En general, les lesions al futbol són agudes o acumulatives. Les lesions agudes són “traumàtiques”, per exemple, com a resultat d’una caiguda, un cop o una col·lisió entre jugadors. Les lesions acumulatives són aquelles en què l’estrès repetitiu sobre un múscul, articulació o teixit connectiu provoca un empitjorament progressiu del dolor, les molèsties i la deterioració física. Saber com i per què passen és el primer pas per prevenir les lesions al futbol. Avui repassarem les lesions més comunes com les de genolls, turmells i isquiotibials.

Lesions de genoll

Les lesions de genoll són les més comunes al futbol perquè és un esport que, a més de puntades de peu, també requereix que els jugadors s’aturin i canviïn de direcció ràpidament. Aquests moviments espontanis explosius sotmeten tant els genolls com els lligaments que els sostenen a una gran tensió rotacional. Quan la tensió és més gran que la limitació d’un lligament, pot causar una distensió o esquinçament en l’articulació del genoll.

Específicament, la lesió de genoll més comuna és la del LCA (lligament creuat anterior). És el lligament que li dóna més estabilitat al genoll. Un canvi de moviment brusc, accelerar o desaccelerar molt ràpidament, pot esquinçar el lligament. Els moviments que són prou bruscos per generar un esquinç del lligament, després poden derivar en inflamació i falta d’estabilitat. La millor manera de tractar l’LCA és amb repòs i col·locant gel a la zona. És important que l’esquinç estigui totalment recuperat abans de tornar a jugar. Un esquinç de gran magnitud pot requerir cirurgia, mesos de repòs i fisioteràpia per a la seva recuperació total.

Esquinç de turmell

L’esquinç de turmell també és una de les lesions més comunes en jugadors de futbol masculins. Hi ha diferents tipus d’esquinços, però generalment són causats per una frenada o canvi de direcció brusc que fa que el turmell es doblegui, o per una puntada de peu a la pilota amb l’empenya. Un esquinç de turmell medial (dins el turmell) es pot donar quan els dits estan estesos cap a fora, i el peu es troba en flexió plantar.

Pel tractament d’un esquinç de turmell podem seguir el mètode R.I.C.E: repòs, gel, compressió i elevació (per les seves sigles en anglès). Cal tenir en compte que si el turmell no s’ha recuperat completament, està més exposat a tornar-se a esquinçar. Per aquest motiu, cal fer un seguiment detallat quan es torna a jugar després d’un esquinç de turmell.

Lesions isquiotibials

Les lesions dels isquiotibials són molt comunes al futbol. Afecten els tres músculs posteriors de la cuixa i poden generar des d’una simple distensió a una ruptura total. Els moviments que es realitzen jugant al futbol desde córrer, fer esprints i aturar-se de cop poden ocasionar lesions als isquiotibials.

Si bé la distensió dels isquiotibials pot ser molt dolorosa, generalment, es recupera sense necessitat de tractament quirúrgic. En aquest cas també podem utilitzar el mètode R.I.C.E. (repòs, gel, compressió i elevació) per tractar la lesió. Durant el tractament es poden utilitzar complements com els AINE, crosses i fisioteràpia. De tota manera, el metge esportiu i el fisioterapeuta juguen un paper crucial a la rehabilitació correcta d’una lesió als isquiotibials.

Si bé tractar les lesions és molt important, també cal dedicar temps i esforç a prevenir-les. Per exemple, si les condicions físiques són les idònies, es poden reduir les lesions. Un bon estirament, un bon preescalfament i un bon refredament són claus. Per reduir les lesions també s’han de considerar altres factors externs com:

• el bon manteniment del camp de joc,
• l’ús d’equipació de protecció adequat i
• les col·lisions entre jugadors després del gol.

Aprèn més sobre prevenció i gestió de lesions i certifica el teu coneixement amb el programa: Diplomat en Lesions en Esports d’Equip.