BIHUB PATH

desembre 13, 2022

Mètodes de recuperació post-exercici en esportistes joves

La prescripció d’estratègies de recuperació postpartit o post-entrenament en futbolistes joves és un aspecte clau per a optimitzar el rendiment futbolístic. 

Considerant que l’efectivitat de les estratègies de recuperació pot presentar variabilitat entre individus, els mètodes i protocols de recuperació basats en evidència científica utilitzats en adults possiblement no són aplicables a futbolistes joves. 

En aquest sentit, es va dur a terme la revisió sistemàtica “Post-exercise Recovery Methods Focus on Young Soccer Players: A Systematic Review (Julio Calleja-González et al., 2021)”, que va tenir com a objectiu presentar una avaluació crítica i sintetitzar articles de recerca originals publicats fins llavors que avaluaven l’efectivitat de les estratègies de recuperació en jugadors joves de futbol menors de 18 anys (com criteri d’edat cronològica).

Tipus d’estratègies de recuperació

En aquesta revisió sistemàtica es van avaluar diferents mètodes de recuperació post-exercici: 

  • Estiraments estàtics (SS)1, 2, 3
  • Recuperació Activa (AR), que inclou trot o exercici submàxim4, 3, 5
  • Diferents estratègies d’immersió en aigua freda (CWI)6, 7, 8, 3
  • Teràpia d’aigua de contrast (CWT)1,8 o immersió termoneutral (TWI)6, 7  
  • Vibració de cos complet (WBV)9 
  • Una modalitat combinada que inclou CWI i AR1, i un tractament de spa, basat en l’alternança de termoteràpia i crioterapia, ús de sauna, CWI i jacuzzi10.

 

Efectes de les estratègies de recuperació post-exercici

Les diferents estratègies de recuperació es van avaluar en funció dels efectes que es van obtenir en els joves futbolistes en diferents variables de rendiment.

 Efectes de les estratègies de recuperació en el rendiment neuromuscular

El rendiment neuromuscular abasta tots aquells aspectes relacionats amb el control del sistema nerviós en l’activació muscular i els factors que contribueixen al rendiment de les tasques motrius aplicades. En aquest sentit, es van poder extreure les següents conclusions:

  • Els estiraments estàtics no van semblar ser eficaços per a la recuperació del rendiment neuromuscular2 perquè intensifica el dany muscular.
  • Tant l’AR com la CWI poden millorar el rendiment neuromuscular en major mesura que SS3.
  • El rendiment neuromuscular es pot mantenir millor usant CWT, CWI8, o una modalitat de recuperació combinada (CWI i AR)1.
  • Els beneficis de la intervenció d’AR aplicada 48 hores després d’un sol partit poden restaurar la producció de força dels músculs flexors del genoll a un nivell més alt en comparació amb una sessió d’entrenament específica de futbol, la qual cosa redueix el risc de lesions en el període posterior al partit.

En resum, els protocols d’immersió en aigua poden proporcionar beneficis no significatius per al rendiment dels joves futbolistes durant el període de recuperació, encara que no es va distingir si alguna de les modalitats de recuperació prescrites és millor. El WVB també podria ser una opció vàlida i es recomana no aplicar SS si el rendiment neuromuscular és l’objectiu principal de la prescripció de l’estratègia de recuperació.

Efectes de les estratègies de recuperació en el rendiment de carrera de partits 

Només els jugadors post-PHV (peak height velocity, pic de velocitat de creixement) experimenten fatiga dins de les 48 hores posteriors al partit, com ho demostra una disminució del rendiment de la carrera durant el partit següent i, per tant, requereixen intervencions de recuperació, mentre que la implementació d’estratègies de recuperació post-partit en pre-PHV és qüestionable10.

En aquest context, una seqüència de spa (sauna, jacuzzi/hidromassatge i CWI) aplicada en jugadors post-PHV l’endemà d’un partit pot tenir un impacte beneficiós sobre la carrera de baixa intensitat, la distància d’esprint, la velocitat màxima del partit, el nombre total d’esprints, i el nombre de seqüències d’esprint repetides durant el segon partit10.

