BIHUB PATH

2 octubre, 2020

Més és millor? Càrrega d’entrenament i rendiment en bàsquet

Rendiment Esportiu

Apunta’t al Certificat en Càrrega de Treball i Lesions en Esports d’Equip

unir-se ara
318K

El bàsquet professional està evolucionant cap a un major nombre de partits, podent arribar als 90 per temporada.1 Això fa que els jugadors requereixin una preparació que els permeti suportar càrregues d’entrenament elevades de manera regular, reduir el risc de lesió, atenuar l’aparició de símptomes de fatiga i, a més a més, que tot plegat es tradueixi en un rendiment òptim al llarg de la temporada.

Per això, segons l’estil de joc de l’equip i les característiques dels jugadors, les demandes físiques variaran i es requerirà una preparació personalitzada enfocada a potenciar aquells aspectes que conformin les peculiaritats del joc. És a dir, les demandes d’un equip amb un estil “lent i exploratori” seran diferents de les d’un equip que imprimeixi un major ritme al joc, amb les implicacions que això comporta en el pla físic i en la presa de decisions. En aquest sentit, monitorar les demandes físiques tant dels entrenaments com dels partits s’ha convertit en una feina rellevant per prescriure i monitorar les sessions d’entrenament.

 

Una major càrrega d’entrenament es tradueix en un millor rendiment?

La tecnologia actual de monitoratge de la càrrega de treball dota d’informació objectiva als entrenadors per perioditzar l’entrenament i buscar adaptacions d’acord amb les demandes individuals de cada jugador i de la càrrega acumulada. Així, l’ús de sensors inercials i de posicionament permet analitzar les demandes físiques de manera precisa i posar-les amb relació a altres variables.

Històricament en la literatura científica s’ha relacionat les dades de càrrega externa amb el risc de lesions, intentant respondre a la pregunta de si una major càrrega de treball es tradueix en una menor incidència de lesions. Tanmateix, la relació entre la càrrega d’entrenament i el rendiment del joc no s’ha explorat encara.

En el bàsquet existeixen indicadors que combinant estadístiques relacionades amb el joc (p. ex. llançaments de 2 punts, rebots defensius, assistències, robatoris, bloqueigs…) mitjançant anàlisis seqüencials i subconjunts d’equacions estructurals obtenen un marcador de rendiment. Per exemple, dos dels més utilitzats són el WinScore2 o l’índex de rendiment, també conegut com a PIR. Així, un estudi recentment publicat per membres de l’Àrea de Rendiment del FC Barcelona, Jairo Vázquez-Guerrero i Martí Casals1 a la revista internacional Research in Sports Medicine, en col·laboració amb l’investigador Jaime Sampaio del CIDESD – Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), ha donat resposta a dues qüestions molt importants i sobre les que hi ha poca informació:

  • Quines són les demandes físiques al llarg d’una temporada en jugadors de bàsquet d’elit d’acord amb la seva posició?
  • Una major càrrega externa d’entrenament es tradueix en un millor rendiment en el partit?

Amb l’objectiu de respondre a aquestes preguntes, l’estudi va analitzar al llarg d’una temporada les demandes físiques de les sessions d’entrenament d’un equip de bàsquet de nivell Eurolliga utilitzant sensors inercials i de posicionament WIMU PRO, relacionant-los alhora amb diferents índexs de rendiment.

Mitjançant una anàlisi de clúster es va classificar el rendiment en 3 categories: alt, mitjà i baix. D’igual manera es va fer amb la càrrega de treball dividint-la també en 3 categories: alta, intermèdia i baixa. A més a més, es van portar a terme subanàlisis d’acord amb la posició de joc amb l’objectiu de poder analitzar la relació entre demandes físiques i el rendiment:

  • Base i escorta
  • Aler
  • Aler pivot i pivot

Mitjançant una anàlisi de correspondència, tal com es pot veure en la figura 1a (bases i escortes), un pitjor rendiment es va relacionar amb una càrrega mitjana (ja que s’ubiquen al mateix quadrant). D’altra banda, també hi va haver correspondència entre una càrrega de treball baixa i un rendiment mitjà. Tanmateix, tal com s’observa que s’ubiquin en quadrants separats, es va trobar que un rendiment alt i càrregues de treball elevades eren independents a altres categories (s’ubiquen soles en els seus quadrants). És a dir, no es va trobar relació entre una major càrrega de treball i un millor rendiment per a bases i escortes.

Figura 1. Anàlisi de correspondència entre la càrrega de l'entrenament i el rendiment per posicions.1

Si analitzem els quadrants en el plafó dels alers, figura 1b, hi ha relació entre càrregues de treball baixes i un millor rendiment i entre càrregues de treball intermèdies i un rendiment mitjà. D’altra banda, càrregues elevades es van associar amb un pitjor rendiment. En essència, aquestes dades suggereixen que, en els alers, una de les posicions més versàtils del bàsquet, un pitjor rendiment es relaciona amb majors càrregues de treball. Finalment, encara que la relació en la figura 1c és menys clara, càrregues de treball elevades no es van associar amb un millor rendiment.

Encara que els resultats analitzats són d’un sol equip i, per tant, no es poden extrapolar de manera genèrica, permeten reflexionar sobre si la quantificació i interpretació de les demandes físiques de forma aïllada sense tenir en compte d’altres aspectes com ara la tàctica, la tècnica, aspectes emotiu volitius… és suficient per entendre millor el rendiment durant la competició… Així, segons els autors de l’estudi, “aquests resultats permeten reflexionar sobre la necessitat d’utilitzar majors càrregues d’entrenament durant el període competitiu, així com la utilitat de la quantificació de la càrrega d’entrenament per poder ‘predir’ el rendiment en el partit. En aquest sentit, s’obre un bon camí per buscar variables que puguin incorporar els models actuals de monitoratge del rendiment en el joc”.

 

Conclusions

Aquest estudi suggereix que la relació entre la càrrega externa d’entrenament i el rendiment en partits varia d’acord amb la posició dels jugadors, a part que no existeix associació entre una major càrrega externa i un millor rendiment. Per això, segons els autors “el cos tècnic hauria de ser conscient que els jugadors necessiten un estímul físic suficient per suportar adequadament les demandes de la competició; tanmateix, després de superar uns certs llindars segons la posició, els augments addicionals en la càrrega podrien no conduir a un millor rendiment en el partit”. Més no sempre sembla ser millor. Per tant, malgrat la seva importància, la interpretació de la càrrega externa ha de complementar-se amb mesures addicionals (i vàlides) que puguin sé traduïdes al rendiment del partit.

 

Adrián Castillo García

 

Referències:

  1. Vázquez-Guerrero, J., Casals, M., Corral-López, J. & Sampaio, J. Higher training workloads do not correspond to the best performances of elite basketball players. Res. Sport. Med. 1–13 (2020) doi:10.1080/15438627.2020.1795662.
  2. Berri, D. & Schmidt, M. Stumbling on wins: Two economists expose the pitfalls on the road to victory in professional sports. (PH Professional Business, 2010).

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.