El nombre de partits oficials que cada temporada disputen els jugadors professionals de futbol s’ha incrementat de forma espectacular en els últims anys. A més a més dels partits habituals de lliga, els millors jugadors han de jugar partits de competicions europees, la Copa o trobades internacionals amb les seves respectives seleccions. Si als anys 70 el nombre d’encontres que disputava l’equip Campió de la Copa d’Europa arribava a 40, en els últims anys la xifra sobrepassa els 70 partits. A manera d’exemple, en la temporada 2018/2019, Heung-Min Son (Tottenham Hotspur i Corea del Sud) i Alisson Becker (Liverpool i Brasil) van jugar 78 i 72 partits i van recórrer més 110.000 i 80.000 quilòmetres respectivament. Els equips es veuen forçats a disputar dos partits en un interval molt curt de temps. I pot existir un risc per jugar massa partits. La sobrecàrrega de partits està considerada com una amenaça per al rendiment dels conjunts. 1,2
Una recent investigació3 ha demostrat com els equips de futbol que no tenen un descans hivernal durant la temporada tenen una freqüència més gran de lesions. L’estudi, publicat en la revista British Journal of Sports Medicine en 2018, es va basar en l’anàlisi de 56 equips d’elit de 15 països europeus diferents durant set temporades consecutives (2010/2011-2016/2017). Un membre del cos tècnic de cada club va enregistrar les lesions i la participació en les sessions d’entrenament i partits de cada jugador. Les vacances hivernals es van definir com el nombre de dies de descans entre l’última activitat de l’equip (entrenament o partit) abans del descans i la primera activitat (entrenament o partit) posterior. La durada mitjana de les vacances hivernals va ser de 10,0 dies (valor mínim de 4,3 dies a Escòcia i màxim de 29,5 dies a Dinamarca). En el cas d’Anglaterra no es va produir aquest descans.
Els resultats suggereixen algunes conclusions molt rellevants:
Les aplicacions pràctiques d’aquest treball suggereixen que la inclusió de períodes de descans durant la temporada pot ser una bona mesura per reduir el risc de lesió. A més d’això, en correspondència amb l’informe, At the Limit: Player Workload in Elite Professional Men’s Football4 elaborat per FIFPro d’altres mesures útils podrien ser:
Carlos Lago Peñas
Referencies:
1 Ekstrand J, Waldén M, Hägglund M. A congested football calendar and the wellbeing of players: correlation between match exposure of European footballers before the World Cup 2002 and their injuries and performances during that World Cup. Br J Sports Med 2004; 38:493–7
2 Ekstrand J, Waldén M, Hägglund M. Hamstring injuries have increased by 4% annually in men’s professional football, since 2001: a 13-year longitudinal analysis of the UEFA Elite Club injury study. Br J Sports Med 2016; 50:731–7.
3 Ekstrand J, Spreco A, Davison M. Elite football players that do not have a winter break lose on average 303 player-days more per season to injuries than those teams that do: a comparison among 35 professional European teams. Br J Sports Med 2019; 53:1231–5.
4 FIFPro. At the Limit: Player Workload in Elite Professional Men’s Football4 2019. https://fifpro.org/attachments/article/7689/At%20The%20limit%20-%20Player%20Workload%20in%20Elite%20Professional%20Men’s%20Football%20-%20Final%20Report.pdf
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.