A més, CWI és millor que TWI per a fins de recuperació en jugadors de futbol joves perquè pot promoure un millor manteniment de la distància total de carrera en partits posteriors7.

Efectes de les estratègies de recuperació en el rendiment específic del futbol 

Si bé la influència precisa de diferents estratègies de recuperació en el rendiment específic del futbol no ha rebut una consideració suficient, s’aconsella aplicar PR durant les sessions d’entrenament que requereixin exercicis repetits d’alta intensitat4.

Efectes de les estratègies de recuperació en les respostes fisiològiques 

Per a atenuar la EIMD (mal muscular induït per exercici) i la resposta inflamatòria en futbolistes joves), s’han investigat diferents estratègies d’immersió en aigua, AR i SS. 

  • L’activitat de CK III (isoenzim de referència per al diagnòstic i seguiment de malalties musculars) pot augmentar després de les sessions d’entrenament en dies consecutius, però l’augment és significativament menor quan s’aplica CWI o CWT en comparació amb PR, sense tenir un efecte significatiu sobre l’àcid úric, els leucòcits, l’hemoglobina i els reticulòcits8
  • S’ha demostrat que tant CWI com AR atenuen la resposta de CK durant un període de 48 hores en comparació amb SS convencional3.
  • El CWI o TWI no són efectius per a reduir la resposta inflamatòria en el període de 24 hores després de l’exercici intens6. Igual que CWI, AR i SS són mètodes ineficaços per a reduir l’edema muscular en jugadors joves d’èlit2, 3.
  • Una modalitat combinada (CWI + AR) aplicada entre partits de futbol pot induir una HR (heart rate, freqüència cardíaca) més alta que CWT i SS, amb respostes d’HR més altes en CWT en comparació amb SS1.

En resum, les respostes de biomarcadors EIMD possiblement s’atenuen quan s’apliquen estratègies d’immersió en aigua i AR amb finalitats de recuperació, però SS sembla ser ineficaç. Pel que fa als processos inflamatoris, es requereixen més estudis per a identificar quina estratègia mostra efectes positius, ja que no s’ha identificat cap estratègia com la millor opció per a modular aquesta resposta. Finalment, és important considerar que les estratègies d’AR i immersió en aigua poden modificar la resposta de l’HR i, per tant, el rendiment en el futbol.

Efectes de les estratègies de recuperació en les respostes psicològiques 

S’han aplicat diversos mètodes per a reduir el DOMS (dolor muscular d’aparició tardana) i la percepció de fatiga en joves futbolistes.

  • En relació amb l’atenuació del DOMS, s’ha observat que la WBV en combinació amb un protocol tradicional de refredament (SS) redueix el dolor muscular induït per un esforç específic de futbol en jugadors juvenils d’alt nivell en comparació amb SS9.
  • En comparar els efectes de les intervencions de recuperació en DOMS, AR i CWI van demostrar efectes significativament majors que SS3, però no es van identificar diferències entre AR i CWI. 
  • Els jugadors exposats a CWI, generalment van informar una menor percepció de fatiga en comparació amb PR, CWT i TWI després de les sessions d’entrenament o durant els tornejos6, 7, 8.
  • Una modalitat combinada (CWI + AR) també pot provocar una recuperació percebuda moderadament més alta immediatament després de la sessió de recuperació que CWT i SS, sent SS considerat el pitjor mètode per a millorar la recuperació percebuda1.

Tenint en compte els resultats esmentats anteriorment, el DOMS pot reduir-se en jugadors de futbol joves que utilizen WBV, CWI i AR, però no amb SS, mentre que la percepció de fatiga pot disminuir principalment amb CWI perquè AR o SS no tenen resultats positius.

