BIHUB PATH

gener 10, 2023

Gestió de Lesions

Lesions a l’engonal: molt més que entrenaments perduts o partits no jugats

Les lesions a l’engonal o regió inguinal, la zona del cos que uneix la part baixa de l’abdomen amb la part superior de les cuixes, són habituals entre els jugadors de futbol.

Habitualment es presenten de manera progressiva, començant com una lleu queixa, encara que també poden presentar-se de forma brusca, en forma de trencament o trencament, produint un dolor intens a l’acte.

Només és lesió a l’engonal quan es deixa d’entrenar/jugar?

En estudis epidemiològics en futbol, tradicionalment, s’ha fet servir la definició de pèrdua d’entrenament/partit (“time-loss”) per al registre de lesions, també per a les lesions a l’engonal. Recents investigacions han demostrat que l’ús d’aquesta definició comporta el risc de subestimar l’impacte de lesions que habitualment es presenten de manera progressiva, com és el cas de les lesions inguinals. En aquest sentit, un estudi danès en futbol masculí va demostrar que només un terç de les lesions a l’engonal que van requerir atenció mèdica no van resultar en pèrdua d’entrenament/partit.

També s’ha valorat a l’informe la gravetat de les lesions en terme del nombre d’entrenaments o partits no jugats. S’ha exposat que el nombre d’entrenaments/partits perduts no reflecteix necessàriament l’extensió dels símptomes o les limitacions a la funció esportiva, que en aquest tipus de lesions pot fluctuar amb el temps. Per aquest tipus de lesions, s’ha recomanat que la valoració de la gravetat de la lesió ha de considerar-se d’acord amb el nivell de funcionalitat/capacitat (com la reducció del rendiment esportiu) i no sols amb pèrdua d’entrenament/partit.

Un estudi més enllà de la pèrdua d’entrenament/partit

El nombre d’estudis prospectius que investiguen l’abast de les lesions a l’engonal més enllà de l’enfocament de pèrdua d’entrenament/partit és baix. Un dels darrers estudis “Prevalence and severity of groin problems in Spanish football (Ernest Esteve et al., 2020)”, posa el focus en els problemes de l’engonal, més enllà de l’enfocament de pèrdua d’entrenaments/partits mitjançant registres autoinformats o reportats sobre dolor i funció esportiva.

En aquest estudi es van avaluar 407 jugadors de 17 equips masculins de futbol amateur espanyol a la pretemporada 2015-2016. Durant 39 setmanes consecutives, els futbolistes van respondre a dos qüestionaris, un sobre dolor a l’engonal i un altre sobre la limitació en la seva funció esportiva amb relació als problemes de maluc i/o engonal. També es van registrar les lesions i la seva gravetat segons la definició de pèrdua d’entrenament/partit.

A partir d’aquests registres es van classificar els problemes de l’engonal de la manera següent:

  • Es va considerar que un jugador tenia un problema a l’engonal si responia afirmativament (SÍ), a la pregunta “Has patit dolor a l’engonal durant l’última setmana?” del qüestionari sobre dolor i/o tenia pèrdua d’entrenament/partit a causa d’una lesió a l’engonal durant la mateixa setmana.
  • Es va classificar que un jugador tenia un problema a l’engonal sense pèrdua d’entrenament en el cas de respondre afirmativament al qüestionari sobre dolor però no cursar amb pèrdua d’entrenament.
  • Es va classificar que un jugador tenia un problema a l’engonal amb pèrdua de temps quan es va perdre almenys una sessió d’entrenament/partit, independentment de la seva resposta al qüestionari sobre dolor.
  • Els resultats del registre sobre la pèrdua d’entrenament/partit per lesió a l’engonal i del qüestionari de dolor a l’engonal, es van combinar per calcular la prevalença setmanal mitjana de tots els problemes de l’engonal.
  • La funció/capacitat esportiva relacionada amb els problemes de maluc i/o l’engonal es van registrar cada 4 setmanes mitjançant una subescala del qüestionari FAGOS (Hip and Groin Outcome Score), una eina dissenyada específicament per avaluar el dolor i la funció del maluc i l’engonal.

Els resultats: el veritable abast dels problemes de l’engonal

  • Un total de 216 jugadors (53,1%) van reportar un problema a l’engonal. És a dir, els problemes a l’engonal van ser molt freqüents i van afectar a més d’un cada dos jugadors.
  • La prevalença setmanal mitjana de tots els problemes de l’engonal va ser de l’11,7%, que va consistir en un 1,3% de problemes a l’engonal amb pèrdua d’entrenament/partit i un 10,4% sense pèrdua d’entrenament/partit. És a dir, un de cada deu jugadors va experimentar problemes a l’engonal i una funció esportiva reduïda, però la majoria dels jugadors van continuar entrenant/competint.
  • Els jugadors amb problemes a l’engonal van informar puntuacions més baixes en la subescala HAGOS, en comparació amb els jugadors sense problemes, mentre que no va haver-hi diferència entre els jugadors que van informar problemes a l’engonal amb pèrdua d’entrenament/partit i sense. És a dir, l’abast del problema de les lesions a l’engonal en una temporada de futbol masculí és molt major del que l’enfocament de la definició de pèrdua d’entrenament/partit és capaç de detectar. 
  • La mesura de quantificar una lesió denominada “pèrdua d’entrenament/partit” només va detectar el 10% de tots els problemes de l’engonal.

Conclusions de l’estudi sobre les lesions a l’engonal

Aquests resultats demostren que, malgrat causar dolor i alteracions significatives en la funció esportiva, la majoria dels problemes de l’engonal no condueixen a la pèrdua d’entrenament/partit. Per tant, si ens centrem en la pèrdua d’entrenament/partit com a barem per a mesurar la gravetat de les lesions a l’engonal, podem estar subestimant el seu impacte. 

