BIHUB PATH

novembre 15, 2022

Gestió de Lesions

Lesions de lligament creuat anterior: una amenaça per al futbol femení

By Alberto Teruel.

Les lesions del lligament creuat anterior (LCA) s’han convertit en un dels principals maldecaps del futbol femení. Una amenaça que plana sobre les futbolistes i pot marcar un abans i un després en les seves carreres a causa de l’elevat temps de recuperació, que actualment ronda els 9-12 mesos, i les possibilitats de patir una recaiguda. La Dra. Eva Ferrer, Especialista en salut femenina i esport al Barça Innovation Hub, i el Dr. Javier Yanguas, Doctor de l’equip femení del F.C. Barcelona i categories inferiors, analitzen en profunditat aquesta problemàtica.

En l’última temporada, les lesions del LCA han tingut un gran impacte en la primera plantilla del F.C. Barcelona, afectant a Jana Fernández, Cata Coll, Bruna Vilamala i Alexia Putellas. Si bé és cert que aquests registres són alarmants, no deixen de ser un reflex de la realitat que impera en el futbol femení, tal com explica la Dra. Ferrer: “Evidentment, són moltes baixes per a un únic equip, però està dins de l’estadística del futbol femení. Les xifres publicades en bibliografies i contrastades reflecteixen que les dones pateixen lesions en el lligament creuat entre dues i vuit vegades més que els homes. Si bé és cert que el sexe és un dels factors predisposants a causa de l’anatomia i la biomecànica femenina, no hi ha un únic factor que expliqui aquesta circumstància”.

La problemàtica amb les lesions del LCA s’ha convertit en un dels grans temes a tractar en els mitjans de comunicació a causa de la seva incidència en el primer equip femení del F.C. Barcelona, però el Dr. Yanguas explica que aquest tipus de lesions sempre s’han presentat amb una certa assiduïtat, tant dins com fora del club: “Fa alguns anys vam començar a identificar que teníem més lesions de lligament creuat anterior del que podria semblar habitual. Un pot pensar que es tracta d’una cosa excepcional que ocorre en el nostre club, però quan es revisa la bibliografia publicada sobre aquest tema i compartint informació amb altres companys, com els de la Mutualitat Catalana de Futbolistes, que atenen un gran nombre de futbolistes, veiem que aquesta lesió va en augment des de fa ja alguns anys tant en la població pediàtrica com en el futbol femení”.

Factors de risc i mètodes de prevenció

Tots dos doctors coincideixen en el fet que existeix una sèrie de factors modificables sobre els quals es pot actuar per a minimitzar el risc d’aparició de les lesions del LCA. La tasca del cos mèdic és identificar-los i posteriorment posar en marxa una bateria d’exercicis centrats en el treball muscular de reforç o l’activació neuromuscular. No obstant això, existeixen altres factors que presenten major dificultat per a ser controlats, com l’anatòmic i l’hormonal.

Pel que fa als factors anatòmics, el Dr. Yanguas posa el focus en el valg dinàmic, un patró de moviment que la població femenina és més propensa a realitzar i que pot afavorir el trencament del LCA. “En el moment de donar suport al peu en la recepció d’un salt, la població femenina és més propensa a realitzar el valg dinàmic. És a dir, en el moment d’aterrar, el genoll se’n va cap a dintre. Quan això succeeix, es produeix una fallada en el control neuromotor que suposa un moviment estressant per al lligament creuat anterior i, per tant, pot afavorir el seu trencament. Identificar a totes les jugadores que tenen aquest patró de valg dinàmic en el moment de la recepció del salt és clau per a preparar un reentrenament muscular per a controlar que el genoll caigui completament alineat en el moment del suport”.

D’altra banda, l’activació de la musculatura isquiotibial en el moment de la recepció del salt es presenta com una de les causes d’aquesta mena de lesions. “Existeix un altre patró que sembla indicar que, en el moment de la recepció del salt, els homes activen abans la musculatura isquiotibial per a donar un punt d’estabilitat en el genoll. Sembla ser que, en el sexe femení, aquesta activació va uns mil·lisegons endarrerida, i es postula que aquesta fallada de control pot ser un dels responsables en què el percentatge de lesions dels creuats sigui més elevat. Poder incidir en aquests dos aspectes és fonamental per a reduir la incidència lesiva”.