Aplicacions pràctiques i conclusions

És necessària evidència científica que proporcioni conclusions consistents que justifiquin la prevalença d’un o altre mètode de recuperació amb jugadors de futbol joves. No obstant això, en funció de les necessitats de cada jugador i de l’objectiu principal de l’estratègia de recuperació, es poden seleccionar aquells mètodes els beneficis dels quals hem resumit, individualitzant així la prescripció de la recuperació:

  • El rendiment neuromuscular es pot recuperar amb WVB però no amb SS, i els protocols d’immersió en aigua també poden ser útils, però els seus efectes positius no són significatius i no es pot distingir el millor mètode d’immersió en aigua.
  • El manteniment del rendiment dels partits pot aconseguir-se utilitzant protocols d’immersió en aigua, però no s’han investigat altres mètodes de recuperació.
  • L’EIMD i les respostes inflamatòries podrien veure’s afectades positivament quan s’apliquen immersió en aigua i AR, encara que la SS sembla ser ineficaç. 
  • Les respostes perceptives també semblen ser millors amb CWI i WVB, però s’han trobat resultats contradictoris quan s’aplica AR i SS no va tenir un impacte positiu. 

 

Finalment, és important considerar que les estratègies d’AR poden modificar la resposta de l’HR i el rendiment específic del futbol.

Fonts:

1 Kinugasa, T., and Kilding, A. E. (2009). A comparison of post-match recovery strategies in youth soccer players. J. Strength Condition. Res. 23, 1402–1407. doi: 10.1519/JSC.0b013e3181a0226a


2 Pooley, S., Spendiff, O., Allen, M., and Moir, H. J. (2017). Static stretching does not enhance recovery in elite youth soccer players. BMJ Open Sport Exerc. Med. 3:e000202. doi: 10.1136/bmjsem-2016- 000202 

3 Pooley, S., Spendiff, O., Allen, M., and Moir, H. J. (2020). Comparative efficacy of active recovery and cold water immersion as post-match recovery interventions in elite youth soccer. J. Sports Sci. 38, 1423–1431. doi: 10.1080/02640414.2019.1660448 

4 Gharbi, A., Masmoudi, L., Chtourou, H., Chaari, N., and Tabka, Z. (2017). Effects of recovery mode on physiological and psychological responses and performance of specific skills in young soccer players. J. Sports Med. Phys. Fitness 57, 1590–1596. doi: 10.23736/S0022-4707.16.06598-1


5 Trecroci, A., Porcelli, S., Perri, E., Pedrali, M., Rasica, L., Alberti, G., et al. (2020). Effects of different training interventions on the recovery of physical and neuromuscular performance after a soccer match. J. Strength Condition. Res. 34, 2189–2192. doi: 10.1519/JSC.0000000000003269


6 Rowsell, G. J., Coutts, A. J., Reaburn, P., and Hill-Haas, S. (2009). Effects of cold-water immersion on physical performance between successive matches in high-performance junior male soccer players. J. Sports Sci. 27, 565–573. doi: 10.1080/02640410802603855 

7 Rowsell, G. J., Coutts, A. J., Reaburn, P., and Hill-Haas, S. (2011). Effect of post-match cold-water immersion on subsequent match running performance in junior soccer players during tournament play. J. Sports Sci. 29, 1–6. doi: 10.1080/02640414.2010.512640 

8 De Nardi, M., La Torre, A., Barassi, A., Ricci, C., and Banfi, G. (2011). Effects of cold-water immersion and contrast-water therapy after training in young soccer players. J. Sports Med. Phys. Fitness 51, 609–615. 

9 Marin, P. J., Zarzuela, R., Zarzosa, F., Herrero, A. J., Garatachea, N., Rhea, M. R., et al. (2012). Whole-body vibration as a method of recovery for soccer players. Eur. J. Sport Sci. 12, 2–8. doi: 10.1080/17461391.2010.536579 

10 Buchheit, M., Horobeanu, C., Méndez-Villanueva, A., Simpson, B. M., and Bourdon, P. C. (2011). Effects of age and spa treatment on match running performance over two consecutive games in highly trained young soccer players. J. Sports Sci. 29, 591–598. doi: 10.1080/02640414.2010.546424


 

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.