24 setembre, 2018

NUTRICIÓ DE RECUPERACIÓ PER AL FUTBOL: CONSTRUIR UN EQUIP

Salut i Benestar
Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
Blog
160K

 

Congrés de Nutrició Esportiva GSSI FCB: Nutrició de recuperació per al futbol

Rollo, I.* i van Loon, L. J. C.

 

Tradicionalment, la nutrició ha quedat a la part baixa de la llista de prioritats al futbol, ja que els entrenadors i metges de l’equip se centren a preparar els jugadors per competir. Amb “construir un equip” acostumem a referir-nos a fitxar nous jugadors i personal i experimentar amb tàctiques per guanyar partits.  Tanmateix, el nutricionista o dietista esportiu és el que té el paper més important a l’hora de “construir” de manera literal un bon equip.

Amb els mètodes de marcatge intrínsec de les proteïnes s’ha comprovat que els aliments ingerits s’utilitzen per formar teixit nou al cos humà (van Loon et al., 2009; Pennings et al., 2011). Així doncs, el cos d’un futbolista és producte de la seva ingesta nutricional diària. D’altra banda, els isòtops estables han permès quantificar de manera directa el ritme de la síntesi proteica de diversos teixits i calcular la velocitat de renovació (Koopman et al., 2006). Sabem que el cos d’un jugador està en canvi constant i que els teixits vitals com la musculatura esquelètica es degraden i resintetitzen contínuament.

L’exigència física dels partits ha augmentat al futbol professional (Bush et al., 2015). A més, un calendari atapeït i un temps escàs de recuperació entre partits contribueixen a augmentar el risc de lesió (Dellal et al., 2013) i disminuir el rendiment físic (Rollo et al., 2014).  L’objectiu d’aquest congrés és combinar la teoria i la pràctica de la nutrició de recuperació. En concret, la “ciència” de la nutrició esportiva aporta les proves i la base teòrica per fonamentar-ne les estratègies “pràctiques”. Ara presentem les dues sessions, les proteïnes i la hidratació, i comentem la rellevància de la nutrició a l’hora de “construir un equip”.

 

Les proteïnes

Començarem amb el tema de les proteïnes. El cos d’un jugador descompon contínuament les proteïnes en aminoàcids, els quals poden utilitzar-se per sintetitzar d’altres proteïnes. Els nous aminoàcids s’obtenen mitjançant la nutrició, i l’excedent s’oxida o es metabolitza en àcids grassos o glucosa. La musculatura és un teixit molt important; representa el 25-30% del metabolisme proteic de tot el cos. La quantitat de múscul esquelètic dependrà de l’estatura i la composició corporal. Les fibres contràctils dels músculs i els enzims necessaris per produir les reaccions bioquímiques a l’organisme són exemples de proteïnes. El cos d’un jugador d’uns 70 kg conté prop de 12 kg de proteïna i 220 g d’aminoàcids lliures.

Moltes de les adaptacions que defensem per millorar el rendiment al futbol tenen lloc als músculs. El balanç entre la síntesi i la degradació de les proteïnes determina si es produeix o no una síntesi proteica neta. Si el ritme de degradació és més alt que el de síntesi, el contingut proteic es reduirà; en canvi, només podrà augmentar si el ritme de síntesi és més alt que el de degradació. Les investigacions han dedicat més atenció a la síntesi, però ambdós processos (degradació i síntesi) tenen la seva importància. Es considera que la síntesi és el factor principal del balanç proteic positiu perquè la degradació no varia tant. D’altra banda, també es pensa que la degradació proteica contribueix a eliminar proteïnes disfuncionals i permet sintetitzar-ne de noves. D’aquesta manera, la clau d’una recuperació ràpida és augmentar el recanvi proteic i no només reduir la degradació (Phillips i Van Loon 2011; Phillips 2014).

