BIHUB PATH

7 octubre, 2020

Motivació del jugador davant de situacions difícils

Rendiment Esportiu
Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN PSICOLOGIA DE L’ESPORT PER AL DESENVOLUPAMENT D’ATLETES

unir-se ara
318K

Olímpic de Roma. Any 2009. Manchester United i FC Barcelona es preparen per enfrontar-se en la final de la Champions League. L’emoció és a flor de pell per als integrants d’un equip blaugrana que es troba allà gràcies, entre molts altres moments, al recordat Iniestazo a Stamford Bridge. Tanmateix, encara hi havia lloc per a l’èpica just abans d’iniciar-se aquest últim partit.

Guardiola va decidir escurçar l’escalfament davant la sorpresa de l’equip. Els va reunir a tots al vestidor i els va demanar que veiessin un vídeo que, amb el pas del temps, ha acabat fent-se un lloc en la història de les finals. Al llarg d’aquests set minuts de vídeo, les imatges de Gladiator es barrejaven amb instants i accions de cada jugador. Accions que els havien portat fins allà. I no faltava ningú. La impressionant banda sonora va fer la resta. Diuen que a alguns jugadors els va costar engegar durant els primers minuts de partit per l’emoció que encara els envaïa. Però van acabar engegant. I ningú no va poder parar-los.

El mestratge de Pep Guardiola en la gestió de la psicologia dels seus jugadors en aquell moment crucial (de Pep i de Santi Padró, encarregat de l’edició del vídeo) és un exemple paradigmàtic de la importància de motivar un jugador davant de situacions delicades. Un treball gens fàcil que comprèn moltes etapes en diferents nivells. Però què entenem per motivació?

 

De què parlem quan parlem de motivació

Parlar de motivació és fer referència al que mobilitza una persona per mantenir-se activa i interessada per un fi determinat. En el cas d’un esportista, aquest fi està clar: quant a l’equip, vèncer en la competició de la qual forma part; i individualment, perpetrar la millor actuació possible. Sembla senzill, però el procés que condueix fins aquest estat mental és d’una gran complexitat tal com reflecteix la següent imatge:

En general, es diu que la motivació ve mobilitzada per dos tipus d’estímuls: interns i externs. Els estímuls interns són aquells que vénen de l’interior de l’esportista i que acostumen a estar relacionats amb l’autorealització o el creixement personal. Els estímuls externs, tanmateix, tenen relació amb factors com el reconeixement dels altres o la consecució de metes dins d’una competició. Així, el que resulta sempre adequat és aconseguir un bon equilibri entre tots dos tipus d’estímuls, aconseguint així que l’esportista desitgi millorar diàriament o desenvolupar noves habilitats i, a la vegada, busqui posar a prova aquesta millora en competicions d’alt nivell per tal d’obtenir títols o millorar en les seves condicions econòmiques i socials.

D’altra banda, estar motivat per aconseguir un fi concret tracta de comptar amb l’energia necessària i la determinació d’utilitzar-la per aconseguir aquest objectiu. Com dèiem, en l’esport, aquesta motivació acostuma a sostenir-se sobre dos motors: el personal, amb la millora contínua del rendiment, l’estratègia o el coneixement de l’esport; i el grupal o d’equip, amb la recerca d’una meta en forma de títols i victòries. La bona estratègia d’un gestor haurà d’anar encaminada cap a conciliar tots dos motors. Però no és fàcil. Davant de situacions delicades com les associades a la competició d’alt nivell, existeixen molts factors que poden acabar desmotivant al jugador: una autoestima baixa causada per la comparació amb altres jugadors, els dubtes propis de la competició o l’exposició al judici públic de seguidors i l’afició rival poden desestabilitzar per complet el rendiment esportiu. Tal com deia Harter (1978), quan una persona és competent en un esport, aquesta situació promou l’autoeficàcia i, a la fi, la motivació per ser més competent. Tanmateix, si els intents per millorar obtenen resultats negatius, la motivació serà cada vegada més baixa fins a poder portar la persona a abandonar la pràctica de l’esport.

