Al futbol, l’avantatge de jugar a casa és un fenomen molt estudiat i reconegut. Es calcula relacionant el percentatge de punts que guanyen els equips quan juguen com a locals sobre el total de punts obtinguts a la competició. Una xifra del 50% indicaria que no hi ha cap efecte, ja que s’aconsegueixen els mateixos punts jugant com a local o com a visitant. Els percentatges superiors a aquest valor assenyalarien l’avantatge de jugar a casa, mentre que els inferiors indicarien que s’obtenen millors resultats com a visitant. Com més s’acostés el valor a 100, s’indicaria un efecte més marcat a favor de jugar a casa.
A les Big-5 leagueseuropees (Premier League, Bundesliga, Ligue 1, Serie A i La Liga), l’avantatge de jugar a casa arriba a un valor mitjà del 60,89%, i oscil·la entre un màxim del 62,25% a la Serie A italiana i un 58,35% a la Bundesliga alemanya.1Els equips guanyen més punts quan juguen al seu estadi. Però en sabem moltes coses més. L’efecte s’ha reduït des que s’atorguen 3 punts per cada victòria. A La Liga, per exemple, els equips locals van passar d’obtenir el 66,27% dels punts al 62,09%.2L’avantatge de jugar a casa depèn molt del nivell dels equips i de la fortalesa dels contraris.3Els equips grans mantenen el rendiment de manera més estable, tant a casa com a fora. Com més baixa sigui la posició del club a la classificació, més important és l’avantatge de jugar a casa. També sabem quins són els aspectes concrets del joc en els quals aquest efecte es manifesta amb més intensitat.
Les causes que expliquen l’avantatge de jugar a casa es relacionen amb4:
En un treball recent5s’ha demostrat una cosa molt important per als entrenadors i els analistes del rendiment. L’objectiu d’aquest treball era analitzar si l’avantatge de jugar a casa es manté constant o no al llarg de tot el partit. Per fer-ho, es van estudiar 90 partits de la Premier League (n = 19), la Ligue 1 (n = 21), La Liga (n = 18), la Serie A (n = 19) i la Bundesliga (n = 19) amb un marcador de 0-0 a la mitja part.
Es va mesurar el rendiment dels equips locals amb set variables (possessió de la pilota, llançaments, passades curtes, passades llargues, percentatge de passades bones, contactes amb la pilota i aspectes defensius [rebuigs, faltes i recuperacions] en períodes de 5 minuts [0-5, 6-10, 11-15, 16-20, 21-25, 26-30, 31-35, 36-40 i 41-45]). La possessió de la pilota (p < 0,01), el percentatge de passades bones (p < 0,05), les passades curtes (p < 0,05) i els contactes amb la pilota (p < 0,01) van arribar als valors més alts al període de 0-5 minuts en comparació amb la resta de períodes del partit. No obstant això, a mesura que l’enfrontament avançava, es va observar un rendiment cada vegada pitjor en els equips locals, una tendència que va fer-se molt evident a partir del període de 16-20 minuts. Aquest efecte transitori es va atenuar o incrementar segons la fortalesa de l’equip contrari (p < 0,01): com millor era l’oponent, menys es manifestava aquest efecteal començament del partit.
Els entrenadors haurien de tenir molt en compte aquest ‘efecte gasosa’ en el rendiment dels equips locals i preparar els jugadors per a un escenari inicial als partits on l’oponent sortirà a totes. El resultat final del joc pot tenir molt a veure amb resistir l’empenta inicial de l’equip local. A part de qüestions tecnicotàctiques, la preparació psicològica pot ser clau.
Carlos Lago Peñas
Bibliografia
1Pollard, R. i Gómez, M. Á. (2014). Components of home advantage in 157 national soccer leagues worldwide. International Journal of Sport and Exercise Psychology, 12, 218-233.
2Sánchez, P. A., García-Calvo, T., Leo, F., Pollard, R. i Gómez, M. Á. (2009). An analysis of home advantage in the top two spanish professional football leagues. Perceptual and Motors Skills, 108, 789-797.
3Lago-Peñas, C. i Lago-Ballesteros, J. (2010). Game location and team quality effects on performance profiles in professional soccer. Journal of Sport Science and Medicine, 10, 465–471.
4Gómez, M. Á., Lago-Peñas, C. i Pollard, R. (2013). Situational variables. In T. McGarry, P. O’Donoghue i J. Sampaio (Eds.), Handbook of sports performance analysis (p. 259–269). London: Routledge.
5Lago-Peñas, C., Gómez, M. Á. i Pollard, R. (2017) Home advantage in elite soccer matches. A transient effect? International Journal of Performance Analysis in Sport, 17:1-2, 86-95.
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La importància de construir un model de joc en el futbol.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.
