BIHUB PATH

8 octubre, 2020

Pas endavant en la classificació de lesions musculars

Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN METGE D’EQUIP – CONCEPTES ESSENCIALS

unir-se ara
318K

Les lesions musculars són una de les principals preocupacions en el rendiment esportiu. Aquest tipus de lesió suposa prop d’un 30% de les lesions totals en el futbol d’elit, sent les més comunes les produïdes en els isquiotibials (23%) i el quàdriceps (19%) (Ekstrand, Hägglund, & Waldén, 2011). Per exemple, s’estima que en un equip de 25 jugadors es donen al voltant de 15 lesions musculars per temporada, sent la causa d’un 27% de les absències per lesió (Ekstrand et al., 2011). Les lesions musculars tenen per tant importants conseqüències negatives tant per al propi jugador com per a l’equip.

Una adequada diagnosi i una classificació precisa de les lesions musculars és un procés fonamental per facilitar la seva prevenció i tractament. Tanmateix, existeix una gran controvèrsia al voltant de com haurien de classificar-se aquest tipus de lesions. Així, encara que diferents autors han proposat diferents termes per classificar les lesions musculars basant-se en la seva localització – diferenciant per exemple entre lesions intramusculars, miofascials, musculotendinoses, o intratendinoses – (Chan, Del Buono, Best, & Maffulli, 2012; Pollock, James, Lee, & Chakraverty, 2014), aquestes classificacions continuen presentant algunes limitacions. La mencionada falta d’acord pel que fa a la classificació de lesions podria deure’s a diverses causes: “La primera, a un desconeixement de l’anatomia i la histologia de la lesió muscular: si no sabem el que hi ha, difícilment podrem descriure-ho. La segona, a l’existència de diferents classificacions basades en diferents orígens i utilitzant diferents proves diagnòstiques (clíniques, ecogràfiques o de ressonància magnètica, per exemple), que fan que el llenguatge sigui confús. La tercera, l’idioma: ara com ara l’anglès és la llengua vehicular en medicina i la traducció que fem de moltes de les seves paraules no tenen una traducció exacta en la nostra llengua”, ens diu el Dr. Ramón Balius, especialista en Medicina de l’Esport i membre del grup d’estudi de la Societat Espanyola de Traumatologia Esportiva (SETRADE).

Per això, en un article recentment liderat per metges i investigadors de la SETRADE- incloent membres dels serveis mèdics del FC Barcelona – s’ha proposat una terminologia actualitzada que, a més a més de considerar la localització topogràfica de la lesió, té en compte les seves característiques histoarquitectòniques (és a dir, el dany produït en les estructures del teixit connectiu) (Balius et al., 2020). Com comenta el Dr. Balius, autor principal de l’estudi: “Crec que aquest article ordena conceptes i, especialment, els acota a nivell histomorfològic, que és on realment tenen el seu origen. Especialment els conceptes “miotendinós” i “miofascial” que sempre han estat malentesos i confosos entre ells. També és interessant, crec, el concepte “mioconnectiu” per englobar la totalitat dels tipus de lesió muscular”.

Així, en la mencionada revisió els autors argumenten que, totes les lesions musculars es donen en unions mioconnectives, però que es poden separar en miotendinoses o miofascials. Així, una primera classificació seria dividir aquelles lesions que es donen a la unió miotendinosa (les lesions que afecten l’aponeurosi o a l’expansió tendinosa unida a les fibres musculars) o a la unió miofascial (quan la lesió es dóna en la fibra muscular i en el perimisi o epimisi, és a dir, en la capa de col·lagen fibrós que rodeja els fascicles de fibres musculars o el múscul per complet).

A més a més, les lesions en aquestes unitats mioconnectives es poden assentar en la perifèria del múscul o en el seu interior. Les lesions perifèriques afecten principalment la unió miotendinosa (és a dir, les aponeurosis), sent per exemple habituals les lesions en el tendó comú dels isquiosurals, de l’aponeurosi posterior del recte femoral, o del cap medial del gastrocnemi. Malgrat tot, d’altres estructures properes a la unió miotendinosa pertanyents al perimisi o a l’epimisi poden veure’s també afectades, sent aleshores denominades “miofascials”, i són conseqüència d’una tracció des d’una aponeurosi proximal. D’altra banda, les lesions centrals de la unió mioconnectiva serien aquelles que afecten el tendó central i es caracteritzen per no estar rodejades per l’epimisi, com succeeix per exemple en les lesions del tendó del recte femoral o del tendó central del soli.