Perquè motivació i emocions van de la mà, i una competició esportiva pot portar els jugadors a tota mena d’estats anímics. Un jugador pot esfondrar-se amb l’aparició d’una lesió. Davant d’una derrota, un cert pessimisme podrà superar-se amb una meta a curt termini com pot ser la de vèncer el següent partit; davant d’un ampli conjunt de derrotes o l’existència de factors externs que perjudiquin la tranquil·litat dels esportistes, el treball a realitzar haurà de ser més profund. Encara que no sempre la desmotivació és deguda per factors esportius. És difícil mantenir alts nivells de motivació en un jugador quan l’exigència és alta o existeixen factors externs que afecten el seu estat anímic. D’aquí la rellevància que fa temps que té la figura del psicòleg en els equips. I, sens dubte, la de l’entrenador.

 

Entrenar la ment per vèncer en el físic

En un esport d’equip, l’entrenador és el principal promotor de la motivació. De la seva personalitat i les seves conviccions, el seu estil de joc o filosofia personal en dependrà no solament el rendiment esportiu dels seus jugadors, sinó també el motivats que estiguin. Amb aquest fi, la comunicació es converteix en una eina indispensable. Sense aconseguir comunicar el que es desitja, no es pot estimular els jugadors de la manera adequada. No solament per fer arribar als esportistes la rellevància dels principals punts de motivació grupal, sinó també, i podríem dir que principalment, per aconseguir que el jugador se senti valorat i útil en la consecució dels èxits de l’equip. No oblidem que no existeix motivació sense emocions, i l’autoestima és un factor essencial en aquest procés. Tal com expliquen Black i Weiss (1992), el bon líder esportiu haurà d’ajudar a desenvolupar la confiança dels esportistes a escala individual, ja que aquesta confiança en si mateixos serà proporcional a la seva motivació.

Malgrat l’aparent varietat d’estils d’entrenament, acostumem a parlar de dos tipus d’entrenador: els comunicatius o col·laboradors, i els autoritaris o autocràtics. Els entrenadors del primer tipus acostumen a tenir un alt grau d’implicació amb la tasca a complir, el que promou alts graus de motivació, menors nivells d’ansietat en els jugadors i una sensació generalitzada de gaudir dels entrenaments i de l’experiència com a esportista. A més a més, acostumen a presentar una visió del joc que no depèn tant del resultat final. Tanmateix, l’entrenador autoritari al·ludeix a l’ego i, amb això, genera més possibilitats d’abandonament, sigui de l’equip o del mateix esport. Tal com succeeix en l’àmbit empresarial, aquest tipus de gestors és cada vegada menys freqüent per acabar repercutint en una creixent insatisfacció de l’equip i, amb això, en un baix rendiment individual. Un entrenador que promou la motivació ha de fomentar una retroalimentació positiva, proposar objectius que a poc a poc augmentin en dificultat, o desenvolupar i explicar els propòsits de cada tasca perquè tot l’equip sigui conscient de la necessitat de complir-la. A més a més, ha d’estimular els vincles socials i l’interès per l’aprenentatge, promovent la comunió entre els membres d’aquesta petita família.

Al capdavall, aconseguir que un esportista es mostri motivat davant de situacions delicades implica un llarg treball a diferents nivells interrelacionats entre si. No serveix de res potenciar l’autoconfiança si no existeixen vincles entre els components d’un equip, així com tampoc serveix que un equip tingui enormes nivells d’energia si no existeix una figura capaç de dirigir-los cap al fi que tots busquen. Un objectiu comú que, a la vegada, implica complir els objectius individuals de cada jugador.

 

Jose Valenzuela

 

 

Bibliografia

Black, S.J. and Weiss, M.R. (1992) The Relationship among Perceived Coaching Behaviours, Perceptions of Ability and Motivation in Competitive Age-Group Swimmers. Journal of Sport and Exercise Psychology, 14, 309-325.

Harter, S. (1978). Effectance motivation reconsidered: Toward a developmental model. Human Development, 21(1), 34–64.

Palmero, F. (2000). El proceso motivacional en Palmero. Psicología de la motivación y la emoción. Madrid. McGraw-Hill, pp, 35-55.

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.