La musculatura esquelètica té un ritme de recanvi d’un 1-2% per dia. Per tant, els músculs de la cama, que s’utilitzen per córrer, passar la pilota i marcar gols, quedarien “nous” en un període de 6 setmanes. Així doncs, la musculatura sencera es degrada i es reconstrueix unes 6 vegades durant tota la temporada.  Per a un jugador de 70 kg, es recomana un consum proteic diari d’entre 1,3 i 1,8 g/kg (Phillips i Van Loon 2011). Això equival, més o menys, a uns 120 g de proteïnes dividits entre 6 ingestes de 20 g cada 3 hores (Phillips i Van Loon, 2011). Tanmateix, la resposta de la síntesi proteica després de l’exercici es pot accelerar optimitzant la quantitat (Moore 2015), el moment (Tipton 2007; Tipton et al., 2007; Beelen et al., 2008) i la qualitat (van Loon 2012) de la ingesta de proteïnes després dels entrenaments i els partits.   

 

Tendons i teixit conjuntiu

Al futbol, els tendons i els teixits conjuntius com els lligaments són fonamentals de cara al rendiment, atès que mantenen l’aparell locomotor i estabilitzen el moviment al voltant de les articulacions. Les distensions i els esquinços dels teixits tous (tendons i lligaments) representen més del 60% de les lesions de la Premier League anglesa (Hawkins et al., 2001). Les característiques fisiològiques dels tendons i els lligaments és diferent de la dels músculs (Kjaer et al., 2009), ja que tenen un flux sanguini limitat i depenen de l’aportació de nutrients a través del flux global (Baar 2015). El recanvi dels tendons és molt més lent que el dels músculs.

Tot i això, segons els estudis preliminars, és possible que el ritme de remodelació del teixit dels tendons es pugui augmentar mitjançant la nutrició, pel fet que les proteïnes ingerides s’integren a les capes superposades de col·lagen que envolten el nucli i reforcen l’estructura.   En concret, s’ha observat que el consum de gelatina és eficaç per augmentar les concentracions d’aminoàcids en circulació com la glicina, la prolina, la hidroxiprolina i la hidroxilisina (Shaw et al., 2016). A més, ingerir gelatina (15 g ingerits amb 50 mg de vitamina C) 1 hora abans de l’exercici augmenta els marcadors bioquímics (propèptid aminoterminal del col·lagen tipus I) relacionats amb una síntesi superior del col·lagen (Shaw et al., 2016). Tot i que cal més estudi sobre la qüestió, es tracta d’una intervenció nutricional amb molt de futur per millorar la funció dels teixits conjuntius i la velocitat de recuperació de les lesions osteomusculars. A més, també pot tenir una gran importància per als grups de població amb una alta incidència de lesions de lligaments, com les jugadores (Celebrini et al., 2012; Celebrini et al., 2014; De Ste Croix et al., 2015).   

Considerant que el ritme de recanvi dels tendons és lent, és possible que els jugadors tinguin el mateix “nucli” proteic als tendons entre els 17 anys i els 70 (Heinemeier et al., 2013). Per tant, tindran els mateixos tendons durant tota la temporada i tota la seva carrera. No obstant això, s’ha observat que la ingesta de prolina amb vitamina C millora la síntesi de col·lagen (Paxton et al., 2010) i, per tant, la remodelació és possible durant la temporada amb la càrrega i la nutrició adequades (Shaw et al., 2016).

Figura 1: Remodelació tissular d’un jugador durant una temporada de competició.

 

Hidratació

A la tarda, la tercera sessió tractarà sobre la hidratació i l’aportació energètica. La quantitat d’aigua del cos depèn de l’altura i la composició corporal. El fet que hi hagi una quantitat més elevada de massa magra s’associa amb més quantitat d’aigua corporal total. Per això, el contingut d’aigua corporal pot variar entre uns 30 i 50 L, que representen un 55 i un 70% de la massa corporal, respectivament (Wang et al., 1999). El contingut d’aigua del cos d’un jugador sa està ben regulat (Raman et al., 2004). Tot i això, a mesura que s’entrena i juga partits, el ritme de recanvi hídric augmenta de manera significativa, ja que, en entorns càlids i freds, la sudoració és el mecanisme principal per dissipar la càrrega tèrmica metabòlica que es genera jugant a futbol (Ekblom 1986; Shirreffs et al., 2005). S’ha observat que l’índex de sudoració varia de 0,5 a 2,5 L·h-1 (Broad et al., 1996; Maughan et al., 2005; Shirreffs et al., 2005; Da Silva et al., 2012; Baker et al., 2016; Nuccio et al., 2017).

