2 setembre, 2019

L’ÚS DE VR/AR/MR PER MILLORAR EL RENDIMENT ESPORTIU

Anàlisi i Tecnologia Esportiva
Rendiment Esportiu
160K

Sense por d’equivocar-nos, podríem assegurar que qui no ha provat aquestes tecnologies coneix algú que sí que ho ha fet. Et poses unes “ulleres” i et sents transportat a un altre lloc. El teu cos es converteix en un altre o desapareix, i pots sentir-te com si visquessis en un món creat per ordinador. Apuntes amb el teu telèfon intel·ligent cap a un lloc determinat i t’apareix un personatge a la pantalla interactuant amb l’entorn. La realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta s’estan establint en una societat cada vegada més acostumada a l’ús de noves tecnologies per jugar, consumir o informar-se. Hi ha lloc per a aquestes solucions a l’àmbit esportiu?

Vegem-ne els principis fonamentals. La realitat virtual (VR) és un entorn creat per ordinador i que, juntament amb unes ulleres o casc i un conjunt de càmeres i sensors —guants, joysticks, roba especial— fa que ens sentim transportats al seu interior. Les il·lusions que juguen amb la nostra percepció en aquests entorns són tres: la il·lusió d’estar presents en aquest nou espai es coneix com a il·lusió de lloc o place illusion; la il·lusió que fa que sentim que allò que passa és real és la il·lusió de plausibilitat o plausability illusion, i, per últim, no en tots els casos però sí en aquells en què se’ns atorga un cos virtual, sentim que aquest cos és el nostre gràcies a l’efecte conegut com a embodiment. Gràcies a una combinació d’aquestes tres il·lusions podem sentir vertigen real en mirar cap avall des d’un gratacel virtual, saltar de por davant de l’aparició d’un esgarrifós personatge darrere d’una porta, o posar-nos en el lloc de persones d’un altre sexe, raça o condició pel simple fet d’enfundar-nos en un cos virtual d’aquest tipus.

A diferència d’aquesta, la realitat augmentada (AR) ens permet afegir informació creada per ordinador en un entorn real, amb la qual cosa el resultat és un híbrid que mescla gràfics creats per ordinador i la nostra realitat. Pokémon GO seria un exemple d’aquest tipus de solucions. Per últim, la realitat mixta (MR) és bastant semblant a l’AR però presenta una diferència fonamental: els objectes i escenaris creats virtualment poden interactuar amb els reals a la pantalla del mòbil o les ulleres dissenyades amb aquest fi. Magic Leap va néixer per convertir-se en referència en aquest mercat.

El món de l’esport és conscient de la rellevància d’aquestes tecnologies i, tot i que tímidament, des de fa anys va fent passos en l’ús d’aquest tipus de solucions. La possibilitat de “sentir-se en un altre lloc” de la realitat virtual permet que jugadors de l’NFL practiquin les jugades sense necessitat d’estar al camp i repetir-les totes les vegades que calgui, a més d’entrenar altres àrees com ara la gestió de la pressió i l’estrès durant el partit. A la Premier League s’utilitza un sistema semblant per entrenar el temps de reacció o la passada sota pressió en rondos virtuals o partidets simulats. En realitat augmentada i mixta es treballa en solucions que permetin a l’esportista visualitzar la trajectòria correcta de la pilota. I ningú no perd de vista el potencial ús d’aquestes tecnologies en la rehabilitació d’esportistes.