Com es resumeix a la Taula 1, els autors proposen que a més a més d’aquesta classificació de les lesions basada en la seva localització histomorfològica, s’ha de tenir en compte el grau de dany a les estructures del teixit connectiu. Per exemple, les lesions que afecten el teixit tendinós aponeuròtic es denominen “lesions tendinoses” i es mostren com una bretxa, però aquesta bretxa pot tenir una orientació transversal, longitudinal o mixta. Així, segons aquest factor (en concret, si es dóna de forma transversal) es produirà retracció de les fibres musculars, una major reparació fibrosa, i hi haurà una major probabilitat de tornar a lesionar-se. D’altra banda, quan el tendó o aponeurosi està indemne i el dany es produeix en la unió de la fibra muscular amb aquest es denominen “lesions miotendinoses”. Aquestes poden expressar-se de forma local, afectant unes poques fibres musculars, o en forma de grans esquinçaments a vegades amb sang abundant. Finalment, quan la lesió es produeix a conseqüència de la tracció per part del tendó o aponeurosi sobre el perimisi i les fibres musculars es denomina “lesió intramuscular” i són de millor pronòstic. D’altra banda, hi ha lesions que es donen a la unió miofascial en l’àmbit perifèric i que poden danyar o no l’epimisi, estenent-se l’edema pels diferents plans intramusculars en el cas que aquest sigui danyat (però no si queda intacte).

En resum, els autors proposen la següent terminologia (la qual ha d’anar acompanyada d’observacions clíniques com la presència d’hematoma o no) per identificar les lesions:

  • Anatòmicament, atenent el nom concret de la zona danyada seguint la terminologia internacional.
  • Topogràficament, com ara perifèriques o internes (centrals).
  • Histoarquitectònicament, com tendinoses, miotendinoses, musculars o miofascials.

És un article de consens que tracta de facilitar l’ús d’una terminologia comuna i, sobretot, el més precisa possible (fent servir tant la localització com el nivell de dany produït a nivell histoarquitectònic per referir-se a les lesions musculars, millorant així la seva prevenció, la diagnosi i el seu maneig. Com comenta el Dr. Baliu, “Esperem que la nomenclatura serveixi per classificar totes les lesions dels diferents grups musculars, i a més a més creiem que aquesta nomenclatura és útil perquè implica donar un pronòstic a les lesions una vegada analitzades i catalogades. Al capdavall, una nomenclatura útil és aquella que, a part de descriure la lesió, tradueix un pronòstic i el seu risc a la re-lesió”.

 

Referències

Balius, R., Blasi, M., Pedret, C., Alomar, X., Peña-Amaro, J., Vega, J. A., … Rodas, G. (2020). A Histoarchitectural Approach to Skeletal Muscle Injury: Searching for a Common Nomenclature. Orthopaedic Journal of Sports Medicine, 8(3), 1–8. https://doi.org/10.1177/2325967120909090

Chan, O., Del Buono, A., Best, T. M., & Maffulli, N. (2012). Acute muscle strain injuries: A proposed new classification system. Knee Surgery, Sports Traumatology, Arthroscopy, 20(11), 2356–2362. https://doi.org/10.1007/s00167-012-2118-z

Ekstrand, J., Hägglund, M., & Waldén, M. (2011). Epidemiology of muscle injuries in professional football (soccer). American Journal of Sports Medicine, 39(6), 1226–1232. https://doi.org/10.1177/0363546510395879

Pollock, N., James, S. L. J., Lee, J. C., & Chakraverty, R. (2014). British athletics muscle injury classification: a new grading system. British Journal of Sports Medicine, 48(18), 1347–1351. https://doi.org/10.1136/bjsports-2013-093302

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.