a les característiques de les peces que el componen i perquè el temps de construcció serà molt més curt. I es farà a Qatar, que, pel seu PIB, és la nació més rica del món, la qual cosa no vol dir que a les seves autoritats no els preocupi la racionalització de la despesa en el Mundial, ni vulguin fer esforços per preservar el medi ambient. El primer estadi desmuntable obre, a més, un camí interessant a nacions menys afavorides que Qatar, per tal que siguin capaces d’aprofitar l’impuls dinamitzador del Mundial sense endeutar-se ni arruïnar-se.

I tot això, sense renunciar a les característiques dels estadis del segle XXI, que Fenwick ens resumeix amb aquesta frase: “Ja no són simples contenidors de seguidors, sinó una nova seu social generadora de relacions humanes, esportives i urbanes i, sobretot, d’emocions que transcendeixen allò que és merament físic.” També s’hi hauria d’afegir que els públics ja no són només aquells que s’asseuen a les grades, ni aquell grup de seguidors molt fidels als quals fèiem referència al principi com a blanc de la diana. Els seguidors avui en dia són un grup molt més nombrós i exigent, capaç de demanar al futbol compromisos amb la resta de preocupacions de la societat, amb el planeta, el medi ambient i amb els recursos del país en el qual s’ubiquen.

 

Apunta’t al Certificat en Gestió d’Instal·lacions Esportives

 

L’equip Barça Innovation Hub

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.