Amb el pas del temps la distància competitiva entre els equips en el futbol d’elit s’ha anat escurçant, per la qual cosa actualment es posa el focus en aquells aspectes que poden fer decantar la balança cap a un o cap a l’altre costat. Això ha provocat que els equips d’elit incorporin cada vegada més especialistes en diferents camps amb l’afany de buscar una preparació el més integral possible i alhora reduir les lesions, un de les principals limitadors del rendiment.

El monitoratge de la càrrega de treball (TL, per les seves sigles en anglès) és una de les eines principals, ja que ens permetrà avaluar la fatiga, anticipant-nos a les sobrecàrregues i al sobreentrenament i així, minimitzar el risc de lesió. De fet, existeix una relació entre la TL i la incidència de lesions,¹ el que reflecteix la importància de la seva mesura. La TL es pot diferenciar entre externa i interna, definides respectivament com el treball realitzat per l’esportista (p. ex. distància recorreguda, velocitat i acceleració, nombre de repeticions realitzades) i la resposta fisiològica associada (p. ex. percepció subjectiva de l’esforç, freqüència cardíaca, lactat sanguini, consum d’oxigen). Establir la relació entre ambdues mesures és una tasca fonamental, mentre que ajustar la càrrega externa per produir la càrrega interna programada es torna una peça essencial a l’hora de controlar l’evolució de l’estat del jugador i, amb això, el seu risc de lesió.

Escala d’esforç percebut

El control i la utilització de la càrrega interna es pot realitzar a través de variables fisiològiques com el lactat en sang o la freqüència cardíaca.^2,3 Tanmateix, aquests mètodes d’avaluació requereixen uns mitjans materials i humans als quals no sempre tenim accés. Per això és molt utilitzada l’escala d’esforç percebut (més coneguda com RPE per les seves sigles en anglès), una eina senzilla i precisa, on l’esportista únicament ha de valorar la sensació de fatiga i intensitat de l’esforç que ha sentit durant la sessió que acaba de realitzar.

El monitoratge de la càrrega interna mitjançant l’RPE de la sessió o s-RPE (esforç percebut x durada de la sessió) ha demostrat ser una eina vàlida per quantificar la càrrega d’entrenament, proporcionant-nos la càrrega per a aquesta sessió. Així, en un recent document de consens elaborat per un grup d’experts sobre diferents mètodes per al control de la TL, es va determinar que l’s-RPE és un instrument econòmic, fàcil d’usar i interpretar per a una gran varietat d’activitats físiques.⁴

Ara com ara és molt utilitzada en l’àmbit esportiu l’escala amb valors que van des del 1 (repòs) fins al 10 (esforç màxim), encara que originàriament es valorava l’esforç en un rang entre 6 (sense esforç) i 20 (màxim esforç). A més d’això, per avaluar correctament la sensació de fatiga sobre la càrrega total de la sessió, han de passar 30 minuts finalitzada aquesta, per assegurar-nos que l’esforç percebut es refereix a tota la sessió i no a la intensitat de l’últim exercici.⁵

L’escala d’esforç percebut en futbolistes

L’RPE ha estat validat en jugadors de futbol,⁶ demostrant ser un bon indicador de la càrrega interna en els futbolistes,⁵ en observar una forta correlació amb variables objectives de càrrega interna com la freqüència cardíaca o el lactat sanguini.⁷ De fet, l’RPE és la variable més utilitzada pels equips de futbol professional per quantificar la càrrega interna.⁸ En aquest sentit, una recent revisió sistemàtica sobre els mètodes basats en l’ús de l’RPE en el futbol professional va observar que l’s-RPE (com a mesura de la càrrega de la sessió completa) és més utilitzat que l’RPE de forma aïllada (com a mesura de la intensitat d’exercici).⁹

Una de les aplicacions que se li ha donat normalment en els últims anys a l’s-RPE en el futbol d’elit és l’avaluació del risc de lesió. El vincle de l’s-RPE i les lesions queda reflectit en estudis com el portat a terme per la Federació de Futbol Australiana on es va observar que les TL avaluades mitjançant l’s-RPE eren més altes en les 3 setmanes prèvies a una lesió que la mitjana de la temporada.¹⁰ En aquest context, un recent estudi realitzat en dos equips de l’elit europeu que van utilitzar l’s-RPE per quantificar la TL interna, ha trobat que els jugadors que durant la pretemporada van desenvolupar una càrrega aguda entre 1500-2120 unitats arbitràries (AU) a la setmana tenien un major risc de lesió que els que van realitzar menys de 1500 AU.¹¹ A més d’això, els canvis setmanals entre 350-500 AU es van associar amb un major risc de lesió que quan els canvis eren inferiors a les 200 AU, mentre que el risc de lesió es reduïa quan els futbolistes eren sotmesos a un ràtio de càrrega aguda:crònica entre 1-1,25 AU.¹¹

