16 juliol, 2019

LES VACANCES DELS JUGADORS AL FUTBOL PROFESSIONAL: UNA FINESTRA D’OPORTUNITAT

Salut i Benestar
Salut i Benestar
160K

La temporada de competició als esports d’equip se sol dividir en 3 fases amb objectius molt diferents: la pretemporada (amb una durada de 4 a 6 setmanes), la competició (de 9 a 10 mesos) i el període de transició o vacances (4 a 6 setmanes). Tot i que sabem prou bé com treballar durant els 2 primers moments de la temporada, no s’ha posat la mateixa atenció a estudiar l’efecte del descans en el rendiment dels jugadors. Ens arrisquem a comprometre la millor versió possible de l’esportista si no fem una bona planificació de la càrrega de treball en aquest període. 

El 2016 es va publicar a la revista Sports Medicine1 una revisió dels efectes fisiològics de les vacances en els jugadors de futbol, en què s’alerta dels perills d’un descans complet o una reducció substancial del volum d’entrenament durant aquest període. Es van examinar 12 estudis en els quals s’havien de complir 3 condicions: analitzar futbolistes adults (de més de 18 anys), descriure en quins moments es va efectuar l’avaluació fisiològica i del rendiment, i definir i calcular de manera adequada l’abast de l’efecte. Segons els resultats, el desentrenament durant les vacances (de 3 a 8 setmanes) provoca:

  • Canvis en la composició corporal del jugador: la massa corporal va augmentar un 1,9%, i el percentatge de greix, un 1,6%; en canvi, el percentatge de massa corporal magra va disminuir un 5,5% respecte al període competitiu.
  • Pèrdues en el rendiment neuromuscular: l’altura aconseguida a l’Squat Jump va disminuir un 4,4%, i al Countermovement Jump, un 4,0%.
  • Un descens del rendiment aeròbic: la capacitat aeròbica i el rendiment al Yo-Yo Intermittent Recovery Test i el Yo-Yo Intermittent Endurance Test van disminuir un 4,4%, un 2,2% i un 1,0%, respectivament.

En qualsevol cas, cal destacar una cosa molt rellevant. Els efectes negatius del desentrenament són molt més evidents quan les vacances duren més de 4 setmanes. Per sota d’aquest límit, el rendiment es redueix molt menys. A més, cal ser prudent amb les dades, perquè en aquests estudis s’han analitzat tant jugadors professionals com semiprofessionals.

Al treball s’ofereixen alguns consells per atenuar els efectes negatius de les vacances com a conseqüència de la reducció del volum d’entrenament:

  • Els programes de treball proposats per a les vacances han de tenir objectius definits, una freqüència baixa de sessions de preparació i eines d’entrenament simples per augmentar les probabilitats de complir amb el pla de treball.
  • Els preparadors haurien d’adoptar un punt de vista integral (tenint en compte, per exemple, els aspectes socials, la família, la necessitat de recuperació mental, etc.) en la definició de les variables d’entrenament (freqüència, intensitat, volum) i el tipus d’exercici.
  • L’historial (minuts de competició acumulats, antecedents de lesió, etc.), la personalitat i les preferències del jugador, així com la durada del període de descans, són factors que cal considerar en la prescripció de la càrrega de treball.
  • La millor intervenció és la que s’ajusta a les necessitats específiques de cada jugador.
  • Al programa proposat hauria d’haver-hi un mínim de dues sessions a la setmana (separades per entre 48 i 72 hores): una sessió d’alta intensitat (HIT) i una altra de força i potència.
  • És aconsellable centrar-se a reduir el risc de patir les lesions més comunes al futbol i les que poden afectar a cada jugador de manera individual segons les seves característiques (per exemple, tenint en compte els desequilibris externs o els antecedents de lesió).

Les vacances, a més de servir per a recuperar-se de l’estrès fisiològic i psicològic de la temporada, poden ser una bona oportunitat per preparar millor els jugadors per a l’any següent. Un programa ben planificat durant les vacances contribueix a millorar els efectes de l’entrenament a la imminent pretemporada, i també a corregir o reduir els problemes específics de cada jugador, cosa que, per falta de temps, no és factible en altres moments de l’any. Així doncs, es tracta de posar l’atenció en la preparació del jugador per davant de l’entrenament de l’equip.

 

Carlos Lago Peñas

 

Apunta’t al Certificat en Psicologia d’Alt Rendiment Esportiu

 

 Bibliografia

  1. Silva, J. R., Brito, J., Akenhead, R. i Nassis, G. P. (2016). The transition period in soccer: A window of opportunity. Sports Medicine, 46: 305-313.

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.