Amb un volum elevat d’aigua corporal total, p. ex. 50 L, i en un entorn d’entrenament fresc i de baixa intensitat, el recanvi es produiria en unes 100 hores de joc. En canvi, en partits en un entorn càlid i amb un índex de sudoració moderat d’1,5 L·h-1, es produiria en 33 hores. A la pràctica, el recanvi de l’aigua corporal total es produeix en menys de 4 setmanes jugant 2 partits a la setmana i entrenant 1 hora entre partits. Així doncs, en una temporada de 38 setmanes, el recanvi pot produir-se una desena de vegades.

La deshidratació greu i crònica, equivalent a la pèrdua de >2-3% de la massa corporal abans de l’exercici, pot augmentar la sobrecàrrega cardiovascular (Armstrong et al., 1997), deteriorar la funció cognitiva (Ganio et al., 2011; Nuccio et al., 2017) i incrementar la percepció de l’esforç (McGregor et al., 1999). Tot això pot comportar una reducció física (Mohr i Krustrup 2013) i tècnica (McGregor et al., 1999) del rendiment al futbol. Per tot l’anterior, caldria suplir la manca de líquids després de l’exercici (Maughan i Leiper 1995). En general, n’hi ha prou amb menjar i beure amb normalitat per recuperar la normohidratació. En canvi, durant la pretemporada o els períodes amb calendaris molt atapeïts, la rehidratació es pot dur a terme bevent 1,5 L de líquid amb sodi per cada kg de pèrdua de massa corporal (Thomas et al., 2016). L’estratègia de pesar els jugadors abans i després de l’entrenament permet dissenyar plans d’hidratació individualitzats i fer un seguiment del recanvi hídric (Maughan i Shirreffs 2008).

 

El cervell

El cervell es l’òrgan més important i sovint el més oblidat de cara al rendiment al futbol. Tot i que l’estat mental està fora de l’abast d’aquest article, és el cervell el que percep l’espai, pren decisions tàctiques, regula els processos corporals i dirigeix els músculs per dur a terme el moviment necessari per jugar a futbol.  La presa de decisions i l’agilitat de triar ràpidament l’opció correcta són els punts clau que diferencien els jugadors d’elit dels aficionats.

Hi ha raons clares per les quals no tenim gaires dades relacionades amb el teixit cerebral i el ritme de la síntesi proteica provinents de l’experimentació in vivo en persones. Tanmateix, un estudi recent de Smeets i col.legues va utilitzar isòtops estables per avaluar directament el ritme de la síntesi proteica del cervell en pacients sotmesos a una lobectomia temporal (Smeets et al., 2018). És fascinant com el ritme de la síntesi proteica del teixit cerebral va ser el triple o el quàdruple en comparació amb el teixit osteomuscular, molt més alt del que s’esperava.  Dit d’una altra manera, es pressuposa que el cervell es regenera completament en 2 setmanes. Per tant, en principi, el jugador tindrà 20 cervells “nous” al llarg de la temporada. Aquest estudi es troba en fase preliminar i encara no s’ha determinat l’impacte en el recanvi de les proteïnes cerebrals que pot tenir la dieta i l’exercici, així com l’activitat futbolística per se, com les rematades de cap.

D’acord amb les dades publicades disponibles, no es poden oferir pautes nutricionals sòlides per donar suport a la remodelació de les proteïnes cerebrals. El més prudent seria mantenir una hidratació adequada, sobretot jugant amb calor (vegeu la secció anterior referent als líquids) (Maughan et al., 2007), i una ingesta proteica suficient (Phillips i Van Loon 2011). També es pot considerar la suplementació; els composts més interessants que s’estan estudiant són els àcids grassos Omega 3 i la creatina (Ashbaugh i McGrew 2016). El consum de dosis altes d’àcids grassos Omega 3 poden millorar els resultats a curt termini després d’un traumatisme cranial, com una commoció cerebral (Lewis 2016). Es pot aconseguir mitjançant el creixement i l’augment de la ramificació dels axons i la posterior sinaptogènesi, els quals optimitzen la funció sinàptica i milloren la reparació neuronal després d’un traumatisme cranial (Kim i Spector 2013). A més, s’ha observat que els àcids grassos Omega 3 normalitzen els nivells de proteïnes associades a la funció dels circuits neuronals i el control locomotor després de patir una commoció (Wu et al., 2011). També s’ha observat que la suplementació de monohidrat de creatina augmenta els nivells d’energia cerebral (Pan i Takahashi 2007; Turner et al., 2015), i pot millorar les funcions cognitives, la comunicació, l’autocura, la personalitat i la conducta (Sakellaris et al., 2006), de gran importància per al rendiment futbolístic i una possible remodelació cerebral (Sakellaris et al., 2008).