Això també indica que els jugadors de futbol continuen jugant tot i que la seva funció esportiva es vegi afectada, cosa que encaixa bé amb l’experiència clínica; els jugadors amb símptomes severs d’ús excessiu poden ignorar aquests símptomes i continuar jugant. L’evidència ha suggerit que els jugadors de futbol lesionats decideixen continuar jugant per diverses raons, principalment relacionades amb aspectes econòmics o amb la idiosincràsia del jugador de futbol, com un sentiment de culpa per estar lesionat o la pressió dels entrenadors perquè continuïn jugant.

Així, pel fet que la mesura de l’entrenament/partit perdut no està relacionada amb la funció esportiva del maluc i l’engonal, sembla molt rellevant implementar eines per a qualificar la prevalença i la gravetat de la lesió. Amb aquest propòsit, el qüestionari HAGOS permetria un seguiment estret de la funció/capacitat del jugador i la detecció precoç de puntuacions anormals.

A causa de l’alta prevalença de problemes continus a l’engonal, les futures intervencions han d’apuntar no sols a prevenir nous episodis de problemes a l’engonal, sinó també a reduir el dolor i la durada dels símptomes ja existents. S’ha demostrat que les intervencions d’entrenament de força per als músculs adductors del maluc són efectives tant per a reduir la prevalença de problemes a l’engonal, com per al tractament de casos de dolor a l’engonal de llarga durada.

Aquestes reflexions emfatitzen la necessitat de recontextualitzar les definicions de lesions esportives, incloent-hi no només els punts de vista d’esportistes i investigadors, sinó també d’entrenadors, metges i fisioterapeutes, ja que són fonamentals per a implementar intervencions exitoses de prevenció de lesions.

Fonts:

  1. Waldén M, Hägglund M, Ekstrand J. The epidemiology of groin injury in senior football: a systematic review of prospective studies. Br J Sports Med. 2015;49(12):792-797. doi:10.1136/bjsports-2015-094705 
  2. Mosler AB, Weir A, Eirale C, et al. Epidemiology of time loss groin injuries in a men’s professional football league: a 2-year prospective study of 17 clubs and 606 players. Br J Sports Med. 2018;52(5):292-297. doi:10.1136/bjsports-2016-097277 
  3. Werner J, Hägglund M, Ekstrand J, Waldén M. Hip and groin time-loss injuries decreased slightly but injury burden remained constant in men’s professional football: the 15-year prospective UEFA Elite Club Injury Study. Br J Sports Med. 2019;53(9):539-546. doi:10.1136/bjsports-2017-097796 
  4. Hölmich P, Thorborg K, Dehlendorff C, Krogsgaard K, Gluud C. Incidence and clinical presentation of groin injuries in sub-elite male soccer. Br J Sports Med. 2014;48(16):1245- 1250. doi:10.1136/bjsports-2013-092627 
  5. Bahr R. No injuries, but plenty of pain? On the methodology for recording overuse symptoms in sports. Br J Sports Med. 2009;43(13):966-972. doi:10.1136/bjsm.2009.066936 
  6. Clarsen B, Myklebust G, Bahr R. Development and validation of a new method for the registration of overuse injuries in sports injury epidemiology: the Oslo Sports Trauma Research Centre (OSTRC) overuse injury questionnaire. Br J Sports Med. 2013;47(8):495- 502. doi:10.1136/bjsports-2012-091524 
  7. Roderick M. Adding insult to injury: workplace injury in English professional football. Sociol Health Illn. 2006;28(1):76-97. doi:10.1111/j.1467-9566.2006.00483.x 
  8. Roderick M, Waddington I, Parker G. PLAYING HURT: Managing Injuries in English Professional Football. Int Rev Sociol Sport. 2000;35(2):165-180. doi:10.1177/101269000035002003 
  9. Wollin M, Thorborg K, Welvaert M, Pizzari T. In-season monitoring of hip and groin strength, health and function in elite youth soccer: Implementing an early detection and management strategy over two consecutive seasons. J Sci Med Sport. 2018;21(10):988-993. doi:10.1016/j.jsams.2018.03.004 
  10. Harøy J, Clarsen B, Wiger EG, et al. The Adductor Strengthening Programme prevents groin problems among male football players: a cluster-randomised controlled trial. Br J Sports Med. 2019;53(3):150-157. doi:10.1136/bjsports-2017-098937 
  11. Hölmich P, Uhrskou P, Ulnits L, et al. Effectiveness of active physical training as treatment for long-standing adductor-related groin pain in athletes: randomised trial. Lancet Lond Engl. 1999;353(9151):439-443. doi:10.1016/S0140-6736(98)03340-6 
  12. Bolling C, Delfino Barboza S, van Mechelen W, Pasman HR. How elite athletes, coaches, and physiotherapists perceive a sports injury. Transl Sports Med. 2019;2(1):17-23. doi:10.1002/tsm2.53 
  13. Bolling C, van Mechelen W, Pasman HR, Verhagen E. Context Matters: Revisiting the First Step of the “Sequence of Prevention” of Sports Injuries. Sports Med Auckl NZ. 2018;48(10):2227-2234. doi:10.1007/s40279-018-0953-x
  14. Verhagen E, Voogt N, Bruinsma A, Finch CF. A knowledge transfer scheme to bridge the gap between science and practice: an integration of existing research frameworks into a tool for practice. Br J Sports Med. 2014;48(8):698-701. doi:10.1136/bjsports-2013-092241 

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.