BIHUB PATH

maig 10, 2021

L’EFECTE DE L’EDAT RELATIVA SOBRE LA IDENTIFICACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DEL TALENT ESPORTIU

Rendiment Esportiu

APUNTA’T AL Certificat en Neurobiologia i Rendiment Esportiu

UNIR-SE ARA
318K

L’explicació de qui arriba al cim en el món de l’esport és més complexa del que a vegades pot semblar. Sovint, la fórmula de l’èxit ens la presenten com la combinació del talent, l’esforç i, en menor mesura, el fet de ser en el lloc adequat en el moment oportú, és a dir, tenir sort. No obstant això, hi ha un factor del que mai es parla i és, en moltes ocasions, el que marca la diferència entre aconseguir l’èxit o quedar-se pel camí: El mes de l’any en què es neix.

Va ser en els anys 80, quan Roger Barnsley, psicòleg canadenc, va adonar-se que en les principals lligues juvenils i professionals d’hoquei sobre gel del seu país, fins a un 42% dels jugadors havien nascut en el primer trimestre de l’any, el 30% en el segon, i el 19% i 9% en el tercer i quart trimestre, respectivament.1 És a dir, hi havia un important nombre de jugadors nascuts en els 3 primers mesos de l’any. Els jugadors de les lligues juvenils tenien gairebé 5 vegades més probabilitat d’haver nascut al gener que al desembre.1 Llavors són més talentosos els jugadors nascuts a l’inici de l’any? Res d’això. L’explicació resulta bastant senzilla. En general, i al Canadà en aquella valoració, el punt de tall per a situar una categoria és de l’1 de Gener al 31 de Desembre de cada any pel que competeixen entre si nens que poden tenir un any sencer de maduració. En edats primerenques, un any de diferència suposa grans variacions en el desenvolupament físic, maduratiu, social i afectiu entre els joves. Aquesta realitat porta implícita que els més grans comencin abans a destacar, per la qual cosa és possible que l’entrenador els ofereixi més oportunitats, acumulant més minuts de joc i, per tant, d’experiències, creant un escenari amb més possibilitats perquè surtin triats per les seves seleccions on seran entrenats pels millors entrenadors, competint contra els millors rivals, entrenant en els millors camps, i al final acabaran jugant 20, 30 o 40 partits més per temporada que els seus companys d’equip nascuts en els últims mesos de l’any.

En el futbol també succeeix aquest fenomen, on la data de tall per a la selecció de jugadors per grups d’edat s’establia el 31 de juliol. Així, a principis dels 90, mentre Barnsley estava revisant les dates de naixement dels jugadors dels equips participants en el Mundial de Futbol de 1990 i en els campionats del món sub-17 i sub-20, va descobrir que els jugadors dels equips implicats en aquestes competicions havien nascut preferentment a l’agost, de nou coincidint amb el primer mes en la distribució per categories anuals.2 Fins i tot si ens fixem en les plantilles dels 3 últims campions del món de futbol (Espanya al 2010, Alemanya al 2014 i França al 2018), observem com, en la seva majoria, les seleccions espanyola i francesa estaven compostes de jugadors nascuts en el primer trimestre / quartil (fins a un 35% en tots dos casos), no sent així en la selecció alemanya on a penes va haver-hi diferència entre els 3 primers trimestres (Figura 1).

Figura 1. Quartil de naixement dels jugadors que van formar part de les plantilles campiones dels últims 3 Mundials de futbol (Espanya al 2010, Alemanya al 2014 i França al 2018). Font: Elaboració pròpia.

 

D’altra banda, si analitzem el trimestre de naixement dels jugadors que han format part dels equips de la lliga espanyola durant els 10 últims anys en funció de la seva nacionalitat, podem trobar que predominen aquells nascuts sobretot en el primer trimestre / quartil, seguits dels del segon trimestre, sent especialment evident en l’anàlisi global (sense diferenciar entre el país d’origen) i per nacionalitat entre els espanyols (Figura 2).