 

RESUM

El cos d’un jugador de futbol es reconstrueix contínuament a partir del substrat que aporta la dieta. Així doncs, l’estat físic pot ser molt diferent al començament i al final de la temporada. Les observacions científiques destaquen la importància de les estratègies nutricionals pràctiques per optimitzar la remodelació dels teixits per tal de “recuperar” i “construir” jugadors competents i resistents.

 

 

*Advertiment legal: Ian Rollo treballa al Gatorade Sports Science Institute, un departament de PepsiCo, Inc. Les opinions expressades al present article corresponen a l’autor i no reflecteixen necessàriament la posició o la política de PepsiCo, Inc.

 

 

BIBLIOGRAFIA

Armstrong, L. E., C. M. Maresh, C. V. Gabaree, J. R. Hoffman, S. A. Kavouras, R. W. Kenefick, J. W. Castellani i L. E. Ahlquist (1997). Thermal and circulatory responses during exercise: effects of hypohydration, dehydration, and water intake. J Appl Physiol (1985) 82(6): 2028-2035.

Ashbaugh, A. i C. McGrew (2016). The Role of Nutritional Supplements in Sports Concussion Treatment. Curr Sports Med Rep 15(1): 16-19.

Baar, K. (2015). TRAINING AND NUTRITION TO PREVENT SOFT TISSUE INJURIES AND ACCELERATE RETURN TO PLAY. Sports Science Exchange 28(142): 1-6.

Baker, L. B., K. A. Barnes, M. L. Anderson, D. H. Passe i J. R. Stofan (2016). Normative data for regional sweat sodium concentration and whole-body sweating rate in athletes. J Sports Sci 34(4): 358-368.

Beelen, M., M. Tieland, A. P. Gijsen, H. Vandereyt, A. K. Kies, H. Kuipers, W. H. Saris, R. Koopman i L. J. van Loon (2008). Coingestion of carbohydrate and protein hydrolysate stimulates muscle protein synthesis during exercise in young men, with no further increase during subsequent overnight recovery. J Nutr 138(11): 2198-2204.

Broad, E. M., L. M. Burke, G. R. Cox, P. Heeley i M. Riley (1996). Body weight changes and voluntary fluid intakes during training and competition sessions in team sports. Int J Sport Nutr 6(3): 307-320.

Bush, M., C. Barnes, D. T. Archer, B. Hogg i P. S. Bradley (2015). Evolution of match performance parameters for various playing positions in the English Premier League. Hum Mov Sci 39: 1-11.

Celebrini, R. G., J. J. Eng, W. C. Miller, C. L. Ekegren, J. D. Johnston, T. A. Depew i D. L. Macintyre (2014). Effect of a novel movement strategy in decreasing ACL risk factors in female adolescent soccer players: a randomized controlled trial. Clin J Sport Med 24(2): 134-141.

Celebrini, R. G., J. J. Eng, W. C. Miller, C. L. Ekegren, J. D. Johnston i D. L. MacIntyre (2012). The effect of a novel movement strategy in decreasing ACL risk factors in female adolescent soccer players. J Strength Cond Res 26(12): 3406-3417.

Da Silva, R. P., T. Mundel, A. J. Natali, M. G. Bara Filho, R. C. Alfenas, J. R. Lima, F. G. Belfort, P. R. Lopes i J. C. Marins (2012). Pre-game hydration status, sweat loss, and fluid intake in elite Brazilian young male soccer players during competition. J Sports Sci 30(1): 37-42.

