BIHUB PATH

novembre 22, 2022

Gestió de Lesions

Múscul soli: variabilitat anatòmica i pronòstic de lesions

El múscul soli forma part -al costat de diversos músculs petits i els dos gastrocnemis, popularment coneguts com a bessons- del panxell, que es troba en la part posterior de la cama, just per sota del genoll.

Es tracta d’un múscul ample i gruixut situat al darrere dels bessons i estretament connectat amb aquests dos músculs, per la qual cosa també es pot considerar com un de sol: el tríceps sural.

La seva importància és vital, ja que és fonamental per a la bipedestació (romandre dempeus i caminar), elevar el taló i flexionar el peu, i també per córrer.

Desafiaments en la predicció del pronòstic de lesions del múscul soli

Els músculs del panxell es troben entre els músculs lesionats amb major freqüència entre els esportistes1. Per això, per a intentar pal·liar les seves conseqüències i intentar predir amb precisió el seu pronòstic de lesions i el RTP (Return To Play, temps de tornada al joc), s’han estudiat mitjançant diferents tècniques d’imatge la localització anatòmica de les lesions dels músculs del panxell i la implicació del teixit conjuntiu (teixits de farciment, sustentació i connexió).

A més, disposar d’un diagnòstic precís i primerenc és molt important per al tractament d’aquestes lesions musculars. En el panxell, l’ecografia és el mètode d’imatge més utilitzat per a detectar lesions del gastrocnemi medial, amb excel·lents resultats diagnòstics2, 3.

No obstant això, a causa de la complexitat anatòmica i funcional del múscul soli, no hi ha un consens clar sobre les directrius per a determinar el pronòstic de les seves lesions, malgrat els estudis realitzats fins a la data4-6. Per exemple, en el cas de les lesions del múscul soli, l’ecografia té una capacitat diagnòstica molt baixa i, en el seu lloc, s’ha d’utilitzar la RM (ressonància magnètica)7.

En aquest context, s’ha realitzat l’estudi Anatomical Variability of the Soleus Muscle: A Key Factor for the Prognosis of Injuries? (Carles Pedret et al. 2022), amb l’objectiu de proporcionar instruccions precises per a determinar el pronòstic de les lesions del múscul soli.

Variabilitat anatòmica del múscul soli

El múscul soli no és anatòmicament homogeni. Té una anatomia particular amb l’arc de teixit connectiu proximal des d’on es desenvolupen les aponeurosis (membranes fibroses formades principalment de col·lagen que serveixen per a la inserció dels músculs) medial, lateral i el tendó central8. El més important a tenir en compte és que aquesta anatomia, encara que es considera estàndard, és extremadament variable. De fet, fins i tot pot variar entre els dos músculs solis d’una mateixa persona.

Concretament, dos aspectes principals diferencien l’anatomia dels diferents músculs solis:

-La presència o absència de les aponeurosis i del tendó central, la seva longitud i localització, i totes les seves possibles combinacions.

-La direcció i els angles de penació (l’orientació de les fibres musculars en relació amb el teixit connectiu/tendó) de les fibres musculars, que estan condicionats per aquesta variabilitat anatòmica.

En l’estudi liderat pel Dr. Pedret, durant els anys 2018 i 2021 es van analitzar 107 músculs solis. Tenint en compte la gran variabilitat anatòmica del múscul soli, en l’estudi es va aplicar un abordatge individualitzat i es va realitzar una ressonància magnètica a la regió del panxell. Així, es van classificar diferents tipus de múscul soli sobre la base de la seva dominància muscular o connectiva.

Dominància muscular del soli

La dominància muscular està determinada per la posició del tendó central. Aquest divideix el soli en dos volums musculars: un des del tendó central fins a la vora medial i un altre des del tendó central fins a la vora lateral. Depenent de la posició del tendó central, un volum muscular serà major que l’altre, o els dos volums poden ser simètrics (si el tendó central està en el mitjà). Si no hi ha tendó central, no hi ha dominància muscular.

Dominància connectiva del soli

La dominància connectiva està determinada per la longitud i el gruix de l’aponeurosis medial i l’aponeurosis lateral. Segons el predomini de l’una o l’altra, parlem de predomini connectiu medial o lateral.

Conclusions de l’estudi i rellevància clínica dels resultats

L’estudi realitzat sobre els 107 músculs analitzats segons la seva tipologia, va permetre determinar les següents conclusions

