BIHUB PATH

30 setembre, 2020

Omplir el buit en els partits sense públic

Fan Engagement i Big Data

APUNTA’T AL SPORTS TICKETING

unir-se ara
318K

Per a la temporada 2020-2021 el futbol europeu ha estimat pèrdues de 4.000 milions d’euros, que l’NBA ha calculat en 500 milions de dòlars, 1.300 a l’NFL, i 200 a l’MLB. Són xifres astronòmiques que podrien fins i tot ser més altes, i totes procedeixen de la pèrdua d’ingressos per ticketing. L’absència de públic en els partits és un enorme risc econòmic, i amaga a més a més una altra amenaça que pot traduir-se en encara més pèrdues: la falta d’aquesta part de l’espectacle proporcionada pels aficionats a les grades. Aquesta absència ha generat que les retransmissions siguin menys emocionants, per la qual cosa les cadenes de televisió demanen tornar a negociar els seus drets d’emissió, i els patrocinadors també volen reduir les seves aportacions a la baixa. No importa en quin esport ens fixem, perquè la fredor de l’estadi buit contagia el mateix tant en el terreny de joc com a les pistes on es porten a terme les curses de cotxes. Per atenuar aquest problema sorgit a propòsit de la pandèmia s’han utilitzat diferents fórmules en tot el món, l’efectivitat de les quals ja podem començar a analitzar.

 

Els cartons de la Bundesliga

Els 4.500 espectadors de cartó a les grades de l’estadi Borussia-Park van atreure l’atenció dels mitjans, ja que va ser la primera vegada que s’intentava omplir les grades amb un simulacre. El Dynamo de Brest va fer una cosa semblant a Bielorússia poc temps després, posant retrats reals dels aficionats en substitució dels maniquins que ocupaven els seients. Cap d’aquestes dues fórmules va funcionar, i de fet aquells cossos immòbils més aviat resultaven inquietants durant la retransmissió. El que sí que van aconseguir va ser reforçar el vincle amb els seus seguidors més apassionats, que van desemborsar en tots dos casos una petita quantitat per tenir la seva fotografia a les grades, amb la promesa que aquests ingressos es dedicarien a la lluita contra la COVID-19. Van ser, per tant, accions de comunicació i màrqueting, però ni de lluny van aconseguir acostar-nos a l’atmosfera generada pel públic als estadis.

 

Els aficionats virtuals de FOX Sport

Als EUA s’han produït els experiments més elaborats al llarg de l’estiu. La cadena FOX ha omplert les grades amb aficionats virtuals, creats amb Realitat Augmentada (AR). Modelant en 3D varietats morfològiques de tots dos sexes i amb diversitat racial, fins a crear grups que reaccionen com una unitat. En cada partit aquests models virtuals poden vestir-se amb els colors i samarretes dels seguidors d’equips que disputaran el partit. Junt amb els seus moviments, la FOX incorpora efectes de so de llibreria enregistrats als estadis. Xiulades o crits d’ànim, segons hagi estat la jugada. De moment s’han utilitzat a la lliga de beisbol, l’MLB, de forma experimental, encara que Brad Zager, productor executiu de FOX Sports, assegura que volen fer aquesta prova ampliable a la resta d’esports, amb l’objectiu de dotar les retransmissions d’una aparença de normalitat.

So artificial de la multitud en una trobada dels Red Socks. (MLB)

Però l’entusiasme dels directius de la cadena no és ni de lluny el dels aficionats de l’MLB, que en general consideren el resultat força pobre. El motiu és que la imatge de la majoria de les càmeres continua mostrant les grades buides, i només en determinats angles s’aprecia la multitud virtual. De moment la FOX no ha explicat si ampliarà el seu AR a totes les càmeres quan traslladi l’experiència a altres esports.

 

Aficionats en videoconferència a l’NBA

Aquest és sens dubte un dels intents més interessants, portat a terme a la bombolla de Disney on l’NBA celebra aquest any la seva competició. Així és que han escollit omplir les grades amb aficionats reals, que es connecten des de les seves cases, i les reaccions dels quals apareixen retransmeses en un determinat seient de l’estadi, ocupat per pantalles gegants. Això els permet emprar un recurs habitual, enfocar a un aficionat concret, que quan es veu a la pantalla d’emissió reacciona amb gests i salutacions en directe. Això aporta molta frescor, fins i tot quan l’aficionat no està assegut davant de la seva càmera de vídeo i és la seva mascota qui ocupa el seient. També ajuda l’aparició per sorpresa d’exjugadors famosos que “teleacudeixen” a veure el partit, o les famílies dels membres de l’equip, que fa temps que no els veuen a causa de les condicions de la bombolla, i els saluden des de les seves cases.

Una altra contribució interessant derivada d’aquesta fórmula és el protagonisme d’aquests fans teleconnectats a les grades que ha fet augmentar de forma exponencial les publicacions a les xarxes socials. Els aficionats tendeixen a compartir més la seva experiència d’estar presents al partit, perquè el seu rostre és en una pantalla de dimensions considerables, fent-los molt visibles. I en compartir aquesta presència, converteixen en tendència a les xarxes cada partit de l’NBA a la bombolla.

El problema continua sent que no reaccionem igual a casa, sols o amb la família, que rodejats de seguidors del nostre equip a l’estadi. Els aficionats virtuals de l’NBA transmeten una certa sensació estranya, perquè no reaccionen davant les jugades de manera conjunta, i alguns es mostren inexpressius. Una forma d’actuar normal, si pensem en les nostres pròpies reaccions quan veiem un partit a través de la pantalla. L’NBA admet que l’efecte positiu que genera és limitat, i que sens dubte només ho ha fet per restar fredor a la retransmissió sense públic. Però a la vegada assegura que és un element més a sumar als que ja existeixen -sons, pantalles, angles de càmera, mascotes… – i que el seu projecte és fer-lo més gran i més present mentre duri l’epidèmia.

Aparició de Shaquille O’Neal a les grades

Amb totes les matisacions, crítiques i millores que puguin fer-se a aquests sistemes, la realitat és que mentre continuï la pandèmia caldrà escollir entre això o res per recrear l’ambient dels estadis. Aquest element de l’esport, al qual es prestava una atenció menor, serà protagonista de les noves estratègies per sostenir econòmicament les competicions. Serà una part fonamental per als professionals que s’encarreguen de la gestió de les smart facilities, i obligarà no només a innovar sinó a adquirir noves habilitats.

 

Martín Sacristán

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.