Dos de cada cent mil atletes joves moren cada any a causa de l’anomenada mort sobtada cardíaca. És una xifra molt escassa, però cada cas és devastador: per a les famílies i persones properes, però també per a la societat, que acostuma a reaccionar atònita davant d’una mort tan inesperada.

Ara mateix, l’eina principal per tractar de prevenir aquests casos consisteix en un qüestionari mèdic adequat juntament amb una exploració física bàsica. Encara avui hi ha discrepàncies sobre la utilitat de l’electrocardiograma: mentre als Estats Units no s’aconsella utilitzar-lo a gran escala, a Europa es considera un mètode útil i aconsellable. Aquesta disparitat es deu “a un tema de disponibilitat de professionals formats per llegir-los i interpretar-los, i també a un tema de costos pels honoraris professionals i les proves mèdiques derivades, que allà són molt més elevats que a Europa”, afirma Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic de Barcelona i responsable dels serveis de Cardiologia del Club.

Sitges ha participat, juntament amb Gonzalo Grazioli —cardiòleg i investigador col·laborador amb el Grup de Cardiologia Esportiva de l’Hospital Clínic— i amb Ramón Pi —metge de l’esport i encarregat d’efectuar les revisions mèdiques del club— en un article que proposa l’ús de quatre proves diagnòstiques útils i eficaces en el cost per prevenir la mort sobtada en adolescents: no incloure-hi només el qüestionari i l’exploració física inicial, sinó també l’electrocardiograma, l’ecocardiografia i la prova d’esforç. L’han publicat a la revista European Journal of Preventive Cardiology.

Un estudi a gran escala

En aquest treball es van estudiar 1.650 esportistes adolescents, d’entre 12 i 18 anys i de les disciplines més variades. La majoria pertanyen al club. A tots ells se’ls va sotmetre a les quatre proves descrites, que en conjunt estan valorades en uns 145 euros per persona. Els resultats van ser els següents: en el 88% dels casos no es va trobar cap problema, i en aproximadament el 10% es va aconsellar seguir una revisió periòdica anual. En 10 atletes —el 0,6% de la mostra— es van detectar alteracions que van requerir tractament, després del qual es van poder reincorporar a la pràctica esportiva amb normalitat. Per contra, en 6 casos —el 0,36%— es va recomanar abandonar la pràctica esportiva per l’elevat risc que es va trobar.

A més, se’n va fer una anàlisi cost-eficàcia. Amb totes les proves secundàries incloses, i tot considerant únicament aquests 6 esportistes (sense ni tan sols incloure-hi els 10 identificats susceptibles de tractament), el panell de proves “és eficaç en el cost segons els estàndards internacionals”, defensa Gonzalo Grazioli. En concret, “el qüestionari i l’examen mèdic no són prou potents ni específics, però no ens plantegem excloure’ls, perquè són barats i suposen la porta d’entrada a l’estudi”. Curiosament, l’electrocardiograma en particular es va mostrar com la prova més potent, especialment per detectar aquelles situacions que obliguen a abandonar la pràctica esportiva. L’ecocardiografia i la prova d’esforç suposen un valor afegit, sobretot per identificar patologies susceptibles de tractament.

La pregunta recurrent és: Aquestes proves poden erradicar el risc de mort sobtada de manera absoluta? “No hi ha mai un 100% de seguretat”, reconeix Grazioli, “però m’atreviria a dir que més del 80% s’hi podrien identificar. El 15-20% que se n’escaparien serien dins d’aquestes tres opcions: i) un estudi mal fet; ii) una pràctica esportiva en condicions climàtiques extremes que no podem reproduir al laboratori, o iii) el consum de drogues o tòxics que no estan presents en el moment de l’estudi i que podrien alterar els resultats”.

Què podem esperar al futur? “De moment no coneixem cap altra prova, inclosa la genètica, que sigui prou fiable a part de les que s’inclouen aquí”, assegura Grazioli. Per Ramón Pi, les innovacions vindran des de la tecnologia, arribaran “eines subtils, nanotecnologia lleugera que, en forma de tireta o roba intel·ligent reculli els paràmetres que cal estudiar i ens permeti analitzar-los amb una invasió mínima”.

Les conclusions

Per Grazioli, aquest treball demostra que “seguir aquests quatre punts (qüestionari-exploració, electrocardiograma, ecocardiografia i prova d’esforç) permet evitar la gran majoria de casos de mort sobtada i que fins i tot és útil des d’un punt de vista de cost-eficàcia”. De fet, encara que es va dur a terme amb un grup molt seleccionat d’esportistes d’elit, no dubta que “és extrapolable a la resta de la població. Encara no sabem quina seria la freqüència ideal, però, sens dubte, sí que sabem que els esportistes joves haurien de fer-ho, almenys, un cop a la vida”.

Per Marta Sitges, “és molt important que aquests esportistes que sotmeten el cor a altes càrregues se sotmetin a proves de prevenció, de la mateixa manera que revisem els cotxes abans de fer-hi un viatge llarg. El nostre estudi aporta informació nova sobre quin és el valor de cada prova de les quals s’han proposat amb aquesta finalitat”.

L’equip de Barça Innovation Hub