BIHUB PATH

November 19, 2021

Futbol

Partits sense públic. Va desaparèixer l’avantatge de jugar com a local en el futbol?

By Carlos Lago Peñas.

La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha modificat la vida quotidiana de milions de persones a tot el món. El futbol no ha estat aliè a aquesta paràlisi. Després de diversos mesos sense partits, el retorn de la competició va comportar alguns canvis en el reglament: es va ampliar el nombre de jugadors que els equips poden convocar per a cada trobada i a més es va incrementar fins a 5 el nombre màxim de substitucions. No obstant això, la novetat més important és que la competició va passar a disputar-se sense públic en les graderies. Quin ha estat l’efecte de jugar a porta tancada? És menys important el factor camp quan no hi ha aficionats que empenyin als equips locals?

Existeix una clara evidència científica que suporta l’avantatge que suposa jugar a casa per als equips locals.1,2 Per exemple, en les 5 lligues més importants d’Europa (Premier League anglesa, Bundesliga alemanya, Sèrie A italiana, LaLiga espanyola i la Ligue 1 francesa) els equips locals guanyen en el 44-46% dels partits i marquen entre 0,3 i 0,4 més gols que els visitants. L’avantatge de jugar a casa (el percentatge de punts guanyats pels equips a casa sobre el total de punts totals exitosos) és del 60%.3,4

Els factors que expliquen aquest efecte positiu són diversos, però potser els dos més importants són el biaix dels àrbitres i l’efecte estimulant del públic sobre el comportament dels jugadors. Algunes recerques en el laboratori han demostrat com el soroll dels aficionats provoca que un 15% de les faltes siguin assenyalades erròniament pels àrbitres a favor dels equips locals.5,6 Quan s’elimina el soroll ambiental, desapareix aquest biaix dels col·legiats. També s’ha demostrat com el temps de prolongació dels partits és major del que hauria de ser quan l’equip que juga a casa va perdent per un gol i menor quan va guanyant per aquesta mateixa diferència. Sabem a més que l’embranzida del públic incrementa els nivells de testosterona i cortisol en els futbolistes que juguen a casa en comparació amb el que succeeix en els rivals. El mateix efecte s’ha constatat quan es comparen partits oficials i amistosos.

Segons les dades del CIES Football Observatory (informe núm. 304) el factor camp s’ha ressentit per l’absència del públic. Els autors de l’anàlisi han estudiat 63 lligues a tot el món on s’han disputat almenys 40 partits a porta tancada a conseqüència de la crisi de la COVID-19. El percentatge de partits guanyats pels equips locals ha passat del 44,3% al 42,2% i la diferència de gols s’ha modificat de 0,32 a 0,24. És a dir, jugar sense públic ha reduït el percentatge de victòries locals en un 2,1% i la diferència de gols entre els equips que s’enfronten entre si en 0,08 punts. El major descens es va produir en la Super League grega, on les victòries locals han caigut un 15,1%. En el costat contrari, la Super League suïssa ha vist com les victòries locals s’han incrementat en un 8,5%. El percentatge de victòries locals ha descendit en 41 de les 63 lligues estudiades. D’acord amb les dades del portal BeSoccer, en les 11 lligues europees que han analitzat (Itàlia, Espanya, Alemanya, Anglaterra, Àustria, Dinamarca, Rússia, Portugal, Turquia, Grècia i Suïssa), disputar els partits sense públic ha provocat els següents canvis: les victòries locals han descendit en un 2,5% i les visitants s’han incrementat en un 2,15%. A més, els gols dels equips que juguen a casa han caigut un 2,20%. No obstant això, els gols visitants han augmentat un 6,79%. També el número del nombre de faltes i targetes rebudes pels conjunts locals i visitants en els partits sense públic s’ha igualat. Per exemple, en les jornades disputades abans del tancament dels estadis en la Bundesliga alemanya, els equips locals van ser sancionats amb el 44,85% (405) de les targetes grogues i el 33% (14) de les vermelles; després de la represa de la competició han passat a rebre el 51,1% (178) i el 66% (8), respectivament.

En LaLiga el percentatge de victòries locals, empats i victòries visitants en els 270 partits disputats abans de l’aturada de la competició en la temporada 2019/2020 va ser el següent: 47,7% (129 partits), 24,4% (66 partits) i 21,7% (75 partits), respectivament. En els 110 partits celebrats sense públic, el percentatge ha passat a ser el següent: 40% (44 partits), 28,2% (31 partits) i 31,2% (35 partits). És a dir, el percentatge de victòries locals ha caigut més d’un 7% i les visitants han crescut gairebé en un 10%. El percentatge de penals xiulats en contra dels equips locals va descendir en un 15,4%, mentre que ha crescut en un 46% a favor dels visitants. El nombre de gols dels locals va passar d’una mitjana de 1,51 per partit a 1,26, mentre que per als visitants va passar de 1,03 a 1,07. L’avantatge de jugar a casa s’ha reduït en un 4,54%. Ha passat del 63,17% al 58,63%.

Les recerques més acadèmiques que han estudiat l’efecte de jugar sense públic suggereixen en definitiva que:1 (1) l’avantatge de jugar a casa es va reduir lleugerament; (2) l’impacte canvia molt entre els països i les competicions; (3) les decisions arbitrals (faltes i targetes grogues) no va beneficiar tant als equips locals; (4) l’avantatge de jugar a casa va continuar depenent molt de la diferència entre els equips i el balanç competitiu de la competició; (5) sembla apreciar-se una adaptació del rendiment dels equips quan juguen sense públic. A mesura que es van disputar més partits a porta tancada es va anar recuperant l’avantatge de jugar a casa.

Referències

1 Lago Peñas, C. & Gómez, M. (2020). El jugador número 12. La ventaja de jugar en casa en el fútbol. Edición de los autores.

2 Gómez, M., Pollard, R. & Lago-Peñas, C. (2021). Home Advantage in Sport. Causes and the Effect on Performance. London: Routledge.

3 Pollard, R., & Gómez, M.A. (2014). Components of home advantage in 157 national soccer leagues worldwide. International Journal of Sport and Exercise Psychology, 12, 218-233.

4 Sánchez, P.A., García-Calvo, T., Leo, F., Pollard, R., & Gómez, M.A. (2009). An analysis of home advantage in the top two spanish professional football leagues. Perceptual and Motors Skills, 108, 789-797.

5 Nevill, A. M., Balmer, N. J., & Williams, A. M. (2002). The influence of crowd noise and experience upon refereeing decisions in football. Psychology of Sport and Exercise, 3(4), 261-272.

6 Unkelbach, C., & Memmert, D. (2010). Crowd noise as a cue in referee decisions contributes to the home advantage. Journal of Sport and Exercise Psychology, 32(4), 483-498.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.