Figura 2. Quartil de naixement dels jugadors que han passat per la lliga espanyola durant els últims 10 anys en funció de la seva nacionalitat. Font: Elaboració pròpia.

 

L’efecte de l’edat relativa en l’esport de base

Aquest fenomen és el que Roger Barnsley va definir com l’efecte de l’edat relativa, i fa referència a la diferència d’edat entre persones que han estat agrupades juntes per a un propòsit o funció en particular.1,3 En l’esport de base, les categories estan establertes per grups d’edat, la qual cosa determina la importància d’aquest fenomen, sent especialment crític entre els 15 i els 18 anys.4 En aquestes circumstàncies, els jugadors del primer i segon quartil (nascuts de Gener a Juny) tenen més probabilitats de ser identificats com a talentosos i, per tant, ser seleccionats per equips de major nivell degut als probables avantatges de creixement i maduració que tenen sobre els seus companys ‘més joves’.5–7 A conseqüència d’això, existeix una major proporció d’abandó de l’esport entre els jugadors nascuts en els últims mesos de l’any.5 Per tant, les implicacions que l’efecte de l’edat relativa pot tenir en l’esport de base són moltes i d’una gran transcendència per al futur esportiu d’aquests nens, i de l’esport. Aquesta circumstància no succeeix d’igual manera en esports individuals o en aquells on no existeix una selecció o on la inclusió en el joc i l’aprenentatge és lliure i actiu durant la infància i adolescència.8

Aquest fenomen xoca frontalment amb un dels objectius principals de l’esport de base: permetre i estimular el desenvolupament dels jugadors amb talent. I és que l’efecte de l’edat relativa, al costat d’una valoració excessiva de la importància del resultat en aquestes categories, repercuteixen en una pèrdua d’oportunitats per a jugadors amb talent, però una mica més immadurs.7,9 En realitat, menys estimulats. Per tant, aquest fenomen ens descobreix que sembla existir un biaix important en el procés d’identificació i desenvolupament del talent associat a aquest efecte de l’edat relativa. No és que els seleccionats que pertanyen als primers quartils no siguin els millors, no és així, el problema és que sens dubte es perden subjectes que podrien ser igual de bons i fins i tot millors que els seleccionats si haguessin gaudit de les mateixes oportunitats i experiències d’alt nivell.

En aquest sentit, el FC Barcelona és una entitat esportiva que basa el procés d’identificació de talents no sols en aspectes físics sinó també tècnics, psicològics i perceptiucognitius. A més, el FC Barcelona presenta un model poliesportiu professional en el qual es poden estudiar nombrosos esports d’equip (bàsquet, futbol, futbol sala, handbol i hoquei sobre patins) i grups d’edat amb l’objectiu d’avaluar la prevalença de l’efecte de l’edat relativa en un context esportiu determinat (el del club barcelonista) on es dóna importància a les condicions tècniques, psicològiques i perceptiucognitives més enllà de les físiques dins de la perspectiva de la identificació i el desenvolupament del talent.

Estudi de l’efecte de l’edat relativa en el FC Barcelona

Una recerca en la qual han col·laborat membres del Departament de Ciències de l’Esport i la Salut del FC Barcelona juntament amb investigadors internacionals, ha estudiat l’efecte de l’edat relativa en diverses de les seves seccions professionals (futbol masculí i femení, bàsquet, futbol sala, handbol i hoquei sobre patins masculí) i categories d’edat (sub-10, sub-12, sub-14, sub-16, sub-18 i sènior).10

