BIHUB PATH

29 setembre, 2020

Mesurar la fatiga amb paràmetres sanguinis. El cas de la Selecció Alemanya en Mundials i Eurocopas

Rendiment Esportiu

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN GESTIÓ DE LA CÀRREGA DEL TREBALL EN FUTBOL

unir-se ara
318K

Els torneigs internacionals de seleccions representen un canvi important en la càrrega de treball habitual dels jugadors. Després d’una llarga temporada, la preparació prèvia a la competició substitueix el període típic de vacances a fi que els jugadors puguin arribar a un estat de forma el més òptim possible. A més a més, tal com ha vist un estudi publicat el 2019 per responsables del departament mèdic de la Selecció Australiana de Futbol,1 en aquest període preparatori s’incrementa de manera significativa la càrrega de treball, principalment a causa d’un major nombre de sessions d’entrenament. Això, sumat a la càrrega de treball acumulada durant la temporada, fa que s’incrementin les demandes físiques de forma significativa.

Així, el monitoratge de la fatiga cobra especial rellevància tant en les setmanes prèvies com durant el mateix torneig. En aquest sentit, un dels principals procediments per controlar la fatiga és l’ús de marcadors sanguinis com la creatinquinasa (CK) o la urea. Encara que són paràmetres que s’utilitzen normalment per valorar dany muscular o estatus metabòlic, existeix una elevada variabilitat entre subjectes que dificulta la seva correcta interpretació. D’altra banda, la conducta d’aquests marcadors pot variar en el transcurs d’una temporada regular segons el tipus de treball realitzat i les demandes físiques requerides. Així, en competicions com una Eurocopa o un Mundial pot ser freqüent trobar-se amb valors alterats que, en una setmana de partits habitual, podrien valorar-se com un senyal d’alarma. Per tant, el context és important per interpretar aquests marcadors de forma adequada.

Tenint en compte l’escassetat de dades de referència en aquest tipus de competicions, s’ha publicat recentment una investigació que ha realitzat una anàlisi retrospectiva dels marcadors de fatiga de la Selecció Alemanya de Futbol durant els Campionats del Món i Eurocopa celebrats des de 2006 a 2016.2 Durant 3 mundials (2006, 2010 i 2014) i 3 Eurocopes (2008, 2012 i 2016) es van registrar la CK i la urea de 68 jugadors (1.019 dades de CK i 943 d’urea).

Com van variar els valors des del 2006 al 2016?

Els resultats van mostrar que els valors mitjans de CK i urea van ser de 343 U/l i 39,5 mg/dl respectivament, però la variabilitat entre subjectes va ser molt elevada, prop d’un 45% per a les dues variables. És a dir, aquestes diferències en els nivells de CK i urea emfatitzen la necessitat d’utilitzar rangs de referència individualitzats quan es busca avaluar les necessitats de recuperació dels jugadors amb una precisió òptima.

D’altra banda, si ens fixem en l’evolució temporal d’aquestes dues variables, tant la CK com la urea van mostrar una disminució significativa durant el període analitzat. Segons els autors de l’estudi, “aquesta disminució pot associar-se a una millor preparació i gestió de la càrrega del jugador, el que condueix a una major tolerància i menor fatiga durant aquests torneigs”.

Existeix relació entre càrrega externa i marcadors de fatiga?

Canvis en l’estil de joc i la preparació poden produir alteracions en els nivells de fatiga dels jugadors, per la qual cosa els marcadors s’haurien d’analitzar en relació amb altres paràmetres de càrrega (externa o interna) per tal de poder contextualitzar en tant que sigui possible les dades obtingudes. En aquest cas, els investigadors van trobar una associació significativa entre marcadors de càrrega externa com la distància total i la distància total recorreguda a alta velocitat i els nivells de CK obtinguts dos dies després del partit. D’altra banda, es va veure que existia una resposta “desproporcionada” dels nivells de CK quan els jugadors jugaven partits de més de 90 minuts, degut possiblement a “microtraumes musculars en estat de fatiga”. Tanmateix, no es va trobar relació entre els nivells d’urea i paràmetres de càrrega externa.

Conclusions

El monitoratge dels jugadors requereix la integració de diferents marcadors que ajudin a establir un mapa el més ampli i complet possible de l’estat físic i psicològic del jugador. En aquest sentit, la valoració de la fatiga mitjançant paràmetres sanguinis, especialment la CK, pot ajudar a analitzar les demandes musculars del jugador. D’altra banda, a causa de l’elevada variabilitat d’aquests marcadors que existeix entre jugadors i la importància que té el moment en què es mesuren, és necessari que els valors de referència siguin individuals i s’actualitzin de forma regular.

 

Adrián Castillo

 

Referències:

  1. Noor D, McCall A, Jones M, Duncan C, Ehrmann F, Meyer T, et al. Transitioning from club to national teams: Training and match load profiles of international footballers. J Sci Med Sport. 2019;22(8):948–54.
  2. Hecksteden A, Meyer T. Blood-borne fatigue markers during major international football tournaments – a retrospective analysis of data from the FIFA World Championships and UEFA European Championships 2006 – 2016. Sci Med Footb. 2020 Apr 2;4(2):135–41.

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.