Silvia Ortega, coordinadora de projectes a l’àrea d’educació i investigació dins de l’àrea de fisioteràpia, creu que l’ús de la realitat virtual pot aportar beneficis interessants a l’àrea de la rehabilitació del rendiment esportiu perdut durant una lesió, però que encara falta quantificar aquest possible guany. “No podem confirmar-ho perquè no hi ha cap evidència en investigació duta a terme amb esportistes, ja siguin d’elit o no”. La fisioterapeuta del FC Barcelona creu que les limitacions tècniques actuals possiblement han estat un fre a la realització d’estudis sobre aquesta àrea. “La instrumentació per quantificar el canvi en els jugadors en l’àmbit del sistema nerviós central és agressiva, i encara hi ha poca metodologia científica que en parli”. Per la seva banda, Silvia considera que la realitat augmentada i mixta tenen un impacte important en l’àrea de l’aplicabilitat: “la veig com una tecnologia més orientada a l’aspecte cognitiu de la rehabilitació. Àrees com ara la presa de decisions, la creació d’un context estressant o un estímul mòbil tenen cabuda en aquest tipus de solucions”.

Tindria cabuda també l’ús d’aquestes tecnologies en la metodologia del FC Barcelona? En la preparació dels jugadors, el club es basa en el que es coneix com a microcicle estructurat. Ideat per Paco Seirul·lo, aquest enfocament va suposar un autèntic canvi de paradigma, ja que s’allunya de l’entrenament d’habilitats individuals d’una manera aïllada per centrar-se en l’observació integral de l’individu. D’aquesta manera, l’equip tècnic pot treballar qualsevol aspecte que influeixi en la competició, anteposant la qualitat a la quantitat i sense obviar la incertesa natural de l’esport.

Isaac Guerrero, director tècnic de l’escola de futbol i membre de l’àrea de metodologia i coneixement, explica les claus d’una manera de treballar que ha marcat un abans i un després en la història d’aquest esport: “la nostra idea de joc connecta amb els valors que representa el club: solidaritat, cooperació… i sempre organitzant el joc al voltant de la pilota, la qual cosa ja és un canvi important respecte al paradigma clàssic”. El jugador té més interacció amb els companys, la qual cosa evita la segmentació clàssica d’atac o defensa i promou que tot component de l’equip cooperi i tingui una funció en cada moment. “Així neix un dinamisme ubicacional en el qual no hi ha posicions rígides”. Una complexitat d’aquest nivell requeriria una gran intel·ligència per part del sistema que pretengui simular totes aquestes necessitats. “L’objectiu és crear contextos que convidin el jugador a organitzar-se i a autoorganitzar-se al voltant de la pilota com a centre d’energia col·lectiva. Aquesta vivència tàctica és més comunicativa que tàctica, no es pot modular ni predissenyar, i incorpora un factor afectiu important”. Disposem actualment de solucions tècniques que arribin a aquest nivell d’elaboració? Segons Isaac, “aquests sistemes que es basen en el control d’un instrument per mitjà d’extremitats dominants —com ara braços o mans— no semblen significatius. He de poder interactuar amb tot el meu cos, executant la implementació coordinativa per mitjà de les extremitats no dominants, les cames o els peus, mentre em desplaço, cosa que comporta una distribució de la meva percepció (i sensació) entre l’acció tècnica en relació amb la pilota i l’associació, i l’acció motriu en relació amb el desplaçament per l’espai”.

Aquest alumne avantatjat de Paco Seirul·lo afirma que la solució tecnològica ideal per al Barça encara no ha arribat. “Entre altres necessitats, el sistema s’hauria d’adaptar a cada jugador i tenir en compte tant les seves capacitats com les dels seus companys”. L’opció que durant l’entrenament virtual sorgeixi una assertivitat eficient seria un altre dels grans assoliments. “Si ets a la meva esquerra i sé que acostumes a endur-te la pilota cap a una banda concreta, acabaré assimilant-ho, i ho faré implícit a través de contextos de pràctica específica”. Però, sens dubte, Guerrero destaca per sobre d’altres necessitats la possibilitat d’identificar tots els aspectes subjectius que habitualment s’obliden en solucions típicament centrades en paràmetres com ara el nombre de passades o controls. El futur es troba en la qualitat: “Seria molt interessant un sistema que reconegués comportaments preferencials, com ara el que nosaltres denominem grups d’alta ressonància empàtica, vinculant les relacions assertives que s’estableixen entre jugadors que, preferencialment, comparteixen espais d’actuació”.