  • Els resultats preliminars de l’estudi actual suggereixen que la dominància muscular no sembla tenir impacte en el pronòstic de les lesions del múscul soli, a diferència de la dominància connectiva, que sembla tenir un pitjor pronòstic en els casos en els quals la lesió es basa en l’aponeurosis dominant.
  • Per a avaluar el pronòstic de les lesions del múscul soli, s’ha de considerar no sols la implicació, sinó també la distribució de les aponeurosis connectives, la qual cosa condiciona la direcció i els angles de penació de les fibres musculars. Ignorar aquest aspecte és probablement una de les principals raons per les quals les sèries epidemiològiques descriptives de les lesions del múscul soli no són fiables i no aconsegueixen trobar un patró pronòstic reproduïble4-6. De fet, els sistemes de classificació serien clínicament més rellevants si reflectissin els rols anatòmics i funcionals dels músculs com a òrgans dins d’un sistema i oferissin una nomenclatura comuna11.
  • La ressonància magnètica és una eina útil per a determinar l’estructura exacta dels músculs solis individuals i per al diagnòstic primerenc i precís de lesions.
  • El múscul soli té una enorme variabilitat anatòmica en la distribució del volum muscular i la quantitat i distribució del teixit conjuntiu.
  • L’ús de la combinació de subtipus basats en la dominància muscular i connectiva pot ser un punt de partida per a comprendre millor l’estructura del múscul soli i arribar a un consens sobre la forma en què classifiquem cada soli individualment.
  • Les lesions del múscul soli han de caracteritzar-se individualment. Es poden usar classificacions generals de lesions musculars com a punt de partida, però també s’ha de considerar el subtipus específic de múscul soli.
  • És necessari considerar la gran variabilitat anatòmica del múscul soli com a factor de pronòstic de lesions a l’hora de planificar la volta a a competició del jugador. D’aquesta manera, es podria planificar un protocol de tractament i rehabilitació individualitzat i personalitzat per a cada lesió de soli i disminuir el risc de recaiguda.

Pel que fa a la variació entre sexes, segons apunta el Dr. Pedret, cal tenir en compte que en dones els estudis d’epidemiologia lesional són encara molt escassos i amb molt poca mostra, per tant les dades encara no són comparables. Tot i així, sembla que no hi ha grans diferències en la lesionabilitat ja que el soli no és un múscul en el que predomini la força explosiva (en tenen més els homes) si no que la funció és pràcticament idèntica en homes i en dones.

En qualsevol cas, es necessita més recerca per a arribar a un consens sobre l’ús de les variables i la nomenclatura que es reporten en l’estudi aquí referit, així com per a avaluar la seva aplicació a programes de preparació per a tornar a jugar després d’una lesió en el múscul soli.

Fonts:

  1. Orchard JW, Seward H, Orchard JJ. Results of 2 decades of injury surveillance and public release of data in the Australian Football League. Am J Sports Med. 2013;41(4):734–41. https://doi.org/10.1177/0363546513476270.
  1. Traumatology SG of the M and TS from the SS of S, Balius R, Blasi M, et al. A histoarchitectural approach to skeletal muscle injury: searching for a common nomenclature. Orthop J Sport Med. 2020;8(3):2325967120909090. https://doi.org/10.1177/ 2325967120909090.
  2. Pedret C, Balius R, Blasi M, et al. Ultrasound classification of medial gastrocnemious injuries. Scand J Med Sci Sport. 2020;30(12):2456–65. https://doi.org/10.1111/sms.13812.
  3. Pedret C, Rodas G, Balius R, et al. Return to play after soleus muscle injuries. Orthop J Sport Med. 2015. https://doi.org/10. 1177/2325967115595802.
  4. Green B, Pizzari T. Calf muscle strain injuries in sport: a systematic review of risk factors for injury. Br J Sports Med. 2017;51(16):1189–94. https://doi.org/10.1136/bjspo rts-2016-097177.
  1. 7. Green B, Lin M, McClelland JA, et al. Return to Play and recur- rence after calf muscle strain injuries in Elite Australian Football Players. Am J Sports Med. 2020;48(13):3306–15. https://doi.org/ 10.1177/0363546520959327.
  1. Balius R, Rodas G, Pedret C, Capdevila L, Alomar X, Bong DA. Soleus muscle injury: sensitivity of ultrasound patterns. Skelet Radiol. 2014. https://doi.org/10.1007/s00256-014-1856-z.
  1. 8. Balius R, Alomar X, Rodas G, et al. The soleus muscle: MRI, ana- tomic and histologic findings in cadavers with clinical correlation of strain injury distribution. Skelet Radiol. 2013;42(4):521–30. https://doi.org/10.1007/s00256-012-1513-3.
  2. 9. Prakash A, Entwisle T, Schneider M, Brukner P, Connell D. Con- nective tissue injury in calf muscle tears and return to play: MRI correlation. Br J Sports Med. 2018;52(14):929–33. https://doi.org/ 10.1136/bjsports-2017-098362.
  3. 10. Patel A, Chakraverty J, Pollock N, Chakraverty R, Suokas AK, James SL. British athletics muscle injury classifica- tion: a reliability study for a new grading system. Clin Radiol. 2015;70(12):1414–20. https://doi.org/10.1016/j.crad.2015.08.009.
  4. 11. Balius R, Pedret C, Kassarjian A. Muscle madness and making a case for muscle-specific classification systems: a leap from tis- sue injury to organ injury and system dysfunction. Sport Med. 2021;51(2):193–7. https://doi.org/10.1007/s40279-020-01387-5.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.