De Ste Croix, M. B., A. M. Priestley, R. S. Lloyd i J. L. Oliver (2015). ACL injury risk in elite female youth soccer: Changes in neuromuscular control of the knee following soccer-specific fatigue. Scand J Med Sci Sports 25(5): e531-538.

Dellal, A., C. Lago-Penas, E. Rey, K. Chamari i E. Orhant (2013). The effects of a congested fixture period on physical performance, technical activity and injury rate during matches in a professional soccer team. Br J Sports Med.

Ekblom, B. (1986). Applied physiology of soccer. Sports Med 3(1): 50-60.

Ganio, M. S., L. E. Armstrong, D. J. Casa, B. P. McDermott, E. C. Lee, L. M. Yamamoto, S. Marzano, R. M. Lopez, L. Jimenez, L. Le Bellego, E. Chevillotte i H. R. Lieberman (2011). Mild dehydration impairs cognitive performance and mood of men. Br J Nutr 106(10): 1535-1543.

Hawkins, R. D., M. A. Hulse, C. Wilkinson, A. Hodson i M. Gibson (2001). The association football medical research programme: an audit of injuries in professional football. Br J Sports Med 35(1): 43-47.

Heinemeier, K. M., P. Schjerling, J. Heinemeier, S. P. Magnusson i M. Kjaer (2013). Lack of tissue renewal in human adult Achilles tendon is revealed by nuclear bomb (14)C. Faseb J 27(5): 2074-2079.

Kim, H. Y. i A. A. Spector (2013). Synaptamide, endocannabinoid-like derivative of docosahexaenoic acid with cannabinoid-independent function. Prostaglandins Leukot Essent Fatty Acids 88(1): 121-125.

Kjaer, M., H. Langberg, K. Heinemeier, M. L. Bayer, M. Hansen, L. Holm, S. Doessing, M. Kongsgaard, M. R. Krogsgaard i S. P. Magnusson (2009). From mechanical loading to collagen synthesis, structural changes and function in human tendon. Scand J Med Sci Sports 19(4): 500-510.

Koopman, R., L. Verdijk, R. J. Manders, A. P. Gijsen, M. Gorselink, E. Pijpers, A. J. Wagenmakers i L. J. van Loon (2006). Co-ingestion of protein and leucine stimulates muscle protein synthesis rates to the same extent in young and elderly lean men. Am J Clin Nutr 84(3): 623-632.

Lewis, M. D. (2016). Concussions, Traumatic Brain Injury, and the Innovative Use of Omega-3s. J Am Coll Nutr 35(5): 469-475.

Maughan, R. J. i J. B. Leiper (1995). Sodium intake and post-exercise rehydration in man. Eur J Appl Physiol Occup Physiol 71(4): 311-319.

Maughan, R. J. i S. M. Shirreffs (2008). Development of individual hydration strategies for athletes. Int J Sport Nutr Exerc Metab 18(5): 457-472.

Maughan, R. J., S. M. Shirreffs, S. J. Merson i C. A. Horswill (2005). Fluid and electrolyte balance in elite male football (soccer) players training in a cool environment. J Sports Sci 23(1): 73-79.

Maughan, R. J., S. M. Shirreffs i P. Watson (2007). Exercise, heat, hydration and the brain. J Am Coll Nutr 26(5 Suppl): 604S-612S.

McGregor, S. J., C. Nicholas, W., H. W. Lakomy i C. Williams (1999). The influence of intermittent high-intensity shuttle running and fluid ingestion on the performance of a football skill. . J Sports Sci 17(11): 895-903.

Mohr, M. i P. Krustrup (2013). Heat stress impairs repeated jump ability after competitive elite soccer games. J Strength Cond Res 27(3): 683-689.

Moore, D. R. (2015). Nutrition to Support Recovery from Endurance Exercise: Optimal Carbohydrate and Protein Replacement. Curr Sports Med Rep 14(4): 294-300.

Nuccio, R. P., K. A. Barnes, J. M. Carter i L. B. Baker (2017). Fluid Balance in Team Sport Athletes and the Effect of Hypohydration on Cognitive, Technical, and Physical Performance. Sports Med 47(10): 1951-1982.

