BIHUB PATH

agost 23, 2022

Performance
Psicologia

L’efecte de la motivació en el rendiment esportiu

By BIHub Team.

Entrevista amb Rocío Pomares, directora de Psicologia d’Alt Rendiment del Futbol Club Barcelona

 

“La motivació és el motiu que et porta a l’acció. És el motor. Si no hi ha motivació, és molt difícil que s’arribi a rendir a un bon nivell, sobretot en l’alt rendiment, perquè es necessita molta energia per pagar el preu que suposa arribar a metes tan altes”. Per a Rocío Pomares, directora de Psicologia d’Alt Rendiment del FC Barcelona, treballar la motivació amb els esportistes és fonamental, “però sempre una motivació que vagi de dins cap a fora, i no a la inversa”.

Pomares sosté que la motivació ha de ser entrenada com si fos un múscul. “La motivació també necessita un escalfament”. Com a exemple, assenyala la importància de triar bé la música abans d’un entrenament o un partit. “Si un esportista vol competir al màxim nivell, un petit escalfament pot ser posar una determinada música que el motivi”, assegura. Aquesta dinàmica ha de ser regular i no sols en els dies de competició. “No es pot no haver entrenat i pretendre que surtin les coses el dia important, perquè després succeeix el mateix que amb un múscul que no ha estat entrenat: que no rendeix al seu màxim nivell”. Per això, Pomares recomana entrenar la motivació de manera regular, fent sempre escalfament i entrenament. “Així, el dia de competició, l’esportista pot aplicar el que ha entrenat”.

Així i tot, la directora de Psicologia del FC Barcelona posa l’accent en la importància de desmitificar la motivació en l’àmbit de l’esport professional. “Al final, a la vida professional, no s’està sempre un 100% motivat i, així i tot, s’aconsegueix fer la feina. A la vida no tot es fa per motivació. Quan un és adult, ha de fer les coses per disciplina, per compromís amb els altres i amb si mateix, i per altres motivacions que són més transcendentals que el simple fet de buscar plaer”. 

Tipologies de motivació

Pomares classifica els tipus de motivació en tres categories: 

 

  • Motivació extrínseca o externa
  • Motivació intrínseca o interior 
  • Motivació transcendent. 

 

“Sobretot, cal nodrir-se dels motius interns i transcendents. Interns com la satisfacció de dominar una cosa difícil de manera fàcil; de la sensació de competir, del que se sent quan el peu, o la mà, agafa aquesta pilota. Transcendents, com inspirar als nens o fer-ho bé per un ser estimat que ja no hi és: els motius transcendents sempre multipliquen el rendiment. En canvi, els motius externs, com són el reconeixement, la fama o els diners, s’esvaeixen ràpidament. En el moment que un esportista perd el que el va dur a practicar aquest esport, tot comença a deixar de tenir sentit. Si només es mou per diners o per fama, li queda poc temps de carrera”. La tipologia de motivació que mogui a l’esportista també determinarà la seva capacitat per recuperar-se després d’una derrota. “Si tenen motivació interna o transcendent, es reactiven sols. El dia de la derrota els jugadors estan irritables, però després ho veuen com un repte, com una altra oportunitat per superar-se. Quan tot depèn de la motivació externa, és molt difícil reactivar-los. Si un es mou per un resultat i el resultat no hi és, no avança”. 

 

Diferències entre els equips masculins i femenins

En aquest sentit, Pomares ha percebut unes certes diferències en els tipus de motivació entre els primers equips masculins i femenins. “En el primer equip masculí hi ha moltes motivacions externes. Les dones, al no haver tingut referents fins ara per arribar a un primer equip, necessitaven una motivació molt interna, perquè no hi havia res de fora que les motivés”. Les actuals esportistes professionals que han arribat a l’elit van emprendre la seva carrera professional sense motivacions externes, sinó més aviat amb el contrari: baixes perspectives salarials, falta de repercussió mediàtica i dificultats davant una eventual maternitat. Segons Pomares, tots aquests obstacles de partida impliquen que, les jugadores que han arribat al primer equip, “tinguin una motivació molt interna; que els fascini i els apassioni el que fan; que gaudeixin i que siguin molt competitives. I això no és fàcil de trobar”. 

Per això, Rocío Pomares assegura: “La motivació i la força que he vist en les noies en el primer equip és impactant. A més, a part de les motivacions intrínseques que tenen des de petites i que les han portat fins aquí, tenen una motivació transcendental: deixar a la dona en el lloc que li correspon. I moltes es mouen també per aquesta motivació: ser una de les que ha lluitat per deixar clar quin és el paper de la dona en la societat”. 

Eines per a gestionar la falta de motivació

A l’hora d’acompanyar als esportistes professionals en la gestió de la seva motivació, la metodologia de Pomares no només depèn d’entendre d’on sorgeix la seva motivació, sinó també per aconseguir-la des de l’acció. Usar el la part física, i no sols la racional, per aconseguir estar motivats. “La neurociència ha demostrat que cos i ment estan totalment connectats. Els humans, a part dels cinc sentits, tenim com un sisè sentit; el que en psicologia es coneix com els receptors propioceptius. 

Per exemple, la postura corporal li dona una informació al cervell de com un se sent. Quan un no està motivat, l’eina més fàcil és actuar. Actuar com si s’estigués motivat: la postura física li enviarà informació al cervell indicant motivació, i aquest buscarà més fàcilment motius per estar bé”. 

Per als esportistes d’elit, la falta de motivació pot resultar molt frustrant. “L’esport està molt relacionat amb la idea que l’esportista ha d’estar molt motivat i ha de gaudir. Jo intento que el jugador no se centri tant a estar motivat sinó en què faci el necessari per fer bé la seva feina”. 

 

Segons Rocío Pomares, un factor determinant és el focus d’atenció, centrar-se en el que un pot controlar i deixar d’invertir energia en el que no. En aquest sentit, Pomares compara la professió de l’esportista d’elit (o qualsevol professional exposat a situacions d’alt rendiment) amb l’actuació. “El més important és que no es noti si un no està motivat”. Tal com ella indica, “l’esport és un espectacle, i si el jugador s’està avorrint, no se li pot notar”.

La gestió de la motivació també varia en funció de si l’esport practicat és individual o d’equip. “En un esport individual és molt més complex. En esports d’equip, el jugador es pot recolzar en els companys, el poden ajudar a activar-se amb un crit, amb un missatge de suport….en l’individual és més difícil”. Encara que, en aquest sentit, assenyala hi ha un cas excepcional dins de l’esport d’equip: la figura del porter. “En estar més sol, en certa manera és més difícil de gestionar. És com un esportista individual en un esport d’equip”.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.