És sorprenent que, en totes les seccions, excepte en la de futbol femení, preval l’efecte de l’edat relativa, amb el major percentatge de jugadors nascuts en el primer trimestre / quartil, i existeix una disminució progressiva del percentatge conforme avança l’any. En el cas del futbol femení, les jugadores neixen principalment en el segon trimestre de l’any (32,5%), en comparació amb el primer trimestre (30,1%). A més, l’efecte de l’edat relativa és més pronunciat entre els jugadors sub-10, mentre que les categories de la sub-12 a la sub-18 mostren aquest efecte en menor mesura, que desapareix conforme augmenta l’edat. En resum, s’observa un biaix constant en favor dels nascuts en els primers mesos de l’any, i en particular entre els nascuts en el primer trimestre, sent major la probabilitat que aquest fet es doni entre els grups d’edat més joves dins del bàsquet i el futbol masculí.10

Sumat a aquest efecte de l’edat relativa a partir dels 11 anys, haurem d’avaluar l’efecte de la maduració biològica i òssia que marcaran encara més diferències d’aprenentatge i desenvolupament, però això són figues d’un altre paner.

Conclusions

Malgrat el model d’identificació i desenvolupament del talent del FC Barcelona on, a més del component físic, es promou sobretot els factors tècnic, psicològic i perceptiucognitiu, també succeeix el fenomen de l’edat relativa en les categories inferiors fins a la categoria juvenil (sub-18), demostrant l’existència d’un biaix en la selecció de jugadors nascuts en els primers mesos de l’any, en particular dins dels grups d’edat més joves i en esports com el bàsquet i el futbol masculí. Tenint en compte la filosofia del FC Barcelona que atorga preponderància als factors d’aprenentatge neuromotor, aquests resultats plantegen l’interrogant de si l’efecte de l’edat relativa té a veure amb alguna cosa més que amb la superioritat física atribuïda a la diferència d’edat cronològica i si ha d’establir o no, un model per a no perdre possibles subjectes vàlids en el futur.

 

Javier S. Morales

 

 

Referències:

  1. Barnsley, R., Thompson, A. & Barnsley, P. Hockey success and birthdate: the relative age effect. J. Can. Assoc. Heal. Phys. Educ. Recreat. 51, 23–28 (1985).
  2. Barnsley, R. H., Thompson, A. H. & Legault, P. Family Planning: Football Style. The Relative Age Effect in Football. Int. Rev. Sociol. Sport 27, 77–87 (1992).
  3. Thompson, A. H., Barnsley, R. H. & Stebelsky, G. “Born to Play Ball” The Relative Age Effect and Major League Baseball. Sociol. Sport J. 8, 146–151 (2016).
  4. Cobley, S., Baker, J., Wattie, N. & McKenna, J. Annual Age-Grouping and Athlete Development. Sport. Med. 39, 235–256 (2009).
  5. Helsen, W. F., Starkes, J. L. & Van Winckel, J. The Influence of Relative Age on Success and Dropout in Male Soccer Players. Am. J. Hum. Biol. 10, 791–798 (1998).
  6. Helsen, W. F., Van Winckel, J. & Williams, A. M. The relative age effect in youth soccer across Europe. J. Sports Sci. 23, 629–636 (2005).
  7. Bezuglov, E. N. et al. Prevalence of relative age effect in russian soccer: The role of chronological age and performance. Int. J. Environ. Res. Public Health 16, (2019).
  8. Esteva, S., Drobnic, F., Puigdellivol, J., Serratosa, L. & Chamorro, M. Fecha de nacimiento y éxito en el baloncesto profesional. Apunt. Med. l’esport 41, (2006).
  9. Figueiredo, A. J., Gonçalves, C. E., Coelho e Silva, M. J. & Malina, R. M. Characteristics of youth soccer players who drop out, persist or move up. J. Sports Sci. 27, 883–891 (2009).
  10. Doncaster, G., Medina, D., Drobnic, F., Gómez-Díaz, A. J. & Unnithan, V. Appreciating Factors Beyond the Physical in Talent Identification and Development: Insights From the FC Barcelona Sporting Model. Front. Sport. Act. Living 2, 1–9 (2020).

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.