Pan, J. W. i K. Takahashi (2007). Cerebral energetic effects of creatine supplementation in humans. Am J Physiol Regul Integr Comp Physiol 292(4): R1745-1750.

Paxton, J. Z., L. M. Grover i K. Baar (2010). Engineering an in vitro model of a functional ligament from bone to bone. Tissue Eng Part A 16(11): 3515-3525.

Pennings, B., W. F. Pellikaan, J. M. Senden, A. M. van Vuuren, J. Sikkema i L. J. van Loon (2011). The production of intrinsically labeled milk and meat protein is feasible and provides functional tools for human nutrition research. J Dairy Sci 94(9): 4366-4373.

Phillips, S. M. (2014). A brief review of higher dietary protein diets in weight loss: a focus on athletes. Sports Med 44 Suppl 2: S149-153.

Phillips, S. M. i L. J. Van Loon (2011). Dietary protein for athletes: from requirements to optimum adaptation. J Sports Sci 29 Suppl 1: S29-38.

Raman, A., D. A. Schoeller, A. F. Subar, R. P. Troiano, A. Schatzkin, T. Harris, D. Bauer, S. A. Bingham, J. E. Everhart, A. B. Newman i F. A. Tylavsky (2004). Water turnover in 458 American adults 40-79 yr of age. Am J Physiol Renal Physiol 286(2): F394-401.

Rollo, I., F. M. Impellizzeri, M. Zago i F. M. Iaia (2014). Effects of 1 versus 2 games a week on physical and subjective scores of subelite soccer players. Int J Sports Physiol Perform 9(3): 425-431.

Sakellaris, G., M. Kotsiou, M. Tamiolaki, G. Kalostos, E. Tsapaki, M. Spanaki, M. Spilioti, G. Charissis i A. Evangeliou (2006). Prevention of complications related to traumatic brain injury in children and adolescents with creatine administration: an open label randomized pilot study. J Trauma 61(2): 322-329.

Sakellaris, G., G. Nasis, M. Kotsiou, M. Tamiolaki, G. Charissis i A. Evangeliou (2008). Prevention of traumatic headache, dizziness and fatigue with creatine administration. A pilot study. Acta Paediatr 97(1): 31-34.

Shaw, G., A. Lee-Barthel, M. L. Ross, B. Wang i K. Baar (2016). Vitamin C-enriched gelatin supplementation before intermittent activity augments collagen synthesis. Am J Clin Nutr.

Shirreffs, S. M., L. F. Aragon-Vargas, M. Chamorro, R. J. Maughan, L. Serratosa i J. J. Zachwieja (2005). The sweating response of elite professional soccer players to training in the heat. Int J Sports Med 26(2): 90-95.

Smeets, J. S. J., A. M. H. Horstman, O. Schijns, J. T. A. Dings, G. Hoogland, A. P. Gijsen, J. P. B. Goessens, F. G. Bouwman, W. Wodzig, E. C. Mariman i L. J. C. van Loon (2018). Brain tissue plasticity: protein synthesis rates of the human brain. Brain 141(4): 1122-1129.

Thomas, D. T., K. A. Erdman i L. M. Burke (2016). American College of Sports Medicine Joint Position Statement. Nutrition and Athletic Performance. Med Sci Sports Exerc 48(3): 543-568.

Tipton, K. D. (2007). Role of protein and hydrolysates before exercise. Int J Sport Nutr Exerc Metab 17 Suppl: S77-86.

Tipton, K. D., T. A. Elliott, M. G. Cree, A. A. Aarsland, A. P. Sanford i R. R. Wolfe (2007). Stimulation of net muscle protein synthesis by whey protein ingestion before and after exercise. Am J Physiol Endocrinol Metab 292(1): E71-76.

Turner, C. E., W. D. Byblow i N. Gant (2015). Creatine supplementation enhances corticomotor excitability and cognitive performance during oxygen deprivation. J Neurosci 35(4): 1773-1780.

van Loon, L. J. (2012). Leucine as a pharmaconutrient in health and disease. Curr Opin Clin Nutr Metab Care 15(1): 71-77.

van Loon, L. J., Y. Boirie, A. P. Gijsen, J. Fauquant, A. L. de Roos, A. K. Kies, S. Lemosquet, W. H. Saris i R. Koopman (2009). The production of intrinsically labeled milk protein provides a functional tool for human nutrition research. J Dairy Sci 92(10): 4812-4822.

