El salt com a indicador de fatiga
El control de la fatiga neuromuscular en esportistes és de vital importància a l’hora de planificar les sessions d’entrenament i les competicions.
La globalització -el procés impulsat per l’augment dels fluxos transfronterers de béns, serveis, diners, persones, informació i cultura1– ha afectat dramàticament les societats occidentals en les últimes dècades. El futbol no està aïllat d’aquest fenomen. La lliure circulació de jugadors ha augmentat de manera substancial durant els últims 25 anys, perquè els límits en el nombre de jugadors estrangers a les lligues europees s’ha eliminat o ampliat i els clubs han desenvolupat una mentalitat molt més empresarial.2
D’acord amb les dades del CIES Football Observatory,3 el percentatge de jugadors estrangers a les principals 31 lligues europees va augmentar a un nivell rècord del 41,8% el 2019, mentre 10 anys abans el percentatge era del 34.7% (Figura 1). Així mateix, el percentatge de jugadors formats en el mateix club ha descendit notablement en el període 2009-2019: si fa 10 anys el percentatge era del 23,2%, el 2019 és del 17,2% (Figura 2).
El 2018 es van computar 13.383 futbolistes expatriats en els 2.120 clubs que competeixen a 152 lligues de 98 associacions nacionals de tot el món4. De mitjana, un equip té 5,7 futbolistes expatriats, el que significa que els jugadors estrangers representen el 21,4% de l’equip mitjà. Si únicament tenim en compte els clubs que juguen a la confederació de la UEFA, el percentatge arriba al 26,0%. A més a més, la importància dels jugadors estrangers en els seus respectius equips és cada vegada més gran. El percentatge de minuts disputats pels futbolistes emigrants és del 64,7% a la Premier League, 61% a la Sèrie A, 51,5% a la Bundesliga, 39% a La Liga i 37,3% a la Ligue 1.
Una recent investigació5 ha analitzat la relació que existeix entre l’emigració de jugadors i el rànquing anual de les seleccions nacionals de cada país en correspondència amb el World Football Elo Rating. L’estudi, publicat a la revista Frontiers in Psychology el 2019, es va basar en l’anàlisi anual de 243 països en el període 1994-2018. L’emigració va ser mesurada recollint el nombre de jugadors emigrants de cada país que jugaven en alguna de les següents competicions: La Lliga espanyola, la Sèrie A italiana, la Premier League anglesa, la Bundesliga alemanya i la Ligue 1 francesa (conegudes com les “Big-Five”). Els resultats van mostrar que el rendiment destacat d’una selecció nacional en un campionat provoca que un nombre elevat de jugadors d’aquest país emigri de forma immediata a una altra competició de més alt nivell. Els millors futbolistes són fitxats ràpidament pels clubs més rics. Tanmateix, l’impacte dels jugadors que emigren en la millora del nivell de la seva selecció nacional no és tan important, ni tan ràpid. L’efecte positiu que els jugadors emigrants aporten a la posició que ocupa la seva selecció en el World Football Elo Rating es produeix 4 anys després de la seva marxa a un altre país.
Sembla doncs que el futur del futbol passa per una globalització cada vegada més forta. L’emigració dels jugadors s’està convertint en un aspecte clau per informar del rendiment dels equips. Les dades indiquen que la importància dels futbolistes formats en el mateix club és cada vegada més petita. El repte dels equips potser implica combinar ambdues estratègies: apostar molt fort per formar bons jugadors en el mateix club i reforçar amb futbolistes d’altres clubs per quan no es disposin de jugadors propis d’alt nivell.
Carlos Lago Peñas
Referències
1 Held, D., McGrew, A., Goldblatt, D., and Perraton, J. (1999). Global Transformations. Politics, Economics, and Culture. Oxford: Polity Press
2 Milanovic, B. (2005). Globalization and goals: does soccer show the way? Rev. Int. Polit. Econ. 12, 829–850. doi: 10.1080/09692290500339818
3 Poli, R., Ravenel, L., and Besson, R. (2019). The demographics of football in the European labour market. Avaliable at: http://www.football-observatory.com/IMG/sites/mr/mr49/en/
4 Poli, R., Ravenel, L., and Besson, R. (2019). World football expatriate: global study 2019. Avaliable at: http://www.football-observatory.com/IMG/sites/mr/mr45/en/
5 Lago-Peñas C, Lago-Peñas S and Lago I (2019) Player Migration and Soccer Performance. Front. Psychol. 10:616. doi: 10.3389/fpsyg.2019.00616
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La importància de construir un model de joc en el futbol.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.