BIHUB PATH

October 26, 2020

Neurobiologia de les decisions en l’esport

Rendiment Esportiu

APUNTA’T AL Certificat en Neurobiologia i Rendiment Esportiu

UNIR-SE ARA
318K

L’any 2008, el neurocientífic John-Dylan Haynes va portar a terme al centre Bernstein de Neurociència Computacional (Berlín) un conjunt d’experiments orientats a conèixer més a fons els mecanismes del lliure albir en els éssers humans. L’equip de científics va emprar un escàner cerebral per investigar què succeeix en el cervell humà just abans de prendre una decisió.

En l’estudi es demanava als participants que es col·loquessin estirats  a dins d’un tomògraf de ressonància magnètica (TRM) amb un botó a cada mà. Les instruccions eren senzilles: havien de prémer el botó que volguessin en el moment que desitgessin. Solament se’ls demanava que recordessin el moment exacte en què havien decidit prémer-lo. Després d’analitzar les dades, els resultats van ser sorprenents: es podia predir fins amb deu segons d’antelació quina decisió prendrien els participants. El cervell “sabia” què faria fins deu segons abans que aquestes persones fossin conscients de la seva pròpia decisió. Investigacions anteriors havien demostrat que es podia predir les intencions d’algú a partir de la seva activitat cerebral, però mai no s’havia demostrat que es pogués preveure una decisió presa en el futur.

Aquest treball ens porta a preguntar-nos: realment fa falta ser conscient d’una decisió per prendre-la? Segons els resultats de l’equip de Haynes, no. Els nostres futurs actes estan determinats sense necessitat que ho sapiguem. D’alguna manera, les accions es planifiquen a un nivell subconscient i el fet que ens adonem d’elles pot acabar servint-nos més per guardar un registre o reflexionar sobre aquestes que no perquè tinguin lloc. Així i tot, les limitacions de l’experiment de Haynes eren evidents: solament es podia escollir entre dues alternatives amb tot el temps del món per davant i això reduïa moltíssim el camp d’opcions disponibles. Tanmateix, les bases neuronals d’aquests circuits no tenen per què canviar enfront d’escenaris més amplis. Com en un camp de futbol.

Prenem decisions des que ens despertem al matí fins que ens n’anem a dormir a la nit, i en cada una d’elles s’activa un conjunt de sistemes que treballen des de la valoració de les diferents opcions, el test o elecció d’opcions i, finalment, acaben desembocant en la mateixa decisió o acció escollida. En alguns casos, quan tenim temps suficient, entrarà més en joc la part racional del nostre pensament, elaborant un conjunt de projeccions a llarg termini sobre el resultat de les nostres decisions. Tanmateix, en els moments en què es requereix una resposta més immediata, són les emocions les que prenen una major rellevància. Però totes elles sempre sota la influència de moltes variables com el context o les normes que configuren l’espai on ens movem. Si tinc la pilota als peus i dues defenses em barren el pas, el meu cervell no contemplarà la possibilitat d’agafar la pilota amb les mans i sortir corrent de l’estadi.

Vol dir això que trobarem millors alternatives com més temps les pensem? No necessàriament. La raó no sempre és més sàvia que l’emoció. Tal com explica Jonah Lehrer en el seu llibre Com decidim, el científic Ap Dijksterhuis va realitzar un experiment en què els participants avaluaven un grup d’automòbils. L’objectiu era que decidissin quin era el millor i, per a aquest fi, es facilitava a aquestes persones la informació amb les qualitats objectives de cada un dels models. Després de mostrar aquestes dades, a la meitat del grup se’l va deixar quatre minuts per pensar amb calma quin era el millor cotxe, mentre que a l’altra meitat se’l va entretenir amb una altra activitat per després demanar-los que contestessin, gairebé sense temps per pensar-ho, quina era la seva millor opció. Dels que van tenir temps per reflexionar, només un 25% de les persones van encertar el millor model. I en el cas dels que van haver de deixar-se portar per la intuïció? Un 60%.

Aquesta és, sens dubte, una gran notícia per als esportistes que es veuen exposats a la necessitat de prendre decisions en qüestió de mil·lèsimes de segon. Un driblatge, una passada o un xut a porteria poden acabar sent la diferència entre guanyar o perdre un partit. I sembla que aquesta part menys conscient del nostre cervell se les enginya prou bé a l’hora de decidir. Tornem a la reflexió inicial d’aquest article: ser conscient d’haver pres una decisió arriba després de la presa de la mencionada decisió. Però lògicament el nostre cervell ha d’estar entrenat per, conscientment o inconscientment, escollir sempre la millor opció entre les disponibles.

D’aquí la rellevància de l’entrenament o l’estratègia. Durant un partit, tota la informació rellevant no té per què buscar-se de forma conscient, però ha de ser-hi perquè el nostre cervell pugui accedir-hi. Una persona que no hagi entrenat mai al futbol no tindrà emmagatzemada la informació necessària per conèixer la tècnica d’aquest esport o la forma en la qual juga el seu equip. Tanmateix, a mesura que vagi entrenant i guanyant experiència, el seu cervell anirà creant noves connexions que li permetran accedir en qüestió de mil·lisegons a les dades necessàries. Què faig quan el defensa entra per la meva esquerra? Una finta cap a la dreta. I si els meus companys es distribueixen cap a l’altra banda sense marcatges? Aleshores he de canviar el joc cap  allà. Qualsevol esportista afirmarà que, així com conduint un cotxe, tot els surt de forma automàtica quan tot just tenen temps per pensar. Malgrat haver d’escollir entre infinites formes d’actuar o de moure’s.

D’una forma molt semblant, el jugador de pòquer professional Michael Binger explica que només va ser capaç de convertir-se en campió d’aquest joc quan va deixar d’obsessionar-se a contar les cartes o calcular probabilitats i va començar a deixar-se portar, parcialment, per les seves emocions i intuïcions menys racionals. Gestionar grans quantitats de dades, com les possibles combinacions de cartes dels contrincants o les que encara han de sortir, pot portar al bloqueig per un excés d’informació. I això, alhora, pot portar un jugador a no escollir, o a no escollir l’opció òptima.

Tenir l’experiència de milers de partides, com Binger, o de partits, en el cas d’un jugador de futbol, pot ser un factor diferencial a l’hora de deixar-se portar per un pressentiment. Perquè no s’estarà confiant en l’atzar sinó en deixar actuar al circuit neuronal més ràpid en prendre una decisió. Una intuïció nascuda d’un cervell ben entrenat no significa llançar-se al buit, sinó saber, sense saber-ho encara, que som davant la decisió correcta.

 

 

 

Jose Valenzuela

 

 

 

Bibliografia

Dijksterhuis, A. (2006). “On Making the Right Choice: The Deliberation-Without-Attention Effect”. Science. 311(5763): 1005–1007.

Lehrer, Jonah (2011), Cómo decidimos, Barcelona: Paidós.

Soon, Chun & Brass, Marcel & Heinze, Hans-Jochen & Haynes, John-Dylan. (2008). Unconscious determinants of free decisions in the human brain. Nature neuroscience. 11. 543-5. 10.1038/nn.2112.

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.