BIHUB PATH

April 9, 2021

L’especialització primerenca dels esportistes i la síndrome de l’esgotament (burnout). Una relació perillosa.

Rendiment Esportiu

APUNTA’T AT Certificat en Psicologia de l’Esport per al Desenvolupament d’Atletes

unir-se ara
318K

En els últims 15 anys s’ha produït un notable increment en l’especialització esportiva primerenca dels nens i joves.1 Alguns factors que expliquen el desig dels pares i entrenadors d’encoratjar l’elecció d’un únic esport té a veure amb (i) l’esperança de dotar al jove esportista d’un avantatge enfront dels altres jugadors, (ii) aconseguir una beca o suport econòmic, (iii) facilitar la seva arribada a l’elit professional i (iv) aconseguir l’etiqueta de “elit” a una edat primerenca. Malgrat aquests aparents avantatges, algunes recerques suggereixen que l’especialització primerenca no porta a un avantatge competitiu sobre aquells altres atletes que participen en molts esports simultàniament.1,2 L’especialització primerenca pot portar fins i tot a un increment en el risc d’abandó o esgotament (burnout).3 El burnout és habitualment definit com una síndrome cognitiva-afectiva que es caracteritza per un estat de fatiga emocional i física, pèrdua de rendiment esportiu i una percepció reduïda de la capacitat per a aconseguir èxit en la tasca prevista.4 L’esgotament es caracteritza per la falta d’energia física o mental per poder realitzar l’activitat esportiva al nivell normal de l’esportista, la pèrdua de rendiment reflectida en una disminució en la passió dels atletes i el seu desig de continuar millorant, i, finalment, la sensació reduïda d’èxit es caracteritza per una percepció negativa dels esportistes sobre el seu propi rendiment per a aconseguir una bona prestació.5

Una recent publicació6 ha revisat totes les investigacions que s’han realitzat fins al moment per estudiar el nivell de burnout en esportistes joves que s’han especialitzat de forma molt primerenca en un únic esport enfront d’aquells altres atletes que practiquen diverses especialitats alhora. Les conclusions es basen en la revisió de 8 articles de recerca que havien de complir els següents criteris: estar publicats en anglès, el burnout havia d’estar mesurat mitjançant l’Athlete Burnout Questionnarie (ABQ) i els participants havien de ser esportistes amb edats compreses entre els 12 i els 19 anys. A més els esportistes havien d’estar clarament classificats com a esportistes especialitzats o no, d’acord amb criteris clars. En total, es van analitzar a 1429 esportistes (825 nois i 529 noies) amb una edat mitjana de 15,29 anys (rang de 12,5 a 17,2) que practicaven handbol (n=462), futbol (n=368), natació (n=366), atletisme (n=70), voleibol (n=33), tennis (n=11) i judo (n=4). En dos dels treballs no es va especificar l’esport que practicaven els nois i noies (n=119). Els esportistes seleccionats pertanyen tant a acadèmies esportives de nivell regional i nacional i fins i tot en cinc dels treballs els atletes estaven en acadèmies d’excel·lència.

Els resultats de la revisió suggereixen algunes conclusions molt destacades:

  1. Els esportistes que es van especialitzar en un únic esport van mostrar nivells de burnout més alts que aquells altres que practiquen diverses especialitats alhora.
  2. Els esportistes especialitzats van tenir una percepció personal de les seves pròpies capacitats per aconseguir l’èxit molt inferior als esportistes que participen en diversos esports: 1,64 vs. 2,51 (p<0,01) (l’escala és d’1 a 5).
  3. La pèrdua de rendiment també va anar molt pitjor per als esportistes especialitzats en comparació amb els esportistes que participen en diversos esports (1,82 vs. 1,40) (p<0,01).
  4. Finalment, els esportistes especialitzats en un únic esport van mostrar una fatiga física i psicològica major que els esportistes que participen en diversos esports: 2,44 vs. 1,99 (p<0,01).

En conclusió, l’especialització esportiva en l’adolescència pot estar associada amb alts nivells de burnout en les dimensions de fatiga física i psicològica, pèrdua de rendiment i percepció personal d’èxit. Evitar l’especialització excessiva durant l’adolescència podria reduir el risc i la severitat de la síndrome de burnout. Sembla interessant apostar llavors per programes de desenvolupament del talent més amplis i variats que permetin no sols la millora dels joves sinó també que puguin gaudir en aquest procés. Convé recordar que molt pocs de tots aquells joves esportistes que practiquen un esport arribaran a l’alt nivell. Per això les experiències viscudes en aquest procés han de ser educatives.

 

Carlos Lago Peñas

 

Referències:

1 Feeley BT, Agel J, LaPrade RF. When is it too early for single sport specialization? Am J Sports Med. 2016;44(1):234-241.

2 Brenner JS. Sports specialization and intensive training in young athletes. Pediatrics. 2016;138(3).

3 DiFiori JP, Brenner JS, Comstock D, et al. Debunking early single sport specialisation and reshaping the youth sport experience: an NBA perspective. Br J Sports Med. 2017;51:142-143.

4 Raedeke TD, Smith AL. Development and preliminary validation of an athlete burnout measure. J Sport Exerc Psychol. 2001;23(4): 281-306.

5 Gustafsson H, DeFreese JD, Madigan DJ. Athlete burnout: review and recommendations. Curr Opin Psychol. 2017;16:109-113.

6 Giusti NE, Carder, SL, Vopat, L, et al. Comparing burnout in sport-specialing versus sport-sampling adolescent athletes. A systematic review and meta-analysis. Orthop J Sports Med 2010; 8(3).

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.