BIHUB PATH

21 octubre, 2020

L’ESPRINT, ENEMIC O AMIC EN LA PREPARACIÓ DEL FUTBOLISTA?

Rendiment Esportiu

APUNTA’T A TECHNOLOGY IN SPORTS TOMORROW

UNIR-SE ARA
318K

Una de les principals característiques del futbol actual és l’increment de les accions realitzades a alta velocitat. La seva importància és tan rellevant que, en la majoria d’ocasions, els gols i accions decisius del joc vénen precedits d’esprints.1 Per un altre costat, també cal tenir en compte que la lesió que preval més entre els futbolistes,2 la lesió dels músculs isquiosurals, en més de la meitat de les ocasions es produeix durant un esprint.3 Aquest doble vessant col·loca l’esprint en una tessitura paradoxal: el rendiment final en el futbol es relaciona amb la capacitat de portar a terme accions veloces, però paral·lelament aquestes incrementen el risc de lesió.

Això podria portar-nos a convertir l’esprint en “un enemic” a evitar durant la preparació dels jugadors. Tanmateix, segons experts com Jurdan Mendiguchia o Jean-Benoît Morin, l’esprint hauria de ser “mitjà i objectiu de qualsevol estratègia de prevenció eficaç”,4 convertint-se en una potencial “vacuna” per a la lesió dels músculs isquiosurals. Això contrasta amb les estratègies de prevenció de lesions més habituals, les quals obvien en moltes ocasions la interacció dels múltiples factors de risc implicats en l’acció de l’esprint i focalitzen factors de forma aïllada, com per exemple la força. A més a més, un problema associat és que la força s’acostuma a treballar i avaluar en accions a baixa velocitat i en patrons de moviment que no són específics de l’esprint.5 Per això, les demandes requerides per millorar la força d’aquest grup muscular durant els protocols habituals “es queden curtes” si es comparen amb les d’una acció de joc real.4 Per exemple, els exercicis habituals d’enfortiment demanden entre el 18-75% de l’activitat electromiogràfica que assoleixen els isquiosurals durant l’esprint.6

Amb tot plegat, la prevenció de lesions dels músculs isquiosurals requereix un enfocament global en el qual el mateix moviment d’esprint ha de col·locar-se en el centre dels programes de prevenció. Això coincideix amb les dades d’un estudi que va observar que aquells jugadors que executaven accions a més del 95% de la seva màxima velocitat tenien menys risc de lesionar-se que aquells que ho feien al 85%.7 D’aquesta manera, l’exposició regular a accions d’esprint sembla actuar com una “vacuna”, reduint el risc de lesió muscular.4
Aquesta proposta metodològica concorda amb un estudi de consens recentment publicat8 on hi han participat membres del cos mèdic del FC Barcelona on se suggereix que l’entrenament d’esprint pot ser una de les estratègies més efectives per disminuir lesions. Encara que a escala conceptual la proposta és coherent, no existeix encara evidència experimental que confirmi l’esprint com un exercici que ajudi a reduir la incidència de lesions en la zona de la musculatura isquiosural. Per això, investigadors de prestigi com Jurdan Mendiguchia o Pedro Jiménez-Reyes han publicat recentment un estudi on es comparen els efectes sobre el rendiment en accions d’alta velocitat i l’arquitectura muscular de l’entrenament excèntric dels isquiosurals (grup “nòrdic”), una de les propostes metodològiques més utilitzades, amb l’entrenament d’esprint (grup “esprint”) (adjuntem a continuació el programa d’entrenament d’esprint, Taula 1).9

Taula 1. Continguts de l'entrenament d'esprint.9

Els resultats van mostrar que el grup “esprint” va aconseguir millores de mida petita a gran en les variables del rendiment d’esprint (força màxima, potència màxima, el màxim valor de la ràtio de força), exceptuant la velocitat màxima (Figura 1). Tanmateix, es van observar canvis negatius o trivials en el grup “nòrdic” o el grup “futbol” (que va continuar entrenant de forma habitual). Amb relació a l’arquitectura de la porció llarga del bíceps, el grup “esprint” va augmentar en gran manera la seva longitud (grup “esprint” 16% vs. grup “nòrdic” 7%) (Figures 1 i 2).