I des del punt de vista de l’equip tècnic, quina informació interessa monitorar? “Seria brutal conèixer les afectacions emocionals en cada comportament del jugador”. El director tècnic ho té clar: “reconèixer interessos, necessitats, sensacions i emocions dels companys és el futur d’aquests sistemes”.

Moltes necessitats que avui en dia continuen sense una solució real i que porten a reflexionar sobre la idoneïtat d’utilitzar aquestes tecnologies en l’àmbit esportiu. Segons Raúl Peláez, responsable de tecnologia, anàlisi i innovació del FC Barcelona, la realitat virtual és molt vistosa, però no podrà arribar mai a competir amb la realitat. “Si disposem de dues hores de camp, preferim tota l’experiència complexa que genera l’entrenament, ja que hi ha moltes coses que es perden en qualsevol sistema informàtic, per molt sofisticat que sigui”. L’ús d’aquestes tecnologies passa, per tant, per complementar i no substituir els mètodes que s’han anat utilitzant fins ara. “On sí que crec que podria ser interessant l’ús de la realitat virtual és en casos més concrets”, diu Raúl. “Quan un jugador jove està en procés d’arribar al primer equip, seria genial que pogués viure un partit real amb els jugadors. Amb les dades posicionals que tenim en l’actualitat, podríem reproduir com ha estat el partit al detall, i no caldria que prengués cap decisió”. Una simulació que, segons Peláez, podria funcionar sempre que els personatges i l’escenari fossin com més realistes millor per evitar la sensació d’estar dins d’un videojoc.

Un altre ús possible seria en els serveis de porteria. “És difícil treballar cap on farà el primer servei el nostre porter, perquè necessites 21 persones més col·locades durant l’entrenament. Per a situacions així, en què no disposes de tanta gent, cobra sentit”. I què passa amb l’AR i la MR? “Aquí és on veig més creixement. El vídeo en el futbol és una eina fonamental per a qualsevol entrenador. Seria brutal oferir una experiència que permetés veure les coses des de tots els angles”. Tot i això, per al responsable de tecnologia, cal tenir molt clar on utilitzar aquests aparells i on no deixar que entrin. “Tal com em va explicar Zubizarreta, la tecnologia hauria d’estar a partir de la línia de camp cap a fora. Al camp, només jugadors i una pilota”, explica. “Cal saber respectar el món de la vida i de l’esport perquè continuï igual, i buscar fora aquestes noves experiències que l’enriqueixin”. Aleshores, veurem en un futur proper jugadors entrenant amb unes ulleres que els permetin experimentar amb aquestes altres realitats? “Cap de les solucions ha de passar per portar una cosa estranya als ulls”. Cap? “Bé, potser si en el futur es dissenyen unes lents de contacte especials…”

 

Queda un llarg recorregut fins que es desenvolupin solucions en realitat virtual, augmentada o mixta que compleixin les expectatives dels usuaris en aquest àmbit. La col·laboració imprescindible de tots els actors implicats en el seu desenvolupament —enginyers, programadors, però també fisioterapeutes, equip tècnic i jugadors— és l’ingredient principal per a la fórmula de l’èxit d’un tipus de sistemes que, potser, poden acabar causant una veritable revolució en el món de l’esport.

 

Apunta’t al Barça Sports Technology Symposium

 

L’equip Barça Innovation Hub

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOESTADÍSTICA EN LES CIÈNCIES DE L’ESPORT I MEDICINA ESPORTIVA

L’àrea d’anàlisi de l’esport ha crescut exponencialment gràcies a les ciències de la computació i engloba també altres subàrees (ex: ciències de l’esport, ciències del comportament, medicina o visualització de dades) a part de l’estadística amb un enfocament més tàctic i de rendiment de l’esport.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.