Wang, Z., P. Deurenberg, W. Wang, A. Pietrobelli, R. N. Baumgartner i S. B. Heymsfield (1999). Hydration of fat-free body mass: review and critique of a classic body-composition constant. Am J Clin Nutr 69(5): 833-841.

Wu, A., Z. Ying i F. Gomez-Pinilla (2011). The salutary effects of DHA dietary supplementation on cognition, neuroplasticity, and membrane homeostasis after brain trauma. J Neurotrauma 28(10): 2113-2122.

NOTES RELACIONADES

EL TIPUS DE LESIÓ A L’HANDBOL POT VARIAR SEGONS LA POSICIÓ, LA CATEGORIA I L’ESTAT MADURATIU DELS JUGADORS

ÉS POSSIBLE FORMAR UN ESPORTISTA “IRROMPIBLE”?

Si es coneixen cada vegada millor els beneficis de la càrrega d’entrenament, es podria formar algun dia un esportista “irrompible”? Un article recentment publicat al British Journal of Sports Medicine va unir els esforços d’investigadors i professionals per abordar aquesta qüestió.

Anàlisi i Tecnologia Esportiva
Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
Blog

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

Salut i Benestar
Rendiment Esportiu
Blog

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

LESIONS D’ISQUIOTIBIALS I ALTRES LESIONS MUSCULARS EN NENS I JOVES ATLETES

Aquest és un dels escassos estudis dirigits a estudiar les lesions d’isquiotibials en nens i joves. Els resultats n’indiquen que el risc és inferior al dels adults però ni molt menys menyspreable, i que va en augment progressiu amb l’edat.

Rendiment Esportiu
Blog

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

Rendiment Esportiu
Blog

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Anàlisi i Tecnologia Esportiva
Esports Col·lectius
Blog

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

El futbol des dels primers principis

L’objectiu d’aquesta publicació és detallar una sèrie de principis que es consideren crucials per comprendre el desenvolupament del tipus de joc del FC Barcelona. 

Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
Blog

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

LA CIRURGIA EN LESIONS DEL TENDÓ CENTRAL DELS ISQUIOTIBIALS: UN ESTUDI PROPI

Fa dos anys, l’equip mèdic del FC Barcelona va decidir operar aquells esportistes amb aquest tipus de lesió. Quins resultats s’han obtingut?

UNA CLASSIFICACIÓ OBJECTIVA PER A LES LESIONS MUSCULARS

Una classificació objectiva i bona milloraria la precisió en el pronòstic, permetria ajustar el tractament i reduir el risc de re-lesió.

L’ESTUDI DE LES ACCELERACIONS I DESACCELERACIONS D’ALTA INTENSITAT AL FUTBOL

Una nova dimensió d’anàlisi ens planteja que les acceleracions màximes ocorren amb una freqüència superior a 8 vegades respecte a les accions d’esprint.

Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
Blog

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

CÀRREGA D’ENTRENAMENT EN PRETEMPORADA I RISC LESIONAL

La pretemporada o la fase preparatòria de la temporada és un dels moments de la temporada en què se solen cometre els “errors” de gestió de càrrega d’entrenament més importants.

Rendiment Esportiu
Blog

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

La revisió mèdica de l’esportista: un examen essencial

Una revisió de salut ha de ser capàs de detectar situacions que, tot i que no comporten símptomes evidents, poden posar en perill a un esportista sotmès a la màxima exigència.

Els espais en el futbol des d’una perspectiva quantitativa

En paraules de Johan Cruyff “els jugadors, en realitat, estan en possessió de pilota per 3 minuts, de mitjana. Per tant, el més important és: què es fa durant aquests 87 minuts en els quals no es té la pilota? Això determina la qualitat del jugador”.

El diagnòstic per imatge a la medicina esportiva: present i futur

Les lesions musculars suposen més del 30% de totes les lesions que es produeixen en esports com el futbol.

VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

GUARDEU EL DIA AMB LES NOSTRES NOTÍCIES

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Empresa

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.