Figura 1. Magnitud dels canvis pre i post en el rendiment de l'esprint. v0: Velocitat màxima; F0 = força màxima; Pmax = potència màxima; RFmax = màxim valor de la ràtio de força; 5 m: temps d'esprint de 5 m; 20 m: temps d'esprint de 20 m.9
Figura 2. Magnitud dels canvis pre-post en les principals variables arquitectòniques dels músculs isquiosurals. FL-2L: longitud de la fàscia mitjana per a les dues cames; PA-2L: angle de pennació mitjà per a les dues cames; Grossor BLFh 2l: Grossor mitjà de les dues cames del cap llarg del bíceps femoral.9

Convé destacar que els jugadors de futbol amb caps del bíceps femoral més curts (<10,56 cm de mitjana) tenen fins a quatre vegades més risc de lesió per distensió dels isquiosurals que els jugadors amb fascicles més llargs.10 Així, per cada 0,5 cm d’augment de longitud, disminueix ~74% el risc de lesió. Per això, tal com podem veure en l’article de Mendiguchia i col·laboradors,9 el grup “nòrdic” va augmentar de mitjana ~0,7 cm, mentre que el grup esprint ho va fer ~1,6 cm. D’aquesta forma, presumiblement un programa d’entrenament integral d’esprint reduiria en gran manera el risc de lesió dels isquiosurals.

D’altra banda, tal com s’ha vist en un estudi que va analitzar l’evolució del perfil força-velocitat-potència al llarg d’una temporada en un equip de la Primera Divisió Espanyola,11 la força i potència màxima arriben als seus valors màxims durant la meitat de la temporada, però descendeixen en el tram final. Així, un programa d’esprint podria ser eficaç per contrarestar la disminució observada al llarg de la temporada.

Conclusió

En resum, tal com suggereixen Pascal Edouard i col·laboradors, “jugadors i entrenadors han de considerar l’esprint com un procés de mitridatizació”. És a dir, exposar-se “a la metzina” (en aquest cas accions d’alta intensitat) gradualment amb l’objectiu d’incrementar la protecció davant aquest estímul agressiu.4 Per això, l’esprint, lluny de ser part del problema, passa a formar part de la solució. Basant-nos en tot l’exposat, la planificació i implementació amb cautela de l’entrenament d’esprint a alta velocitat en moments determinats hauria de formar part d’un programa integral del jugador que tingui com a objectiu augmentar el rendiment i atenuar el risc de lesió.

 

 

 

 

Adrián Castillo

 

 

 

Referències:

  1. Faude, O., Koch, T. & Meyer, T. Straight sprinting is the most frequent action in goal situations in professional football. J. Sports Sci. 30, 625–631 (2012).
  2. Ekstrand, J., Waldén, M. & Hägglund, M. Hamstring injuries have increased by 4% annually in men’s professional football, since 2001: a 13-year longitudinal analysis of the UEFA Elite Club injury study. Br. J. Sports Med. 50, 731–737 (2016).
  3. Arnason, A., Andersen, T. E., Holme, I., Engebretsen, L. & Bahr, R. Prevention of hamstring strains in elite soccer: an intervention study. Scand. J. Med. Sci. Sports 18, 40–48 (2008).
  4. Edouard, P. et al. Sprinting: a potential vaccine for hamstring injury. Sport Perform Sci Reports 1, 1–2 (2019).
  5. Guex, K. & Millet, G. P. Conceptual framework for strengthening exercises to prevent hamstring strains. Sports Med. 43, 1207–1215 (2013).
  6. van den Tillaar, R., Solheim, J. A. B. & Bencke, J. Comparison of hamstring muscle activation during high-speed running and various hamstring strengthening exercises. Int. J. Sports Phys. Ther. 12, 718 (2017).
  7. Malone, S., Roe, M., Doran, D. A., Gabbett, T. J. & Collins, K. High chronic training loads and exposure to bouts of maximal velocity running reduce injury risk in elite Gaelic football. J. Sci. Med. Sport 20, 250–254 (2017).
  8. McCall, A. et al. Exercise-Based Strategies to Prevent Muscle Injury in Male Elite Footballers: An Expert-Led Delphi Survey of 21 Practitioners Belonging to 18 Teams from the Big-5 European Leagues. Sport. Med. 50, 1667–1681 (2020).
  9. Mendiguchia, J. et al. Sprint versus isolated eccentric training: Comparative effects on hamstring architecture and performance in soccer players. PLoS One 15, e0228283 (2020).
  10. Timmins, R. G. et al. Short biceps femoris fascicles and eccentric knee flexor weakness increase the risk of hamstring injury in elite football (soccer): a prospective cohort study. Br. J. Sports Med. 50, 1524 LP – 1535 (2016).
  11. Jiménez-Reyes, P. et al. Seasonal Changes in the Sprint Acceleration Force-Velocity Profile of Elite Male Soccer Players. J. Strength Cond. Res. (2020).

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.