Respecte als factors hormonals, diversos articles han assenyalat a la menstruació i al cicle menstrual com a elements preponderants en l’aparició de les lesions del LCA. No obstant això, la Dra. Ferrer incideix en el fet que no són aquests elements com a tal els que propicien aquest tipus de lesions, sinó el moment del cicle menstrual. “Cap dels dos conceptes comporta risc com a tal, són les hormones que, en funció del moment del cicle menstrual, poden augmentar el risc. Durant la fase preovulatòria del cicle menstrual es produeix una pujada d’estrògens i de relaxina, les dues hormones que intervenen a augmentar la laxitud dels lligaments. Aquesta major laxitud propícia que el lligament sigui més feble, tingui menys capacitat de tensió i, per tant, tingui major risc de lesió”.

Per a poder actuar sobre aquest tipus de lesions, la Dra. Ferrer remarca la importància de conèixer el cicle menstrual de cada jugadora. “Segons les publicacions existents, el major risc de lesió en el lligament es detecta en la fase preovulatòria. Evidentment, el que s’ha de fer és conèixer el moment del cicle menstrual. Si no coneixes en quin moment està cada jugadora, de poc serveix tenir-ho sobre el paper. Des del Barça Innovation Hub i el club estem treballant per a conèixer de manera correcta i científica en quin moment del cicle menstrual poden estar les jugadores per a poder incidir per a minimitzar aquests factors de risc hormonal”.

Gestió psicològica en el procés de recuperació

Malgrat els mètodes de prevenció notificats, les lesions del LCA són de caràcter imprevisible i amb prou feines permeten marge d’actuació. El 80% d’aquesta mena de lesions es produeixen en situacions no traumàtiques, és a dir, sense xocar amb ningú ni rebre cap entrada. Se les fa la mateixa esportista, ja sigui per un mal gest, un mal salt o una mala recepció.

Segons remarca la Dra. Ferrer, han de tenir dos aspectes en consideració quan es produeixen aquest tipus de lesions. “D’una banda hi ha la part mèdica i de preparació física. Des de l’inici has de tornar a reenganxar i motivar a la jugadora perquè s’activi. Evidentment, existeixen diverses fases, i les primeres són més passives, ja que no pots fer gran cosa després de la cirurgia, però una vegada reps l’alta per a començar a fer activitat has d’estimular a la jugadora perquè ho faci. D’altra banda, hi ha una variant que és individual i d’equip que l’any passat vam viure molt. Quan dues o tres jugadores cauen lesionades, es crea una situació de pànic en l’equip, les jugadores comencen a pensar: I si la següent soc jo?”.

El factor psicològic juga un paper fonamental en les lesions de llarga durada, tant per a les jugadores que les sofreixen com per al grup. En aquest sentit, l’equip ha de mostrar-se unit per a superar aquesta situació de pànic. “És important que aquí hi entri tot l’equip, tant staff com jugadores, per a minimitzar aquesta por, perquè si no deixaríem de jugar. L’staff ha de ser fort i transmetre el missatge que s’estan fent les coses bé i s’està realitzant una labor de protecció i minimització de riscos i, en l’apartat psicològic, han d’incidir en el fet que hi ha tres o quatre jugadores que no podran jugar i hauran de ser acompanyades en aquest trajecte. Existiran moments d’alts i baixos, ja que el procés pot durar un any i la jugadora ha de resignar-se a contemplar com les seves companyes estan fent el que ella no pot fer, que és entrenar i jugar, per la qual cosa aquest acompanyament és bàsic”.

En el pla individual, la Dra. Ferrer incideix en la importància d’abordar el retorn als entrenaments i la posterior volta a la competició: “En aquest moment existeix una sensació molt gran de por, un: i si em torna a passar? Existeix risc de reincidència, Bruna és un exemple d’això, per la qual cosa cal pensar com fer perquè la futbolista no tingui por de tornar al camp. Això és una tasca de psicòlegs, però també de la resta de l’staff”.

El risc potencial a una recaiguda és una realitat en qualsevol procés de recuperació i, per al Dr. Yanguas, és important posar-lo sobre la taula: “Entre un 20-30% de cirurgies realitzades en el lligament creuat anterior tornen a trencar-se als dos anys del retorn a la competició, ja sigui la plastia o el lligament contralateral”.

La por a una possible recaiguda, no obstant això, no és l’única preocupació que ronda el cap de les futbolistes durant el procés de recuperació. “Existeix un altre tipus de por, el de no tornar al nivell previ. Els estudis realitzats en esportistes masculins (es desconeix en esportistes femenines) demostren que no tots tornen al nivell previ, però si no es precipita el retorn a la competició, la probabilitat de tornar en unes condicions de rendiment similars a les d’abans de la lesió és major. Per aquest motiu és important ser respectuosos amb els timings de recuperació perquè, encara que puguin semblar llargs, van a favor de la recuperació de la futbolista”.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.