També recentment, un estudi publicat a la prestigiosa revista British Journal of Sports Medicine, ha avaluat el valor predictiu de la càrrega interna, avaluada mitjançant l’s-RPE, sobre el risc de lesions que no fossin per contacte.¹² Els autors van analitzar 171 jugadors de 5 equips d’elit pertanyents al UEFA Elite Club Injury Study i van trobar que un ràtio de càrrega aguda:crònica d’1:3 o 1:4 es va associar amb un major risc de lesió a la setmana següent, mentre que no es va trobar per a un ràtio d’1:2. Tanmateix, encara que el ràtio de càrrega interna aguda:crònica es va associar amb el risc de lesió, aquest marcador va mostrar una capacitat predictiva baixa per si sol a l’hora d’identificar els jugadors que realment patiran a posteriori una lesió sense contacte previ.

Conclusions

El monitoratge de la càrrega interna a través de l’s-RPE ha demostrat ser un instrument vàlid per reduir el risc de lesió i, per tant, optimitzar el rendiment. A més a més, la seva fàcil implementació i la seva fiabilitat converteixen l’RPE en una eina molt eficaç per quantificar la càrrega interna de l’esportista, encara que és necessari que els jugadors hagin estat prèviament entrenats en l’ús de l’RPE, motiu pel qual els equips estan començant a implementar-lo des de les primeres etapes de formació. La informació proporcionada ens serà de gran ajut per planificar les nostres sessions, fonamentalment quan no disposem de cap més mesura ni d’altres mitjans, cosa que acostuma a ser l’habitual.

Javier S. Morales

Referències:

1. Drew MK, Finch CF. The Relationship Between Training Load and Injury, Illness and Soreness: A Systematic and Literature Review. Sports Med. 2016;46(6):861-83.
2. Algrøy EA, Hetlelid KJ, Seiler S, Stray Pedersen JI. Quantifying training intensity distribution in a group of Norwegian professional soccer players. Int J Sports Physiol Perform. 2011;6(1):70-81.
3. Eniseler N. Heart rate and blood lactate concentrations as predictors of physiological load on elite soccer players during various soccer training activities. J Strength Cond Res. 2005;19(4):799-804.
4. Bourdon PC, Cardinale M, Murray A, Gastin P, Kellmann M, Varley MC, Gabbett TJ, Coutts AJ, Burgess DJ, Gregson W, Cable NT. Monitoring Athlete Training Loads: Consensus Statement. Int J Sports Physiol Perform. 2017;12(Suppl 2):S2161-S2170.
5. Impellizzeri FM, Rampinini E, Coutts AJ, Sassi A, Marcora SM. Use of RPE-based training load in soccer. Med Sci Sports Exerc. 2004;36(6):1042-7.
6. Coutts A, Reaburn P, Murphy A, Pine M, Impellizzeri FM. Validity of the session-RPE method for determining training load in team sport athletes. J Sci Med Sports. 2003;6:525.
7. Coutts AJ, Rampinini E, Marcora SM, Castagna C, Impellizzeri FM. Heart rate and blood lactate correlates of perceived exertion during small-sided soccer games. J Sci Med Sport. 2009;12(1):79-84.
8. Akenhead R, Nassis GP. Training Load and Player Monitoring in High-Level Football: Current Practice and Perceptions. Int J Sports Physiol Perform. 2016;11(5):587-93.
9. Rago V, Brito J, Figueiredo P, Costa J, Krustrup P, Rebelo A. Internal training load monitoring in professional football: a systematic review of methods using rating of perceived exertion. J Sports Med Phys Fitness. 2020;60(1):160-171.
10. Lu D, Howle K, Waterson A, Duncan C, Duffield R. Workload profiles prior to injury in professional soccer players. Sci Med Football. 2017;1:237-43.
11. Malone S, Owen A, Newton M, Mendes B, Collins KD, Gabbett TJ. The acute:chonic workload ratio in relation to injury risk in professional soccer. J Sci Med Sport. 2017;20(6):561-565.
12. McCall A, Dupont G, Ekstrand J. Internal workload and non-contact injury: a one-season study of five teams from the UEFA Elite Club Injury Study. Br J Sports Med. 2018;52(23):1517-1522.